Toni Cucarella

Portada 1997 «A mi tant me s'hi dóna, mante. Teus són els diners i els pots cremar com vullgues. Ni me sua ni me constipa això, a mi. Tu pagues, jo xarre, i tots contents i satisfets, que d'això es tracta. »Molt jovenet et veig. Qui poguera mamprendre ara els teus anys, criatura... Una servidora ja en costaleja de llarg més de quaranta i com pots apreciar encara me conserve prou arriscà, i això que la tinc més bregà que no sé què dir-te. Quan t'he filat eixa careta d'angelet, he pensat entre mi: Aguarda't, Càndida, quant de temps que no empomaves un virguet! I tu vas i me dius que no véns pel negoci, que només vols xarrar . Redéu, i quin bolet m'has pegat, mante! Vols dir que quan t'haja escudellat tot lo que vols saber no t'apetirà que t'ho faça redó en una faeneta guapa? Aixina te n'aniries assaciat i satisfet! »Bé, si no vols, no vols; però no vages espampolant pel rogle que has llogat la Càndida només pa fer tertúlia, que...

De L'ALFABET DE JESUCRIST (1994) «L'Espiral del moviment continu, l'inici i la generació d'energia, la creació del món» . Del pròleg d'Antoni Martínez Revert.

Entrada a Xàtiva Q uan s’entra a Xàtiva per la carretera de la Llosa, travessat el pont de Sorió s’hi albira, en dos plànols alternatius, una contraposada visió de la ciutat. El superior, la silueta del castell i la penya Roja, fa presumir la ciutat històrica, amb monuments i espais de civilitzada referència; l’inferior, l’avançada industrial, les tanques publicitàries, els rètols de les fàbriques, els consums, els macdonalds, la tapida jungla comercial de la redor i les altes edificacions que conformen la primera línia urbana, mostren les envistes d’una ciutat qualsevol, com n’hi ha a milers al món en trànsit cap a la imperativa globalització. Hi ha qui entén el progrés com una forma d’uniformització física i cultural, una apoteosi urbanística, horitzontal i vertical, d’espessa contaminació publicitària i progressiva estandarització mental. Xàtiva, ciutat amb segles d’història, bressol de papes, pintors, inventors i cantants de cançons, també ha hagut de pagar l’impact...

Entrevista realitzada per Diània-tv amb motiu de la presentació de "Dones d'aigua, hòmens de fang" a la Biblioteca Pública Sant Josep d'Ontinyent.  «L'oblit és la pitjor de les injustícies» http://www.diania.tv/entrevistes/loblit-es-la-pitjor-de-les-injusticies-entrevista-a-toni-cucarella

Serà dimars que ve, 11 de febrer, a partir de les 19'00, la sala d'Àmbit Cultural (sisena planta) d'El Corte Inglés Portal de l'Àngel de Barcelona. Coordina l'escriptor Jordi Llavina. "Dones d'aigua, hòmens de fang" al III Club de lectura en El Corte Inglés de Barcelona   Ressenya de Jordi Llavina al suplement Cultura d'El Punt AVUI Jordi Llavina a L'última troballa (Cultura't)

Q uan l’any 1868 l’ajuntament va decidir derrocar les muralles i obrir la ciutat cap a l’horta, Xàtiva ja posseïa una altra muralla extramurs. Pascual Madoz n’havia donat notícia al seu exhaustiu diccionari. En castellà, és clar: «... una vasta alameda poblada de frondosos álamos ». Aquella albereda que separava la ciutat de l’horta fèrtil –l’horta que avui agonitza per la plaga impune de l’asfalt i el formigó– ja no existeix. Van desaparèixer els àlbers i en lloc seu hi posaren plataners d’ombra, l’arbre dels pàmpols i les borles. Avui, l’Albereda dels plàtans destaca entre els monuments de la ciutat “socarrada”. Molts dels seus robustos exemplars exigeixen dues persones per a poder-los abracillar. Però que el visitant no es deixe enredar per la nomenclatura del plànol: l’Albereda de Jaume I és sols un tram exigu de tota l’extensió. Heus-ne ací l’abast, o l’èpica, amb permís del poeta Estellés: plaça de l’Espanyoleto, plaça de la Bassa, Albereda de Jaume I, avinguda de Selgas......

Han passat més tres mesos des que va començar a distribuir-se Dones d'aigua, hòmens de fang . A hores d'ara, ja deu haver desaparegut dels aparadors i de les taules de novetats (en els que haja pogut estar). La seua vida com a novetat literària ja s'ha esgotat. És moment de fer balanç : Ressenyes Manel Alonso, Diari Gran Marta Planes, Propera Parada: Cultura Blog del CAL Jesús M. Tibau, Tens un racó dalt del món Ximo Espinós, Información   Xavier Aliaga, El País Manel Arcos, Paraules en silenci (Ràdio Pego) Jordi Llavina, AVUI Juan Antonio Cloquell, L'Informador Entrevista a Vilaweb Maria José Benavent, Quatretonda Digital Sal·lus Herrero, La Veu del País Valencià   Ricard Ruiz Garzón, Time Out Barcelona Vídeos Presentació a la Llibreria la Costera Jordi Llavina, L'última troballa Vilaweb TV Jesús M. Tibau

Jo desconeixia absolutament tot això que lloen d'ella. Mai no vaig parar atenció en «el perfil fetiller dels seus llavis»; se'm fa impossible fer-me una idea del «bransoleig encisador de la seua figura»; i pel que fa a la «violència excitant de la seua mirada», o això de la «sensual arquitectura del seu nas», francament, me'n faig creus. No me'n sé avenir d'haver ignorat tot aquest devessall d'atractius amb què la descriuen a la revista. Fins i tot, a pesar del reportatge fotogràfic, se'm fa difícil  de creure que siga ella de veritat. Fet i fet, només me la puc representar asseguda al brincal de ca sa tia Glòria, sobrada de pap, galtuda i sunyosa, tota amb la falda ploguda de molles, candongant-se a dos queixos un gruixut entrepà de formatge i mortadel·la.  Punt de Llibres núm. 1 (1997)