Un antic costum grec
UN ANTIC COSTUM GREC E l carter va fer una ullada als timbres del vell edifici de pisos. Hi buscava un nom i el va trobar. Va tocar tres vegades el botó del timbre del tercer pis, porta setena: Aristarc Martí. Al cap d'uns segons, una fatigada veu d'home va inquirir per l'intèrfon: –Qui és? –Correu. Porte una carta certificada per a Aristarc Martí... El pany va fer un esclafit i la porta es va somoure. El carter la va espentar i va passar endins amb la feixuga cartera penjada del muscle. «Tercer pis...», va remugar quan va adonar-se que l' edifici no tenia ascensor. Va pujar les escales amb pressa. Encara li quedava molt de correu ordinari per repartir i un bon feix de certificats. Els certificats els havia de dur al destinatari perquè en firmara la recepció i sovint li feien perdre molt de temps, sobretot si havia de pujar-los diversos pisos amunt i l'edifici no tenia ascensor. En arribar al replanell del tercer pis, panteixava. «Fume massa
