Entrades

ELS CAMPS DELS VENÇUTS (Editorial Afers, 2026)

-
Imatge
  Els camps dels vençuts L’any 2000 vaig presentar Els camps dels vençuts al Premi Carlemany, on va quedar finalista. De bon principi, vaig voler acceptar aquest guardó però l’havia presentada també als premis literaris d’Alzira. Quan vaig telefonar a l’organització per a retirar-la, em demanaren que la mantiguera, ja que tenien informes de lectura que avalaven la qualitat de la novel·la. Així doncs, vaig renunciar a la condició de finalista del Carlemany. Però als premis d’Alzira també va quedar entre les obres finalistes i prou. Isabel Clara Simó, que havia format part del jurat del premi Carlemany, em va enviar aquesta carta: Benvolgut Toni: He estat en el jurat del premi Carlemany i així he tingut l’oportunitat de poder llegir el teu llibre. Crec que és una de les millors novel·les de la dècada, i, dins del gènere de records, la millor, sense cap dubte. He quedat enlluernada, pel teu lèxic, pel rar equilibri entre els sentiments i el relat de fets reals i v...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

FUSTERIA ORTS

-
Imatge
  TOT I EL RENOU DE LA RÀDIO EN MARXA , Isabel distingia el brogit de la motocicleta del seu pare acostant-se cap a casa, llavors avisava que ja podien anar escudellant. Ni les bessones ni sa mare posaven en dubte la veracitat de l’anunci. Quan Isabel deia que el pare s’hi acostava, ràpidament repartien els plats i posaven els coberts a taula. A son pare li agradava dinar en punt: arribar i seure, amb el plat encara calent i fumejant, la rosca de pa al costat i el got amb tres dits mesurats de vi negre. Martí Orts treballava en una fusteria. Hi eren una dotzena de treballadors, dels quals només tres figuraven com a oficials. Martí Orts n’era un. Malgrat que era el més antic del taller i el que s’encarregava de les comandes que requerien més destresa, mai no va comptar per al propietari per a assumir la responsabilitat d’encarregat. Fins a tres ocasions s’havia il·lusionat debades que l’amo de la fusteria deixaria en les seues mans l’organització del taller. En totes les ocasio...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ARTUR HERAS: UNA GEOGRAFIA DELS ORÍGENS (A MANERA DE)

-
Imatge
L’any 2019 Artur Heras (Xàtiva 1945-2026) va organitzar una gran exposició a Xàtiva, SURA COM EL DESIG I EL DESTÍ EN LA MEMÒRIA. ARTUR HERAS 55 ANYS DE PINTURA. Sempre li estaré agraït per haver-me convidat a participar en el catàleg.  ARTUR HERAS: UNA GEOGRAFIA DELS ORÍGENS  (A MANERA DE) A manera de prendre impuls: a la novel·la Vino e pane , de l’italià Ignazio Silone, don Benedetto és un vell capellà, antic professor d’un col·legi religiós, ara reclòs a casa seua en companyia d’una germana que li fa de fadrina, bandejat i vigilat per la jerarquia eclesiàstica que li reprova les idees i la manera d’ensenyar. Ben bé proscrit en un poble perdut dels abruzzos, don Benedetto espera amb ànsia les esparses visites d’alguns dels seus antics alumnes. Sempre demana notícies de Pietro Spina, l’únic en qui penetraren les idees d’un cristianisme prosocialista que el convertiran en un enemic del feixisme i, per aquesta causa, perseguit i exiliat. A l’inici de la novel·la, don Benede...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Ira rima amb Fira

-
Imatge
  Coberta del llibre: Daniel Nebot E l llibre de la Fira de Xàtiva d’enguany conté un especial literari: El set pecats capitals i la Fira. Coordinat per Antoni Martínez Revert, ha reunit un grapat d’escriptors i escriptores de Xàtiva o vinculats a la ciutat Són 1 6 relats que tenen com a espai comú Xàtiva i la Fira, i com a motiu d’inspiració els vicis més reprovables de la conducta humana: la ira, la peresa, la gola, la luxúria, l’avarícia, l’enveja i la supèrbia. Hi participen: Miquel Alberola, Xavier Aliaga, Ximo Cerdà, Imma López-Pavia, Neus Castellano, Begoña Chorques, Cristina Grau, Ximo Corts, Vicent Soriano, Pablo Camarasa, Daniel P. Grau, Melissa Messeguer, Elies Barberà, Guillem Alborch, Antoni Martínez Revert i jo mateix. Si passeu aquest dies per Xàtiva o teniu previst visitar-ne la Fira (del 15 al 20 d’agost), podeu adquirir el llibre a la llibreria la Costera, la llibreria Xàtiva i el Quiosquet de l’Estació. A continuació, podeu llegir la meua col·laboraci...
2 comentaris
Més informació

MANIFEST: CONTRA L’ODI ANTIVALENCIÀ DE PP I VOX

-
Imatge
  CONTRA L’ODI ANTIVALENCIÀ DE PP I VOX EN DEFENSA DE L’ESCRIPTORA ISABEL-CLARA SIMÓ I DELS ESCRIPTORS I ESCRIPTORES EN CATALÀ DE LA COSTERA Els escriptors i escriptores en llengua catalana de la Costera denunciem un altre acte d’odi antivalencià que ara des de l’Ajuntament de l’Alcúdia de Crespins, a instàncies del seu alcalde, Javier Sicluna Lletget, i del seu partit, el Partido Popular, han dirigit contra l’escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó, amb l’intent de llevar el seu nom a l’Institut d’Educació Secundaria de la seua població. Són constants les agressions contra la llengua i la cultura dels valencians des de les principals institucions valencianes ‒ que l’haurien de fomentar i de promoure ‒ , a instàncies de les formacions ultradretanes i antivalencianes Partido Popular i VOX. A la retallada d’ajudes i subvencions a entitats i associacions culturals valencianes, cal afegir les campanyes de persecució i censura a escriptors, músics,...
3 comentaris
Més informació

EL CONVIDAT

-
Imatge
  A LA DE TRES O MORT O PRES. La sentència més usual diu A LA TERCERA VA LA VENÇUDA. O siga, insistim que guanyarem. Si a la primera no, a la segona potser, a la tercera segur. Segons el reconegut folklorista Joan Amades la frase tindria un origen romà, en la manera com els exèrcits romans s’organitzaven i lluitaven. Els cos d’atac estava format per tres línies: la primera la reomplien amb gent sense formació militar, carn de canó, que tenien una vida breu en el combat; la segona estava formada per gent més experimentada; i finalment, la tercera, que estava composta per l’elit soldadesca, els més preparats. Aquests eren els que remataven la faena si algun enemic els havia eixit corretjós. La frase, usual en moltes llengües europees, està expressada des del punt de vista del vencedor o de qui està convençut que vencerà: al tercer intent guanyarem. Però la més habitual a Xàtiva és, tanmateix, A LA DE TRES O MORT O PRES. El punt de vista ja no és del vencedor o de qui confia a vè...
6 comentaris
Més informació