Toni Cucarella

Text: Toni Cucarella

Text: Toni Cucarella

Text: Toni Cucarella

  Il·lustració de Joan Ramos Aquest relat és la meua col·laboració per al llibre Entre Amics , publicat amb motiu de l'exposició retrospectiva de l'artista Joan Ramos a Xàtiva. Lleig com un Borbó És lleig com un Borbó! La comare, després d’assistir el part, va refer-se amb una infusió calenta i un aiguardent que li serviren les fadrines de la casa, al caliu apartat de la cuina. A l’habitació de la partera, el pare, de salut delicada, un sac de tremolins, es mirava ple d’orgull l’hereu de la nissaga. Mentre la mare, pàl·lida i tresullada, entretancava els ulls, exhausta. A la cuina, després de trascolar-se un altre colpet d’aiguardent, la comare hi va insistir: És lleig com un Borbó! Just en aquell moment, alhora que la comare dictava sentència, va entrar-hi una de les fadrines que l’havia ajudada en el part, i amb un seriós i reiterat assentiment de cap va corroborar el veredicte. És lleig com un Borbó!, va reiterar entre si el capellà mentre li posava l’hòstia consagrada a

  E s desperta de sobte. S'està uns instants amb els pàrpols esbatanats, gitat encara de sobines, fins que la forma del llum del trespol se li configura en la ment, però només com una reverberació de la memòria. Quan es desperta així, d'improvís, pensa sempre en la resurrecció. Pensa en ell com en algú que anit va morir i no sap si l'endemà tornarà a la vida: no hi confia. Gitar-se, morir, despertar-se, reviure, anar a la faena: si n'hi ha... Cadena de món. Tanmateix, ara per ara, no hi ha expectatives de canvi, sense horitzó a la vista. No sap en quina hora es troba. La persiana de la finestra de l'habitació l'abaixa cada nit abans de gitar-se, perquè quan es faça de dia, si encara és al llit, la primera claror no li destorbe el son, i per esmortir el renou que prové del carrer quan s'espavila. Amb els ulls oberts malgrat la foscor, espera que sone el bip-bip-bip del despertador, fins que repara que anit es va descuidar de connectar-ne l'alarma. Se li

Aquest relat es va publicar per primera vegada al dominical del Diari de Barcelona el 10 de juliol de 1988, en una secció que volia donar a conèixer la narrativa més jove, Escrit abans dels 30 . Posteriorment, donaria nom a una antologia de la nova narrativa catalana d’aleshores. Si voleu conèixer els noms que hi apareixien amplieu la fotografia de la contracoberta del llibre. LA PROFECIA A l’Eduard Castelló La senyora Amèlia, la mestra jubilada del segon pis, va ser la primera que va advertir aquell singular esdeveniment. S’havia alçat a trenc d’alba, i com cada matí va obrir la finestra del dormitori per a espavilar-se amb les primeres clarors. En veure-ho tot fosc va creure que s’havia despertat massa enjorn, o que durant la nit s’havia congriat oratge de pluja. Això volia pensar ella, però de sobte va reparar en aquell brunzit desconcertant. Va fer alçar el seu marit i li’n parlà. L’home va tòrcer la boca tot pronosticant atziacs auguris d’uns senyals tan astoradors. Una