UN BAC DE COLLONS Un parell d’anys després que m’hi vaig haver baquetejat els collons en un bac aparatós, aquell carrer empinat i pedregós va ser batejat per les autoritats oficials de l’època amb el nom “afecto” –terme i concepte que no formen part del camp semàntic de l’afecte o l’estima, ben al contrari– d’ Hermanos Blasco Acevo , falangistes de pro. Feia vora trenta anys que les generacions que ens precedien patien la “pau” del franquisme, aquella pau que el règim vencedor commemorava amb desfilades marcials, exhibicions gimnàstiques i rendides mostres folclòriques cada primer dia d’abril, Día de la Victoria . Trenta anys després d’aquella victòria, que miraven de fer passar per pau, el règim encara tenia màrtirs i “afectos” a qui dedicar carrers en zona de «vencidos y desarmados». Tanmateix, els qui conformàvem la que havia de ser l’última generació alliçonada sota els preceptes de la Formación del Espíritu Nacional ignoràvem quina pau o quina victòria, fins i tot qui
