Una carta de París extraviada o El carter que llegia novel·les de Simenon
Aquest relat, Una carta de París extraviada o El carter que llegia novel·les de Simenon, l’he escrit amb motiu de la meua jubilació com a carter. És dedicat a les companyes i els companys, passats i presents, fixos i eventuals, de la UD Xàtiva, i en especial a Elvira Reig, amb qui durant 17 anys he compartit la faena i l’oratge a la Llosa de Ranes, sempre amb solidaritat i concòrdia. UNA CARTA DE PARÍS EXTRAVIADA O EL CARTER QUE LLEGIA NOVEL·LES DE SIMENON He sigut carter durant més de trenta anys i conec la importància que les cartes tenen en la nostra vida, o l’han tinguda fins no fa gaire. En l’actualitat, el correu postal es troba en procés de liquidació: de fet avui només repartim propaganda, factures, multes, avisos de constrenyiment, i fins i tot aquest correu comercial i de notificacions administratives té els dies comptats. Per Nadal encara hi ha qui envia alguna felicitació: obstinada gent major que no es resigna a abandonar vells costums obsolets d’una societat ...