tag:blogger.com,1999:blog-36631821211483234562024-03-26T12:06:24.803-07:00 Toni CucarellaLluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.comBlogger99125tag:blogger.com,1999:blog-3663182121148323456.post-53562921785688985712024-03-02T06:45:00.000-08:002024-03-19T01:04:10.622-07:00QUI DE CASA SE'N VA<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgC9tDnZccA_2cIdxdrxBnh5Y_80jFIIl3tQDh1cwjrhhG4F_V2FX17otCsMgUyixZEJcdVn1lAEHKo3rskiQUfsZhKWch9bLbm-qq0TvXUm0rzgdXHmoprKto1qPfkVeF-5nTLyfRAuOncsBfwH5xdTmbTyPRPBqaVrQQIiNTTiBJZnhNOEcxu86HJbAvU/s654/coberta.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="654" data-original-width="415" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgC9tDnZccA_2cIdxdrxBnh5Y_80jFIIl3tQDh1cwjrhhG4F_V2FX17otCsMgUyixZEJcdVn1lAEHKo3rskiQUfsZhKWch9bLbm-qq0TvXUm0rzgdXHmoprKto1qPfkVeF-5nTLyfRAuOncsBfwH5xdTmbTyPRPBqaVrQQIiNTTiBJZnhNOEcxu86HJbAvU/s320/coberta.png" width="203" /></a></div><br /><span style="font-family: times; font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: medium;">El poder no és de Déu, sinó de qui se n’arroga la voluntat, i l’executa com una decisió divina irrefutable. Per a l’amo, el dret de cuixa, la impunitat; per a la víctima, la submissió o la venjança. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: medium;"> «L’oncle Cep va irrompre en la meua vida com un miracle bíblic quan ma mare es trobava a les portes de la mort. Frare fugit del convent on expiava pecats d’un altre, va retornar de la guerra amb més ronya que un pal de galliner i amb un estrafolari orinal on guardava temibles històries de pets. A ell vaig preguntar-li per la secreta identitat de mon pare, i la seua resposta va ser rotunda: És preferible la ignorància a conèixer el nom d’un fill de puta! Ell creia que la naturalesa de l’home és vegetal, i per això s’arrela a un paisatge, a una gent, a un vocabulari, i de tot plegat en deia pàtria, i que la pàtria és aquell lloc on vam aprendre a descapollar-nos la fava. Però jo odiava la meua pàtria. Odiava aquell paisatge on jo vivia en la misèria, on va morir ma mare encara jove, on l’oncle Cep va consentir ser assassinat quan anava casar-se amb Adelina Codorniu, puta del carrer de les Xiques. I sort que jo en vaig poder fugir, perquè segons Teresa Carbonell, beata abdicada, l’ama Petra Devís, de la rància nissaga dels Devís del carrer Bruns, també exigia la meua pell. Jo odiava aquella pàtria que l’oncle Cep reverenciava, i a la que jo no hi volia tornar per res del món. Per això vaig viure sempre com un nòmada a París. Sense lligams, sense bagatge, sense arrels. Malgrat que l’oncle Cep sentenciava que jo hi tornaria, perquè qui de casa se’n va, a casa torna, ni que siga per a morir on tens enterrats els teus morts. I serà tot just quan seré mort que us revelaré la vertadera naturalesa de l’oncle Cep. I no serà com us imaginàveu que era».</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: medium;"><br /></span></div><div><a href="">https://www.amsterdamllibres.cat/cataleg/qui-de-casa-sen-va/</a>
</div><div><br /></div><div>La Veu del País Valencià: "Toni Cucarella publica la novel·la Qui de casa se'n va".</div><div><a href="https://www.diarilaveu.cat/cultura/toni-cucarella-publica-la-novella-qui-de-casa-sen-va-529587/">https://www.diarilaveu.cat/cultura/toni-cucarella-publica-la-novella-qui-de-casa-sen-va-529587/</a></div><div><br /></div><div>Entrevista Vilaweb: "La literatura catalana no existeix". </div><div><a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/toni-cucarella-la-literatura-catalana-no-existeix/">https://www.vilaweb.cat/noticies/toni-cucarella-la-literatura-catalana-no-existeix/ </a></div>Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3663182121148323456.post-53106171094894840812023-11-20T10:16:00.000-08:002023-11-20T10:16:15.702-08:00Patrimoni Cultural de la Costera<iframe class="BLOG_video_class" allowfullscreen="" youtube-src-id="36AsKNVjOS8" width="400" height="322" src="https://www.youtube.com/embed/36AsKNVjOS8"></iframe>
Text: Toni CucarellaLluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3663182121148323456.post-56049428250320379552023-11-20T10:14:00.000-08:002023-11-20T10:14:14.259-08:00Patrimoni Natural de la Costera<iframe class="BLOG_video_class" allowfullscreen="" youtube-src-id="fNBnW-td084" width="400" height="322" src="https://www.youtube.com/embed/fNBnW-td084"></iframe>
Text: Toni CucarellaLluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3663182121148323456.post-38147011397987053252023-11-20T10:12:00.000-08:002023-11-20T10:12:02.371-08:00Patrimoni Gastronòmic de la Costera<iframe class="BLOG_video_class" allowfullscreen="" youtube-src-id="toM8q4jWYvo" width="400" height="322" src="https://www.youtube.com/embed/toM8q4jWYvo"></iframe>
Text: Toni CucarellaLluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3663182121148323456.post-40104619906309030982023-10-10T11:10:00.000-07:002024-03-26T12:05:50.952-07:00Lleig com un Borbó<p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj47hzx_rVbO2gZCDs2sWUFR9X2lbmUzX5QZwbKiTO-0QLjo26z3gtYL_rYsz7HSjK1Y_LE3TU1rjP9CpMT5_jl1tvFw_gj44DI2Wl7ccYxpB-vGVyByaVK-RlJE5wxgzEvQfR8OZ_jwvgvNjGvnuZFgwb1tdD1dOKwqcBQw8XcbUM5vMFrMdVIaGVd_DDb/s2095/Com%20un%20Borb%C3%B3.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2095" data-original-width="1631" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj47hzx_rVbO2gZCDs2sWUFR9X2lbmUzX5QZwbKiTO-0QLjo26z3gtYL_rYsz7HSjK1Y_LE3TU1rjP9CpMT5_jl1tvFw_gj44DI2Wl7ccYxpB-vGVyByaVK-RlJE5wxgzEvQfR8OZ_jwvgvNjGvnuZFgwb1tdD1dOKwqcBQw8XcbUM5vMFrMdVIaGVd_DDb/w156-h200/Com%20un%20Borb%C3%B3.jpg" width="156" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Il·lustració de Joan Ramos</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p><i><span style="font-size: medium;">Aquest relat és la meua col·laboració per al llibre <b>Entre Amics</b>, publicat amb motiu de l'exposició retrospectiva de l'artista Joan Ramos a Xàtiva.</span></i></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 11pt;"><br /></span></span></p><p class="western" style="line-height: 150%; text-align: center;"><span style="font-family: Times New Roman, serif; font-size: x-large;"><b>Lleig com un Borbó</b></span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 11pt;"><br /></span></span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span>És
lleig com un Borbó! La comare, després d’assistir el part, va
refer-se amb una infusió calenta i un aiguardent que li serviren les
fadrines de la casa, al caliu apartat de la cuina. A l’habitació
de la partera, el pare, de salut delicada, un sac de tremolins, es
mirava ple d’orgull l’hereu de la nissaga. Mentre la mare,
pàl·lida i tresullada, entretancava els ulls, exhausta. A la cuina,
després de trascolar-se un altre colpet d’aiguardent, la comare hi
va insistir: És lleig com un Borbó! Just en aquell moment, alhora
que la comare dictava sentència, va entrar-hi una de les fadrines
que l’havia ajudada en el part, i amb un seriós i reiterat
assentiment de cap va corroborar el veredicte. </span></span>
</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: medium;"><br />
</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;">És
lleig com un Borbó!, va reiterar entre si el capellà mentre li
posava l’hòstia consagrada a la punta de llengua, i tot d’una la
llengua retrocedia boca endins i la neula, que en el sagrament de la
Comunió representa el cos de Crist, se li va enganxar al tel del
paladar i li va provocar un accés d’oix. Va ensalivar la neula
fins que a poc a poc se li va reblanir i la va poder engolir. La
Primera Comunió. Era l’únic xiquet que aquell dia la prenia.
L’església era buida i les paraules del capellà ressonaven en el
temple badívol, eco rebotat entre columnes. Combregava en solitari.
De fet, sempre s’estava sol. Tot sol a tothora amb les fadrines de
la casa. Sa mare temia la crueltat de la gent; els comentaris
feridors, les burles cridaneres. Per això el mantenia allunyat de
qualsevol contacte humà aliè a la casa. Un mestre vell i sever li
feia classes particulars. A les seues amistats, el mestre els ho
ratificava, allò que tothom espampolava: És cert, és lleig com un
Borbó!</span></span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: medium;"><br />
</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span>Son
pare, de salut tan delicada, que tan pagat estava el dia del seu
naixement, va morir de llarga agonia. Deixava viuda i orfe; i moltes
vinyes, alguns diners al banc i duros de plata guardats en orsetes
dins un sorribaldat recambró de l’andana. A l’olor del dot,
acudeix el borinot, li havia insistit a la dona, moribund combregat i
pernoliat, a manera de disposició postrema. Volia dir que, per lleig
que fora el seu hereu alguna s’hi avindria, a casar-s’hi i donar,
així, continuïtat a la nissaga: d’aquesta ceba li ploraven els
ulls més que no de por de la mort notificada. </span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span>Qui
té diners, té tot adreç, i la filla del rei si la volgués. I ella
li ho assentia, la viuda propvinent, només per commiseració amb la
seua condició de difunt imminent. Però en morir-se l’home, ella,
viuda i ama de vinyes i orsetes reblides de plata, mare d’un fill
lleig com un Borbó, va determinar: Nora, ni dins ni fora. El seu
fill lleig seria un fill amarat.</span></span></span></span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: medium;"><br />
</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;">Va
ser un caprici d’ella, de mare devota i neurastènica: un quadre de
mida natural del seu xic estimat. L’emmarcaria amb un marc ovalat i
el penjaria al seu dormitori, cel·la i santuari: en una paret, la
Immaculada Concepció, i en l’altra, l’efígie a l’oli del seu
fill reclòs i malcriat. Així l’immortalitzaren: abillat de
mariner, amb un cèrcol sota el braç, la tofa de cabells encrespats
cofant-li el cap, i la característica lletjor borbònica, que tan
fidelment va saber reproduir l’artista plàstic. Un talent
malaguanyat, l’artista plàstic, atès que si haguera tingut diners
per a anar-se’n a fer la vida bohèmia a París, museus d’arreu
del món avui s’infatuarien de mostrar-hi qualsevol obra seua. No
afirmarem mai, si volem dir a dreta llei, que els criteris que
governen l’art són equànimes. Qui té padrins, el bategen. Llevat
que sigues lleig com un Borbó. En aquest cas, ben aviat se’n
retractaren, fugint d’estudi, els padrins.</span></span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: medium;"><br />
</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;">Era
lleig com un Borbó i mai no eixia de casa. Ell no entenia aquella
permanent reclusió, sempre sota l'ull vigilant de sa mare, a tothora
voltat de fadrines. Talment l’hereu d’un soldà a l’harem, i
les fadrines com ara concubines. Parlaven de tot, entre elles, davant
seu, com si ell no hi fora, com si ell no fora roba estesa, sinó com
si ell fora un ésser sense corporeïtat, una presència intangible;
lletja, però intangible. Assajaven en presència seua balls alegres
i incitants, cantaven cançons populars avivades d’al·lusions
picardioses i alguna que altra obscenitat. Sense cap rubor es
mostraven despullades i es llavaven davant seu com si els seus ulls
no tingueren visió ni ànim de picardia. I elles mateixes li
ensabonaven el cos púber, un cos que se li esvalotava de sobte i ell
no en comprenia els motius. Les fadrines reien i feien broma si tot
d’una s’enravenava. No us fa vergonya, va preguntar, un dia, una
fadrina nova. I les altres fadrines se n’estranyaren: Vergonya de
què? Si és lleig com un Borbó! Però lleig i tot el cos se li
enardia, però ell no ho comprenia, ni quan de nits, sota l’oculta
escalfor de les mantes, entre somnis desbaratats, el setrill li
degotava.</span></span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: medium;"><br />
</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span>És
lleig com un Borbó i no el casaràs ni amb tot els diners del món,
li va dictaminar el mossèn que regularment la confessava. Millor
seria que fera carrera eclesiàstica, la va aconsellar, i no per
altruisme. Així sempre tindrà una llar que l’acollirà, la llar
solidària i clement dels servidors de Déu. En realitat el mossèn
sabia que, a més de lleig com un Borbó, tenia les llums justetetes.
Però pagant Sant Pere canta i els més limitats tard o d’hora
canten missa. I tard o d’hora també, la viuda neurastènica
moriria i si llavors el fill guardava parròquia seria la Santa Mare
Església qui, finalment, heretaria. Així doncs, rescindiren
contracte al mestre particular i l’aviaren cap al seminari. Just
era el moment en què havia après a fer servir el diccionari i
s’excitava amb paraules com luxúria, lascívia, concupiscència.
Les llegia i, no sabia per quina causa incomprensible, el pantaló se
li tibava. Però, al seminari, li provocava oix l’olor d’encens
de la capella, la humitat empeltrida dels passadissos, la fermentada
sentor d’humanitat del dormitori. I això que era la seua pròpia
humanitat, atès que dormia sol com un mussol; ningú volia compartir
habitació amb qui tenia guanyada sentència de ser lleig com un
Borbó. I ell, a les nits, en la fosca exempció de la cel·la,
s’acariciava els calçotets i repetia excitat, com una voluptuosa
lletania: luxúria, lascívia, concupiscència... I recordava amb
enyor i torbació els cossos de les fadrines, tan sovint despullades
al seu voltant, les seues mans descarades que li ensabonaven el cos i
li’l rentaven abocant-hi, amb un casset, l’aigua càlida,
passant-li les mans per l’esquena, per les galtes inferiors, i
panxa avall, fins i tot refregant-li aquella rebel protuberància que
amb contacte amb les mans de les fadrines s’erigia com una birla
insòlita, i tot mentre ell s’hi acalorava i elles se’n
divertien. Fins a tres vegades va fugir del seminari. Fins a tres
vegades el trobaren vagarejant com un fus perdut per la ciutat
estranya. I a desgrat del mossèn que la confessava, sa mare va
decidir que tornara a cohabitar sota l’empara dels seus faldons. I
la Santa Mare Església, de moment, passaria les mans per la paret. I
ell, tot i que lleig com un Borbó, va tornar ser feliç </span></span><span>‒</span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span>feliç
d’aquella manera</span></span><span>‒</span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span>
preservat de nou entre descarades fadrines.</span></span></span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span>Llavors
va passar la desgràcia de l’any 10. Aquella plaga terrible. Aquell
monstre atroç. Aquell hemípter ominós: la fil·loxera. Les vinyes
s’extingiren, i tota aquella terra que durant anys va produir
xanglots d’or ara donava collites de ruïna i exil·li. Les orsetes
amb duros de plata s’acabaren en un bufit. La desgràcia va
atraure corbs, voltors i tota classe d’aus de carronya que aviat
s’apropiaren dels plats i les sobralles. Les fadrines
desaparegueren de la casa, i amb elles l’alegria dels balls, les
cançons i la seua desvergonyida nuesa. La casa la posaren a vendre.
Sa mare va parar boja de desesperació, severament pertorbada pel
pànic del futur hostil que ataüllava per al seu fill, lleig com un
Borbó i ara arruïnat. A ella la ingressaren en un hospital
psiquiàtric, a ell en un orfenat, on va ser immediatament desposseït
de la seua tofa de cabells encrespats; pelat com un ou exhibia ara un
cabolo enorme, la voluminositat del qual accentuava la seua
primigènia lletjor borbònica, tot transformant-lo en un ésser més
repulsiu encara als ulls dels altres. Fet i fet, tan inhumà va
ser-ne el menyspreu que va arribar a plànyer la nàusea que li
provocava l’encens de la capella, la humitat empeltrida dels
passadissos, la fermentada sentor d’humanitat d’aquell seminari
del qual se’n va fugir fins a tres vegades, i on ara, si poguera,
hi tornaria ulls a cegues. De l’orfenat, cada vegada que
n’intentava fugir l’assotaven fins a deixar-li les galtes del cul
en carn viva i la pell feta a banderes. Fins que es va donar per la
pell. Va ser quan va prendre consciència que per a viure cal
aprendre, primer de tot, a sobreviure: obeir, emmudir, esperar. </span></span>
</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: medium;"><br />
</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Times New Roman, serif; font-size: large;"><i><b>Epíleg</b></i></span></p><p>
</p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;">Diuen
que deien que la seua ànima era tan abominable com la seua lletjor.
Lleig com un Borbó. I pel sobrenom del Borbó arreu el coneixien.
Cria fama i gita’t a dormir. Al Borbó li atribuïen tota mena de
crims i atrocitats. A més de lladre i extorsionador, li alfarrasaven
l’homicidi de deu o dotze morts. Però ben bé podien ser-ne vint.
O potser trenta. Fins i tot més. Amb ganivet, amb pistola, amb les
pròpies mans, urpes letíferes com l’implacable collar de ferro
del garrot. Contaven, amb la veu fimbrada per l’horror, com d’atroç
devia ser morir tenint com a darrera visió la repulsiva fesomia del
Borbó, com un turment a perpetuïtat, insuportable sentència
eterna. Durant la guerra, igual servia als rojos que als nacionals,
sempre que pagaren les comandes de bestreta. Però ell, diuen que
deia que deplorava aquella turbulenta vida de ressentiment i
violència. No se’n penedia de res, però ansiejava una altra forma
de viure que fins i tot el redimira. I així i tot no va acceptar
un càrrec a la brigada política-social que les noves autoritats,
acabada la guerra, li oferien. Fins que, a la fi, es va fer avant de
fer creu i ratlla amb el seu passat: va obrir un teatre de varietats;
cabaret haguera volgut dir-li ell: El Molino Azul. Si n’òbric un a
París, solia declarar ell, de broma, li posaré per nom Cabaret
Borbònic. A la rebotiga del teatre, d’un luxe tan extremat com
excel·lit, incomparable en aquell temps d’infausta postguerra, hi
acudien ministres i militars del règim franquista, i banquers i
empresaris i bisbes que lloaven la seua discreció, i, sobretot,
l’«excel·lent qualitat de la mercaderia». A ningú dels qui
freqüentaven el teatre i la rebotiga semblava repugnar-los la seua
reconeguda lletjor borbònica. En parlaven, és clar, se’n
burlaven, però mai prou devora d’ell com perquè poguera
sentir-los l’oprobiós comentari. Tot i que prou sabia què
comentaven, fins i tot amb quins ofensius epítets el menyspreaven.
Per a viure cal aprendre, primer de tot, a sobreviure. Li agradava
mostrar-se en públic envoltat de dones, que per desig seu
l’aclaparaven amb carícies i carantoines. I en la intimitat, res
no li plaïa més que l’ensabonaren i el rentaren, totes elles
despullades, mentre li cantaven picardioses cançons i li dedicaven
balls incitants. Si li preguntaven, els qui coneixien o n’havien
sentit campanes, del seu tèrbol passat, quin o quins motius l’havien
fet decidir per aquell negoci, encobert per tramoies de faràndula i
vedets, ell responia que va ser per enyor. Una profunda i crònica
enyor, remarcava. Llavors somreia, irònic, i no hi afegia res més.
Per enyor de què?, es demanaven, desconcertats. És clar que tampoc
no entenien per què, a les dones que en públic l’amanyagaven, tot
i ser lleig com un Borbó, ell les anomenava, afectuós com les
carícies que en rebia, «les meues descarades fadrines».</span></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwziXB4F7gD-XOL-FN3xbFmUEJz7IT7o7qSVLKnXjVph9nQQqyt79czo8ZRVcLYz0AnRTskrtGpi7fSVd2PCtwTwyn4dtFRcdBbS3fo5Jq4twKyIZhC2kb1tD4dbc_cJ4ToqL_2AjZ4i0IFOZhK3LQFkllsZ-Fb09GJCZ6q4Emdq1hyphenhyphenabPl84asZL19a-Z/s2691/Joan%20Ramos%20Entre%20Amics.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2691" data-original-width="2158" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwziXB4F7gD-XOL-FN3xbFmUEJz7IT7o7qSVLKnXjVph9nQQqyt79czo8ZRVcLYz0AnRTskrtGpi7fSVd2PCtwTwyn4dtFRcdBbS3fo5Jq4twKyIZhC2kb1tD4dbc_cJ4ToqL_2AjZ4i0IFOZhK3LQFkllsZ-Fb09GJCZ6q4Emdq1hyphenhyphenabPl84asZL19a-Z/w161-h200/Joan%20Ramos%20Entre%20Amics.jpg" width="161" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAaf_HDS5mK9bgWDn9zfUa0Rd3agvICKfWmnGQudUNYE-4s23ChUtlLaNmntfzd3DegWEfoLunlp0YMKGoBNznrnz1R2zud7TorLHinGXYXPvedX_kMrkebRNPqKSLDyiSoygF5KUteZp11c0eoLNEbW2Wec7StjoDiDrYDEEahhPSkONq84B4CNN-tupY/s2048/Joan%20Ramos.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAaf_HDS5mK9bgWDn9zfUa0Rd3agvICKfWmnGQudUNYE-4s23ChUtlLaNmntfzd3DegWEfoLunlp0YMKGoBNznrnz1R2zud7TorLHinGXYXPvedX_kMrkebRNPqKSLDyiSoygF5KUteZp11c0eoLNEbW2Wec7StjoDiDrYDEEahhPSkONq84B4CNN-tupY/w150-h200/Joan%20Ramos.jpg" width="150" /></a></div><br />Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3663182121148323456.post-79367362755726467782023-09-11T06:15:00.001-07:002023-09-11T08:17:07.550-07:00A la porta en tinc cent mil com tu<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlKfm6vyfKbMBlBzy5Q74ikP9A1JAOtqaZnE0XZGogl9Uvw9yC0NmY1g8fN7uxz6dDZ6qiR9eLSvYrZhnvrpJdXOldLbA6IlfFYAaGUYcq9ZfR-TZP_y_yYdSjOQQW-9hTTZZeofOMtksy4ukUOzJfFN38t5HdNtf3g5roBfuopNGbR9c3RKYik9k0DFLH/s1024/factory-workers-1024x749.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="749" data-original-width="1024" height="146" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlKfm6vyfKbMBlBzy5Q74ikP9A1JAOtqaZnE0XZGogl9Uvw9yC0NmY1g8fN7uxz6dDZ6qiR9eLSvYrZhnvrpJdXOldLbA6IlfFYAaGUYcq9ZfR-TZP_y_yYdSjOQQW-9hTTZZeofOMtksy4ukUOzJfFN38t5HdNtf3g5roBfuopNGbR9c3RKYik9k0DFLH/w200-h146/factory-workers-1024x749.jpg" width="200" /></a></div><br /><p></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">E</span><span style="font-family: Times New Roman, serif;">s
desperta de sobte. S'està uns instants amb els pàrpols esbatanats,
gitat encara de sobines, fins que la forma del llum </span><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-weight: normal;">del</span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><b>
</b></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;">trespol se li
configura en la ment, però només com una reverberació de la
memòria. Quan es desperta així, d'improvís, pensa sempre en la
resurrecció. Pensa en ell com en algú que anit va morir i no sap si
l'endemà tornarà a la vida: no hi confia. Gitar-se, morir,
despertar-se, reviure, anar a la faena: si n'hi ha... Cadena de món.
Tanmateix, ara per ara, no hi ha expectatives de canvi, sense horitzó
a la vista. No sap en quina hora es troba. La persiana de la finestra
de l'habitació l'abaixa cada nit abans de gitar-se, perquè quan es
faça de dia, si encara és al llit, la primera claror no li destorbe
el son, i per esmortir el renou que prové del carrer quan
s'espavila. Amb els ulls oberts malgrat la foscor, espera que sone el
bip-bip-bip del despertador, fins que repara que anit es va descuidar
de connectar-ne l'alarma. Se li ha fet tard? Mou el braç cap a un
costat per a encendre a les palpes el llum de l'habitació. Mira tot
d'una la pantalla de cristall líquid del despertador: encara no són
les set. No se li ha fet tard. Però sa mare ja faeneja per casa:
pisca el renou del seu tràfec a la cuina. </span>
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.5cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Ix del llit d'un bot i un borró
li estremeix l'espinada: fa fred a l'habitació. Es vesteix corrents
i tot seguit fa unes flexions arreu manera per calfar el cos. </span><span style="font-family: Times New Roman, serif;">En
passar pel menjador, percep en la penombra la figura de son pare amb
els braços plegats sobre la taula, com si s'hi haguera passat tota
la nit allà, capcot i reflexiu. Bon dia, pare, li diu.</span><span style="font-family: Times New Roman, serif;">
Bon dia..., rossolla son pare amb una engolada fatiga mentre gira
lentament el coll.</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.5cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Després de passar pel lavabo,
entra a la cuina. Enllà de la finestra que dóna al celobert de la
finca el dia ja intenta traspuar amb una tènue claror violàcia. Bon
dia, mare, diu. Bon dia, fill, murmura sa mare sense interrompre
l'atenció d'allò que està fent. Seu en una cadira i observa uns
instants com sa mare faeneja. He pensat de fer arròs caldós amb
bledes per dinar, li comenta sa mare: ahir me'n va portar una garba
la tia Carme, que diu que a l'hort en tenen per castic; et pareix bé?
Bé, assenteix ell, lacònic. A quina hora diu el paper que has
d'estar en eixa fàbrica?, li pregunta la mare, i passa la fulla del
ganivet brut pel doll de l'aixeta. No hi posa cap hora, diu ell.
Hauries d'estar allà prompte, li aconsella: ho miren molt, això de
ser matiners. Ja ho sé, mare, diu ell, ja ho sé... Et faig un caf</span><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-weight: normal;">è
</span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;">amb llet?,
li pregunta. El pare ja se l'ha pres?, pregunta ell. En faré per als
dos, deu estar desmaiat, diu la mare: fa estona que s'ha alçat.</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Ja és dia clar quan posa els
peus al carrer. El fred li ha picat les galtes i els ulls i li ha
tret unes llàgrimes. Ahir va ploure durant tot el dia i encara es
veuen taques d'humitat en l'asfalt i basses d'aigua en els orons que
circumden els arbres de les voreres. Però ara el cel es mostra ras
com un ull de peix. Vora els contenidors de fem hi ha alguns mobles
vells i andròmines: avui es dia de recollida. Quan hi arribarà el
camió municipal, però, només arreplegarà les morques, puix que
una marabunta hi passarà primer i s'endurà allò que encara podrà
ser reutilitzable o reparable. Abans la gent hi llençava coses quan
encara funcionaven, es desempallegava de mobles antics perquè feien
nosa als porxíns. Ara hi treuen poca cosa i tot és runa. Si és un
moble, només és útil com a llenya per a l'estufa; si és una
màquina, com a ferro vell.</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.5cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Li venen al pensament els
advertiments que son pare li ha fet abans de marxar: No faces massa
preguntes, fa mal efecte. Siga la faena que siga, siga l'horari que
siga, no els poses inconvenients. Ho ha exposat amb la veu presa, els
ulls abaltits, fits en la brasa del cigarret que fumava, com si li
sabera greu haver de donar aquesta mena de consells, com si el fill
es disposara a ser objecte d'una previsible humiliació i l'haguera
de posar en situació per poder-la suportar. Ell també està sense
faena. Aviat se li esgotarà el subsidi de desocupació i encara no
té res en vista. Si no donen faena als jóvens, per què haurien de
donar-ne als vells?, se'n plany sovint, com una consumeta amb prou
faenes resignada. Exhaust i recremat de pegar tantes barretades amunt
i avall sense traure res a carregador, fa setmanes que ocupa les
llargues hores del seu dia arreglant mitja dotzena de caderneres, les
gàbies de les quals ha arrenglerat a la paret acarassolada de la
petita galeria del celobert. A voltes, si l'oratge acompanya, encara
es fa l'ànim de baixar al carrer i pega una volta d'esme, per fer
navegar les cames. Han mirat de convèncer-lo de tenir un gos, ni que
siga un gos embordonit, perquè així s'obligaria a eixir de casa
cada dia. Però no és només que no li agraden els gossos, animals
que considera estúpids i servils: si amb penes i treballs podem
menjar nosaltres, ara mantindrem un gos, argumenta.</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.5cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Mira la moto: dubta si engegar-la
o no. A banda del fred que campa, se'n recorda que li queda poca
gasolina. Millor estalviar-la per si un cas li donen la faena, ja que
al principi s'haurà d'apanyar sense cobrar. I també per si no li la
donen, per si cal visitar més fàbriques, per Xàtiva i per les
poblacions dels voltants. Es decideix a fer a cama el trajecte fins a
la zona industrial de la vella carretera de Simat, així que haurà
de travessar tota la ciutat de cap a cap, d'extrem a extrem. Aire,
que se'ns fa de nit!</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.5cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Cameja a bon ritme entre els
plàtans caiguts en letargia que conformen el llarg passeig de
l'Albereda. El coll de l'anorac alçat, les mans enfundades en les
butxaques. El ràpid moviment de cames venç la puixança del fred.
Abans de mamprendre la carretera de Simat, s'atura uns segons per
comprovar el nom de l'empresa que figura en el document de l'oficina
pública d'ocupació. </span>
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.5cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Una carretera antiga d'asfalt
clevillat, sense vorals: velles fàbriques, velles naus, vells
tallers. Portes tancades. Rètols que clamen: Es lloga. Es ven. També
s'han fet vells. Una capa de gebre blanquinós cobreix l’herba que
malda per créixer a les vores de la carretera. Ahir plovia, avui
gela. Oratge d'hivern. Per això son pare cada nit entra les
caderneres dins de casa, per por de trobar-se-les l'endemà ertes
dins la gàbia. La seua vida és la meua responsabilitat, sol dir,
mentre les despenja de la paret i les col·loca en filera sobre un
cartó, a recer, damunt del banc de la cuina. Mentre camina a bon
pas, pensa en les caderneres de son pare, i en son pare capcot
assegut davant la taula del menjador. Cadascú dins la seua pròpia
gàbia. Si jo fóra cadernera i em tancaren dins la gàbia, no
tindria ànim de cantar, sol dir mentre bufa les pellorfes d'alpiste
de la menjadora. No hi ha futur dins d'una gàbia. No hi ha
esperança. No hi ha alegria, diu: jo no cantaria.</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.5cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Arriba a l'adreça indicada. Un
xicotet jardí descurat orna l’entrada a les oficines. Toca el
timbre d'un intèrfon. Una veu de dona jove, de timbre metàl·lic,
pregunta qui és i què vol. M'envien de l'oficina d'ocupació per a
una entrevista, diu acostant la boca a l'intèrfon. Sona com un tret
i la porta es somou; l'espenta. Ascendeix per una escala de graons de
marbre. Al capdamunt, s'encara amb una altra porta, massissa, que
sembla tancada amb pany i forrellat. Dubta tot buscant si hi ha cap
timbre. No n'hi ha. Es decideix a moure la maneta de la porta, i
s'obri: només un badall entre marc i batent, pel qual s'hi esmuny
una garbuix de veus humanes i una esmortida agitació mecànica. Una
veu el sobta. És la mateixa veu que li ha parlat per l'intèrfon:
Passe per ací, per favor. La veu té ara timbre més humà.
S'atreveix a fer una passa endins. S’haurà d’esperar un moment,
li diu la veu ara més humana mentre li assenyala un sofà: el senyor
Durà l’atendrà de seguida que podrà. </span>
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.5cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-weight: normal;">Seu
al</span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"> sofà
d’imitació de pell, negre i lluent. Dues enormes fotografies de la
ciutat, dels primers anys setanta, ocupen bona part de la paret. Les
fotos posen de manifest que la ciutat encara no havia iniciat la seua
expansió cap a les hortes, i no existia cap altra zona industrial
que aquesta vella carretera, llavors exemple de modernitat. En una
tauleta de vidre s’amuntonen revistes empresarials. Enfront seu, un
taulell separa aquell sofà dels treballadors que porten
l’administració de l'empresa. </span>
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.5cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Quan duu una estona esperant,
s'adona que s’ha descuidat el rellotge a casa. Potser per això el
temps li passa amb tanta lentitud que l'ansieja. Finalment, la xicona
que l’ha atès en arribar apareix de nou davant seu. El senyor Durà
l'espera, li diu; acompanye'm, per favor. </span>
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.5cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Obri una porta i ell la segueix
dòcilment a través d'un corredor. A mesura que s'hi endinsen, creix
la bullícia mecànica de les màquines. Al final del corredor, una
altra porta els barra el camí. La xicona l'obri i tot de sobte el
colpeix el brogit sense filtrar de les màquines, estrident i
atarantador, i una pudor indefinible, de poliments o dissolvents, que
el fa esternudar. Davallen per una escala de ferro. Continuen fins a
un compartiment vidrat, enmig de la fàbrica, des d'on es controla
ben bé tota la zona de producció, totes les màquines, tots els
treballadors, fins i tot el moll de càrrega i descàrrega. La xicona
obri la porta amb naturalitat, alhora que anuncia a l'interior:
Senyor Durà, hi ha un altre xic que li envien de l'oficina
d'ocupació. Una volta realitzat l'encàrrec, la xicona fa mitja
volta i s'afanya a enfilar de nou l'escala de ferro que ascendeix cap
a les oficines. </span>
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.5cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Ell penetra cohibit en aquell
compartiment com una urna i s'adreça a un home alt i seriós, de
faccions concentrades, i li diu: Bon dia... El tal Durà li retorna
la salutació amb despreocupació mentre estudia uns papers que té
entre mans. Al cap d'uns instants, els deixa sobre la taula. Llavors
el mira, li fa una ullada sense gaire interès abans de preguntar-li:
Has carregat camions, xaval? Se li fa un nuc a la gola, i farfalleja:
N-no. L'home fa un gest empipat, s'enrabia: No sé per què eixos
mamons de l'oficina d'ocupació m'envien gent sense experiència.
Collons, que els ho vaig posar amb lletra ben clara: imprescindible
experiència! imprescindible experiència!, repeteix aïrat. Ell
acota el cap i s'arrupeix dins l'anorac com si l'haguera sorprès una
altra ratxada de fred aborronador com la que l’ha atuït en eixir
de casa. Es pregunta quina mena d'experiència cal per a carregar
camions. Aquesta és una faena molt dura, xaval, li esguita el tal
Durà. Faena de carregar camions és faena d'hòmens, saps? Tenim
fenwick, però a voltes s'ha de treballar a força de braços. Tu
saps conduir una fenwick, xaval? Dubta uns segons abans de respondre,
perquè la resposta no l'afavoreix: No, respon, i engul saliva.
Saliva espessa com un gargall. El tal Durà repeteix el gest enutjat,
i remuga: Mamons... Sàpies, continua explicant-se amb el mateix
fastigueig, sàpies que la jornada és de huit hores al dia, però
segons com ve la faena no hi ha horari d'acabar. I els dissabtes, es
treballa mig dia. Si t'interessa la faena, això és lo que hi ha.
Ell s'afanya a capcinejar afirmativament, no siga cosa que... I quin
salari?, s'atreveix tot d'una a preguntar. El tal Durà adopta una
actitud ofesa: I a tu, què més t'ha de donar el salari, xaval?
Estàs sense faena, no? No és prou que te n'ofereixen una. Agarra-la
i dóna les gràcies. Igual té quin salari cobraràs, lo important
és cobrar-ne un: cal ser competitiu. Si vols treballar, ho agarres,
i si no et convé ho deixes... Estàs al cas, xaval? Tens on triar?
Digues... Tens on triar? Jo sí que puc triar. A la porta en tinc
cent mil com tu, al preu que jo els diga. Preguntava només, boqueja
ell, conscient que l'ha espifiada. Però llavors el tal Durà li diu
que si li agrada preguntar que pregunte a quina hora s'ha de
presentar dilluns. Ell no sap com reaccionar, no entén què pretén
aquest home intimidant-lo i atordint-lo d'aquesta manera. Dubta,
boqueja, farfalleja: Jo em pensava que... que, en fi... La faena
m'interessa, clar. Sí, sí: m'interessa. I el tal Durà rebla: doncs
estigues ací dilluns, a les set de matí, com un clau. Això és
tot. Et tindrem uns dies de prova, i ja vorem... Ací estaré,
s'afanya ell a confirmar. A les set, sí. Ací estaré. No fallaré,
no fallaré...</span></p><p></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">No se sent gens engrescat a
portar la notícia a casa. No li sembla una bona faena. No li ha
agradat gens el tal Durà, l'amo, o el gerent, o qui collons siga
aquest paio arrogant i pudent. Però, com li ha refregat per la cara,
no té on triar. A la porta en té cent mil com ell. Ho sap malgrat
que no els ha vists arraïmats en el jardinet descurat de l'entrada,
ni ha consumit amb cap altre aspirant el mateix aire pudent de
poliment o dissolvent quan travessava els corredors. Sospita que molt
possiblement el tindran treballant sense assegurança deu o quinze
dies, potser un mes, i quan els convindrà el despatxaran; amb sort
li pagaran els dies treballats a preu de misèria. I encara gràcies.
Cent mil a la porta, o més... </span>
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"> Mamprèn la carretera de Simat
de tornada a la ciutat. El fred no minva malgrat l'oratge de dia ras
i lluminós, assolellat. Camina amb el cap cot, ara sense pressa,
arriba a la ciutat i comença a travessar-la entre els immensos
plataners caiguts en letargia del passeig principal. Se sent cansat.
I no té ànim de tornar a casa. Decideix seure en un banc de fusta.
Al cap d'un moment, queda submergit en una abúlia interior que li
paralitza músculs i sentits. Això desitja: cloure els pàrpols i
abandonar-se. Fugir, també, si això poguera ser. Si hi haguera un
horitzó cap al qual córrer amb il·lusió d'arribar-hi. O aparèixer
de sobte en un altre temps, o en un altre món. Temps i espai
diferents d'aquests tan ingrats que li ha tocat de viure. De
malviure. No dorm malgrat tenir els ulls tancats. No pensa, malgrat
que el cervell li bull d'idees i d'imatges. Amb tot, el temps passa.
Que és el que ell vol. Que passe el temps. Que li cresca la barba.
Son pare, que quan treballava s'afaitava cada matí, ara només
s'afaita de tant en tant. Sa mare no s'hi acostuma i li recrimina
aquesta desídia. Si em creix la barba, diu son pare, senyal que
encara estic viu. </span>
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.5cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Es fa avant d’emprendre el camí
que li resta fins a casa. Com que s'ha descuidat el rellotge, intueix
quina hora pot ser i aventura que deu haver passat de llarg el
migdia. Possiblement l'arròs caldós que sa mare havia de fer per
dinar ja deu estar escudellat i posat a taula. Amb tot, fa camí
sense pressa. Quan arriba a prop de casa, vora els contenidors del
fem on la gent havia deixat de bon matí andròmines i mobles vells,
ara n'hi ha més perquè l'empresa municipal que els ha de recollir
encara no ha passat. Entre el munt d'endergues, hi clissa sis gàbies
de pardalets. Les reconeix. S'hi acosta, les mira de prop però no
les toca. Són les gàbies de les caderneres de son pare.</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.5cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Quan entra al menjador, son pare
i sa mare seuen a taula. Pràcticament ja han acabat de dinar. La
televisió està engegada, però no li presten atenció. Son pare ja
té al davant la seua habitual infusió de timó i ha encès un
cigarret. Pel que fa al seu dinar, sa mare li diu l'ha conservat
posant-hi un altre plat damunt: Però l'arròs, ja el tindràs
empastrat i tot. Ell arronsa els muscles mentre seu i lleva el plat
que cobreix el seu dinar d'arròs fred, i empastrat. </span>
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.5cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Com has quedat?, li pregunta sa
mare. Son pare el mira. Tots dos esperen una resposta. L'observen amb
un gest impacient que el fa patir. Comence dilluns, els anuncia, i
intenta afegir un breu somrís. Sa mare entona un agraïment diví.
Tot a l'acte s'alça de taula, arreplega uns plats bruts i s'encamina
cap a la cuina. Son pare remena la cullera dins la tassa d'infusió
de timó, el mira encara amb les faccions abaltides, i li pregunta si
ha tingut cap problema: No pareixes massa content. La paga..., diu
ell, no me l'ha volguda dir. S'ha ofès i tot quan li he preguntat...
Ja t'he advertit que anares a espai amb els preguntats, li recorda
son pare. Però ell no pot aguantar més i ho boça: Fills de puta!
Té necessitat d’esbravar-se, de maleir el món i els malparits que
el governen. Però a casa sempre han rebutjat els renecs i les
paraules fora de to. Amb tot, son pare no li recrimina la
imprecació. Quan el veu més calmat li pregunta si l'asseguraran, i
ell li explica que li ha dit que a la porta en té cent mil com jo,
que calle i done gràcies.</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.5cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">A penes menjussa un parell de
cullerades d'arròs empastrat. Té com un oix que li tanca la boca de
l'estómac. Son pare xarrupa la tassa de timó. Ell li pregunta per
les caderneres. A la gàbia no cantaven, diu son pare: ara
cantaran... Ell li diu que totes les caderneres canten dins la gàbia,
i que les seues també hi cantaven. Son pare mesura la resposta i
finalment afirma, convençut: ara cantaran més. En aquell moment,
s'empassa el darrer glop del seu timó i s'alça de la cadira.
Abandona el menjador. Llavors entra sa mare, just en el moment que
s'anuncia l'inici de l'informatiu amb una música que sembla
prenunciar un combat èpic. No estàs content, diu sa mare, i
pregunta si alguna cosa no anat bé. Ell li diu que tot va bé, mare:
tot va bé... Sa mare sospira i engrunsa el cap amb preocupació. El
presentador de l'informatiu recita llavors la prèdica: </span>
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 1.46cm; margin-right: 0.98cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">«La patronal reclama un govern
fort per a dur endavant les reformes estructurals del mercat de
treball que ajudarien a conformar una economia més competitiva...»</span></p>
<p align="right" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.5cm;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-right: 3.03cm;">
<br />
</p>Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3663182121148323456.post-54163688914883440812023-05-27T10:47:00.004-07:002023-08-22T11:52:28.559-07:00La profecia<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8HOatBwfBQ8L6j7eJn0dL8uBITuYhHivwx7HrLvaXtqsgYw3rx3M3konTPkLgWTzAP2lkAxQglSmvI33i8uOyZF2B45QG1IrWDZn0Oc5W2TnB4fncwl5wTxM3P6gjrHTSFpwzNyh-_CTjhf-6E9WPhz-dTREDKAoDoBBdSA6Cq6RqJ5COCWLLKkFsaQ/s2428/La%20profecia.%20Coberta.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2428" data-original-width="1660" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8HOatBwfBQ8L6j7eJn0dL8uBITuYhHivwx7HrLvaXtqsgYw3rx3M3konTPkLgWTzAP2lkAxQglSmvI33i8uOyZF2B45QG1IrWDZn0Oc5W2TnB4fncwl5wTxM3P6gjrHTSFpwzNyh-_CTjhf-6E9WPhz-dTREDKAoDoBBdSA6Cq6RqJ5COCWLLKkFsaQ/w137-h200/La%20profecia.%20Coberta.jpg" width="137" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwiFEupQLEl68E_Z9-FWpAs5d3_EOuJgsO-52fU8xk3kHhGAtA9kPIpGMZ035T_arr6rJ69yFazqSJ5yjz4DuND-eCo7tzyTtShBxkDP2kXQw44ZZ9TAxPMh2WmTY146Rnym3bNRaXzBHDqHVphOiQ-cRW4RkI6RPGeLnz8XlXianl_MlimgRJ-0BIGw/s2416/La%20profecia.%20Contracoberta.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2416" data-original-width="1660" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwiFEupQLEl68E_Z9-FWpAs5d3_EOuJgsO-52fU8xk3kHhGAtA9kPIpGMZ035T_arr6rJ69yFazqSJ5yjz4DuND-eCo7tzyTtShBxkDP2kXQw44ZZ9TAxPMh2WmTY146Rnym3bNRaXzBHDqHVphOiQ-cRW4RkI6RPGeLnz8XlXianl_MlimgRJ-0BIGw/w138-h200/La%20profecia.%20Contracoberta.jpg" width="138" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana; font-size: x-small;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Aquest relat es va publicar per primera vegada al dominical del Diari de Barcelona el 10 de juliol de 1988, en una secció que volia donar a conèixer la narrativa més jove, <i>Escrit abans dels 30</i>. Posteriorment, donaria nom a una antologia de la nova narrativa catalana d’aleshores. Si voleu conèixer els noms que hi apareixien amplieu la fotografia de la contracoberta del llibre.</span></div><div><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><b><span style="font-size: medium;">LA PROFECIA</span></b></div><div><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div><p align="right" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;">A
l’Eduard Castelló</span></span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-size: medium;"><br />
</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: times; font-size: large;">La
senyora Amèlia, la mestra jubilada del segon pis, va ser la primera
que va advertir aquell singular esdeveniment. S’havia alçat a
trenc d’alba, i com cada matí va obrir la finestra del dormitori
per a espavilar-se amb les primeres clarors. En veure-ho tot fosc va
creure que s’havia despertat massa enjorn, o que durant la nit
s’havia congriat oratge de pluja. Això volia pensar ella, però de
sobte va reparar en aquell brunzit desconcertant. Va fer alçar el
seu marit i li’n parlà. L’home va tòrcer la boca tot
pronosticant atziacs auguris d’uns senyals tan astoradors.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"> Una
hora després tot l’edifici s’apilotava al replanell del tercer
pis. Havien tancat amb pany i forrellat totes les portes i finestres,
seguint l’exemple que havien observat en els edificis propers. Ni
la ràdio ni la televisió funcionaven. Algunes dones acudiren a
l’assemblea abillades de toca negra, mantellina i rosari.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"> Els
hòmens, repenjats a la barana de l’escala, enraonaven i discutien
buscant l’entrellat d’aquell vibrar d’ales «com una immensa
voladúria de borinots», segons l’apreciació particular dels
mecànic del quart pis, que endemés se les pintava de saber un fum
sobre la vida d’aquests himenòpters.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"> En
aquesta discussió estaven que va aparèixer-hi en Todolí, un místic
que ocupava un pis de l’entresol. Va caure sobre l’assemblea
brandant un Nou Testament i bramant com si no estiguera bé de cap:</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"> ‒Ha
arribat l’hora última! Penedim-nos dels nostres pecats!
Penedim-nos-en ara que som a temps! La Fi del Món és a una passa de
nosaltres! Recordeu les profecies de l’Apocalipsi: «En la visió,
quan va ser obert el sisè segell es va produir un gran terratrèmol,
el sol es va posar negre com un sac de pèl, la lluna es va tenyir de
sang i les estrelles del cel van caure com cauen les bacores d’una
figuera quan les sacseja l’huracà...»</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"> Les
dones, més propenses a ser cabdellades pels deliris místics i
religiosos, es senyaren i feren pinya al voltant de l’exaltat
predicador. Els hòmens van continuar repenjats a la barana de
l’escala, cagant-se en la mare que l’havia parit, que tot ho
tenien, això els hi faltava: un il·luminat bramant desgavells.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"> En
Todolí i les dones arreplegaren les criatures i desfilaren cap a
l’entresol on ell vivia, per fer-hi pregària davant un Santíssim
Crist de l’Agonia que li presidia la saleta d’estar. Quant a
l’homenalla, tothom va acceptar el suggeriment d’Ortega,
l’ebenista del primer pis, que va convidar-los a un cafè, i a una
copeta, si calia.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"> ‒Sembla
que cresca el brunzir ‒féu Ortega mentre alçava un dit la
persiana.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"> La
foscor d’enfora era tapida com si no fora d’aquest món.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"> ‒Ens
hem d’organitzar ‒va apuntar el mecànic borinoter endinsant les
mans en la fondària de les butxaques de la seua granota
professional‒. Propose jo de crear grups i fer guàrdia als balcons
i als terrats, perquè vés a saber...</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"> ‒Descreguts!
‒bramà en Todolí amb les mans arrapades als brancals de la porta
de cal mecànic‒ Què diantre feu encara ací! No heu provocat
encara prou la ira del Senyor? Prou de barrets! Vingueu a resar al
Santíssim amb les vostres dones i els vostres fills! Feu bondat...</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"> ‒Aguante
el carro, Todolí! ‒li recriminà Ortega, que a més d’estar en
sa casa aquell mes li tocava per torn ser president d’escala‒ De
crits, com més pocs en peguem, millor. Cal mantenir la calma i
aclarir què passa.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"> ‒La
calma ens la donarà el Senyor... ‒va rebatre’l el predicador‒
La calma i la força que necessitarem per a lluitar contra el Dimoni.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"><span> ‒Quin
dimoni? ‒s’astorà el jove dependent de sabateria que vivia paret
mitgera amb ell, i que cada dia el sentia rosegar rosaris i pregàries
a tothora i a foc seguit. </span>
</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"> ‒Qui
pot moure un cartapell com aquest sinó el Dimoni? Foscor, agitació
d’ales malignes, sorolls antinaturals... És el Dimoni! És la Fi
del Món!</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"> Tot
de colp van sentir que al cel se li rebolicaven els budells. I a
continuació un tro sec que semblava voler rebentar el món. A
l’acte, tothom va caure de genolls. En Todolí ajuntà les mans i
alçà el cap vers un llum tremoladís de llàgrimes de vidre. El cel
reglotava damunt les seues testes acollonides. Poguera ser que aquell
brogit informe foren guturals trompetes que anunciaven l’Apocalipsi?
En Todolí, que ho tenia ben clar, va fer els compliments que s’hi
esqueien:</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"> ‒Tu
mereixes, Senyor i Deu Nostre, de rebre la Glòria, l’honor i la
força, perquè has creat l’univers: per designi teu fou creat i
existeix...</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"><span> I
en això que, mentre aquell grapat d’hòmens acoquinats estaven
resant un credo, va escoltar-s’hi una mena de xiulit esmussador,
produït potser per un objecte que semblava caure follat del cel. Els
recentíssims acòlits del predicador van prémer el cul, acalaren un
grau més el cap i augmentaren el volum de la pregària. Al moment
van escoltar un fort terrabastall. Déu sap què s’havia estavellat
al terrat o a l’àtic. Poc després va cessar la rebolica de
budells i tornava la incerta normalitat d’adés. </span>
</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"> ‒Serà
un meteorit? ‒boquejà el mecànic.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"> ‒Al·leluia,
Deu ens avisa de la seua arribada! ‒exclamà en Todolí.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"> ‒M’haurà
fet el pis a banderes... ‒va pronosticar a espaiet el xicot que
habitava l’àtic.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"> De
sobte van aparèixer les dones i les criatures que, ben esquallades
de por per la nyespla que acabaven de sentir, van pujar a buscar el
recer dels hòmens i el suport espiritual d’en Todolí. Van
transcórrer uns minuts eterns: tots quiets, apinyats, expectants,
remugant pregàries i oracions. Durant aquesta breu eternitat cap
altra novetat va irrompre-hi per acréixer-los el neguit. Llavors,
els més atrevits van començar a girar el cap, de gaironet només,
un acovardida insinuació, mentre vigilaven de reüll en Todolí, que
els feia més por ell que tot el ball de borinots que es pressentia
fora. El xicon de l’àtic estava ben amoïnat i cavil·lós si
aquell terrabastall havia afectat poc o molt el seu habitatge. Ben
poc l’importava ara l’enrònia apocalíptica del mossèn
vocacional de l’entresol, ell necessitava aclarir l’abast de les
possibles destrosses, i va ser el primer que se’n va eixir del
solc.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"> ‒On
creus que vas, desgraciat? ‒el va increpar en Todolí en guipar-lo
que retirava el genoll de terra, s’obria pas entre el pilot i
enfilava escales amunt.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"> ‒El
pis és l’única propietat que tinc, encara que estiga hipotecada
‒va justificar el xicot de l’àtic l’abandó del ramat.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"> ‒Propietat?!
‒saltà, fet un bou, en Todolí‒ Arriba la Fi del Món i tu et
capfiques per un miserable bé material, una casa hipotecada, tot
just ara que Deu t’ha preparat la millor llar que podies haver
somiat...</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"><span> ‒Té
raó el xicon ‒va fer-li costat Ortega‒. No costa res pujar-hi i
comprovar quina destrossa hi ha i què collons l’ha produïda. </span>
</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"> ‒El
Dimoni! ‒va xisclar en Todolí‒ Qui pot haver-ho fet sinó ell! I
el Dimoni ens espera a l’àtic. Li calen les nostres ànimes...
Està escrit: «Falsos Deus, Dimonis, anunciaran la Fi del Món...»</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"> ‒Me
la bufa el Dimoni i qui prenga per ell! ‒resolgué la discussió el
xicon de l’àtic.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"> Ningú
més va gosar a moure’s. L’horror els treia a ballar. S’escolaren
un grapat de minuts, d’aqueixa mena de minuts que avancen amb una
melsa que desbarata el criteri. Dalt no s’hi sentia res, llevat de
la insistent fressa dels borinots.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"> ‒Hauríem
de pujar-hi, per si li ha passat res ‒proposà Ortega.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"> ‒I
uns collons hi puge jo! ‒bandejà l’algepser del segon pis.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"> ‒El
Dimoni s’haurà fet amb ell ‒sentencià en Todolí.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"> ‒Potser
si hi pujàvem amb el Santíssim Crist de l’Agonia... ‒va
suggerir algú.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"> A
en Todolí no li va fer ni gota de gràcia la proposta de traure el
Crist de sa casa. No volia haure-se-les amb el Dimoni ni sota
l’empara del Santíssim Crist de l’Agonia. Tanmateix, no podia
ser justament ell qui dubtara públicament de la força i el poder
del Nostre Senyor.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"> Van
arribar a l’àtic amb la imatge del Crist al capdavant, com si
arboraren un estendard de batalla. La porta estava ajustada. Fent
servir un braç de la creu, en Todolí la va empènyer. Travessaren
l’habitatge fins arribar a la sala que mirava a l’exterior, una
xicoteta terrassa. La uralita que feia a manera de marquesina estava
totalment destrossada. Fora, el xicon de l’àtic il·luminava amb
una llanterna un cos en terra. Un cos caigut com un titella.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"> ‒Qui
és? El coneixes? ‒s’atreví a preguntar el mecànic expert en
borinots.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"> El
xicon de l’àtic va assentir:</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"> ‒L’encarregat
de la fàbrica on treballe; un llepó fill de puta.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"> Tots
alçaren la mirada cap al cel fosc. I llavors aquella obscuritat va
retrunyir de nou, aquella rebolica de budells que ja coneixien. I tot
de sobte una pluja de xiulits i cossos que s’estavellaven. Al
terrat de l’edifici n’hi va caure un. Va córrer tots cap allà,
abandonant en Todolí i el seu Crist agonitzant, palplantat vora el
cos difunt i sense saber-se’n avenir.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"> Al
terrat van trobar un altre cos estimbat de les fosques altures. En
apuntar-lo amb la llanterna, ràpidament el van reconèixer: era el
constructor de l’edifici, un estafador que els havia deixat l’obra
a mitjan acabar i se n’havia fugit al Brasil amb els diners de tots
els compradors. Van mirar-se els uns als altres amb la serenor que
provoca haver aclarit per fi un gran misteri. A qui no devia agradar
gens aquella resolució seria a en Todolí, que preferia creure
encara, malgrat les evidències, que havia arribat la Fi del Món.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"> Seguien
els xiulits i els aürts dels cossos que s’estimbaven. Esparses
escletxes de claror començaren a obrir-se en el cel, i amb aquesta
incipient lluminària ací i allà veien precipitar-se, cel avall,
cossos i més cossos, com bolics pesants, com una pedregada insòlita,
digna de figurar als annals dels fets més sorprenents que va
recopilar en Charles Fort. Per por que cap d’aquests cossos els
caiguera damunt, van abandonar el terrat i contemplaren l’espectacle
refugiats a l’interior de l’edifici, expectants darrere les
finestres, ara amb les persianes ben alçades.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"> En
Todolí, en un darrer intent de demostrar que aquest excepcional
esdeveniment l’havia previst la saviesa sagrada que inspira la
Bíblia, va començar a repassar els versicles més infausts que hi
tenia subratllats. Ortega li va llevar el Nou Testament de les mans.
Conciliador, li va fer uns colpets encoratjadors al muscle abans de
dir-li:</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: times; font-size: large;"> ‒Al·leluia,
Todolí! ¿No havies sentit mai a dir que si els fills de puta
volaren taparien el sol? Doncs la profecia s’ha acomplit. Avui els
hem vistos volar i caure com bacores madures. Lloat siga Deu!</span></p><p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span></p><p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/9BtptEZbGpk" width="320" youtube-src-id="9BtptEZbGpk"></iframe></span></div><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><br /><span style="font-size: small;"><br /></span></span><p></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"> </span></span></p><br /></div>Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3663182121148323456.post-30844816584788762872022-12-15T23:36:00.000-08:002022-12-15T23:36:05.777-08:00El cos sense ànima<p> </p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;">El cos sense ànima (Els camps dels vençuts. Ed. Columna, 2002)</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-Q5YLLDzeRmKDh4hywoREGrTuZTarFCVfi1y7BEv0-hQs62hccG7eO50vPTL0M9iRq37qgafCaqq7VyC7fVfsQykAh56gtuJ6j8eKO0lAorxQjt1EQgmal-P0Wwq8B3zwod4ME-3fey0zeGb6qizTHAl36C1V3ED1GuxWnPwfInaQzx9_EzKFKAoTwg/s1884/Els%20cos%20sense%20%C3%A0nima%201.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1884" data-original-width="1264" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-Q5YLLDzeRmKDh4hywoREGrTuZTarFCVfi1y7BEv0-hQs62hccG7eO50vPTL0M9iRq37qgafCaqq7VyC7fVfsQykAh56gtuJ6j8eKO0lAorxQjt1EQgmal-P0Wwq8B3zwod4ME-3fey0zeGb6qizTHAl36C1V3ED1GuxWnPwfInaQzx9_EzKFKAoTwg/s320/Els%20cos%20sense%20%C3%A0nima%201.jpg" width="215" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuV6fyzVUIgLZJpI5T_-SraTLlRIdJGMjZ0Oj3wxfqnDm80k12f1R92rnX3cYK9ogkN92lbq9Q4zoczHsi6-NorRQPetTHriee5Dy_Dckr7d8jN5jW2v8vqD7i-GfScLA0xq4dVQVCq2ekL6I5B78VIOPpnJwTsqj93S-E7YOnDyuLk97269BYxDverg/s2528/El%20cos%20sense%20%C3%A0nima%202.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1876" data-original-width="2528" height="296" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuV6fyzVUIgLZJpI5T_-SraTLlRIdJGMjZ0Oj3wxfqnDm80k12f1R92rnX3cYK9ogkN92lbq9Q4zoczHsi6-NorRQPetTHriee5Dy_Dckr7d8jN5jW2v8vqD7i-GfScLA0xq4dVQVCq2ekL6I5B78VIOPpnJwTsqj93S-E7YOnDyuLk97269BYxDverg/w400-h296/El%20cos%20sense%20%C3%A0nima%202.jpg" width="400" /></a></div><br /><p><br /></p>Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3663182121148323456.post-57048024420471072732022-11-10T01:38:00.002-08:002022-11-10T01:42:20.220-08:00Amb tanda<p> </p><p></p><p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQM1LasqnDotxKhxLixKrB7mhgY0Jif9el6yPTRzuJgATDvr4DhZSrrm4YbXHiK3tb_-Wvl65Kvqxb7CwRoI7IKpQ9Bjb1V1TfL3tJjjz9H3D8NfidKNwYppkxPw0OxhHcIbqxTUL7IwaDHbh49fgrsZiaTtBFljpm4bDqWLn1KPqQTh1z4bvGeZokRw/s275/portada%20paranys.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="275" data-original-width="176" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQM1LasqnDotxKhxLixKrB7mhgY0Jif9el6yPTRzuJgATDvr4DhZSrrm4YbXHiK3tb_-Wvl65Kvqxb7CwRoI7IKpQ9Bjb1V1TfL3tJjjz9H3D8NfidKNwYppkxPw0OxhHcIbqxTUL7IwaDHbh49fgrsZiaTtBFljpm4bDqWLn1KPqQTh1z4bvGeZokRw/w205-h320/portada%20paranys.jpg" width="205" /></a></div><span lang="ca-ES"><div style="text-align: center;"><span style="text-align: left;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="text-align: left;"><b>AMB TANDA</b></span></div></span><p></p><p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES">D’arròs al forn, a casa nostra, si en menjàvem,
era sempre de varietat pobra, i a la llarga, puix que la mare estava
en amo a cals Escuriet, propietaris d’una fàbrica de mobles al
final del carrer la Reina, i només si per un cas lliurava algun dia
entre setmana, quan el forn del carrer Blanc era obert, ella ens feia
un arròs al forn per dinar. Però sempre del nostre braç: escàs,
sense carn, quaresmal, varietats </span><span lang="ca-ES"><i>viudo</i></span><span lang="ca-ES">
o </span><span lang="ca-ES"><i>blanquet</i></span><span lang="ca-ES">.
El </span><span lang="ca-ES"><i>viudo</i></span><span lang="ca-ES">
presentava un color groc esglaiat, pel safrà, i per recapte duia una
cabeça d’alls, creïlles tallades en rodanxa, fregides prèviament,
dues meitats d’un tomato madur, una branqueta de julivert i quatre
pinyonets –quatre, que eren comptats. El </span><span lang="ca-ES"><i>blanquet</i></span><span lang="ca-ES">
feia, en taula, encara de més pobre –si no voleu dir-li «de
pobre», diguem-li «per a digestions delicades»–, fet i fet no
contenia res més que la cabeça d’alls, l’arròs i un grapat
–també comptat– de pinyons, i com que ni safrà se li posava, es
mostrava en la cassola blanc com una paret tot just embla</span><span lang="ca-ES">n</span><span lang="ca-ES">quinada.
L’avi Saoro solia afegir-hi unes panses, i si era el temps del raïm
–moscatell, francès, godella, rosseti...– a cada cullerada hi
afegia un gra, com quan menjàvem arròs de pa, o miques, com també
se’l denomina aquest plat de pa dur desgrunat i fregit amb
lentitud. L’avi, quan compartia taula amb nosaltres, molt de tant
en tant, menjava amb el cap cot, amb vergonya, amb una profunda i
corrosiva vergonya. L’avi no dinava mai a casa, i quan se’n
tornava de l’horta, sempre a hora fosca si no plovia, murmurava un
engolit bona nit i s’afanyava a tancar-se a la seua habitació. Ma
mare no li retreia res, però tant era, perquè a l’avi Saoro la
culpabilitat no el deixava alçar el ulls de terra, i el consumia.
Aquesta aflicció li l’havia provocada el seu fill, mon pare: tenia
jo deu anys quan va decidir fer la maleta i anar-se’n a París a
treballar. Al cap d’uns mesos, després de setmanes sense tenir
notícies d’ell, ens va arribar una carta seua, amb un grapat de
francs, unes cinc mil pessetes al canvi d’aleshores, en què deia
que no tornaria a casa, que a París no miraven malament els qui
s’amigaven i havia decidir ser feliç amb una altra dona. Aqueixes
foren les seues paraules textuals, de tall ben viu, feridores per a
tots els qui les escoltàrem: «Ser feliç amb una altra dona...»,
perquè ma mare va llegir la carta en veu alta, davant meu i de l’avi
Saoro. L’avi va envellir de sobte una vintena d’anys o més, i
tot seguit va dir que se n’aniria. Però l’avi no tenia on anar,
viudo com era com l’arròs al forn amb safrà, si no era a ca una
germana, la tia Sefa, la qual vivia a Barcelona, i amb qui no
s’avenia gens. La mare, però, li va dir: «Pare, vostè no cal que
se’n vaja a cap de lloc...». I per això l’avi Saoro es va
quedar a viure amb nosaltres, encara que mon pare li haguera cagat la
cara d’home de compte i raó en abandonar la seua família a la
manera d’un senyoret malcriat i capritxós. Per aquesta vergonya,
l’avi, a pesar de les paraules de ma mare, quan se n’anava a
l’horta de bon matí ja duia la berena aviada fins a la nit. I
d’ençà de la fugida del pare la passàrem magra, així que quan
vaig fer el tretze anys li vaig dir a ma mare que mai més portaria
pantalons curts, i me’n vaig posar uns de llargs, amprats d’un
veí que s’havia estirat més del compte, vaig deixar l’escola i
em vaig clavar a treballar d’aprenent en un taller de ferro on
feien portes i finestres de forja i de perfil. No m’hi pagaven gran
cosa, però vaig començar a aprendre un ofici i ajudava casa amb el
meu salari. Quan estava en portes de fer els meus catorze anys, ma
mare em va preguntar: «Què voldràs que et compre per al teu
aniversari?» Estic convençut que ella es pensava que jo li
demanaria uns pantalons llargs de mudar o una camisa de mànega
llarga a la moda. No obstant això, li vaig dir: «Mare, a mi
m’agradaria una cassola d’arròs al forn amb tanda» Ma mare,
òbviament, va quedar sorpresa, però va dir: «Arròs amb tanda
tindràs» I es va girar cap a l’avi Saoro, que es disposava a
fugir cap a la seua habitació, com cada nit, i el va advertir que el
dia de la cassola res de quedar-se a dinar com un mussol en el
bancal, a migdia cap a casa, que tenia un compromís. I l’avi va
alçar el cap i els ulls que sempre miraven fits a terra abans de dir
que de cap manera se n’oblidaria. Així que el dia del meu
aniversari, mentre tornava rabent del taller cap a casa, em vaig
imaginar, impacient, ma mare que eixia del forn amb la cassola a la
mà, com qui porta una ofrena, i tothom qui la veia li havia de dir,
exclamada, «Quina senyora cassola, Sumpció!» I ma mare els diria,
pagada i satisfeta, «És per al meu Salvoro, que avui fa anys i li’n
feia goig...» Quan vaig arribar a casa, la cassola d’arròs al
forn amb tanda hi era: presidia la taula com una icona venerable,
encara fumejant. Hi du</span><span lang="ca-ES">i</span><span lang="ca-ES">a
</span><span lang="ca-ES"><i>de tot</i></span><span lang="ca-ES">: </span><span lang="ca-ES"><i>De</i></span><span lang="ca-ES"><i>
tot</i></span><span lang="ca-ES"> el que m’havien dit que havia de
dur per a ser excelsa: pilotes de carn, morro, peuet, careta i
costella de porc, trossos de vedella i botifarres de ceba, i la
cabeça d’alls enmig, i cigrons i naps del rogle, i tomatos madurs
com cors que palpitaven entre l’arròs, i, sobretot, </span><span lang="ca-ES"><i>sobretot</i></span><span lang="ca-ES">
la tanda a trossos: de corder i de vedella, com cal, ben blanca.
Encara se sentia arreu de la casa la sentor que havia deixat, quasi
emp</span><span lang="ca-ES">el</span><span lang="ca-ES">trida,
d’haver hagut d’estar bollint-se la tanda tot el matí, perquè
quedara tendra al mos i no corretjosa com un cuiro. I a mi, aquella
olor de tanda bollida, que alguns la consideraven pudor, m’agradava.
Al voltant de la taula, esperant-me amb els coberts a punt, hi havia
la mare i l’avi Saoro, i ma tia Dela, i la sinyó Carme, la veïna,
i altres veïns més dels quals se m’han traspintat les cares i els
noms, fins a conformar una taula de festa amb poc o menys una dotzena
de convidats. L’avi, fins i tot, va comprar per a l’ocasió una
marraixa de vi negre del bo, de la Pobla del Duc. I tan bon punt vam
ser tots a taula, després que tothom em va haver felicitat, mentre
la mare i la tia Dela escudellaven a cadascú el seu plat, l’avi,
de sobte feliç, bruscament feliç, una felicitat insòlita i
resplendent, em va dir, assenyalant repetidament la cassola,
commogut: «</span><span lang="ca-ES"><i>Amb això</i></span><span lang="ca-ES">,
</span><span lang="ca-ES"><i>amb això</i></span><span lang="ca-ES">,
Salvoro, </span><span lang="ca-ES"><i>amb això</i></span><span lang="ca-ES">
desmamaren al rei, i no amb bambetes!». </span>
</p><p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><i><br /></i></p><p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><i>Aquest relat i d'altres més els trobareu al llibre PARANYS, publicat per <a href="https://bromera.com/educacio/">BROMERA</a>.</i></p><p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><i>Més informació:</i> <span style="text-align: left;"><a href="https://bromera.com/educacio/els-nostres-autors/2583-paranys-9788490262740.html">https://bromera.com/educacio/els-nostres-autors/2583-paranys-9788490262740.html</a></span></p><br /><p></p>Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3663182121148323456.post-60132056850142637112022-11-04T00:56:00.001-07:002022-11-04T00:56:26.620-07:00Per què el diputat Josep Mora porta, de tota la vida, bigot<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgz_Qo72Z8RQajBjV362nRY3_T-DwXHfzZiVVHtyl_t6PXMFLlhi-kD88hP-24gJZBNTXq0CD2jBbwcI40_MZN3keMUogDogbuBVC67HHIX3v2HTiUQfx8Sx1My_GcFlq2lIskdaU-gngnwQZsMK837rEV2LcZ1coZPx69fMqFgyYc9J9-14NkYals5Ew/s2500/IMG_20221104_0001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1908" data-original-width="2500" height="305" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgz_Qo72Z8RQajBjV362nRY3_T-DwXHfzZiVVHtyl_t6PXMFLlhi-kD88hP-24gJZBNTXq0CD2jBbwcI40_MZN3keMUogDogbuBVC67HHIX3v2HTiUQfx8Sx1My_GcFlq2lIskdaU-gngnwQZsMK837rEV2LcZ1coZPx69fMqFgyYc9J9-14NkYals5Ew/w400-h305/IMG_20221104_0001.jpg" width="400" /></a></div><br /><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvZI92nU4jS649MzrD7MmKJ2_2_R3P69PgWk3KY3r7DEoskD7F84TUAaJEKRqDb2R3jtaUNfNC3z7Y7_AURpysV_3iIt2HdzJ4Ciz0iHNdIKw8sWg0MXMx39inwIRnsncXvjGGeMIpHB6-Kbp5VOnPwXqjo73AvOo2V7boL18u-rZuRhg7Pxk9GHXzuA/s1280/La%20Can%C3%A0ria%201-08%20040.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvZI92nU4jS649MzrD7MmKJ2_2_R3P69PgWk3KY3r7DEoskD7F84TUAaJEKRqDb2R3jtaUNfNC3z7Y7_AURpysV_3iIt2HdzJ4Ciz0iHNdIKw8sWg0MXMx39inwIRnsncXvjGGeMIpHB6-Kbp5VOnPwXqjo73AvOo2V7boL18u-rZuRhg7Pxk9GHXzuA/w320-h240/La%20Can%C3%A0ria%201-08%20040.jpg" title="La cova de la Canària" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Cova de la Canària</td></tr></tbody></table><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLcN58dmDUdMFFLKr5UIJrJR5Or5OEcA3nBkBw0UpEmoqqt-YyvWXPmuc9NW51XTmaUNlfKIC_DKAkEZUZOjLjZat_9_7Spm7YenL4Q5DQcuTkFMH91A9_9-30tCbpsOpGmxJkwUMvaiIA0hibZBpGEMfDNN1MmLRYCNHa0ZotPBKuDAZ0w9iys9oJcg/s1280/La%20Can%C3%A0ria%201-08%20054.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLcN58dmDUdMFFLKr5UIJrJR5Or5OEcA3nBkBw0UpEmoqqt-YyvWXPmuc9NW51XTmaUNlfKIC_DKAkEZUZOjLjZat_9_7Spm7YenL4Q5DQcuTkFMH91A9_9-30tCbpsOpGmxJkwUMvaiIA0hibZBpGEMfDNN1MmLRYCNHa0ZotPBKuDAZ0w9iys9oJcg/s320/La%20Can%C3%A0ria%201-08%20054.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La cova de la Canària</td></tr></tbody></table><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMVzy4rk_F-TralmSKmkHYDWSxVM-5_R8c3pJIIXjfCpnCJexz7IMjPGwptd6fPv3tpZ2qI2ZXW70f6CY19oHzuQuWYVy5NtVODzpMnvMbZyJMsnnqL3hnC7Q-OJlgimDCs4GgTRkYTsoCw0s4qGy1EqpM29g2bKgldDXOwsn1QdvJU320sYlWimCURg/s1280/La%20Can%C3%A0ria%201-08%20064.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMVzy4rk_F-TralmSKmkHYDWSxVM-5_R8c3pJIIXjfCpnCJexz7IMjPGwptd6fPv3tpZ2qI2ZXW70f6CY19oHzuQuWYVy5NtVODzpMnvMbZyJMsnnqL3hnC7Q-OJlgimDCs4GgTRkYTsoCw0s4qGy1EqpM29g2bKgldDXOwsn1QdvJU320sYlWimCURg/s320/La%20Can%C3%A0ria%201-08%20064.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ruïnes de la Casa de la Canària</td></tr></tbody></table><br /><p><br /></p>Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3663182121148323456.post-35219219606965669192022-07-17T03:01:00.002-07:002022-07-17T03:14:02.446-07:00Inici de "Ciutat de corrupció" ( Bogart&Bogart)<p><i><span style="font-size: medium;"><br /></span></i></p><p><i></i></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJSpTco2qlVOcuvzh7dukH24Zv51HkzLrhGfjL81B6lPtZBInOLulnw8T94bzVP9FQJXFMDnYOvFTYrBLhRvJaG_Qq2Vo_rCOMQ-QYh1IB3aMCimBsFCdvixHCSUj1R6bCCrC2cxi5e97BhQbUuEKJAaNgNvNssiYZ-4c7il-c534FtrujYRkp-a0k4w/s556/3193bogart.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="556" data-original-width="365" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJSpTco2qlVOcuvzh7dukH24Zv51HkzLrhGfjL81B6lPtZBInOLulnw8T94bzVP9FQJXFMDnYOvFTYrBLhRvJaG_Qq2Vo_rCOMQ-QYh1IB3aMCimBsFCdvixHCSUj1R6bCCrC2cxi5e97BhQbUuEKJAaNgNvNssiYZ-4c7il-c534FtrujYRkp-a0k4w/s320/3193bogart.jpg" width="210" /></a></i></div><i><br /><span style="font-size: medium;"><br /></span></i><p></p><p><i><span style="font-size: medium;">Bogart & Bogart és una altra novel·la "accidentada". La idea va nàixer de la notícia enciclopèdica que revela que uns Bogart vivien a Xàtiva al segle XVIII. Ara imaginem que algun descendent d'aquesta branca valenciana emigrat a Amèrica acaba dedicant-se al cinema amb el nom de Humphrey Bogart, i alhora imaginem que encara queda algun altre descendent a Xàtiva d'aquells Bogart originaris. La literatura es nodreix d'aquestes desficaciades elucubracions. </span></i></p><p><i><span style="font-size: medium;">L'original que vaig presentar a Miquel Alzueta, llavors editor de Columna Edicions, tenia un altre títol: A bot de sacre. És una expressió que vaig manllevar d'Enric Valor que vol dir caminar molt apressa: assacanat, desalenat. Em recordava À bout de souffle. La novel·la tenia un altre títol i una altra estructura. Més "boja" ("Moisès Bordera: un detectiu boig, un boig ficat a detectiu", proclamava la contracoberta), més caòtica. Tanmateix, tots els capítols de la novel·la "escrita" per Moisès Bordera, Ciutat de corrupció, refeien escenes de diferents pel·lícules protagonitzades per Humphrey Bogart. Un trencaclosques. A Miquel Alzueta no li va agradar l'estructura ni el vocabulari. La primera per "desordenada" (com el cap del protagonista), el vocabulari per massa "localista". De fet, amb la pretensió de crear un llenguatge "negre" singular per al narrador, vaig inspirar-me en el que solíem usar de xiquets quan jugàvem a lladres i policeros. Jo volia traure cèntims d'aquella novel·la en un moment en què el gènere negre tenia un cert auge i jo necessitats econòmiques. Alzueta va sentenciar que amb aquella estructura i aquell vocabulari no en trauria ni cinc. Així que la vaig refer. Continuava sent una "novel·la de cine negre", tanmateix amb un estructura literària més convencional, una esporga lèxica i capítols substituïts que ara no s'inspiraven en escenes de pel·lícules de Humphrey Bogart. </span></i></p><p><i><span style="font-size: medium;">I tots els canvis realitzats no aconseguiren que Bogart & Bogart passara per les llibreries amb més pena que glòria. La llàstima és que vaig cometre l'error de destruir-ne la versió original. </span></i></p><p><i><span style="font-size: medium;">La calor estiuenca que patim aquests dies potser seria similar a la que, trenta anys abans, m'havia inspirat l'inici abrasit i bascós de la novel·la, la de Moisès Bordera. </span></i></p><p align="center" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.49cm;"><span style="font-family: Garamond, serif;"><span style="font-size: 24pt;"><br /></span></span></p><p align="center" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif;"><span style="font-size: 24pt;">Ciutat
de corrupció</span></span></p><p align="center" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif;"><span style="font-size: 18pt;"><i>Moisès
Bordera</i></span></span></p><p align="center" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.49cm;">
</p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.49cm;"><br />
</p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif; font-size: medium;">Moisès Bordera va fer una ullada als
voltants de l'andana amb lentitud mentre la rastrera de vagons
acabava de passar i deixava arrere l'estació de Xàtiva. El rellotge
de l'andana principal deia que faltava un quart perquè foren les
dues. Campava basca per a donar i vendre, i l'aire de la matinada
tenia el respirar del polsim de cartó, ressec i ofegant. Uns metres
més enllà d'ell, prop dels caps de via de rodalies, becava un
individu espentolat, tot barbut, estirat damunt d'un banc i amb un
braç tot penjant. D'esme, Bordera es va palpar les galtes sense
afaitar i va notar la raspor dels pèls rebrotats contra la palma
entresuada. Després, va fer com si sospesara la maleta i va caminar.</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif; font-size: medium;">A l'exterior, a la replaça de l'edifici
de l'estació, l'ambient no era gaire més respirable. Hi feien
lluminària quatre fanalatxos enganxats en la façana de l'edifici
ferroviari; formaven un oratge de besllums músties, grogusses com la
pell desllustrada d'un malalt del fetge.</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif; font-size: medium;">Bordera va dipositar la maleta en les
llambordes encara cremants i es va ficar un Bisonte en la boca.</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif; font-size: medium;">El dominava la sensació que l'absència
havia estat molt més curta que l'any que figurava als papers. Li
feia l'enganyós efecte d'haver passat un llarg cap de setmana fora
de la ciutat. Permetre que aquesta sensació l'ensarronara era un
parany en el que no havia de caure. Calia ficar-se en la testa que, a
pesar de tot, havia transcorregut un any de deveres, sencer, amb tots
els seus dies, setmanes i mesos.</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif; font-size: medium;"><span lang="ca-ES">Va escampar la mirada
per les envistes sense moure's de la vora de l'equipatge. L’entrador
al moll de càrrega i descàrrega de l'estació quedava a la seua
dreta; un fanal altíssim estimbava des del cim un poderós feix de
llum que encegava mirar-lo. El carrer Ximén de Tovia, a l'esquerra,
es tenyia de fulgors rogenques creades pel rètol de neó d'una firma
d'assegurances. 1 dues cases més enllà, un de més discret, pagat
per la marca Pepsi, anunciava un bar. Bordera va recuperar la maleta
i s'hi va encaminar.</span></span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif; font-size: medium;">La porta era tancada, però a través
del vidre plagat de cartells i propagandes adhesives s'entreveien
alguns punts de llum. Va espentar-la amb la maleta i va penetrar
endins.</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif; font-size: medium;"><span lang="ca-ES">Més merda que un pal
de galliner, arreplegava aquell barot de mala mort: un cau de raboses
que pudia a agre i a cafè rebollit, encatifat de puntes de cigarret,
sobrets de sucre gastats i un ruixat incomptable d'escopinyades.
Darrere del taulell sobrevivia un individu de complexió grossa,
malvestit amb una samarreta d'esport mostosa i un davantal, més
mostós encara, que li aüssava la panxa per dalt de la veta. En
aquell moment fumava mig ensopit mentre estudiava la disposició de
les cartes tot maldant a reeixir amb un solitari. Va refilar Bordera
a través d'uns ulls vidriosos de cansament. Va recollir les cartes i
va fer l’esforç d'acudir a atendre'l.</span></span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif; font-size: medium;">Bordera va acompanyar la maleta fins als
peus del tamboret i tot seguit hi va pujar. Es va llevar l'americana,
la va doblegar amb compte i la va col·locar en el tamboret contigu;
damunt hi va posar el barret de feltre. Va demanar una cervesa «freda
com el graníssol».</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif; font-size: medium;">El del bar va remugar un assentiment tot
escopint el cigarret en terra. En un racó, on pronunciava el taulell
un recolze escairat, un parroquià repassava un periòdic rebregat.
L'acompanyava una ampolla de cervesa a la que ara i adés feia un
glop distret. Se les havia amb els fulls del periòdic com si s'hi
estiguera barallant; no semblava gens traçut amb la lletra impresa:
llegia sil·labejant costosament, arrossegant les paraules; movia els
llavis fent un gran esforç de concentració; en acabant alçava la
vista del paper i l'entrespolava com si fera el repàs memorístic
d'una lliçó que havia d'aprendre.</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif; font-size: medium;">Bordera el va reüllar d’arrapa-fuig
mentre es ficava un altre Bisonte en la boca i l'encenia. El del davantal
mostós li va posar a l'abast una ampolla de cervesa i un got vestit
de gel. Va trabucar el contingut de l'ampolla al got i va beure.</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Garamond, serif;">El que batallava amb el periòdic va
representar un extrem d'avorriment i el va plegar de qualsevol
manera. El paio del bar va assampar un paquet de cigarrets de damunt
la màquina de cafè i se'n va encendre un. Es va refermar en el
taulell encarant la vista cap a la porta del carrer. </span>
</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif; font-size: medium;">–Fa basca aquesta nit –va
dir, buscant conversa.</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;"><span style="font-size: medium;">
–<span style="font-family: Garamond, serif;"><span lang="ca-ES">Sí –va fer
Bordera, lacònic.</span></span></span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;"><span style="font-size: medium;">
–<span style="font-family: Garamond, serif;"><span lang="ca-ES">Es nota que som a
mitjan juliol –va insistir el del bar.</span></span></span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif; font-size: medium;">Per resposta, Bordera va fer un altre
glop de cervesa i es va torcar les restes de bromera del llavi
superior amb el revés de la mà. L’altre va entendre que Bordera
no estava per fer barret. Es va desenganxar del taulell amb un gest
sunyós que li va solcar el front d’arrugues. Llavors, el parroquià
del racó va piular:</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;"><span style="font-size: medium;">
–<span style="font-family: Garamond, serif;"><span lang="ca-ES">Vi-vi-cent..., em
podries fer un favor?</span></span></span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;"><span style="font-size: medium;">
–<span style="font-family: Garamond, serif;"><span lang="ca-ES">Depèn.</span></span></span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;"><span style="font-size: medium;">
–<span style="font-family: Garamond, serif;"><span lang="ca-ES">Ffffia’m u-una
altra cervesa...</span></span></span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;"><span style="font-size: medium;">
–<span style="font-family: Garamond, serif;"><span lang="ca-ES">No puc, Ivars: el
teu deute ja pesa massa.</span></span></span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;"><span style="font-size: medium;">
–<span style="font-family: Garamond, serif;"><span lang="ca-ES">Et pa-pagaré a
fi-final de mes.</span></span></span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;"><span style="font-size: medium;">
–<span style="font-family: Garamond, serif;"><span lang="ca-ES">Això mateix em
digueres el mes passat.</span></span></span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif; font-size: medium;">El tal Ivars va emmudir acalant el cap.</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif; font-size: medium;">Bordera se’l va mirar fugaçment. Va
davallar del tamboret, va recuperar el barret i l’americana i va
prendre amb la mateixa mà l’ansa del seu equipatge. Amb l’altra
mà lliure va butxaquejar en el pantaló i va traure dues monedes de
cent pessetes. Les va posar sobre el taulell i va ordenar:</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;"><span style="font-size: medium;">
–<span style="font-family: Garamond, serif;"><span lang="ca-ES">Al botijós el
convide jo.</span></span></span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif; font-size: medium;">El tartamut va dibuixar una expressió
d’alegria, però l’emoció li va impedir de pronunciar un mot
d’agraïment.</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif; font-size: medium;">Bordera va mudar la maleta de mà i va
encaminar-se a poc a poc cap a l’eixida.</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif; font-size: medium;">Va refer el camí fins a la cantonada.</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif; font-size: medium;">Els arbres de les amples voreres del
carrer en costa de la Baixada de l’Estació representaven fileres
d’estaquirots, erts i exangües dins els seus quatre pams quadrats
de terra acorralada de ciment. Una esmorteïda luminescència
enllumenava la via pública, procedent sobretot dels semàfors i els
rètols de les botigues.</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif; font-size: medium;">Bordera anava fent el seu camí,
lleugerament capficat per les muntonades de pols que haurien envaït
el seu pis després de tot un any tancat a pany i clau. Però quan
haver assolit l’encreuament de Gregorio Molina amb Vicent Boix,
just en el cantó de la botiga d’esports, es va girar de sobte,
colpit pel sobresalt d’un pressentiment que l’advertia que algú
li percaçava les passes.</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif; font-size: medium;">Va seure en l’escaló de la botiga. Va
encendre un cigarret mentre les seues pupil·les revolaven inquietes,
escorcollant les envistes entrefosques. Tot semblava tan calmat i
silenciós que motivava sospites. Va afluixar la pressió dels dits
sobre l’extrem del cigarret, que va caure a prop del seu peu dret;
a males penes va haver d’alçar-lo per a xafigar-ne la brasa amb la
punta de la sabata.</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif; font-size: medium;">Es va incorporar lentament, sense perdre
de vista cap dels amagatalls propers. En acabant, va tornar a aferrar
l’ansa de la maleta i va prosseguir la marxa carrer amunt.</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif; font-size: medium;">Les petjades de Bordera ressonaven en el
carrer com si travessara una immensa navada badívola; marcava ara un
pas àgil, una furient camallada. Si el pardal que li comptava les
passes es pensava que ho tindria pla, s’errava de mig a mig.</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif; font-size: medium;">Bordera va creuar el semàfor abans
d’arribar al carrer de la Reina i va mamprendre el principi de
l’avinguda de la República Argentina. Es va ficar pel fosc túnel
del passatge Requena i, a l’altra banda, on fa xamfrà una botiga
de roba per a gent jove, es va apostar tot arriscant la galta per
l’escaire cantoner.</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif; font-size: medium;">S’hi va estar una bona estona allà, a
l’aguait. Va cridar l'atenció ensonyada d’una colla de vetladors
que feien via capcots. Bescanviaren mirades de desconfiança i uns
«bona nit» desmenjats, guturals.</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Garamond, serif;">Bordera va haver d’admetre que el paio
aquell se la sabia tota, d'encalçar algú; li seria difícil
empomar-lo en falta. </span>
</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif; font-size: medium;">Va assampar una altra vegada la maleta,
va camallar cap al Portal de Sant Francesc i va pujar la rostària de
Font d’Alòs fins als Quatre Cantons.</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif; font-size: medium;">El renouer carrer Botigues estava
desconegut, colgat en un silenci de vetlatori, sense cap ni una ànima
badant boca davant la varietat d’aparadors, ara opacs i cuirassats
per reixes.</span></p><p>
</p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif; font-size: medium;">Va arribar a la plaça del Mercat sense
haver pogut descobrir el seu perseguidor. Decebut, va tombar la
cantonada cap amunt, a buscar el carrer de la Corretgeria. Un volta
allà, va passar a la vorera d’enfront tot desviant-se lleugerament
cap a la dreta, per a penetrar immediatament per l'entrefosc carrer
Roca...</span></p><p><br /></p><p><br /></p>Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3663182121148323456.post-49093573506826548662022-06-02T13:10:00.002-07:002022-06-02T13:11:25.411-07:00Ramona i Saurina, tia i neboda, com gat i gos (Els camps dels vençuts)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbn3ijcUAY3tJBff7ZF8y-c4--hwtqmtd8PTnESkdK8CK1a0j98AzYthLTO1hJ28XmrjcIUjHvsiSdeYIv3dKU3v4mLXLAthK2ArmuXg07DUGTdwewu4qdj7W6L3F6Ayh-_mgr2jM05ZLt5DgT83WIV6B2eEfxHLBOCEElFuMlpgq7zrDAS_wyh3L7eQ/s1600/3420927._UY1600_SS1600_.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1600" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbn3ijcUAY3tJBff7ZF8y-c4--hwtqmtd8PTnESkdK8CK1a0j98AzYthLTO1hJ28XmrjcIUjHvsiSdeYIv3dKU3v4mLXLAthK2ArmuXg07DUGTdwewu4qdj7W6L3F6Ayh-_mgr2jM05ZLt5DgT83WIV6B2eEfxHLBOCEElFuMlpgq7zrDAS_wyh3L7eQ/w200-h200/3420927._UY1600_SS1600_.jpg" width="200" /></a></div><br /><p><br /></p><p><span style="font-family: trebuchet;"><i>Els camps dels vençuts</i> és una novel·la "maleïda". Va arribar a les votacions finals en un parell de premis importants. <a href="https://www.vilaweb.cat/noticia/1148433/20000916/racionero-guanya-sete-premi-carlemany-novella.html">Va perdre per tres a dos al premi Carlemany</a> l'any que el va guanyar Racionero amb <i>L'últim càtar</i>. Va ser l'última que vaig publicar a can Columna. La seua publicació va passar amb més pena que glòria, tot i aplegar algunes ressenyes que la destacaren. Memòria d'una generació, acollia una galeria de personatges singulars que intentaven caracteritzar un temps, una manera de creure i de pensar. Com Ramona i Saurina, tia i neboda, barallant-se com gat i gos per la decisió testamentària de la primera de deixar-ho tot a les monges. </span></p><p><br /></p><p></p><p align="justify" class="western" style="background: rgb(255, 255, 255); line-height: 100%;">
<span face="MS Sans Serif, sans-serif"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"><span lang="ca-ES"><b>HA
MUERTO MONSEÑOR ESCRIVÁ DE BALAGUER, FUNDADOR DEL OPUS DEI.
</b></span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"><span lang="ca-ES"><i>LEVANTE</i></span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"><span lang="ca-ES"><i><b>,
</b></i></span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"><span lang="ca-ES"><i>27
de juny del 1975</i></span></span></span></span></span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span face="MS Sans Serif, sans-serif"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"><span lang="ca-ES"><b><br /></b></span></span></span></span></span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;">
<span face="MS Sans Serif, sans-serif"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"><span lang="ca-ES">Ramona
Solís i Saurina Llopis</span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"><span lang="ca-ES">
es feien com gat i gos. Ramona Solís, igual que la senyora Tecla,
que vivia unes cases més avall, també estava impedida. La cuidava,
de més de vint anys arrere, la seua neboda Saurina. </span></span></span></span></span>
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.27cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;">Saurina
feia gala d'una llengua baladrona, escandalosa i rica en renecs. Era
menuda i prima com un furgadents. Tenia deliri per la cassalla: de
tant en tant s'esmunyia en la taverna quan no hi havia ningú,
s'ocultava en el racó del taulell i reclamava la seua copeta
d’aiguardent. En ser que obríem i tancàvem els pàrpols, Saurina
s'havia esfumat com per encanteri, havent deixat, però, sobre el
taulell, la copa buida i la moneda corresponent.</span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"> –Sap
què li he de dir, tia Ramona?: Demà, que vinguen les seues monges i
li torquen elles la merda, perquè servidora, ser-vi-do-ra, no li ha
netejat el cul a vostè barat a les corfes, i ara que vinguen
forasters amb les mans netes i es mengen el cacau pelat i bo, tot
molletes. Demà, les monges que hauran d'heretar de vostè, que
l'aponen elles a la cagadora i li torquen el florí… Vergonya que
no té vostè, vergonya! Vint anys, Mare de Déu Santíssima,
aguantant-li el pet a esta vella moixa, i ara, ara…va i ho deixa
tot a les monges… La mala…! «Tu, vine i cuida'm, Saurina bonica,
vine i cuida'm i la tia et deixarà mitja casa i l'hort del Pla…»
Marro, m’enduc jo d'herència! Un marro més gran que la Seu…
Vint anys passant les penes del purgatori: llavant-me-la,
pentinant-me-la, vestint-me-la, posant-la a cagar i torcant-la,
fent-li el dinar i el sopar com una esclava. Com una esclava, Mare de
Déu Santíssima! I la tia melindre esta, per no dir-li una cosa més
lletja, la tia melindre esta em fa passar les mans per la paret i
tornar a casa amb les cordes al coll…</span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"> –Et
deixe dos cobertors, un llençol de lli i tota l'habitació sencera
del tio Domingo, Saurina…</span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"> –Tot
això no val un cremell, tia Ramona… Un cremell, no val. Endergues,
trastos… punyetes! Vostè em va prometre mitja casa i l'hort del
Pla. Pocavergonya! Per què se la va deixar la cosina Leonor? Per
què? Aiii, l'avarícia em va traure els ulls… La cosina Leonor se
la va deixar perquè va filar quin número de peu calçava vostè,
tia. No va ser ella tan fava com jo vaig pensar aleshores. Ja s'ho
veia a vindre, ella…</span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"> –No
et poses així, Saurina. Ho he fet pel bé de la meua ànima. Tu saps
quantes misses em faran amb tot el que els deixe?</span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"> –Que
si ho sé? Que si ho sé? No! No ho sé! A l'escola no m'ensenyaren a
comptar més allà del milió… Li estaran fent misses fins que a la
penya Roja i al Puig els creixeran barba i bigot…</span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"> –Ai,
Saurina, bonica, i quin disgust has agarrat per no res… Però si al
juny faràs els huitanta…</span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"> –I
vostè noranta-set al maig! I què? No m'ho he guanyat a pols? No
m'ho he suat a base de bé? És meu! Tinc tot el dret a disfrutar-ho
els anys que em quedem, vendre-ho si vull i fer-ho jaç com em rote
per la figa!</span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span face="MS Sans Serif, sans-serif"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"><span lang="ca-ES"> –Amb
eixe llenguatge, Saurina, el Nostre Senyor no et deixarà entrar al
</span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"><span lang="ca-ES"><i>Reino
de los Cielos</i></span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"><span lang="ca-ES">…</span></span></span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"> –Molt
que em disgustarà a mi, això…</span></span></p>
<p class="western"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"> –Ai,
Saurina, Saurina, no digues barbaritats, que el Nostre Senyor
t'escolta…</span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"> –Bé
està que m'escolte. Bé està… Que baixe ell i diga si és de
dreta llei el mal terç que m'ha fet vostè, tia Ramona. Que baixe!</span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"> –No
té ell una altra faena…</span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"> –No,
la faena la tinc jo, carrejant-la a vostè amunt i avall, traent
merda d'este femer de casa perquè no parega un cau de raboses i
vostè un fregall runós. O no l'he duta sempre més neta que una
ascleta d'or? O no l'he duta…? Mitja casa i l'hort del Pla… Bon
marro m'enduc! Les mans per la paret…</span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"> –Au,
va, Saurina, reina bonica, deixa-ho estar ja… La tia es troba malbé
i vol pegar una becadeta…</span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"> –No
ho deixe estar…</span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"> –Prou
de fer-me la guitza, Saurina, mante. Per l'amor de Déu…</span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"> –Jo
que m'havia fet la idea de viure tranquil.leta els anys que em
quedaren, amb la mitja casa i l'hort… Li han torcat les monges el
cul alguna volta? L'han vestida, pentinada, fet el dinar? No! Però
vindran i ho arramblaran tot sense haver-ho suat ni doblegat el
crepó… Vint anys que m'ha dut a tall d'espasa, fent-me junyir com
una esclava: Saurina açò, Saurina això, Saurina allò altre;
Saurina cap ací, Saurina cap allà… Saurina de nit, Saurina de
dia; plovent, nevant o amb un sol de justícia. I ara, a l'hora
d'endur-me la recompensa: un pessiguet al cul i a volar!</span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"> –Ai,
Saurina, bonica, agonia i tot que tinc de sentir-te renegar. Que no
m'agarrarà un batistot…</span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"> –Ah!
I què vol, tia Ramona, amb el mal terç que m'ha fet? Que calle i
atorgue?</span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"> –Vols
que la tia els diga a les mongetes que facen un apartat per a misses
teues…</span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"> –Això
faltaria! Done-m'ho ara en diners i deixe's de misses i de romanços.
Mort Pasqual li portaren l'orinal… Ara, ara vull disfrutar-ho jo,
en vida…</span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"> –No
et faces la sang negra, Saurina… Ja està fet.</span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"> –Fet
i fotut.</span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"> –Va,
mante, llevem-li verí a la cosa i porta l'ampolla de cassalla…
Saurina, reina, esta no l'encetàvem ahir?</span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"> –Ahir
l'encetàvem, tia Ramona, sí: ahir…</span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"> –I
ja està a mitjan…?</span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"> –Uei!
I què vol? Tassar-me-la? Capaç seria!</span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"> –No,
bonica, no; això sí que no. La tia ja sap quina és la teua
debilitat… Però Saurina, mante, tingues trellat i mesura amb la
cassalla… Valdria la pena que te l'amorrares i t'estalviaries de
rentar el got. Déu sabrà com tindràs el fetge…</span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"> –Tinc
el fetge com vostè el cor, tia Ramona: abrasit i fofo.</span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"> –Que
poc vols tu a la tia, Saurina…</span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"> –Gens
ni miqueta.</span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"> –Em
faràs plorar…</span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"> –Puix
cride les monges que vinguen a torcar-li les llàgrimes…</span></span></p><br /><p></p>Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-3663182121148323456.post-18957145417462194852022-05-21T03:27:00.001-07:002022-05-21T03:28:42.991-07:00Text de la presentació del llibre "Vicent Andrés Estellés de prop" d'Antoni Martínez Revert<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguTzBU82fSVCZNU97Lv72Sd9vci7fOjnXFIlbwwqRiInoEcmKhXtCCpOtVoADyP3Hr_1TYoWSzVc_d-9GllqdHCDuoTSLRF4uzOEGOC2nQyao_DJCIK5f8qGD3AdpzHKYl9rn6RB-KVi-FgCsHMpJWeba529u2ZKAx_sy5j1e6alS5pnspyKB5FEgksA/s259/Estell%C3%A9s%20de%20prop.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="259" data-original-width="180" height="259" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguTzBU82fSVCZNU97Lv72Sd9vci7fOjnXFIlbwwqRiInoEcmKhXtCCpOtVoADyP3Hr_1TYoWSzVc_d-9GllqdHCDuoTSLRF4uzOEGOC2nQyao_DJCIK5f8qGD3AdpzHKYl9rn6RB-KVi-FgCsHMpJWeba529u2ZKAx_sy5j1e6alS5pnspyKB5FEgksA/s1600/Estell%C3%A9s%20de%20prop.jpg" width="180" /></a></div><br /><p></p><p></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br /></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span><span lang="ca-ES">Imagineu
el monument a Petrarca pintat de blau escarnidor durant la impunitat
de la nit; imagineu un marbre amb versos de </span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span><span lang="ca-ES">Jacques
Prévert</span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span><span lang="ca-ES">
asclats per un martell rabiós; imagineu l’estàtua de Pessoa
arrancada i tombada; imagineu la placa d’un carrer dedicat a </span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span><span lang="ca-ES">Jane
Austen</span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span><span lang="ca-ES">
empastifat de merda... I aquesta ignomínia no com a maldat d’un
sol dia i només d’eixe dia: sinó maldat reiterada, planificada i
conscient, dia rere dia. Imagineu més lluny encara: imagineu una
bomba assassina en el balcó de la casa de Miguel Delibes. Què
penseu que en dirien els italians, els anglesos, els francesos, fins
i tot els espanyols... Què en dirien? Què diria el món civilitzat
de totes aquestes vileses, d’aquests ultratges, d’aquests actes
criminals? Quin vocabulari d’escàndol públic ressonaria en els
seus mitjans de comunicació? Què farien els seus polítics, els
seus policies, els seus jutges...? La infàmia ve de lluny, i encara
brama, pertinaç i fanfarrona.</span></span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span><span lang="ca-ES"> Paraules
de Vicent Andrés Estellés recollides a la pàgina 36 del llibre que
presentem: «Dies després vàrem fer el canvi de casa, vàrem deixar
el pis aquell del número 82 del carrer del Bisbe Muñoz, que abans
era carrer Nou, i vàrem passar a viure al costat, a una casa que em
sembla que ja ha desaparegut, al carrer del Bisbe Muñoz, 78, perquè
el meu pare, que era fill de l’horta... El meu pare va nàixer en
una barraca i jo sé, pel meu pare... (</span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span><span lang="ca-ES"><i>Sona
el telèfon</i></span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span><span lang="ca-ES">)
Perdona. (</span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span><span lang="ca-ES"><i>Agafa
el telèfon, escolta i penja d’un colp</i></span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span><span lang="ca-ES">).</span></span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span><span lang="ca-ES"> </span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span><span lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal;">Toni
Martínez li pregunta:</span></span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span><span lang="ca-ES">
Què passa, Vicent?</span></span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span><span lang="ca-ES"> </span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span><span lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal;">I
Estellés respon:</span></span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span><span lang="ca-ES">
Res, la tragèdia de sempre... amenaces, insults...</span></span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #333333;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><b>Recull
de premsa:</b></span></span></span></span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="font-style: normal; line-height: 100%;">
<span style="font-variant: normal;"><span style="color: #333333; font-family: trebuchet; font-size: medium;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-weight: normal;">L'estàtua
del poeta i periodista Vicent Andrés Estellés, instal·lada en un
banc de la plaça Emilio Castelar de Burjassot (Horta Nord), ha
tornat a ser víctima d'un nou acte vandàlic i ha estat arrencada
del seu lloc.</span></span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="font-style: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #333333;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-weight: normal;">La
d'avui no ha sigut la primera agressió al monument al poeta... [ARA,
20 </span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #333333;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-weight: normal;">d’</span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #333333;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-weight: normal;">octubre
2017]</span></span></span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="font-style: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-variant: normal;"><span style="color: #333333; font-family: trebuchet; font-size: medium;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-weight: normal;">L'estàtua
dedicada a homenatjar al poeta Vicent Andrés Estellés al seu poble,
Burjassot, ha tornat a patir un nou atac. Els atacants han arrabassat
l'escultura i l'han tombada a terra.</span></span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="font-style: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0.26cm; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #333333;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-weight: normal;">En
un any la figura del poeta ha patit tres agressions feixistes, a les
que cal afegir altres dues patides per les plaques de la Ruta
Estellés. [</span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #333333;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-weight: normal;">Diari
de Balears, </span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #333333;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-weight: normal;">30
gener 2019]</span></span></span></span></span></p>
<h1 align="justify" class="western" style="font-style: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0.26cm; margin-top: 0cm; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #333333;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-weight: normal;">Absolts
els onze ultres que van rebentar l’homenatge a Estellés a
Burjassot [</span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #333333;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-weight: normal;">Vilaweb,
</span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #333333;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-weight: normal;">30
gener </span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #333333;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-weight: normal;">
</span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #333333;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-weight: normal;">2021]</span></span></span></span></span></h1>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><span style="text-align: left;"><span><span lang="ca-ES">Recordeu
que encara no han trobat els autors ni els inductors de l’atemptat
a Joan Fuster. Ni els han trobat</span></span></span><span style="text-align: left;"><span><span lang="ca-ES">s</span></span></span><span style="text-align: left;"><span><span lang="ca-ES">,
ni els trobaran. Perquè no els convé trobar-los. Se’n diu
impunitat. És habitual en els règims totalitaris.</span></span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"><br />
</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span><span lang="ca-ES">El
poble que no honora els seus poetes és un poble desnaturalitzat,
embastardit. El poble que no defensa els seus poetes és un poble
covard, innoble. Si el País Valencià fora un país lliure i no
patírem aquest greu atzar de ser un país ocupat, perseguit,
censurat, amenaçat, espoliat, menyspreat, vigilat...; si els
valencians </span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span><span lang="ca-ES">‒</span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span><span lang="ca-ES">la
majoria dels valencians</span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span><span lang="ca-ES">‒</span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span><span lang="ca-ES">
haguérem brandat amb orgull i dignitat la nostra pròpia veu de
poble per a revoltar-nos contra els qui ens han negat la memòria i
la paraula; si el País Valencià fora un país lliure perquè els
valencians haguérem mostrat el coratge suficient per a alliberar-nos
de la barbàrie secular d’aquesta Espanya que ens asfixia, si el
País Valencià fora de veritat País i no «Comunidad» avui Vicent
Andrés Estellés seria un poeta que viuria de boca en boca, i els
seus versos serien el nostre passaport universal. Si els valencians
fórem un poble digne i raonablement orgullós tindríem sempre un
vers d’Estellés en la punta de la llengua, ballant-nos-en les
paraules entre els llavis; perquè per fi ja no seríem el poble
ignorant, servil i submís, mesell i mesquí que rebutja la seua
llengua, que embastardeix la seua història i ignora els versos del
seu més gran poeta contemporani, del més gran poeta valencià que
mares hagen pogut parir. Un poeta que moltes altres nacions voldrien
per a enaltir el seu particular parnàs, per a enaltir no sols la
seua literatura, sobretot per a enaltir la seua pertinença i el seu
futur entre els pobles lliures i civilitzats. </span></span></span>
</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"><span lang="ca-ES"> </span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span>Han
passat molts anys des que la veu de Vicent Andrés Estellés quedara
enregistrada en un grapat de cintes de casset. Més de quatre
dècades. Quan a Enric Valor li preguntaren per què tanta distància
temporal entre la redacció de S</span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span><i>ense
la Terra Promesa</i></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span>,
primer volum de la Trilogia de Cassana, i les altres dues (</span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span><i>Temps
de batuda</i></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span>
i </span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span><i>Enllà
de l’horitzó</i></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span>),
Valor va dir que havia hagut de tapar forats: gramàtiques,
rondalles, causes socials i un llarg etcètera en tant que pare de
família. «Un entre tants com esperen, treballen./Un entre tants».
Tapar forats. Valor, Fuster, Estellés invertiren bona part del seu
esforç, del seu temps, del seu talent, a tapar forats. En el nostre
país, i per a la nostra la nostra cultura, hem hagut d’invertir
més temps i esforços a tapar forats que no a construir estructures.
En conseqüència, tenim un edifici literari precari i vulnerable.
Toni Martínez Revert també ha hagut de tapar molts forats, i per
això molts projectes seus han anant endarrerint-se, sobretot els
que, com aquest </span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span><i>Vicent
Andrés Estellés de prop</i></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span>,
han requerit temps i paciència excepcionals. I encara sort que,
malgrat les dificultats, ha pogut veure, per fi, la llum. Tapar
forats. Clamàvem perquè un dia governaren «els nostres», gent
culta i desvetllada, i aleshores tot canviaria. Ja no caldria
ocupar-nos de tapar forats. Això pensàvem. Arribat, per fi, el dia
que anhelàvem, observem desencantats com la margenada solseix, com
el pedram s’escagassa, i tot se’n va, definitivament, a pacte, o
siga en orris. Això quedarà aviat, crec jo, de la nostra literatura
--encara catalana--: un grapat de pedres escampades en l’abrupte
caminal d’aquesta trista i grisa Comunidad Autónoma Valenciana.
Tot i això, mantenim l’esme d’anar arreplegant pedres i tapant
forats, com si encara ens quedara, irreductible, un coratjós caliu
de refractària esperança. </span></span>
</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span> Caldrà
agrair a Toni Martínez la invulnerable paciència, la incomptable
quantitat d’hores que ha dedicat a transcriure la paraula més
espontània, imprevisible i humana del poeta, de posar-la, en
acabant, en el context del temps i del poema, perquè puguem
comprendre millor cada paraula engalzada en el text poètic: a qui
rememorava, a qui planyia, a qui enyorava, a qui estimava, a qui
maleïa. En paraules de Jaume Pérez Muntaner, autor de l’excepcional
pròleg del llibre: «...és la imatge que transmet el poeta, vers la
pròpia obra, vers el seu entorn vivencial, amb els seus encontres i
desencontres, amb les seues alegries i desenganys, amb els seus
afectes i sentiments, allò que fa imprescindible aquesta aportació
a un coneixement més proper del nostres poeta». </span></span>
</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"> Vicent
Andrés Estellés, aclamat poeta, gran conversador, extraordinari
narrador. Un entre tants entre fúries i espants. Ara el teniu a
prop. A tocar de mà. Ben bé de viva veu.</span></span></p><br /><p></p><div><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: large; text-align: justify;">Text de la presentació del llibre </span><a href="https://editorial.tirant.com/es/libro/vicent-andres-estelles-de-prop-antoni-martinez-revert-9788419226099" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: large; text-align: justify;"><i><b>Vicent Andrés Estellés de prop</b></i> </a><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: large; text-align: justify;">d’Antoni Martínez Revert a València (1 de maig) i Xàtiva (22 de maig).</span></div>Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3663182121148323456.post-13451777625169885562022-05-11T13:29:00.003-07:002022-05-12T00:15:04.943-07:00Estudis de literatura forense<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgscSYO4gt6TmtCUZr6hZJ2OpDw1IWfzZnsC08Urecoyz0--tl18CiCCDy25J7DsGD6eA6BaqugtLsh6n9WMXqpoq5KqpciBinnKdII3_pY8wG30rkxsl5PA4eSfJIQj9GViDVaSUC9Z1y7_6s9nJa-wnvg542VRQm7kEuJOnqFNToIeNIeIatx7l8BxA/s3264/IMG_20150825_124647.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1836" data-original-width="3264" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgscSYO4gt6TmtCUZr6hZJ2OpDw1IWfzZnsC08Urecoyz0--tl18CiCCDy25J7DsGD6eA6BaqugtLsh6n9WMXqpoq5KqpciBinnKdII3_pY8wG30rkxsl5PA4eSfJIQj9GViDVaSUC9Z1y7_6s9nJa-wnvg542VRQm7kEuJOnqFNToIeNIeIatx7l8BxA/s320/IMG_20150825_124647.jpg" width="320" /></a></div><br /><p></p><p></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: times; font-size: medium;">No conec gaire l’abast acadèmic
de les altres literatures del món, ni tan sols el de les nostres
veïnes. Pel que fa a la nostra, encara catalana, hi constate
l’abundància del que podríem anomenar «estudis de literatura
forense». És a dir, l’estudi i promoció d’autors molt i molt
difunts. M’atreviria a dir --i no ho faig amb intenció
d’astracanada, més aviat d’intent de reivindicació de la
literatura viva, la que es fa i es publica estant l’autor viu i en
actiu, és a dir, inspirat i productiu-- que tenim
excessiva inclinació, per no dir-ne fascinació, cap a la necrofília
literària. Fixeu-vos en la desmesurada tendència institucional i
acadèmica a homenatjar noms literaris que fa anys que descansen
eternament, improductivament, en el parnàs dels lletraferits
nostrats. Mentrestant els autors vivents i escrivents presenten
llibres de manera gairebé inadvertida en fires, llibreries, ateneus
i d’altres lloables i voluntarioses societats culturals; debaten
amb els lectors, si es dona el cas, en clandestins clubs de lectura,
i tot això sovint al marge de l’atenció dels mitjans de
comunicació, de les inquietuds acadèmiques establertes i oficials,
de la preocupació política en general, que diu que la cultura és
pilar de les societats democràtiques però la majoria dels polítics,
prou que ho palesen amb la paraula pública i els fets
pressupostaris, solen mostrar, per norma general, deficiències
culturals profundes, especialment en matèria literària. Diu la
sentència: el mort a la fossa i el viu a la fogassa. I tanmateix,
ací envien l’escriptor viu a la fossa (de la marginació i el
voluntarisme), i el mort a la fogassa, i qui diu fogassa diu vi
d’honor (en el simposi laudatori celebrant-ne el centenari o en
l’exposició commemorativa de l’aniversari de la seua mort). Els
autors ja traspassats, cal reconèixer-ho, no generen polèmiques. En
morir, l’autor queda en la més absoluta indefensió. Mai no
protestarà per grossa que siga la que li encolomen. Com no protesten
els cadàvers disseccionats en el banc de les autòpsies encara que
els arranquen el cor o els seccionen la caròtida. Mireu Joan Fuster,
de qui enguany celebrem el centenari, efemèride que ha provocat una
allau d’estudis que l’interpreten, el reinterpreten, el
reescriuen, fins i tot l’esmenen. Li esmenen no la frase mal
construïda --si fora el cas insòlit!--: li esmenen el pensament, li
esmenen la idea. Tot s’hi val. Fins i tot l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua s’hi ha sumat, com s’hi ha afegit algú
que altre detractor que l’ha titllat d’aiatol·là de la pàtria,
i als qui l’hem llegit amb admiració, de talibans obcecats,
encegats i anacrònics caducats. Morir deu ser deixar d’escriure,
va dir --<span style="text-decoration: none;">per
escrit</span><span><strike>--</strike></span><span style="text-decoration: none;"> </span>Joan Fuster: no
poder escriure en defensa pròpia.
</span></p><br /><p></p>Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3663182121148323456.post-67585522085101882222022-05-07T07:35:00.001-07:002022-05-07T07:35:37.517-07:00Redacció: L'olivera<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkm4xPZcxdibpRB1_0NFQYXmpnmjvEJDJm9YeaanRvUksZXcDfi0PatX9RRQjHjn0pHeFcpVBJXHg7zQXJXHl8o1WXRyVJeom0clD2uaidry3xeiZhsXTZIcT_CDGIKegtGCm2RBitF9GagivISXD1iw_xnCJBMhtkIZ4ukqPjNLRxyVMtIYtvul518Q/s3404/Olivera.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3404" data-original-width="2673" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkm4xPZcxdibpRB1_0NFQYXmpnmjvEJDJm9YeaanRvUksZXcDfi0PatX9RRQjHjn0pHeFcpVBJXHg7zQXJXHl8o1WXRyVJeom0clD2uaidry3xeiZhsXTZIcT_CDGIKegtGCm2RBitF9GagivISXD1iw_xnCJBMhtkIZ4ukqPjNLRxyVMtIYtvul518Q/s320/Olivera.jpg" width="251" /></a></div><br /><p><br /></p><p></p><p align="left" lang="es-ES">
<span style="font-size: small;"><i>Conegut arreu del món
antic per la seua virtut guaridora, l’oli fou utilitzat no solament
en la pràctica d’untar-se (per exemple, per a certs esports), sinó
en certs tipus d’</i>unció<i>,
ja sigui màgico-medicinal, en casos de malaltia (cas que apareix en
el Nou Testament), ja sigui com a símbol d’incorrupció en les
sepultures, ja sigui en els ritus consecratoris, a través dels quals
hom rebia poders extraordinaris. Anomenats </i><i><b>sants olis</b></i><i>
en la litúrgia, hom els destina a diverses cerimònies. A més del
</i>crisma<i>, hi ha
l’oli dels </i><i><b>catecúmens</b></i><i>, utilitzat com a
exorcisme abans del baptisme i en altres ritus, i l’</i><i><b>oli</b></i><i>
</i><i><b>dels malalts </b></i><i>(</i>unció dels malalts<i>). </i></span>
</p>
<p align="right" lang="es-ES"><span style="font-size: small;">Gran
Enciclopèdia Catalana</span></p><br /><p></p><p></p><p align="justify" lang="es-ES"><span style="font-family: Segoe Script, cursive;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span></p><p lang="es-ES" style="text-align: center;">
<span style="font-family: Segoe Script, cursive;"><span style="font-size: large;"><b>L'Olivera</b></span></span></p><p lang="es-ES" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Segoe Script, cursive;"><span style="font-size: small;">El
meu iaio tenia oliveres, mon pare té oliveres, que són les que
tenia el meu iaio. Són dos bancals xicotets de per les Llomes
Planes, i s’hi va per la mateixa carretera de Bixquert, si és que
vas amb cotxe, però si vas a peu has d’anar per un camí de pota
pujant pel Portet, per darrere de la Creueta, pel camí de la
Ferradura i encara hi ha un bon tros fins a les oliveres. El meu
iaio, i mon pare també, quan eren jóvens hi anaven a cavall d’un
matxo i anant anant, però ara no perquè mon pare té un Renault-12.
El meu iaio m’ha dit que aquelles oliveres feien moltes arroves
d’olives i que les portava a un lloc que és l’almàssera, com la
discoteca que hi ha a l’eixida de Xàtiva anant a Novetlè, i allà
xafaven les olives amb una mola i es feia l’oli, un oli que el iaio
diu que era molt gustós. I aleshores no feia falta comprar-lo, com
el compra ara la mare en el Consum, i el guardaven i en tenien per a
tot l’any. Les olives també s’adoben, primer es xafen o es
tallen i es posen en aigua, sal i pebrella. I estan molt rebones. El
meu iaio diu que ell coneix tres classes d’olives: les del
cuquello, la blanqueta i la mançanilla i totes valen igual per a fer
oli com per a adobar. Abans, quan es feia la matança del porc, que
ara ja no es fa perquè la gent compra el porc ja mort a la
carnisseria, el iaio diu que es feia el frito i tot es guardava en
veixells d’oli i així aguantava bo durant molt de temps i la carn
i l’embotit no es llançava a perdre de seguida. L’olivera és un
arbre típic d’ací, com la figuera i el magraner i el nouer i el
taronger i més. Pot arribar a tindre molts anys i la soca i el tronc
es fan tan grossos que moltes voltes un home sol no les pot ni
abracillar, i la rabassa, quan les arranques per a llenya, s’ha
d’arrancar amb l’ajuda de molts animals que l’estiren. Quan Noé
va amollar la coloma, quan al Diluvi Universal, en tornar portava una
branqueta d’olivera al bec. I el colom de la pau se’l representa
també amb una branqueta d’olivera. I mossèn Alfons, que ens
explica coses del Nostre Senyor i la Bíblia, diu que el Nostre
Senyor, la vespra que el cruscificaren va estar en un hort d’oliveres
que es diu Getsemaní. I que quan ens bategen o estem a punt de
morir, al xiquet se li fa una creu al pit, i el mossèn posa els olis
sagrats al moribund. Quan el meu germà Vicent, que té molts poquets
mesos, no pot fer caca i està estericós i queferós, ma mare li
fica pel florinet una fulla de gerani untada amb oli d’oliva, i açò
és oli en un cresol, i el meu germà Vicent aleshores fa caca i es
queda tot tranquil.lot i fet una bassa d’oli. I si a mi em fa mal
la panxa, la mama m’arregla una rosqueta de pa amb oli i sal i ja
vaig bé. El meu iaio diu també que quan es mol l’oliva, després
de traure l’oli queden les morques, que no valen per a res, i per
això la mama a voltes es queixa i diu que ella ho dóna tot i
arreplega les morques, volent dir que ella dóna sempre lo millor i
així per a ella es queda lo pitjor. A l’olivera, quan es cull
l’oliva, se li posa una lona rodant l’arbre que es dia vela i se
l’espolsa amb una canya perquè caiga, i la que es pot es cull amb
les mans i se’n diu munyir. I la flor de l’olivera es diu grum.
Els dos bancals d’oliveres que eren del meu iaio i ara són de mon
pare, estan abandonats i les oliveres també i tot és un brossegar,
perquè ara costa més diners plegar les olives, dur-les a
l’almàssera i que facen l’oli que comprar-lo a la botiga, i que
si algú ho fa és per capritxo. I endemés, ja quasi no hi ha
almàsseres i has de córrer tota la Costera i la Canal a vore si en
trobes una. Per això mon pare vol arrancar les oliveres i fer dels
dos bancals una sola taula i demanarà un prèstec al banc i s’hi
farà un xalet, i així els diumenges no haurem d’anar a parar
sempre al del tio Agustí, que allí sempre se n’enjunten cent i
la mare i allò pareix la guerra. I quan això passarà, s’hauran
acabat les oliveres que tenia el meu iaio, que té mon pare i que jo
ja no tindré però tindré un xalet i una piscina.</span></span></p>
<p align="justify" lang="es-ES" style="text-indent: 0.64cm;"><br />
</p>
<p align="right" lang="es-ES"><span style="font-family: Segoe Script, cursive;"><span style="font-size: small;"><i>Ramon
Sanchis Todolí</i></span></span></p>
<p align="justify" lang="es-ES"><br />
</p>
<p align="justify" lang="es-ES"><span style="font-size: small;">Publicat
dins <i><b>Llet agra i altres històries com sagrades</b></i> (2002)</span></p>
<p align="justify" lang="es-ES" style="text-indent: 0.64cm;"><br />
</p><br /><p></p>Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3663182121148323456.post-17707981586220496272022-05-06T09:42:00.000-07:002022-05-06T09:42:18.382-07:00Hi ha la fam, la precarietat<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieXH_3mwOARb0Txug8yQOQkplhm8gQjPUOKMt5BLvN2mGo6JCtT0Ei_iQH0NWlQai9WfWXP2ORpLU0sONjRkkQmx4Wy3GhPkHtm7VTKY53I-fPoxTNyvau380TZKTJOZSdYdVXzUDnCz8a0wO49V5SllB70P0B-Wxb-EQfaLx3tfGGLgDFhIapbLs1Yw/s4000/20220506_183242.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="3000" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieXH_3mwOARb0Txug8yQOQkplhm8gQjPUOKMt5BLvN2mGo6JCtT0Ei_iQH0NWlQai9WfWXP2ORpLU0sONjRkkQmx4Wy3GhPkHtm7VTKY53I-fPoxTNyvau380TZKTJOZSdYdVXzUDnCz8a0wO49V5SllB70P0B-Wxb-EQfaLx3tfGGLgDFhIapbLs1Yw/w150-h200/20220506_183242.jpg" width="150" /></a></div><br /><p><br /></p><p style="text-align: center;"><i><b>Hi ha la fam, la precarietat</b></i></p><p style="text-align: center;"><i>Vicent Andrés Estellés</i></p><p><br /></p><p><br /></p><p>Si recompte cada matí tots els meus dits</p><p>no us penseu que ho faig per malaltia: és per si de cas</p><p>me n'he cruspit cap mentre dormia</p><p><br /></p><p>(1985)</p>Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3663182121148323456.post-38600472501023492192022-03-29T09:50:00.003-07:002022-03-29T09:54:52.940-07:00Retrucar la castellanització<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3QBEhkpxJz26Dh3ReuNkx3pflWLreV9-1iako_37e9iY_siEj3SCLCcjZb_Qhk1oqYDXgL30KjfShbTst07hu4p8gdSIqJjIxDkZCp7YTLZBji5w__mx5mlyo8rnarfpJlvdWy2q56BOqVcBZHrbPhHStjd2pwMRvQPVWXAhBGOkeFzzo8FVDBKanbQ/s322/anunci-a-la-premsa-blog-premsa-historia.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="322" data-original-width="300" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3QBEhkpxJz26Dh3ReuNkx3pflWLreV9-1iako_37e9iY_siEj3SCLCcjZb_Qhk1oqYDXgL30KjfShbTst07hu4p8gdSIqJjIxDkZCp7YTLZBji5w__mx5mlyo8rnarfpJlvdWy2q56BOqVcBZHrbPhHStjd2pwMRvQPVWXAhBGOkeFzzo8FVDBKanbQ/s320/anunci-a-la-premsa-blog-premsa-historia.png" width="298" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p></p><p><br /></p><p><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="background-color: white; color: #545452; font-size: 14.6667px; text-align: justify;">Aquest article va ser publicat al número 50 de la </span><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="background-color: white; color: #545452; font-size: 14.6667px; text-align: justify;">revista </span><a href="http://llenguanacional.lesrevistes.cat/" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #ff6600; font-family: "Source Sans Pro", sans-serif; font-size: 14.6667px; text-align: justify; text-decoration-line: none;">Llengua Nacional</a><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="background-color: white; color: #545452; font-size: 14.6667px; text-align: justify;"> (1er trimestre 2005). El podeu llegir picant en aquest enllaç: </span><span face="Source Sans Pro, sans-serif" style="color: #545452;"><span style="font-size: 14.6667px;"><a href="https://llenguanacional.cat/pdf/LN50_12.pdf" rel="nofollow">https://llenguanacional.cat/pdf/LN50_12.pdf </a></span></span></p><p><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="background-color: white; color: #545452; font-size: 14.6667px; text-align: justify;"><br /></span></p><p><span face=""Source Sans Pro", sans-serif" style="background-color: white; color: #545452; font-size: 14.6667px; text-align: justify;"><br /></span></p>Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3663182121148323456.post-33516433619412537232022-03-22T12:11:00.001-07:002022-03-22T12:11:26.878-07:00Llengua col·loquial, llengua literària<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPBD9I0MuLxLURgonaVTknpuiQVdtRfYglTIfKTSU9CzhthDtlAzXX-rCOWlvIjCjAoNvF-1I9kxqHxMHXTDYJJfjfReGObwaF2br4diGNIxGirSZxtzZK71iXa4WkSCqUTzzsR2uQd78CEnihfk884ajnxUBbpNTBMA6OLX44UQmYzvhhmzRrs__lmQ/s400/escuts.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="221" data-original-width="400" height="177" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPBD9I0MuLxLURgonaVTknpuiQVdtRfYglTIfKTSU9CzhthDtlAzXX-rCOWlvIjCjAoNvF-1I9kxqHxMHXTDYJJfjfReGObwaF2br4diGNIxGirSZxtzZK71iXa4WkSCqUTzzsR2uQd78CEnihfk884ajnxUBbpNTBMA6OLX44UQmYzvhhmzRrs__lmQ/s320/escuts.jpg" width="320" /></a></div><br /><p style="text-align: center;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">Aquest article, publicat a la revista Llengua Nacional l'any 2002, prové d'una intervenció que, amb el mateix títol, vaig fer a la Universitat de València uns anys abans. M'hi va convidar Emili Casanova, qui s'havia interessat pel lèxic de la meua literatura i en feia compilació. La nostra relació es va interrompre, a instància meua, quan Emili Casanova va entrar a formar part de l'AVL. Ací he exposat els motius pels quals vull romandre al marge d'eixe consens: <a href="https://tonicucarella.blogspot.com/2016/06/no-soc-deixe-consens.html">https://tonicucarella.blogspot.com/2016/06/no-soc-deixe-consens.html</a></span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">LLENGUA COL·LOQUIAL, LLENGUA LITERÀRIA</span></p><p style="text-align: center;"><a href="https://llenguanacional.cat/pdf/LN41_03.pdf">https://llenguanacional.cat/pdf/LN41_03.pdf</a></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p>Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3663182121148323456.post-17453599521612273122022-03-15T12:01:00.001-07:002022-03-15T12:01:46.098-07:00La fulgurant bellesa del teu món<p> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg2Mqs3PmYJiJ2OTZZfG2IWljmuMvA0EfSTNu01m8TBD6AcGp0GyGVzMawXodE33dqskq83pNpc8yaQcUB9LGVDvpffJD0JGHxf1dUXb2wC2lcvtEKUq1hvDVk1v2msI_ldzZhuqzcNgcZtrwwe4449OF_3HWwY9EituLS_bW_Czp2fxcgIC0HKbUujBQ=s5472" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3648" data-original-width="5472" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg2Mqs3PmYJiJ2OTZZfG2IWljmuMvA0EfSTNu01m8TBD6AcGp0GyGVzMawXodE33dqskq83pNpc8yaQcUB9LGVDvpffJD0JGHxf1dUXb2wC2lcvtEKUq1hvDVk1v2msI_ldzZhuqzcNgcZtrwwe4449OF_3HWwY9EituLS_bW_Czp2fxcgIC0HKbUujBQ=w320-h213" title="Foto: Antoni Marzal" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto: Antoni Marzal</td></tr></tbody></table></p><p><br /></p><p></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"><span lang="ca-ES">De
seguida que t'he vist, tan ben embolicada en cel·lofana, se m'ha
representat el maniquí de Sisa, aquell millor regal que podien
fer-li pel seu sant. Però m'he adonat de la teua mirada esbalaïda,
expectant, atònita. La teua emoció m'ha fet recordar un curt de
Pasolini en què revisita Otello amb una companyia de titelles.
</span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"><span lang="ca-ES"><i>C</i></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #333333;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"><span style="letter-spacing: normal;"><i><span style="font-weight: normal;">apriccio
all'italiana.</span></i></span></span></span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"><span lang="ca-ES">
Passa el femater i s’</span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"><span lang="ca-ES">emporta
</span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"><span lang="ca-ES">d</span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"><span lang="ca-ES">os</span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"><span lang="ca-ES">
titelles </span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"><span lang="ca-ES">vellancs</span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"><span lang="ca-ES">.
</span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"><span lang="ca-ES">Els</span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"><span lang="ca-ES">
reballa al camió del fem, mentre </span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"><span lang="ca-ES">els</span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"><span lang="ca-ES">
altres titelles de l'obra lamenten el tràgic final de</span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"><span lang="ca-ES">ls
seus companys</span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"><span lang="ca-ES">.
Que tard o d'hora serà també el seu. El femater és Domenico
Modugno, que canta amb aire apesarat </span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"><span lang="ca-ES"><i>Cosa
sono le nuvole</i></span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"><span lang="ca-ES">.
Abocats en el femer com a inútils andròmines, Otello-Davoli
pregunta meravellat que és allò tan bell que es mou sobre el blau
immens, i Jago-Totó li respon que són els núvols: </span></span></span><em><span style="color: #333333;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"><span style="letter-spacing: normal;"><span lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal;">Ah,
straziante meravigliosa bellezza del creato!</span></span></span></span></span></span></em><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"><span lang="ca-ES">
Otello té la teua mateixa expressió, mirada atònita davant la
bellesa d'un món exterior que tu només coneixes per vagues
insinuacions, suposicions nascudes i crescudes entre els límits
exclosos del taller de l'artista creador. Atrevida ignorància que
sospita un món, el somnia, i l'anhela en la mateixa desproporcionada
mesura que el desconeix. Per això, quan per fi has albirat aquest
món de camí cap a la falla, el dia dels preparatius per a la
plantà, quan has descobert dalt del cel la punyent bellesa de la
creació que són els núvols, t'hi has commogut. No seré cruel amb
tu i no et descobriré que la bellesa del món que acabes de
descobrir serà tan efímera com la teua mirada pintada en un rostre
de cartó. No sé si coneixes o sospites el futur que t'espera,
potser te l'han insinuat i no te l'has cregut. T'embolcallaran uns
altres núvols, tanmateix de fum: llavors comprendràs la fulgurant
bellesa del teu món.</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">Publicat a la revista <i>El verí del foc</i> de la Falla Juan Ramón Jiménez de Xàtiva (2017)</p><br /><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/pjlTcL8gNnM" width="320" youtube-src-id="pjlTcL8gNnM"></iframe></div><br /><p><br /></p><p><br /></p>Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3663182121148323456.post-16659943975036697112022-02-11T11:29:00.006-08:002022-02-28T08:59:28.286-08:00Si té fe, guanyarà milions<p> </p><p></p><p align="center" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><b>SI TÉ FE, GUANYARÀ MILIONS!</b></span></p><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: center;"><p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: right; text-indent: 1.25cm;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: center;"><br /></span></p></span><p align="right" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><i>Feliços els qui, sense haver
vist, arriben a la fe.</i></span></p>
<span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: center;"><div style="text-align: right;"><span style="text-align: left;">Evangeli
segons Joan 20, 29</span> </div></span><blockquote><p></p><p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p></blockquote><p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><br /></span></p><p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">Són
passades les vuit de la nit i Tomàs Tomàs regressa a la llar
després d’una esgotadora jornada laboral. El rep la casa a les
fosques. Encén el llum de l’entrada. Al saló-menjador, sobre el
televisor, ocultant la foto de boda de la seua filla Remei i Víctor,
hi ha una nota escrita i firmada per la seua dona: <i>«He hagut
d’anar a ca la xicona perquè Víctor i el xic són al llit amb
</i><i>febra</i><i>. Si tens gana, al frigorífic hi ha companatge.
Tornaré </i><i>quan podré</i><i>.»</i></span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"> Tomàs
Tomàs doblega la nota i la col·loca sota el marc de la foto. Es
lleva l’anorac, de la butxaca del qual ha tret prèviament un
periòdic esportiu plegat i arrugat. Abandona l’anorac damunt d’una
cadira. S’ajoca al sofà. Desplega el periòdic i llig.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.27cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Sona el telèfon en la tauleta
vora el sofà. Tomàs Tomàs deixa caure el periòdic damunt les
cames. Creu que podria ser la seua dona: potser el Víctor i el
xiquet no estan més bé i li telefona per a dir-li que aquesta nit
s’hi quedarà, a ca la filla. O que ja se’n torna. Allarga el
braç i pren l’auricular.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.27cm;">
–<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Digues... –murmura,
imaginant que li respondrà la veu familiar.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.27cm;">
–<span style="font-family: Times New Roman, serif;">El senyor Tomàs Tomàs?
–inquireix, però, una estrident veu d’home.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.27cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Tomàs Tomàs dubta, però
assenteix:</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.27cm;">
–<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Jo mateix.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.27cm;">
–<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Que viu al carrer Nostre
Senyor Ressuscitat número vint-i-u, tercer setena...? –la veu
estrident ha pujat de to, ben bé exaltada.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.27cm;">
–<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Sí -confirma Tomàs Tomàs,
desconcertat.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.27cm;">
–<span style="font-family: Times New Roman, serif;">FANTÀSTIC! –exclama en un
crit la veu del telèfon. De fons s’escolta un esclat
d’aplaudiments– Senyor Tomàs Tomàs, li he de comunicar que ara
té vostè l’oportunitat irrepetible de guanyar CENT MILIONS DE
PESSETES!</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.27cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Cloc... Tomàs Tomàs penja
l’auricular. «Imbècil... Sempre tocant els collons, aquests
bromistes desficiosos», remuga.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Reprèn la lectura del periòdic:
<i>STOITXKOV EXPULSAT AL MINUT SIS DE PARTIT</i>. «Tocacollons
d’Stoitxkov, tens el geni massa curt...», opina entre si. </span>
</p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Sona de nou el telèfon. Tomàs
Tomàs torna a deixar caure el periòdic sobre les cames.
Possiblement ara sí que serà la seua dona, suposa. Allarga de nou
el braç i agafa l’auricular.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.27cm;">
–<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Digues –repeteix, segur de
sentir, ara sí, la veu coneguda de la seua dona.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.27cm;">
–<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Senyor Tomàs Tomàs! –
crida la mateixa veu d’home d’adés–, no és una broma: vostè
pot guanyar, ARA MATEIX, cent milions de pessetes, gentilesa
d’<b>Electrodomèstics TKT®, tecnologia alemanya per al seu
confort...! </b>Només ha de dir...</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.27cm;">
–<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Que te’n vages a tocar-li la
figa a ta tia! Fill de puta! –esclata Tomàs Tomàs-</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.27cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Cloc! «La mare que t’ha
parit...» </span>
</p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.27cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Tomàs Tomàs insisteix a llegir
el periòdic. Esbufega. Pel seu cap corren imprecacions, renecs,
insults... Llavors, torna a sonar el telèfon... Engrapa l’auricular
amb ràbia. Ara no creu que siga la seua dona qui telefona. Per això
escup:</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.27cm;">
–<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Fill de puta! Malparit!</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.27cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Cloc! Terrabastall: el telèfon
cau de la tauleta... bip, bip, bip, bip... Tomàs Tomàs el contempla
en terra sense intentar cap moviment. «Ja l’arreplegaré després»,
decideix. Torna a prestar<i> </i>atenció al periòdic.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.27cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Ha transcorregut un quart d’hora
des de la darrera trucada. El telèfon continua en terra. Tomàs
Tomàs interromp la lectura del periòdic en escoltar un creixent
barbull que prové de l’escala. Uns segons més tard, sona el
timbre de sa casa. Tomàs Tomàs tanca el periòdic, s’alça del
sofà i s’acosta a obrir.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.27cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Es tira de cara un individu alt,
jove, ben vestit, rialler com un gínjol, el qual, tot d’una, li
amorra un micròfon. Al seu darrere, un altre paio l’encanona amb
una càmera de televisió i un grapat de veïns s’atropellen
encuriosits en el replà, estirant els caps per a no perdre detall
del que passa. Tomàs Tomàs no se’n sap avenir. El del micròfon
baladreja:</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.27cm;">
–<span style="font-family: Times New Roman, serif;">En directe des del Canal Deu,
per a tot el país, Walter Casadevall presentant-los el concurs de
més audiència de tota la televisió europea: LA FE MOU MILIONS!,
patrocinat per <b>Electrodomèstics TKT®, tecnologia alemanya per al
seu confort! </b>Som a casa del senyor Tomàs Tomàs, al carrer
Nostre Senyor Ressuscitat número vint-i-u –i li diu, a Tomàs
Tomàs, amorrant-li el micròfon–: Senyor Tomàs Tomàs, sap que ha
perdut cent milions de pessetes? CENT MILIONS!</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.27cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Tomàs Tomàs fa una expressió
atònita.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.27cm;">
–<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Cent milions, acaba de perdre,
senyor Tomàs Tomàs! Ha perdut cent milions per no haver tingut prou
fe! Només havia d’haver respost a la nostra pregunta, només havia
d’haver dit, amb tota la fe: SÍ, VULL CENT MILIONS! I hagueren
sigut seus a l’instant!</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.27cm;">
–<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Qui-quina broma és...
–balbucejà Tomàs Tomàs.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.27cm;">
–<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Res de broma, senyor Tomàs
Tomàs! Connecte ara mateix amb el Canal Deu del seu televisor, i ho
comprovarà!</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.27cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Tomàs Tomàs corre cap al
televisor. El segueixen el presentador del concurs, el càmera i uns
quants baciners dels més atrevits. Tomàs engrapa el comandament i
engega l’aparell... La seua figura desconcertada ocupa la pantalla.
Darrere seu hi ha el presentador, amb la seua expressió de gínjols
exultants.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.27cm;">
–<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Ja ho veu, senyor Tomàs
Tomàs: CENT MILONS haurien sigut seus si haguera posseït un bri de
fe! Un bri de fe només, senyores i senyors! Cent milions, gentilesa
de la nostra firma patrocinadora <b>Electrodomèstics TKT®,
tecnologia alemanya per al seu confort... </b>I vostè, amic Tomàs
Tomàs, no desespere perquè a pesar de tot li ha correspost un
extraordinari premi de consolació: Una magnífica torradora de pa
<b>TKT®, tecnologia alemanya per al seu confort!</b> Un excel·lent
aparell que combina la millor tècnica amb un disseny d’avantguarda
i amb la garantia d’una marca de confiança com és <b>TKT®,
tecnologia alemanya per al seu confort...</b> I vostès, amigues i
amics teleespectadors, estiguen pendents del seu telèfon cada dia!
Si tenen prou fe, podran aconseguir regals importants i fins i tot el
premi estrella del programa<b>: </b><span style="text-transform: uppercase;">cent
milions de pessetes! Si té fe, guanyarà miliooooooons!</span></span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.27cm;">
<br />
</p>
<p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span lang="ca-ES">Aquest
relat formava part del llibre </span><span lang="ca-ES"><i>Llet agra
i altres històries com sagrades (2002)</i></span></span></p>
<p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br /></p><p></p>Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3663182121148323456.post-68457420471749886712021-08-12T10:33:00.000-07:002021-08-12T10:33:23.008-07:00Polifemo del Olmo<p> </p><p align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpfGiGVeev3cA4J2tNW45IPud1s2R_bJ3S9JKfgyilHFyE1bXUQ_o38wYIK98T4KMPpdMqnVXR3VZO__nFMN4PO2q8WClfhGFw1BpwPldcGL0TCqfhU7tejvOo54pESSWzSX2mYRKMT05Y/s405/QUINN.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="311" data-original-width="405" height="154" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpfGiGVeev3cA4J2tNW45IPud1s2R_bJ3S9JKfgyilHFyE1bXUQ_o38wYIK98T4KMPpdMqnVXR3VZO__nFMN4PO2q8WClfhGFw1BpwPldcGL0TCqfhU7tejvOo54pESSWzSX2mYRKMT05Y/w200-h154/QUINN.jpg" width="200" /></a></div><br />
<p align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</p>
<p align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif;"><span style="font-size: medium;"><span style="float: left; font-size: 300%;">H</span>e
conegut la mort de Polifemo del Olmo quan ja fa quinze dies que és
enterrat. Me n’he assabentat de casualitat, gràcies a un comentari
confús piscat al vol de la conversa entre dues dones d’edat que em
precedien lentament, fatigadament, en direcció a la plaça del
Mercat: «Aquell que alçava haques i camions... que a son pare
l’afusellaren... el nét d’aquella dona que venia granotes...» </span></span>
</p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Garamond, serif;"><span lang="ca-ES">M’ha
sorprès</span></span><span style="font-family: Garamond, serif;"> no haver trobat
la seua esquela als llocs d’habitud, i això que tinc costum de
passar-hi cada dia, per assabentar-me de les «novetats». No és cap
inclinació morbosa, és una rutina que tothom practica amb
normalitat. Com si passem per la vora d’un quiosc i no podem evitar
desviar la mirada cap als titulars dels periòdics que s’hi
exhibeixen. Forma part dels nostres gestos quotidians. Els qui vivim
de tota la vida en un mateix indret i ens hi sentim arrelats és com
si formàrem part, com si diguérem, d’una tribu singular, i ens
interessem tant pels nostres conveïns vius com pels qui ens
abandonen. De fet, si alguna vegada un nou propietari de la façana
on hi ha costum d’enganxar les esqueles ha intentat prohibir-les,
la indignació popular l’ha obligat aviat a desdir-se i a consentir
la presència de l’avís. Ni tan sols hi cal un espai específic,
com ara un tauler d’anuncis: en la mateixa paret, prou. Per això
els visitants que seuen en la terrassa d’algun dels bars propers
s’estranyen quan s’adonen que tanta gent gira tot d’una la
mirada cap al mateix punt, en els antics locals de la Música Vella,
vora la cafeteria Les Delícies, vora el Capri, sovint sense que hi
haja cap d’esquela –afortunadament, la mort no ens visita tots
els dies–, com un atàvic reflex pavlovià. </span></span>
</p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif;"><span style="font-size: medium;">Per
encertir-me que Polifemo del Olmo s’ha mort de debò, m’he
acostat al cementeri. Quan he aparcat el cotxe en la replaça dels
vells plataners tot just plovisquejava. Dia gris de final d’estiu,
bascós. L’ajuntament ha decidit destruir la part vella del
cementeri per fer-hi nínxols nous. Sovint els governants, que
acostumen a ser gent de poca cultura, no aprecien el valor de les
coses antigues, les consideren només velles, per tant inútils, i no
dubten a assolar-les sense contemplacions. A l’entrada de
cementeri, doncs, hi ha ara els nínxols més recents: làpides
brillants de marbre novíssim. Per la banda més alta, on encabeixen
els morts enterrats a càrrec de la beneficència pública, he
aconseguit de trobar el que acull les despulles de Polifemo del Olmo.
Com és un cadàver de fa poc, a la boca del nínxol s’hi arrapa un
eixam de mosquetes. El taulellet que ara posen els serveis funeraris
amb les dades del difunt no deixa lloc a dubtes: és Polifemo del
Olmo. Tot i que no és aquest nom diguem-ne «artístic» el que hi
figura, sinó el seu de debò, el que consta al registre civil quan
l’inscrigueren dies després de nàixer, el que hi ha al llibre de
baptismes de l’església de Sant Antoni Pàdua quan el batejaren a
l’edat de catorze anys, la mateixa parròquia on, ben bé d’amagat,
li han fet la missa de comiat del món dels vius. Heus ací el que
revela el taulellet: Vicent-Ramon Escuder Borràs (1924-2010). </span></span>
</p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif;"><span style="font-size: medium;">Mitjançant
una telefonada he concertat una cita amb sor Genoveva. Polifemo del
Olmo ha viscut –podríem dir-ne ocult o simplement oblidat– els
darrers deu anys a l’asil del carrer Caputxins, en la mateixa
parròquia on es va fer batejar a destemps i on ha mort al seu temps.
Roda el món i torna al Born. </span></span>
</p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif;"><span style="font-size: medium;">Les
faccions de Sor Genoveva són agradables entre el contorn de la toca,
equilibrades; no és jove, però camina amb fermesa, els muscles
rectes, l’esquena dreta. M’ha ofert la mà i jo l’he encaixada.
De menut, jo vivia a prop d’aquesta parròquia, que ja en aquell
temps era coneguda com «l’asil», no debades aquestes monges
pertanyen a la congregació de les Germanetes dels Ancians
Desemparats que va fundar al segle XIX la monja Teresa Jornet,
d’Aitona, Segre avall. La monja que jo recorde d’aquell temps
d’infantesa era prou diferent de sor Genoveva. Li deien sor
Trinidad: extremadament prima i malcarada, només l’esment del seu
nom esfereïa els vells que estaven sota la seua tutela. Sor
Genoveva, en canvi, és amable i de tant en tant somriu mundanament
mentre jo li evoque records d’aquest barri, sense fer al·lusió
d’aquella predecessora seua de caràcter brusc i gens compacient. A
la fi m’interesse per Polifemo del Olmo, quant de temps feia que hi
era, com s’ha mort.. No he preguntat per ell fent servir el nom
artístic que potser ja gairebé ningú no deu recordar, sinó pel
seu vertader. De fet, sor Genoveva no sap qui va ser Polifemo del
Olmo, ni coneix el passat ni els orígens de Vicent-Ramon Escuder
Borràs, nét d’Adelaida, dita la Granotera perquè es guanyava la
vida venent granotes i caragols en la plaça. Granotes que el mateix
Vicent-Ramon s’encarregava d’atrapar pels rius i les sèquies
(l’abandó i deteriorament de les sèquies a causa de la
proliferació del reg per goteig i l’ús abusiu de fertilitzants
químics pràcticament les ha extingides de la que va ser feraç
Horta de Xàtiva); per als caragols, eixien de matinada, amb un llum
de carbur, i recorrien les hortes fins que n’omplien el sac; si
havia plogut, se n’arreplegaven a grapats. </span></span>
</p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif;"><span style="font-size: medium;">Sor
Genoveva m’ha explicat que Polifemo del Olmo s’ha mort,
aparentment, de resultes d’una forçada. Escarni del destí
burleta? No, més aviat –pense jo– final conseqüent: com el vell
actor que mor interpretant de cara a la paret o el muntanyenc tolit
escalant un últim matalaf. Hi ha vides que fan camí d’anada i de
retorn, cap al retrobament amb els orígens, buscant-hi la redempció.
A la matinada sentiren crits a l’habitació que Polifemo compartia
amb un altre resident. Era aquest home qui havia cridat. Cridava de
pànic. En aquelles hores nocturnes, hi feia guàrdia una jove
assistenta. Quan va arribar a l’habitació, Polifemo jaïa arrupit
vora el llit del seu company esverat. Aquest, tremolant encara pel
sobresalt, va relatar que de sobte el seu llit s’havia elevat de la
part dels peus, que se sentien estranys gemecs, bramuls, sons
inhumans, i ell s’imaginava que eren els dimonis de l’infern que
veien a emportar-se’l… llavors ha cridat i el llit tot d’una
s’ha desplomat. Mentre la jove assistenta intentava saber què
havia passat realment, sentia encara la veu tremolosa de Polifemo que
pantaixava: «provant la força… provant la força…» Va expirar
mentre esperaven l’ambulància que l’havia de traslladar a
l’Hospital Lluís Alcanyís.</span></span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Garamond, serif;">Feia
deu anys que Polifemo del Olmo havia arribat a la residència del
carrer Caputxins procedent d’una altra de València. El trasllat li
l’havien concedit els serveis de la conselleria de Benestar Social,
atès que cobrava una minsa pensió no contributiva. En aquests deu
anys, Polifemo havia seguit un estil de vida rutinari i silenciós.
Solia veure la televisió, però el seu contacte amb el món exterior
provenia sobretot d’un petit i vell transistor Lavis que només
agafava emissores d’AM, i que solia escoltar a través d’un
auricular. El transistor i ell havien esdevingut una figura única,
com si l’aparell formara part constitutiva de la seua naturalesa
física. No solia fer gens de societat amb ningú: era, doncs, un
home solitari i reservat que amb les monges i el personal de la
residència usava les paraules necessàries, cap ni una més. En els
últims mesos, però, havia mostrat algunes disfuncions de la memòria
i sobtats canvis de comportament. En ocasions, sense raó aparent,
amollava una imprecació i desafiava un enemic invisible, o
d’improvís entonava el </span><span style="font-family: Garamond, serif;"><i>Cara
al sol </i></span><span style="font-family: Garamond, serif;">i feia la salutació
feixista. Sor Genoveva em va ensenyar, d’entre les poques
pertinences que Polifemo posseïa, un fotografia emmarcada en la que
ell, enorme com un Goliat, fa una servil reverència, amb el cap
inclinat, al dictador Francisco Franco Bahamonde, </span><span style="font-family: Garamond, serif;"><i>Caudillo
de España por la Gracia de Dios</i></span><span style="font-family: Garamond, serif;">.
</span></span>
</p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif;"><span style="font-size: medium;">Polifemo
del Olmo va ser un personatge que va freqüentar els noticiaris
cinematogràfics –aquella propaganda franquista que en deien NO-DO
amb què s’iniciaven les sessions de cinema, just abans dels
tràliers–, sobretot entre els anys 50 i 60. Alçava i arrossegava
camions carregats a caramull d’endergues, pels camps de futbol, per
les places de bous, en una campa si s’esqueia… on volgueren pagar
per admirar la seua imponent fortalesa. En les ocasions més
aclamades arrossegà un tren amb sis o set vagons i més, perquè,
com en una competició, intentava assolir fites superiors per seguir
al més amunt del podi dels honors. </span></span>
</p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif;"><span style="font-size: medium;">Polifemo
del Olmo es va fer dir així per recomanació d’un barber del barri
del Raval que potser posseïa embastats coneixements de la literatura
homèrica: Joan Bernabeu. Hi va contribuir que el forçut heroi
franquista tenia un ull semat a causa d’un traucoma infantil.
Polifemo, doncs, pel polifem de la crònica homèrica. En castellà,
però, ja que en aquell temps la dictadura ja havia deixat establert
que «la lengua era compañera del imperio», i en conseqüència el
nostre català estava proscrit públicament. L’afegit «del Olmo»
se’l va posar ell perquè havia nascut en aquesta placeta –de
l’Om– de Xàtiva, i on havia viscut en companyia de la seua àvia
granotera. Va ser un personatge singular en l’univers
propagandístic del feixisme espanyol. Les seues proeses semblava que
eren seguides per una multitud enfervorida. Però la rapidesa amb què
l’oblidaren, fins i tot abans de morir el dictador i
desconjuntar-se el seu règim, indica que potser hi havia més
propaganda que no fervor popular. Per quin motiu interessava al règim
feixista espanyol encimbellar un personatge com Polifemo del Olmo,
que només podia ser exponent del poder de la força bruta? L’exemple
de la redempció. Fer-se perdonar el pecat original, el dels orígens,
i rebre públicament l’anhelada absolució. </span></span>
</p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif;"><span style="font-size: medium;">Polifemo
de l’Olmo va iniciar la seua particular aventura d’imitador
herculà fent desafius pels pobles quan a Europa encara hi havia
guerra. La batalla que havia de precipitar la fi de l’expansió
nazi, la de Normandia, estava a punt de posar-se en marxa. Polifemo
arribava als llocs amb una motocicleta, una BMW de l’exèrcit
alemany, en el sidecar de la qual transportava totes les seues
pertinences. Primer de tot es dirigia a l’ajuntament i presentava
un document en què se’l qualificava de patriota exemplar i
falangista eminent, que havia fugit de la zona roja per a unir-se a
«la gloriosa causa nacional». Llavors aplegaven tot el poble, fóra
en la plaça major o en una campa, i Polifemo demanava qui volia
apostar contra ell, en diners o en espècies, que era capaç d’alçar
a pes de braços l’animal més gran del poble o arrossegar un carro
o un camió carregat a vessar. Hi havia indrets que al capdamunt hi
afegien la presència de tres o quatre xiques de la població, tantes
com hi caberen, i quan Polifemo aconseguia arrossegar-lo –dos,
tres, cinc metres… segons les condicions de l’aposta–, enmig de
la cridòria de les xiques, esclataven els apludiments de la gent
esbalaïda, s’afanyaven els hòmens a felicitar-lo, i tot seguit el
convidaven a beure i a fartar: li posaven en taula el que ells no es
podien permetre de menjar i amb el que havien de passar bona part de
l’any, conscients que un home de la seua corpulència i fortalesa
necessitava alimentar-se com un insaciable tità. Es manifestaven
contents d’haver perdut l’aposta davant un home tan excepcional,
i les autoritats locals demanaven la presència d’un fotògraf que
els immortalitzara al costat d’aquell Samsó errant. Hi havia
llocs, segons que ell mateix va arribar a relatar amb orgull (quan
encara era una figura de renom i el convidaven les autoritats de
Xàtiva perquè participara en els actes de la Fira o en els de
l’exaltació de la patrona, la Mare de Déu de la Seu) que
l’acomiadaven amb músics i tot: ell, amb la seua BMW, a poc a poc
abandonant del poble, i al seu darrere la polseguera i un grapat de
músics interpretant alegres pasdobles de comiat…</span></span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Garamond, serif;">Quan
ja portava uns anys seguint aquella aventura de Samsó ambulant –no
havia esdevingut encara, per tant, figura llorejada dels noticiaris
franquistes–, estant en una població de Burgos que celebrava
festes, el cacic del poble li va fer un inesperat i brutal
desafiament: matar un cavall d’un colp de puny. Amb un sol colp,
l’havia de matar. Contava Polifemo que dos hòmens mantenien
subjecte l’animal, que remugava inquiet, potser perquè pressentia
la funesta sort que l’assetjava. Un d’ells mantenia tensa la
brida perquè no sangolejara el cap. Polifemo es va arromangar i va
calcular el punt on havia de clavar el colp. Abans de llançar el
puny va fer la salutació feixista, cridà </span><span style="font-family: Garamond, serif;"><i>«¡Viva
Franco! ¡Arriba España!»</i></span><span style="font-family: Garamond, serif;"> i
tot seguit colpejà l’animal amb una potent punyada entre els ulls.
En rebre el colp, tot i estar subjecte, l’animal reculà, les cames
li vacil·laren, llavors els hòmens que el subjectaven l’amollaren
i el cavall va caure estès després d’un breu trontoll. Polifemo
va guanyar, doncs, i el cacic li va haver de pagar cent duros de
l’Època. Va ser aquest mateix cacic local qui, estusiasmat per la
proesa, el va posar en contacte amb un empresari de Madrid, Faustino
Hurtado. Va ser gràcies a ell que Polifemo del Olmo va saltar a la
fama en arrossegar un tren amb sis vagons. L’espectacle va tenir
com a escenari l’estació del Nord de València, en una de les vies
mortes. Faustino Hurtado va reunir pràcticament tota la premsa local
i provincial, que en bona mesura hi acudiren per ordre expressa de
les autoritats polítiques. Hurtado havia explicat la particular
biografia de Polifemo: fill d’anarquistes, son pare va ser
afusellat i sa mare va trobar la mort en un dels bombardeigs de
Madrid. Tots dos moriren sense haver-se casat i engendraren un fill,
Polifemo, que va rebre el baptisme a la tardana l’edat de 14 anys,
just abans de fugir de la zona republicana per a unir-se a les tropes
nacionals. La decidida i convençuda adhesió franquista del Samsó
de la placeta de l’Om el convertia en un exemple a seguir per les
víctimes d’un règim polític que tot i considerar-se cristià –si
més no catòlic– no va practicar el perdó a l’enemic, sinó
l’extermini. Com l’abat Arnau d'Almaric durant la croada contra
els herètics càtars occitants, Franco va ordenar l’eliminació
sistemàtica dels vençuts, i va deixar en mans de Déu una tria tan
inútil com cínica. Els fills dels vençuts naixien amb el pecat
dels pares, i sols a través de l’abjuració dels orígens era
possible redimir-se i rebre l’absolució. Aquest era l’exemple
que representava Polifemo del Olmo, i el missatge que els vencedors
oferien als qui com ell arrossegaven el pecat original era clar: si
els vostres pares els hem mort, vosaltres no deveu plorar-los:
escopiu sobre les seues tombes –si sabeu on són– i tireu fem
damunt la seua memòria. </span></span>
</p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif;"><span style="font-size: medium;">De
la mà i amb la influència econòmica i política de Faustino
Hurtado Polifemo del Olmo es va convertir en poc de temps en una
estrella de l’espectacle, a la manera dels toreros. Ja no era
solament el noticiari cinematogràfic que elaborava el servei de
propaganda franquista, també la premsa diària es feia ressò de les
seues proeses de forçut professional, sovint al costat de les
autoritats polítiques locals. El turbulent passat anarquista dels
pares era reiterat en cada notícia, juntament amb la seua declaració
de fidelitat «al Caudillo y a la revolución nacional-sindicalista».
El mateix dictador va anar a veure’l en una ocasió, a la plaça
dels bous de las Ventas de Madrid, i s’hi va fer una foto. </span></span>
</p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif;"><span style="font-size: medium;">En
aquell temps, Polifemo del Olmo guanyava diners a grapats i se sentia
aclamat com un personatge èpic. Però aquell xicon que s’havia
guanyat la vida fent granotes i caragols, el torbava l’abundància.
Posseïa la fortuna d’un torero de fama, però cap ni un amic.
Perquè ni com amic podia comptar-se Faustino Hurtado, tot i els
diners amb ell va guanyar. Polifemo els palejava i els cremava sense
recança amb l’eixam de vividors que revolaven la seua fama i els
seus diners. El seguien de festa en festa, de tablao en tablao, de
club en club: pagava a cor què vols Polifemo del Olmo. </span></span>
</p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif;"><span style="font-size: medium;">Va
arribar-li la decàdència a finals dels anys 60, quan el Maig
Francès marcava tendències polítiques i el franquisme buscava amb
afany l’hereu que el prolongara més enllà de la inapelable mort
del dictador, tot i la bona salut que exhibia en públic. Fins que va
arribar aquest moment de ruïna, Polifemo del Olmo va triomfar i va
gastar sense mesura. L’edat i els excessos li passaren factura i ja
no tenia condicions físiques per a superar noves fites. D’improvís
el règim que l’havia encimbellat, ja no precisava del seu exemple
de postguerra. Així i tot, Polifemo del Olmo va voler tornar a
començar de nou. Hurtado li va regalar una furgoneta Mercedes, en la
part superior de la qual havia enganxat aquest rètol:</span></span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<br />
</p>
<p align="center" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif;"><span style="font-size: large;"><i><b>Polifemo
del Olmo</b></i></span></span></p>
<p align="center" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif;"><span style="font-size: large;"><i><b>El
hombre más fuerte del Mundo</b></i></span></span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<br />
</p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif;"><span style="font-size: medium;">Però
per aquells pobles que un dia va recórrer en motocicleta, moltes de
les carreteres que hi menaven ja havien estat asfaltades, i als seus
habitants ben poc devia impressionar-los aquell document de fèrria
lleialtat al Caudillo, aquella declaració d’heroi evadit de la
zona roja per a unir-se a «las tropas leales a Cristo Rey». La
televisió començava a convertir-se en el centre d’atenció dels
bars i de les famílies. Un forçut solitari i amb els músculs en
decadència solament podia moure la commiseració d’algunes
autoritats locals, que per consideració a la fulla que els mostrava
–arrugada i destintada– devien acomiadar-lo amb paraules d’ànim,
una abrandada consigna –«¡Viva Franco! «¡Arriba España»!– i
potser alguna almoina. </span></span>
</p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif;"><span style="font-size: medium;">Finalment,
es va haver de rendir a l’evidència que l’estrella de Polifemo
del Olmo s’havia apagat definitivament. Va tornar a demanar favors
a Faustino Hurtado, que ja no es dedicava al món de l’espectable,
sinó al més puixant i rendible de la construcció: el negoci del
turisme estava en imparable expansió i calien hotels i
urbanitzacions. Hurtado li va trobar feina de mosso d’estable en el
cortijo d’un conegut seu a Còrdova. </span></span>
</p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif;"><span style="font-size: medium;">Haig
d’aclarir que tota la informació que he referit sobre la relació
entre Polifemo del Olmo i Faustino Hurtado la dec a Miquel Esteve,
antic company d’estudis i periodista de professió.</span></span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif;"><span style="font-size: medium;"> </span></span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif;"><span style="font-size: medium;">Miquel
Esteve, m’havia comentat en una ocasió que havia entrevistat
Faustino Hurtado a mitjan dels anys noranta. Potser m’ho diria si
en el decurs de la nostra conversació recordàrem de rasquinyada la
figura de Polifemo del Olmo, naufragat en els mars de l’oblit. Li
he telefonat per si encara recordava detalls d’aquella entrevista
amb Hurtado.</span></span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif;"><span style="font-size: medium;"> L’entrevista
va tenir la lloc a primeries de 1994, a Madrid. Hurtado ocupava un
càrrec en el comitè executiu nacional pel Partido Popular i Miquel
Esteve cobria la informació d’un congrés del partit per a un
periòdic provincial. Tanmateix, l’entrevista no havia de ser
caràcter polític, sinó que tenia a veure amb el passat d’empresari
de l’espectacle d’Hurtado. Feia pocs dies que havia mort el
productor cinematogràfic nord-americà d’origen rus Samuel
Bronston, gràcies al qual es rodaren a Espanya superproduccions com
</span></span><span style="font-family: Garamond, serif;"><span style="font-size: medium;"><i>El
Cid</i></span></span><span style="font-family: Garamond, serif;"><span style="font-size: medium;">,
</span></span><span style="font-family: Garamond, serif;"><span style="font-size: medium;"><i>55
dies a Pequín</i></span></span><span style="font-family: Garamond, serif;"><span style="font-size: medium;">
o </span></span><span style="font-family: Garamond, serif;"><span style="font-size: medium;"><i>La
caiguda de l’Imperi Romà</i></span></span><span style="font-family: Garamond, serif;"><span style="font-size: medium;">,
amb les estrelles cinematogràfiques més importants del moment:
Sofia Loren, </span></span><span style="color: blue;"><u><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Charlton_Heston"><span style="color: black;"><span style="font-family: Garamond, serif;"><span style="font-size: medium;">Charlton
Heston</span></span></span></a></u></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Garamond, serif;"><span style="font-size: medium;">,
</span></span></span><span style="color: blue;"><u><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Ava_Gardner"><span style="color: black;"><span style="font-family: Garamond, serif;"><span style="font-size: medium;">Ava
Gardner</span></span></span></a></u></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Garamond, serif;"><span style="font-size: medium;">…
Faustino Hurtado havia format part del principi d’aquell projecte,
tot i que aviat se’n desvinculà per desavinences amb Bronston. </span></span></span>
</p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-size: medium;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Garamond, serif;">L’entrevista
va tenir lloc a l’hotel on s’hostatjava Hurtado. Miquel Esteve
l’ha recordat «gros, </span></span><span style="font-family: Garamond, serif;">cabell
encara abundant, tot blanquinós, vestits a mida, rellotge Rolex i
dos grossos anells d’or, un en cada mà. No sé si ja havia
desdejunat, però quan jo vaig arribar a la cita –sobre les nou del
matí– ell xarrupejava d’un got de whisky amb gel i pel que hi
havia al cendrer ja devia d’haver-se fumat almenys tres cigarrets
Davidoff…» En acabar l’entrevista sobre Bronston, va ser quan
Miquel Esteve féu un comentari sobre Polifemo del Olmo. Hurtado es
va mostrar sorprés que algú se’n recordara encara d’aquell
«altre Zampanó», en referència al protagonista de la pel·lícula
de Federico Fellini </span><span style="font-family: Garamond, serif;"><i>La Strada</i></span><span style="font-family: Garamond, serif;">,
en la que l’actor Anthony Quinn interpreta l’home forçut d’un
miserable circ ambulant. Va referir-se a Polifemo com un home de
caràcter complicat, torturat, quasi místic, desitjós de
l’aclamació popular, també covard i capaç d’una fidelitat
quasi submissa amb els qui els considerava «autoritats superiors».
«Em va donar molts problemes…», va assegurar Hurtado en
l’entrevista que, estranyament i afortunadament, Miquel Esteve
havia enregistrat i conservat, potser, segons que va raonar-me ell,
perquè parlava de Polifemo de l’Olmo. «Quan va començar a
esborrar-se la seua estela, i de retruc se li acabaren els diners
–els gastava a mansalva, perquè era la seua manera de fer-se voler
pels qui només el volien pels seus diners–, em telefonava cada
dia, demanant-me que tocara en tal o en tal altre, caps de Falange,
alcaldes, fins i tot ministres… que volia arrossegar un altre tren
amb no-sé-quants vagons, un autobús ple gent… no sé…
barbaritats… Estava acabat… En realitat, el van utilitzar sempre.
Ell no ho sabia. Jo, sí. Perquè vaig ser jo qui vaig el vendre:
vaig vendre la seua història de traïció als orígens i de
submissió als vencedors. És així de clar. De fet, ho dic així
perquè jo provinc també d’aquella traïció: mon pare i el meu
avi, destacats militants socialistes de Màlaga, varen ser
assassinats per les tropes que comandava Carlos Arias Navarro ‘el
carnicerito de Málaga’… Però, mire, jove, sap què?, </span><span style="font-family: Garamond, serif;">el
mort a la fossa i el viu a la fogassa:</span><span style="font-family: Garamond, serif;">
</span><span style="font-family: Garamond, serif;">j</span><span style="font-family: Garamond, serif;">o
no podia ressuscitar-los, però sí salvar la meua vida i eixir a una
vora. </span><span style="font-family: Garamond, serif;"><span lang="en-GB">I no
n’estic gens penedit. En canvi, Polifemo tenia remordiments. Massa
remordiments…»</span></span></span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif;"><span style="font-size: medium;">Va
ser durant aquella conversació que Faustino Hurtado va revelar que
Polifemo havia enviat una carta desesperada al Generalísimo
explicant-li la seua dramàtica situació. No va rebre cap resposta,
per més que havia insistit en el relat de la seua fugida cap a
l’«España liberada», del seu bateig d’amagat, dels progenitors
anarquistes que ell va repudiar, de la justa i exemplar execució de
son pare…</span></span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br /></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Garamond, serif;">A
Ramon Escuder l’afusellaren a Paterna el 28 de juliol de 1939.
D’ençà que havia marxat al front no havia tornar a veure sa mare
ni el seu fill. Tampoc no solia enviar cartes per dir-li on era ni
per preguntar per ells. Quan algun conegut se’n tornava cap a
Xàtiva, la buscava i li donava l’encàrrec, succint: «De part del
seu fill, </span><span style="font-family: Garamond, serif;"><i>sinyó</i></span><span style="font-family: Garamond, serif;">
Adelaida, que encara és viu i està sencer». Adelaida Gascó es
senyava per donar gràcies a Déu que el seu fill estiguera viu,
mentrestant ella i el nét malvivien amb les granotes i els caragols.
Quan va rebre la carta en què el Ministeri de la Guerra li
comunicava la mort de Matilde Borràs durant un bombardeig de
l’aviació feixista, a Madrid, Adelaida Gascó no va persignar-se
cristianament. No la considerava part de la seua família, encara que
fóra la mare del seu nét Vicent-Ramon. </span></span>
</p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif;"><span style="font-size: medium;"> Ramon
Escuder i Matilde Borràs s’havien conegut a València, durant un
reunió clandestina del sindicat CNT, s’enamoraren i es posaren a
viure junts. Adelaida Gascó, dona de profundes creences religioses,
reprovava les idees revolucionàries del seu únic fill –vídua
jove, el seu marit havia mort d’unes febres, fent l’arròs a Sant
Jaume d’Enveja, al delta de l’Ebre–, i no sabia entendre que
convisquera amb una dona sense casar-s’hi. A ell, que era fill, el
planyia per dèbil, a ella la maleïa per puta. </span></span>
</p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif;"><span style="font-size: medium;"> Ramon
i Matilde eren militans molt actius dins el sindicat
anarcosindicalista i també en la FAI, que va ser fundada a València
l’any 1927, possiblement amb la seua participació. Durant la
dictadura de Primo de Rivera ell va ser detingut sovint: quan va
nàixer el seu fill Vicent-Ramon complia condemna a la Model de
València. Per aquesta raó, Matilde Borràs va venir a Xàtiva a
parir el seu fill, encara que sabia que Adelaida Gascó la
destestava. Durant el període republicà va continuar la militància
activa de tots dos, ara més en la FAI que no en el sindicat: junts
participaven en reunions i mítings a València, a Alcoi, Barcelona,
Terrassa… Normalment, s’emportaven el fill amb ells. Fins que
Matilde Borràs va ser detinguda a Astúries durant la fracassada
Revolució de 1934 i condemnada a pena de presó. Ramon Escuder va
haver de dur el fill a Xàtiva, a ca sa mare, perquè en tinguera
cura, ja que ell havia decidit marxar al nord per donar suport a la
seua companya empresonada i no podia atendre’l com calia. Adelaida
Gascó va acceptar el nét a contracor. Més i tot quan el fill la va
advertir que al xiquet no li ficara al cap romanços de religió.
Ella, diuen que li va dir al fill revolucionari: «Me’l deixes ací
com una càrrega que tu no vols, i encara m’has de dir quines coses
puc ensenyar-li i quines no? Podria dir-te que li ha fet el nas que
el porte al braç…»</span></span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif;"><span style="font-size: medium;">Tenia
nou anys Vicent-Ramon Escuder quan va quedar al càrrec de l’àvia
Adelaida, vídua des de jove i beata displicent. Aviat se’l va
emportar a fer granotes i caragols. Quan era a la plaça, amb el nét
seriós com ella al seu costat, es feia palesa la seua
consanguinitat. Si la vella Adelaida, malgrat les mancances
alimentícies, figurava corpulenta, el nét apuntava cos cepat i de
bona alçària. De més a més, ja estava enquimerat a fer
musculatura i a tothora traginava sacs i endergues que pesaven més
que ell, només per l’enrònia d’esdevenir l’home més fort del
món. </span></span>
</p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Garamond, serif;"> Àvia
i nét no feren altre lligam que el que els vinculava per a
sobreviure: granotes i caragols. </span><span style="font-family: Garamond, serif;"><span lang="en-GB">Creixia
Vicente-Ramon, i creixia alt com un sant Pau. </span></span><span style="font-family: Garamond, serif;">La
separació continuada dels pares durant la guerra, degué acréixer
encara més la sensació d’abandonament, i l’absència devia
convertir-se en verí que li intoxicava els sentiments i els
convertia en ressentiment. Ara m’imagine que quan el Ministeri de
la Guerra va enviar-los la carta en què comunicava la mort de
Matilde Borràs, àvia i nét estigueren d’acord a llençar-la al
foc, i si l’àvia no va dedicar-li un pietós persignament, el fill
no la va plorar ni mostrà la més mínima compunció.</span></span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif;"><span style="font-size: medium;">El
12 de setembre de 1938 –tenia Vicent-Ramon Escuder catorze anys
acabats de fer– es va fer batejar per una monja sense hàbits a la
parròquia de Sant Antoni de Pàdua. Tot seguit, va fugir de la
ciutat en direcció a la zona «nacional». Sens dubte el degueren
rebre com un heroi, i a Xàtiva també va tornar a tal. Hi va arribar
en aquella moto alemanya amb què, uns anys més tard, es va dedicar
a córrer camins per llaurar-se la fama d’home més fort del món.
Va visitar l’àvia Adelaida i va aconseguir de les autoritats
locals un permís perquè poguera posar una parada de llepolies
–cacaus, tramussos, dàtils, lledons…– a la porta del cinema
Salón Setabense, i deixar de fer granotes i caragols. </span></span>
</p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif;"><span style="font-size: medium;">Aquesta
escena que relataré a continuació és certa, que me la va contar
Carmina Moragues, veïna d’Adelaida Gascó. Carmina era llavors una
xiqueta de deu anys i, per encàrrec de sa mare, solia fer companyia
a la vella granotera. Ella hi era, a la casa de la placeta de l’Om,
quan l’estrèpit de la BMW feu retronar el barri silenciós. Va
entrar Vicent-Ramon, tan colossal que sense estirar el braç tocava
les almotlades. Em va contar Carmina que Adelaida Gascó no va
alçar-se de la cadira per abraçar el seu nét. Com si no féra
mesos que se n’havia anat. Ell va deixar un sac ple de menjar
damunt la taula: sucre, farina, formatge… i va seure vora el foc.
Vicent-Ramon la va reconèixer, la va cridar pel nom i li va donar un
grapat de cacaus amb corfa que va traure d’una butxaca. L’àvia
Adelaida va dir: «Saps que a ton pare l’han afusellat?»
Vicent-Ramon va respondre, pausat: «El mort a la fossa i el viu a la
fogassa». I ni un ni l’altre es persignaren.</span></span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Garamond, serif;"> Vicent-Ramon
Escuder guardava un greu ressentiment cap als seus pares. El seu
activisme polític havia fet que sovint ell estiguera al càrrec
d’amics i de veïns. I quan eren a casa, sempre s’hi parlava de
política. Només de política, de la revolució, de la felicitat
que hi hauria quan tothom tindria dret a la salut, a l’educació, a
un treball digne… Muira la misèria! Muira l’explotació! Visca
el dret a la felicitat! Però sa mare en comptes de contes li llegia
paràgrafs sencers de Phroudon, de </span><span style="font-family: Garamond, serif;">Kropotkin</span><span style="font-family: Garamond, serif;">
i Bakunin. Potser esperava una mica de tendresa, de caliu, per part
de l’àvia. Però l’àvia Adelaida també covava ressentiment, i
en comptes de deixar-lo al marge d’aquell viver enveritat l’hi va
capbussar també. De més a més, sentia Adelaida un fort sentiment
de culpabilitat. Creia haver ofès Déu per haver dur al món un fill
descregut i enemic declarat de l’Església. Considerava que la
ideologia del fill i aquella unió pecaminosa eren el càstig que
ella rebia per algun greu pecat comès, el moment i la naturalesa del
qual tanmateix desconeixia. Temia Adelaida que per culpa del fill
ella seria condemnada a les eternes flames de l’Infern. Era una por
profunda, present a totes hores, sobretot en la foscor de la nit,
quan pertot se sentien tants de sorolls: batre de portes i finestres,
frontisses que xerricaven, ratolins que corrien per la cambra,
mussols que s’esquitllaven a l’andana… I aquella nit, feia pocs
dies que el nét compartia granotes i caragols amb ella, tot just
l’havia abandonat son pare per a anar-se’n cap a Astúries,
Adelaida Gascó va sentir de sobte que ell seu llit s’elevava del
terra, i va creure, aterrida, que eren els dimonis de l’infern que
havien vingut a endur-se-la cap al turment etern, i es va aclamar a
Déu i a tots els sants, va demanar perdó, clemència i misericòrdia
per tots pecats comesos. Adelaida Gascó cridava esverada sobre el
llit que s’enlairava, i llavors va sentir, en la foscor de la nit,
la veu profunda, precoçment homenívola, del seu nét: «No
escadalitze, Adelaida Gascó, que no són els dimonis de l’infern
els que li mouen el llit, que és el seu nét Vicent-Ramon, que està
provant la força…»</span></span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif;"><span style="font-size: medium;"> Vicent-Ramon
Escuder Borràs, àlies Polifemo del Olmo, l’home més fort del
món, en pau descanse.</span></span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</p>
<p align="right" lang="zxx" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Garamond, serif;"><span style="font-size: medium;">Publicat
dins <i>Hòmens i falagueres i altres relats</i>, 2011 </span></span>
</p>Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3663182121148323456.post-18789475371855347392021-06-06T04:22:00.000-07:002021-06-06T04:22:00.490-07:00Terra última<p style="text-align: center;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEje0-yxICW7B1DsEYViN7InaSsoCHKGZlqQKsGnAtBjrpCxK7_2zyo2w9mcB-EAi1Xce4fxIB2KCKIyx6EezyyeP_xpxb0icJdzUBm1Jscm4HH5Aio4BQV7gnkEfFSgjxXOl4oNTP9wDSOh/s1512/LOCAL+2012-+16x16.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1512" data-original-width="1512" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEje0-yxICW7B1DsEYViN7InaSsoCHKGZlqQKsGnAtBjrpCxK7_2zyo2w9mcB-EAi1Xce4fxIB2KCKIyx6EezyyeP_xpxb0icJdzUBm1Jscm4HH5Aio4BQV7gnkEfFSgjxXOl4oNTP9wDSOh/s320/LOCAL+2012-+16x16.jpg" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto: Josep Miquel Palop</td></tr></tbody></table><br /><span style="background-color: rgba(0, 0, 0, 0.03); color: #5b7083; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; white-space: pre-wrap;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="background-color: rgba(0, 0, 0, 0.03); color: #5b7083; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; white-space: pre-wrap;">Era gran i vivia sol. Va caure un bac, de nits, en alçar-se a pixar. Sort del botó de la teleassistència. Es va trencar el ballador de l'anca. L'operaren. En despertar de l'anestèsia, el metge li va preguntar com s'encontrava. Ell va dictaminar, abatut: El meu cos demana terra.</span></p>Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3663182121148323456.post-48889796923341347372021-04-23T09:02:00.001-07:002021-04-23T09:02:19.775-07:00Hòmens i falagueres<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpp6U2nBK2voBcRgbGJKRrYUcv8r71hfBPLNBKWA5_u-oZXkkFBMkc-xXkRbJNgSinyHo3WzRZlJuSZn20WzUxspStxfDOL2qVE0V68-FzwBd8B2Rt3Gjzohi_8PrVzgvrNkF5pRnas23l/s450/Errolflynn.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="360" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpp6U2nBK2voBcRgbGJKRrYUcv8r71hfBPLNBKWA5_u-oZXkkFBMkc-xXkRbJNgSinyHo3WzRZlJuSZn20WzUxspStxfDOL2qVE0V68-FzwBd8B2Rt3Gjzohi_8PrVzgvrNkF5pRnas23l/w160-h200/Errolflynn.jpg" width="160" /></a></div><br /> <p></p><p align="justify" class="western" lang="es-ES" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><span><span><span lang="ca-ES">Els
bessons Barilla, diuen que vivien –més aviat malvivien– en una
cova vora el barranc del Castell, dessota mateix de l’ermita de les
Santes, avui desapareguda. Segons els qui se’n recorden, darrere
l’ermita creixia una esponerosa figuera, i una font hi rajava tot
l’any, fresca a l’estiu, freda a l’hivern. En aquella ermita es
veneraven unes santes, Anastàsia i Basilissa, de les quals afirmaven
–ho afirmava almenys un tal Juan Croisset en un fals cronicó
publicat l’any 1851, </span></span></span><span><span lang="ca-ES"><i>Novísimo
Año Cristiano</i></span></span><span><span lang="ca-ES">–
que eren nascudes a Xàtiva, que foren batejades per l’apòstol
sant Pau quan predicava per aquestes terres, i que l’acompanyaren
fins a Roma, en temps de l’emperador Neró, on l’apòstol i les
dues acòlites xativines patiren martiri fins a la mort. L’ermita,
de planta modesta, construïda en l’auge del fervor popular per les
santes, allà pel segle XVII, va caure en definitiva desgràcia,
després de patir molts anys de desídia, quan, en la més recent
dècada dels cinquanta, oblidada l’ermita com a lloc de celebració
religiosa i usada com a taller de pirotècnia, un accident amb la
pólvora va causar la mort de dues persones de la mateixa família.
Pocs anys després, </span></span><span><span lang="ca-ES"><i>don</i></span></span><span><span lang="ca-ES">
Gregorio Molina, industrial de Banyeres, propietari de la moderna i
influent Papelera San Jorge, va derrocar l’ermita i en el seu solar
va construir un bloc de pisos per als seus treballadors. Anys abans,
el meu avi Vicent –Vicent Cucarella– havia obtingut de </span></span><span><span lang="ca-ES"><i>don</i></span></span><span><span lang="ca-ES">
Gregorio Molina la concessió d’un petit terreny vora el mateix
barranc, on s’acaben i conflueixen els carrers de les Ànimes i de
les Santes, en el rost conegut com la Pujada de Sant Josep, puix que
seguint costa amunt, ran de l’antiga muralla, s’arriba a
l’església de Sant Josep i Santa Bàrbara, excel·lent mirador de
la ciutat. En aquell tros, l’avi va alçar una casa després que, a
colps de maceta, aconseguiren de rebaixar una grossa gepa de pedra
viva, segons que m’han relatat els meus cosins Toni i Mílio, prou
més majors que jo, que de menuts ajudaren a construir-la arreplegant
l’arena que es dipositava en els clots del barranc: l’avi
l’emprava per a la barreja de material i per als blocs amb què va
alçar les parets per no tenir diners per a comprar rajoles.
D’aquella casa, encara en retinc alguna imatge fixa: al fons, una
estufa de ferro, i l’avi, assegut al costat, pela una taronja, la
corfa de la qual, sencera com un moll, penjarà de l’estufa perquè
s’hi asseque i la farà servir d’esca quan haja d’encendre un
nou foc; les parets de l’entrada, a la qual s’accedia pujant-hi
tres escalons, atibacades de gàbies de caderneres i gafarrons,
perquè l’avi era ocellaire, i també ponderat i apreciat
alfarrassador. </span></span>
</span></p>
<p align="justify" class="western" lang="es-ES" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><span lang="ca-ES">En
aquella cova, doncs, tocant on l’avi Vicent va bastir la modesta
casa familiar, vivien els bessons Barilla, dessota mateix de l’ermita
de les Santes. Si aquella cova va existir o no, jo no ho sé. Jo no
l’he coneguda. Jo només he conegut el bloc de pisos que va
construir </span><span lang="ca-ES"><i>don</i></span><span lang="ca-ES">
Gregorio Molina, els pisos de les Santes. Però jo, la cova, no l’he
coneguda. Tot el que sé d’aquella cova i dels bessons Barilla m’ho
han contat. Veus d’ací i d’allà; testimonis directes, no cap.
Relats de segona mà. Grapat de retalls, en suma, que em dispose a
ajuntar, a reconstruir.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="es-ES" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><span lang="ca-ES"><br /></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">Vivien
els bessons Barilla, doncs, en una cova vora el barranc del Castell,
dessota l’ermita de les Santes, quan encara era rei el Borbó
Alfons XIII i governava aquell general dictador de nom Miguel Primo
de Rivera. No se sap res dels seus pares, d’on eren, quina edat
tenien els bessons quan quedaren òrfens. Tanmateix, podem sospitar
que els progenitors devien ser de Xàtiva si tenim en compte que els
posaren, en masculí, els noms de les santes originàries de la
ciutat: Anastasi i Basili. No obstant això, i pel costum valencià
de descapçar el noms i fer-ne hipocorístics, a un li deien Tàssio
i a l’altre Sílio.
</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"> Tàssio
i Sílio Barilla devien tenir dotze o tretze anys quan d’ells es
conta que malvivien de caritat i feines esparses, que no tenien altra
llar que els donara caliu que aquella humida cova en el faldar del
castell, vora el barranc. Tot i que eren bessons idèntics, de Tàssio
asseguren que posseïa una mirada perspicaç i intel·ligent,
ambiciosa. Era ell qui sempre buscava i trobava les petites feines i
encàrrecs que els procuraven el minso sustent. Mentre que Sílio,
amb els ulls sempre mig tancats, com permanentment endormiscat,
mirava sense vivor, apàtic. Fet i fet, Sílio sempre caminava
darrere la passa llarga i vivaç del germà desinquiet, com un gos
que segueix la petja de l’amo. Tàssio cuidava, doncs, de Sílio, i
Sílio actuava sempre segons el criteri de Tàssio. Amb tot, diuen
que si no els tenies prou a prop com per descobrir la lluïssor de la
mirada Tàssio, era impossible discernir qui era qui a mitja
distància.</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"> Malgrat
les penalitats i la gana, solien revolar pel Salón Setabense, petit
teatre inaugurat pocs anys arrere, on feien pel·lícules, llavors
encara mudes, la projecció de les quals era acompanyada bé per un
pianista, bé per la música d’un gramòfon. Influït ja per
aquells films originaris, Tàssio declarava que li agradaria ser
actor de cinema i festejar amb totes les actrius. S’estimava més
una entrada de cinema que menjar una setmana sencera. No obstant
això, aquell dejú voluntari, si calia fer-lo, no incloïa Sílio.
Tot i que a ell també el cinema el meravellava, Tàssio no permetia
que passara més gana que la que ja tenien assignada per òrfens
sense empara. Quan no tenien diners per a l’entrada, assetjaven els
dominis del porter de la sala com dos boriols brumidors,
l’importunaven fins que el derrotaven i els consentia d’entrar-hi
sense pagar, sempre a mitjan pel·lícula. No podien ocupar seient i
miraven la pantalla drets, refermats en la barana, abocats al
penya-segat que es precipitava sobre la platea, tan arraconats que si
allargaven el braç podien tocar la pantalla que ataüllaven de
gaidó.
</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"> Somiava
Tàssio l’oportunitat d’un futur millor, un lloc on arribar i fer
fortuna. No somiava marxar a l’Argentina o a l’Uruguai, on
s’havien instal·lat tants valencians, anys arrere, fugint de la
devastació i la ruïna de la fil·loxera. Tàssio somiava arribar
als Estats Units, i li prometia al germà, alhora que a ell mateix,
com un tenaç recordatori, que un dia guanyaria els diners suficients
per als passatges de tots dos en un gran vaixell, rumb a Amèrica.
Aquesta podria haver estat una de les converses al·lusives, una nit
qualsevol, a la cova.</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"> –Segur
que mo n’anirem a Amèrica tu i jo, Tàssio? Tu i jo, en barco?</span></p>
<p align="justify" class="western" lang="es-ES" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">
–<span lang="ca-ES">Segur,
Sílio. </span>
</span></p>
<p align="justify" class="western" lang="es-ES" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">
–<span lang="ca-ES">Segur,
Tàssio?</span></span></p>
<p align="justify" class="western" lang="es-ES" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">
–<span lang="ca-ES">Tan
segur com que demà tornarà a eixir el sol.</span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"> –Però,
en quins diners pagarem el passatge?</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"> –Ja
els arreplegarem, Sílio. Més tard o més prompte, els arreplegarem.
Un dia, tindrem l’edat i mos llogaran per a fer l’arròs.
</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"> –Quan?</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"> –L’any
que ve, o l’atre. Qui sap...</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"> –I
si no fem l’arròs, no mo n’anirem a Amèrica, Tàssio?</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"> –Farem
l’arròs i mo n’anirem a Amèrica.</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"> –Segur,
Tàssio?</span></p>
<p align="justify" class="western" lang="es-ES" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><span lang="ca-ES"> –Segur,
Sílio... I ara dorm, no siga que vinga la Quarantamaula.</span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"> Diuen
que Sílio temia la Quarantamula, la que entrava a les cases,
tingueren xiumenera o no, i s’emportava les criatures malcregudes
que no volien dormir; també temia el Saginer que es bevia la sang
dels xiquets que corrien els camps a la dula, i el Mutoroni i el Moro
Mussa i els lluendos...</span></p>
<p align="justify" class="western" lang="es-ES" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">
–<span lang="ca-ES">Tàssio,
això que corre per la cova és un lluendo?!</span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"> –No,
Sílio: és un ratolí.</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"> –Un
ratolí, Tàssio?! Segur que és un ratolí?!</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"> –Segur
que és un ratolí, Sílio.</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"> –Ah,
bé.</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"> I
Sílio s’adormia, convençut que aquell renou que se sentia a la
cova no el provocava el tràfec inquiet d’un invisible lluendo,
sinó un vulgar i inofensiu ratolí.</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><br /></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">Un
dia, Tàssio li va dir al germà que prompte tindrien els diners per
al viatge a Amèrica. Potser Sílio va preguntar si havia aconseguit
que els llogaren per fer la temporada de l’arròs. Però Tàssio li
va dir quin secret li havia revelat Segimon Vallespí, comerciant
d’herbes remeieres, apotecari de camises de serp i pólvores de
fetge de rabosa. Segimon Vallespí, dimarts i divendres, dies de
secular mercat a la mil·lenària ciutat de Xàtiva, posava la seua
parada de medeciner a l’entrada del carrer de la Caldereria. Durant
la Nit de Sant Joan, dita a Xàtiva del Ros, la que tothom acostuma a
celebrar al ras i en vetla, li va explicar Vallespí que floreix i
grana la falaguera, fenomen antinatural, per tant màgic i prodigiós,
atès que és una planta que es reprodueix únicament per espores. Si
algú, durant aqueixa nit, presencia l’instant en què es produeix
el prodigi, tot d’una se li apareixerà una host de dimonis,
espectres, monstres deformes i ànimes en pena, tots els quals
ballaran frenèticament al seu volant amb el propòsit de fer-lo
parar boig. Tanmateix, si en finalitzar la dansa dels esperits la
persona no ha perdut la raó, aleshores qualsevol cosa que desitjarà
li serà concedida. Aquest era el secret que li havia revelat a
Tàssio Barilla el remeier Segimon Vallespí: el màgic secret del
poder de la falaguera.</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"> –Però
no li ho digues a ningú, Sílio –aconsellaria, sens dubte, al
germà–. Si això ho coneix més gent, no traurà profit saber-ho.
</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"> En
ser Sant Joan a prop, porta de l’estiu, nit d’encanteris i
d’inveterada veneració solar, arreu de la ciutat prepararien les
fogueres amb tota mena de llenya d’esporga i fusta de mobles
desballestats; buscarien vora riu una bona canya, llarga i grossa,
amb què haurien de botar, ritualment, la foguera i les brases. Però
quan va arribar aquella nit ni Tàssio ni Sílio s’uniren a la
festa de les fogueres. Des del mirador del Bellveret, vora l’ermita
de sant Josep i santa Bàrbara, patrons de fusters i obrers de vila,
contemplaren, després de fer-se fosc, primer les fogueres en flames
arreu de les places, després les fumagueres del foc en decadència,
i la feliç cridòria de la gent en festa, barbull incomprensible de
la barreja de moltes cançons. Va veure en el rellotge de la Seu que
aviat seria mitjanit i Tàssio va considerar que havia arribat el
moment. Li va fer una indicació a Sílio perquè el seguira i junts
rodaren per dalt l’ermita de Sant Feliu cap a les restes de la
derruïda cava de neu, entre garrofers i ametlers. Feia molts anys
que els nevaters ja no feien la ruta entre aquella cava –«la
nevera» l’anomenen encara, popularment, avui ja restaurada– i
totes les de la serra de Mariola, des d’on transportaven la neu amb
rècues de rucs i mules, sempre de nit, quan les temperatures
descendien. Feia temps, d’ençà de l’invent del gel artificial,
que la neu havia deixat de ser negoci i l’abandó del seu menester
va deteriorar la cava. En el sòl de la seua fondària s’acumulaven
enderrocs de la coberta assolada, andròmines que la gent hi
reballava, entre una brolla d’esbarzers i heures que la humitat
constant ajudava a crèixer a plaer. Hi havia qui solia llençar-hi
cadells de gat i de gos, perquè hi moriren, si no a causa del bac
per inanició. Sovint s’hi escoltaven miols desesperats, gemecs
moribunds provinents d’aquella tètrica profunditat. En aquell
rodal de l’ombria del castell, en els màrgens humits, vora les
margenades de pedra seca avivada de líquens, sovintejaven les
falagueres. Tàssio ja devia haver-ne buscat algunes durant el dia i
ara només havia de retrobar-les entre la penombra de la nit, després
calia seure i esperar. Sílio tenia por.</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"> –I
què farem quan se mos apareixeran els esperits, Tàssio?</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"> –Aguantar,
Sílio. Si vols que tingam els bitllets del viatge, haurem
d’aguantar. Facen el que facen, diguen lo que diguen.
</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"> –Hi
hauran lluendos, Tàssio?</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"> –Lluendos,
dimonis i esperits de totes les classes i carasses. Però mosatros
hem de ser valents... Hem de ser valens si volem eixir d’esta
misèria... Tu també has de ser valent, Sílio.</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"> –Però
em fan molta por els lluendos, Tàssio.</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"> –La
fam t’ha de fer por, Sílio. La fam i els polls que se mos
mengen...
</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"> </span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><br /></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">Hi
va haver molt de rebombori per la ciutat després que van trobar
Sílio Barilla pels voltants de la cava de neu, tremolant i cridant,
la roba espentolada, el cos marcat de blaus i esgarrinxades, com si
haguera combatut a tota ultrança contra tots els dimonis de l’infern
junts.</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"> –Fugiu,
esperits, fugiu! –cridava quan el trobaren, i es rebolcava per
terra com si maldara per apagar el cos en flames– Fugiu, esperits
de la falaguera! No se m’emportareu! No se m’emportareu! Tàssio!
Tàssio, ajuda’m! Ajuda’m, Tàssio!</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"> A
Tàssio no el van trobar. Al principi es pensaren que podia haver-se
precipitat dins la nevera i baixaren hòmens a netejar-la. El
buscaren per tot el rodal, per les coves... Preguntaren també als
treballadors habituals de l’estació per si havia pogut pujar al
tren, als llauradors si l’havien vist deambular pels camins i les
sendes. Ningú no l’havia vist. Tàssio s’havia evaporat. Com
engolit per una sobtada esquerda de la terra cap a les entranyes
infernals, o el no-res.
</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><br />
</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><br /></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">Sílio
fou acollit per un matrimoni d’edat, sense havers, que havia
desitjat tenir fills en va. No van arribar a afillar-se’l legalment
perquè moriren, gairebé simultàniament, quan es disposaven a
enllestir els tràmits legals. Amb tot, li deixaren en herència
l’habitatge on vivien, un casup situat al més amunt del carrer San
Joaquim, dalt mateix de l’antic convent de sant Domènec, en les
cel·les i habitacles del qual, al voltant del claustre medieval,
tanta gent sense casa s’hi havia posat a viure.
</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">Orfe
per segona vegada, ara sense el ferm guiatge del seu germà Tàssio,
Sílio Barilla va haver d’espavilar-se tot sol. Solien llogar-lo
per fer feines rutinàries, de poc de compromís; en ocasions ajudava
les monges de l’asil del carrer Caputxins, donant quemenjar a les
vaques, netejant els estables, barat a menjar de calent en companyia
dels vells sense sostre que s’hi acollien. Amb tot això es
mantenia.
</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">De
tant en tant, l’assaltaven els atacs de pànic, se sentia assetjat
pels esperits de la falaguera, i com el dia aquell en què el
trobaren delirant a la cava de neu, cridava esbalaït contra ells i
clamava l’ajuda del germà absent. Després aquells virulents
atacs, quan s’aquietava, calia cosir-li algun trau, curar-li una
ferida. Si bé encara li deien amb el nom de sempre, Sílio, quan
s’hi referien sense estar ell a prop l’anomenaven «el Boig de
les Falagueres».
</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">Tot
i amb això, Sílio Barilla tenia amics. Amics de veritat, que
l’apreciaven: Cento Sisternes, Moisès Albiol, Blai Muntaner, Ramon
Escuriet... Escuriet va morir farà un parell d’anys, i si aquesta
història jo l’haguera coneguda abans, potser encara hauria estat a
temps de preguntar-li i així conèixer els fets de primera mà, no
per rebots en una paret abonyegada.</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><br /></span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><br /></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">L’adveniment
de la Segona República no va comportar gaires canvis en la vida
quotidiana de Sílio Barilla. Sa casa era un niu de runa: hi guardava
tota mena d’andròmines que trobava, sobretot ferralla i papers que
després, si li passava pel cap, venia als drapers. Quan tenia
diners, se’ls gastava en el cinema, i si no en tenia, a l’igual
que feia de xiquet, quan era l’ombra del seu germà Tàssio,
assetjava tossut el porter de la sala, fóra el Gran Teatre, el Salón
Setabense, l’Espanyoleto... fins que el porter, rendit, o
copartícip en la representació, li permetia l’entrada. Coneixia
Sílio tots els actors i les actrius de moda: Johnny Weissmuller,
Mauren O’Sullivan, Laurel i Hardy, Mary Astor, Clark Gable, Loreta
Young, James Gagney, Claudette Colbert, Jean Harlow, Wallace Beery,
Fred McMurray...
</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">Els
xiquets, que solien fer mofa dels sonats, dels qui presentaven una
tara o altra, amb Sílio Barilla es clavaven poc. Molts havien
presenciat les seues lluites a mort contra els esperits de la
falaguera que regularment tornaven per intentar endur-se’l cap als
seus dominis infernals, i la seua presència propera, fins i tot dir
el seu nom, els infonia respecte, per no dir por. Més i tot amb
l’aspecte abandonat que presentava: el cabell llarg i oliós, la
barba espessa. No debades, diuen que alguna que altra mare o àvia si
calia reprendre alguna iseta infantil invocaven, com a càstig,
l’espantosa aparició del Boig de les Falagueres. Així doncs,
Sílio Barilla, que havia nascut amb una profunda por innata cap a
tots els mites del terror popular, havia acabat per ser convertit en
un altre més d’aquesta mitologia reprensiva: el Moro Mussa, el
Saginer, la Quarantamaula, el Boig de les Falagueres...</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><br /></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">Els
tres anys de guerra que posaren fi a la Segona República, no
provocaren tampoc gaires canvis en la vida a la dula de Sílio
Barilla. Devien d’haver-lo cridat a files, però potser els seus
terribles atacs el lliuraren d’anar al camp de batalla. Els seus
amics sí que hagueren de combatre la rebel·lió feixista. Cento
Cisternes va morir al front de l’Ebre, els altres –Albiol,
Muntaner, Escuriet...– tingueren més sort i regressaren vius a la
ciutat en acabar la guerra, i no hagueren de partir represàlies, com
tants altres, que foren afusellats a la Casa Blanca, a Paterna, als
camps de concentració, que s’estigueren anys a les presons per
eximir-se d’haver estat afiliats a un sindicat o un partit
d’esquerres. Ells no havien estat afiliats a res: eren rècua que
seguien el camí per on els menava un arrier qualsevol, fóra qui
fóra.</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"> I
si fins aquell moment la vida de Sílio Barilla havia transcorregut
amb una certa tranquil·litat, més o menys acceptat per tothom, amb
l’assentament del nou règim dictatorial la seua manera de viure
tampoc no es va veure gaire alterada. A ulls de les autoritats
falangistes i nacional-catòliques ell era un boig, i el millor lloc
per als bojos era el manicomi. Amb tot, la seua presència
espentolada i desgarbada, i els seus combats a tota ultrança contra
els esperits infernals de la falaguera formaven part del paisatge
quotidià de la ciutat. Paisatge gris, de fam i de dol, de rosaris i
consignes, de delacions i submissions, d’afeccions i represàlies.
En els anys immediatament posteriors a la fi de la guerra ningú no
va considerar Sílio Barilla un personatge perillós socialment,
menys encara políticament. Fins i tot les monges de l’asil de
vells del carrer Caputxins continuaven comptat amb els seus serveis,
que pagaven igual que abans, amb dinars de calent i algun paquet de
cigarrets, dels que la caritat arreplegava pels estancs.
</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">Potser
va ser alguna alta autoritat política forastera que va visitar la
ciutat entre desfilades de cornetes i tambors la que va assenyalar
Sílio Barilla com un boig que calia recloure. I potser els seus
conciutadans ajornaren tant com pogueren prendre mesures contra ell.
El cas és que l’amenaça de reclusió va arribar a coneixement
dels seus amics, que intentaren convèncer Sílio que havia de
canviar d’hàbits de vida. Solidàriament, netejaren la casa del
carrer Sant Joaquim, la buidaren d’andròmines inútils, arreglaren
els mobles i l’emblanquinaren. Però pensaven que el canvi també
havia de ser físic: aquelles grenyes, aquella monyassa i les barbes
salvatges havien de desaparèixer.
</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"> L’acompanyaren
a la barberia de la plaça del Mercat, paret mitgera amb l’Hostal
del Peix, en la frontera del qual encara penja un gran peix al·lusiu.
El barber va clavar tisora en aquella mata de pèl feréstega, un
argelagar indòmit. Sílio va demanar que li deixara almenys el
bigot. Després que el barber li va arreglar el cabell, ara curt i
ben pentinat, la barba afaitada, a la vista un front ample i blanc...
aquell nou Sílio que veien a l’espill tothom va trobar que li
semblava a algú altre que coneixien. La nova fesomia ressorgida
després d’aquella severa esporga tenia per a ells un aire
familiar. Després de debatre i discutir-se una bona estona, sembla
ser que va ser el mateix barber qui va tenir la sospita més
encertada quan, tot i les protestes del mateix Sílio, va atrevir-se
a retallar-li el bigot, fins deixar-lo en una fina ratlla entre el
llavi superior i el nas. Llavors tots s’adonaren. I no se’n
sabien avenir. Sílio Barilla era la viva representació de l’actor
Errol Flynn!
</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">Per
a eixir de dubtes, compararen la seua nova imatge amb una fotografia
que van trobar entre les revistes del barber, i corroboraren que el
paregut entre l’actor i Sílio era extraordinari. Dues gotes
d’aigua. Com si foren germans bessons. I, és clar, tal
coincidència els va conduir a una altra sospita. La que podia
explicar la misteriosa desaparició de Tàssio Barilla.
</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">Era
certa, doncs, la llegenda del poder de la falaguera? Poguera ser que
sí. Posats a fer conjectures, semblava evident que Sílio Barilla no
havia superat la prova i s’havia tornat boig, el Boig de les
Falagueres. Tàssio, en canvi, havia triomfat en la batalla contra
els esperits i havia aconseguit la seua recompensa: convertir-se en
un gran actor de cinema. Tàssio Barilla era Errol Flynn.
</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><br /></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">Quin
cas més extraordinari poder admirar el famosíssim actor Errol Flynn
un diumenge pel matí fent una volta tranquil·lament pel passeig de
l’Albereda, entre les taules del Moncho, del quiosc Navarro, pel
jardí de la Glorieta, pel carrer Botigues, entre el bullici de la
plaça del Mercat... Amb tot, m’ha estranyat no haver trobat en els
mitjans de comunicació locals i provincials de l’època cap de
comentari sobre tan sorprenent coincidència. De fet, com ja he
comentat al principi, aquesta història s’ha tramès oralment,
confosa entre remotes rondalles populars i entretinguts “sussoïts”.
M’atrevesc a aventurar que potser no hi ha constància escrita o
fotogràfica perquè els pitjors presagis es precipitaren tan
depressa que l’afer no van tenir temps de transcendir.
</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">Diuen
que va ser de vesprada, mentre tornava Sílio cap a casa, que un
cotxe negre l’estava esperant a la placeta de mossèn Úrios, en la
pujada cap a la Seu. Mentrestant, dos hòmens feien temps en el bar
Corballes, cantonada amb el carrer les Xiques. El Corballes era un
bar petit, sense taules, per tant la presència de dos forasters
potser d’aspecte sorrut i reservats no va passar desapercebuda ni
al propietari ni als parroquians. Quan va escaure que Sílio va
passar per la vora, els dos hòmens abandonaren de sobte el bar i se
l’emportaren al vol, l’encabiren en el cotxe i se n’anaren
fugint. Diuen, els qui l’escoltaren, que Sílio cridava,
desesperat:</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"> –Tàssio,
ajuda’m!, que se m’emporten els esperits de la falaguera! Tàssio,
ajuda’m!</span></p>
<p align="justify" class="western" lang="es-ES" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><span lang="ca-ES"> Se
l’endugueren al manicomi de Bétera. Potser va ser l’any 1945.
Errol Flynnn devia estar rodant durant aquells dies </span><span lang="ca-ES"><i>Objective
Burma</i></span><span lang="ca-ES">
(Objectiu Birmània), a les ordres del director Raoul Walsh.</span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><br /></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">La
guerra a Europa s’havia acabat. El feixisme i el nazisme havien
estat vençuts per les dites potències aliades, però a Espanya es
mantenia la dictadura del general Franco, aliat dels derrotats Hitler
i Mussolini. N’hi havia qui pensava que el règim del general de
veu de flauta badada tenia les hores comptades. Però l’inici de
l’anomenada «guerra freda» en un món dividit en dues faccions a
mata’m o et mataré va salvar el franquisme. Les «democràcies
occidentals», temoroses de l’expansió ideològica del comunisme,
s’estimaren més una dictadura criminal que no una república
democràtica. A Espanya encara no s’havia esvaït la pudor dels
milers de cadàvers de la brutal repressió, hi havia fam i misèria,
però molts desaprensius es feies rics amb l’estraperlo, de la
mateixa manera que les empreses més acostades al règim obtenien mà
d’obra barata a través dels represaliats obligats a expiar el
delicte de la seua ideologia com a semi-esclaus polítics. Aquella
Espanya d’himnes patriòtics i rosaris en família tenia un
altíssim nivell d’analfabetisme i, en consonància, el major
nombre de sales de cinema per habitant de tota Europa.
</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"> Menstrestant,
Errol Flynn seguia fent pel·lícules per a la Warner Bross i Sílio
Barilla esperava impacient la visita dels seus amics, els quals
l’anaven a veure una vegada al mes al manicomi de Bétera. Li
solien portar cacaus i tramussos, li escudellaven les darreres
notícies esdevingudes a la ciutat i li contaven totes les
pel·lícules que havien vist. Diuen que Sílio Barilla els implorava
que el tragueren d’aquell infern, que ell no es considerava boig,
encara que patira aquells atacs dels esperits de la falaguera, que a
tothora l’assetjaven per provar d’endur-se’l en un descuit cap
a les fondàries dels seus dominis infernals. Val a dir que ho varen
intentar. Sembla ser que ho parlaren amb un regidor, amb un cap de la
Falange local, fins i tot amb un canonge de la seu i amb la superiora
de les monges de l’asil de vells del carrer Caputxins, on durant
tants anys Sílio Barilla havia tingut cura de les vaques. Tanmateix,
l’ordre d’internar-lo al manicomi havia vingut d’«instàncies
superiors», i en un règim polític tan jerarquitzat com el
franquisme ningú no gosava contradir les gallines més altes del
galliner. L’única opció que els quedava era intentar posar-se en
contacte amb Tàssio Barilla, àlies Errol Flynn, i fer-lo sabedor de
la desgraciada situació en què es trobava el seu germà. No
obstant, ningú no sabia com establir contacte amb ell.</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><br /></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">Maties
Martí, mestre jubilat, poeta idealitzador del paisatge local i
lloador de la bellesa femenina en llibres de festes majors, es va
avenir a escriure una carta, en nom dels amics del Sílio Barilla, a
l’ambaixada nord-americana a Madrid, en la qual exposaven la
lamentable situació del germà bessó d’Errol Flynn, en realitat
Anastasi Barilla, natural de Xàtiva, en aquell moment actor de fama
mundial gràcies a la màgia de la falaguera, i amb qui desitjaven
contactar perquè es fera càrrec del germà. La carta, òbviament,
mai no va rebre resposta. Però l’enginy dels amics de Sílio
Barilla no va desmaiar, ni la voluntat d’alliberar l’amic
d’aquella presó injusta.
</span></p>
<p align="justify" class="western" lang="es-ES" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><span lang="ca-ES">«Qui
envia, no va», podríem dir que va ser la sentència popular que els
va fer desistir, si més no de moment, de l’aventura de les cartes:
calia anar als Estats Units </span><span lang="ca-ES"><i>en
persona</i></span><span lang="ca-ES">
i explicar la situació a Tàssio Barilla cara a cara, encara que
només poguera anar-hi un dels tres. Ja ho decidiria la sort del
punyet o de la palleta més llarga, quan fóra arribat el moment, qui
havia de ser l’elegit per al llarg viatge i la comesa. </span>
</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">Era
menester, doncs, aconseguir capital econòmic per al passatge.
Després, una vegada als Estats Units, calia trobar-hi una feina i,
mentrestant, intentar contactar amb l’actor. En aquella dècada
dels quaranta, anys de postguerra, no hi havia gaires possibilitats
de guanyar diners més enllà del que calia per al sustent diari, si
més no de manera honrada. De més a més, cap dels amics tenia
possibilitats de reunir un minso capital si amb prou feines guanyaven
per a malmenjar i malvestir-se: Moisès Albiol feia de manobre, Ramon
Escuriet era llaurador a jornal i Blai Muntaner ajudava son pare, que
solia posar parada a l’entrada del cine Espanyoleto amb cacaus,
tramussos, filloles de margalló, dàtils, lledons i pomes
ensucrades, tot allò que constituïa les llepolies de l’època.
</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">La
idea que se’ls va acudir als tres amics va ser comprar un porquet i
alimentar-lo durant un any; llavors, fet un porc de bon pes, el
rifarien i traurien el doble del seu valor que si el venien a un
carnisser o un particular. Així doncs, feren l’estalvi i
adquiriren el porquet. Van voler tenir-lo a la casa que Sílio
Barilla havia heretat dels qui havien d’haver estat els seus pares
adoptius, però quan hi arribaren es van trobar que l’ajuntament se
l’havia apropiada, que l’havia venuda a un conegut usurer local i
que aquest l’havia llogada a una família provinent de Mazarrón,
Múrcia, el cap de casa de la qual treballava en la construcció del
clavegueram de la ciutat. Degueren trobar un altre lloc on alimentar
el bacó que havia ser passaport als Estats Units d’Amèrica, i
l’animal potser va assolir bon pes en canal, tanmateix no va
arribar a poder ser rifat públicament perquè tot just havien
aconseguit el permís municipal per a fer la rifa i havien encomanat
a la impremta les tires amb els números, el porc va desaparèixer.
</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">En
un dels viatges a Bétera, comunicaren a l’amic el robatori i la
impossibilitat de poder fer el viatge als Estats Units, si més no de
manera immediata. Van haver de tornar a pensar en la possibilitat
d’enviar noves missives, escrites amb la lletra de traç subtil i
equilibrat del mestre poeta, potser als estudis cinematogràfics amb
els que l’actor tenia signat contracte: Warner Bross. La carta, la
va arribar a escriure en Maties Martí, però no aplegaren a tirar-la
al correu.
</span></p>
<p align="justify" class="western" lang="es-ES" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><span lang="ca-ES">Va
ser un colp de sort, potser recialla de la mateixa fortuna que va
encimbellar Tàssio Barilla als més elevats cims cinematogràfics.
El cas és que va arribar a Xàtiva Mínio Bataller, fill d’un
artista faller local que l’any 29 havia decidit canviar el
cartó-pedra de les falles pel cartó-pedra dels estudis
cinematogràfics de Hollywood. Gairebé ningú no recordava aquest
xativí emprenedor, tal volta per procedir d’una una família no
gens llarga: una tia monja clarissa, que professava els vots
precisament en el convent del carrer Montcada, i un parell de cosins
que regentaven una botiga de roba al carrer Pi, carrer que puja fins
a la plaça del Mercat. D’aquesta visita sí que he trobat notícia,
breu, però, en el periòdic </span><span lang="ca-ES"><i>Las
Provincias</i></span><span lang="ca-ES">
del 8 de març de 1948:</span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-left: 1.27cm; margin-right: 0.98cm;">
<span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">«Herminio
Bataller, hijo del conocido artista fallero setabense Edelmiro
Bataller, que años atrás marchó a buscar fortuna en la industria
cinematografica de Hollywood, ha regresado por unos dias a su ciutat
natal. Su visita obedece al deseo de su progenitor, recientmente
fallecido, de tener nicho y lápida con su nombre en el cementerio de
la ciudad, aunque sus restos mortales reposen en tierra americana.
Herminio Bataller continua con éxito la tradición familiar y
actualment realiza decorados para la conocida productora
cinematográfica Paramount Pictures.»</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><br />
</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">Albiol,
Muntaner i Escuriet s’afanyaren a buscar i trobar Mínio Bataller.
Aconseguiren d’explicar-li el cas prodigiós de Tàssio Barilla,
esdevingut Errol Flynn gràcies a la màgia de la falaguera, i el cas
dissortat del seu germà, Sílio Barilla, perseguit pels malèfics
esperits de la planta per haver eixit derrotat en la batalla, en
aquell moment injustament reclòs al manicomi de Bétera. Li
mostraren una fotografia que li feren just en mateix dia que
descobriren la vertadera identitat d’Errol Flynn a cal barber de la
plaça del Mercat.
</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">Diuen
que Mínio Bataller no se’n sabia avenir de la gran ressemblança
que hi havia entre aquella fotografia de Sílio Barilla i Errol
Flynn. Va voler conèixer-lo personalment, potser per cerciorar-se
que la història era verídica, i consta que va fer el viatge fins a
Bétera en un taxi, pagat de la seua butxaca, acompanyat pels tres
amics. Allí, diuen que Mínio Bataller va conèixer Sílio Barilla i
va poder parlar amb ell. Tot i que l’havien pelat al zero i que
físicament estava prou desmillorat, pels medicaments i els constants
electroxocs a què el sotmetien, atès que en els darrers mesos els
atacs dels esperits de la falaguera s’havien multiplicat i
pràcticament cada dia feien un nou intent per endur-se’l, diuen
que Mínio Bataller no va tenir dubtes a considerar que entre Sílio
Barilla i Errol Flynn hi havia alguna cosa més que una simple
coincidència de paregut físic. Per això va accedir a fer les
gestions necessàries per fer arribar la carta a mans de l’actor.
No els va assegurar que poguera fer-ho ell mateix, perquè els actors
i les actrius de Hollywood no permetien que la gent del carrer se’ls
acostara gens, però va assegurar que buscaria els contactes
necessaris per fer-li arribar la carta directament i no entre els
milers que reben dels fans d’arreu del món.</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><br />
</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">Mínio
Bataller se’n va tornar a Amèrica amb la carta per a Errol Flynn
en la maleta. Als amics de Sílio Barilla els va donar un número de
telèfon perquè li trucaren passat un mes o així, per informar-los
del resultat de les seues gestions. Els amics de Sílio Barilla es
meravellaren de saber que als Estats Units pràcticament tothom
tinguera telèfon a casa. Mínio Bataller va entendre la situació i
diuen que els va aconsellar que li telefonaren des d’un locutori, a
través d’una conferència amb cobrament a destinació.</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">Unes
setmanes més tard, Albiol, Muntaner, Escuriet, de bon matí d’un
dia entre setmana, entraren al locutori que la companyia Telefònica
tenia aleshores al carrer Trobat, continuació del bulliciós carrer
de les Botigues. Donaren el número de Mínio Bataller a l’operadora
i li indicaren que la trucava era de cobrament a destinació. Hi va
haver «demora» de vora vint-i-quatre hores, i mentre esperaven
feien torns de guàrdia a la porta del locutori. Tothom que hi
passava i els preguntava ells explicaven que esperaven una trucada
d’Errol Flynn. Finalment, la trucada es va poder realitzar.</span></p>
<p align="justify" class="western" lang="es-ES" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><span lang="ca-ES">Segons
el relat que ens ha arribat, Errol Flynn estava rodant als estudis de
la Warner Bross (potser </span><i>The
Adventures of Don Juan, </i>de
Vicent Sherman)<span lang="ca-ES">
i s’hostatjava en un hotel de Los Angeles. Mínio Bataller va
aconseguir, mitjançant algú de la Paramount, que un directiu
d’aquell hotel es comprometera a donar-li la carta en mà amb una
indicació d’importància. En els dies posteriors no hi va haver
resposta per part de l’actor. Així que Mínio Bataller va decidir
sovintejar l’entorn de l’hotel per si fóra possible veure’l
mentre entrava o eixia. Com que era un hotel on solien hostatjar-se
els grans actors de Hollywood, pels voltants sempre hi revolaven un
estol de fotògrafs i periodistes, i molts policies que tenien per
missió aüixar-los. Per fi, Errol Flynn va aparèixer a la porta de
l’hotel. Un taxi l’esperava. Segons el relat popular, va voler
mostrar-se amable amb els periodistes, així que va esperar uns
instants perquè li feren unes quantes fotografies i va respondre
algunes preguntes. En aquesta circumstància, des d’on era, darrere
els periodistes i els policies, Mínio Bataller va agitar els braços
per guanyar l’atenció de l’actor, mentre cridava:</span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"> –Tàssio,
Tàssio! Has llegit la carta?
</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"> Diuen
que Mínio Bataller els va contar que en el moment que es disposava a
entrar al taxi, Errol Flynn, potser perquè havia escoltat el seu nom
de veritat, va dirigir la mirada cap a ell. I va afirmar que el
cèlebre actor, abans d’encabir-se definitivament dins el cotxe, va
assentir repetidament amb el cap mentre li somreia, «a manera
d’agraïment», segons que diuen que va dir Mínio Bataller.</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">Els
tres amics no degueren de trigar gaire a voler dur la bona notícia
Sílio Barilla, per animar-lo i fer-li recobrar l’esperança. Però
quan arribaren a Bétera es van trobar que l’amic ja no hi era. A
partir d’ací les versions sobre la seua sort són contradictòries:
uns diuen que va fugir del manicomi i que el seu cos el trobaren
flotant a la platja d’Alboraia. D’altres, però, afirmen que els
de l’hospital els contaren que dies abans havia arribat un gran
cotxe negre, lluent com una ascla d’or, impressionant, amb un
advocat i una infermera, i a Sílio Barilla se l’emportaren. Això
diuen que deien. </span>
</p>Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3663182121148323456.post-8362418431736648722020-12-23T13:04:00.006-08:002020-12-24T02:23:22.478-08:00La mare morta<p> </p><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxh_f2DBlQSGISOqldS2LWlUuDB6X-5u9usiSK5Mpr1oRK72BrqJ02R4gIvRmWtj8MN0bG2mVFo_Ye4EvAhLmPWXuf4ABBf4xAjTa8lnqhXFYYvajBS4I0sBj8Ay9IelvhXzn9P7kezJu9/s1512/Pols.+Josep+Miquel+Palop.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1512" data-original-width="1512" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxh_f2DBlQSGISOqldS2LWlUuDB6X-5u9usiSK5Mpr1oRK72BrqJ02R4gIvRmWtj8MN0bG2mVFo_Ye4EvAhLmPWXuf4ABBf4xAjTa8lnqhXFYYvajBS4I0sBj8Ay9IelvhXzn9P7kezJu9/s320/Pols.+Josep+Miquel+Palop.jpg" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto: Josep Miquel Palop Cucarella</td></tr></tbody></table><p align="right" class="western" style="font-weight: normal; line-height: 0.35cm; margin-bottom: 0cm; margin-right: 3.03cm;"><br /><br /></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Caladea, serif;">Ha d'eixir al carrer per força i per
això necessita arrancar-se la pudor de mort que fa tants dies que
l'acompanya: se li ha empeltrit en la roba i en el cos. Es posa sota
la dutxa i deixa que l'aigua abrasint li escalde la pell. El lavabo
de seguida s'ompli de vapor. És reduït; a penes s’hi pot moure.
Aviat l'aigua regalima per la superfície dels taulellets, blaus amb
un relleu de formes vegetals, que van estar de moda fa més de trenta
anys, quan van construir la finca. S'ensabona i es frega el cos quasi
amb ràbia. Fa servir el mateix sabó per a llavar-se el cos que per
a llavar la roba: una pastilla que en encetar-la era perfectament
rectangular i ara és com un cudol de riu aplanat, desgastat. La pell
li cou. «Tot lo que cou, cura», li deia sa mare quan, de xiquet, li
curava una ferida amb alcohol i cotó-en-pèl. Ara la pell li cou,
però el sabó no ha de curar cap ferida sinó arrancar-li la pudor
de mort que hi duu incrustada. Pensa que li caldria afaitar-se. Fet i
fet, fa dies que no s'afaita: tots els dies que fa que no ha eixit de
casa. Una setmana? Més d'una setmana. Potser deu dies, o més. Ha
d'obrir la porta del lavabo perquè s'escampe el baf: l'espill està
entelat i no pot veure-s'hi la cara. És la cara d'un home de
cinquanta-cinc anys que n'aparenta setanta: blancussa de no rebre el
sol, arrugada, esvaïda. La pudor de mort s'ha esquitllat de nou dins
el lavabo. Finalment, desaparegut el baf, pot afaitar-se. S'ensabona
la cara amb el mateix sabó amb què s'ha dutxat, amb les mans es
refrega amb vigor les galtes fins que aconsegueix produir una mica
d'escuma que cobreix els pèls hirsuts, blancs i negres. La maquineta
d'afaitar és d'un sol ús, però l'ha feta servir per a molts més.
I el desgast es nota quan la fulla arranca els pèls més que no els
talla. Li hauria agradat posar-se una mica de loció a les galtes i
unes gotes de colònia. Aquests luxes fa temps que no entren a casa.
El baf ha desaparegut per complet del bany; per la superfície
esvarosa dels taulellets regallen les gotes, com aranyes dins una
bombolla.</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Caladea, serif;"> Totes les finestres del pis romanen
abaixades, les cortines corregudes. Hi ha cresols d'oli per damunt
dels mobles. Un escampall de flames dèbils, però tibades,
estàtiques, que només s'agiten quan el seu cos passa remís per la
vora. Perquè dins la casa no s'hi esmuny un buf d'aire per enlloc.
Ni se n'ix. Un sepulcre clos. Dia a dia ha anat densificant-se aquest
aire de resclosit barrejat amb pudor de mort. No encén mai cap llum.
Li fa por la claredat. La llum que dóna forma a les coses i les
mostra tal com són, tal com les recorda. Prefereix la penombra de
les animetes. I si no gasta electricitat, la factura és mínima. </span>
</p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Caladea, serif;"> Trau de l'armari la roba que s'ha de
posar. Suposa que deu fer fred al carrer i fixa un instant la mirada
en la jaqueta de pana, tot seguit la despenja i la deixa sobre el
llit. El llit desfet, que mai ni arreüssa, sempre destapat quan no
hi jeu. Fa un temps, sobre la còmoda exposava algunes fotografies
seues: quan jugava al futbol en un equip de regional preferent, amb
companys de faena en un sopar d'empresa, amb els pares a Alacant quan
va fer-hi el servei militar... Totes aquestes i algunes més que
abans li agradava tenir-les a la vista, fa setmanes que va decidir
ocultar-les dins d’un caixa de cartó a l'armari de passadís. No
volia recordar aquell passat amb traces de felicitat al seu rostre.
No ho volia. No ho vol. Finalment, s'ha vestit.</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Caladea, serif;"> Ha d'entrar a l'habitació de la mare.
Per força. Ací no hi ha cap animeta de llum. Penetra amb el cap cot
en la foscor, sense a atrevir-se a desviar la vista cap al llit.
D'esme assoleix la còmoda i a les palpes busca en el calaix de dalt
la llibreta d'estalvis. Sap que no té cap sentit deixar-la en aquest
calaix, per més que siga la llibreta d'estalvis de la mare. Què
n'ha de fer ella, si no pot fer-la servir... Ho sap, i cada vegada
que ha d'entrar a agafar-la es fa la mateixa reflexió, el mateix
retret. Però en acabant sempre la retorna al calaix de l'habitació
de la mare. S'estima més fer com si li l'amprara només.
Quedar-se-la seria com si li la furtara. A una mare no se li furta
res. Encara que la mare ho donaria tot. «Mare, deixe'm... que quan
podré li ho refaré». Esmuny la llibreta d'estalvis dins la butxaca
de la vella jaqueta de pana i se'n fuig apressat. Malgrat tot no pot
evitar sentir-se com un lladre.</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Caladea, serif;"> Es prepara per a marxar. Apaga una a una
totes les llumetes d'oli. Absolutament fosc el petit entrador,
ausculta la porta per si alguna remor revela la presència de veïns
a l'escala, que l'ascensor no puge ni abaixe en aquell moment, que
cap gos no hi lladre. Quan s'ha encertit que en aquell moment no deu
haver ningú rondant-hi, gira lentament la clau al pany: vol evitar
que el brusc espetec del mecanisme delate que va a obrir la porta.
Clec... clec... clec... I la porta s'obri. El passadís està
il·luminat per la claror que entra per la finestra de l'escala: una
llum tènue, de dia enteranyinat, gris; d'hivern. Roda de nou la clau
amb cura, ara a l'inrevés, per a tancar-la, i s'afanya inquiet cap a
l'ascensor. És aturat a la planta baixa. Prem el botó de crida i
espera, impacient, que assolisca els tres pisos. </span>
</p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Caladea, serif;"> Algú ha fumat a la cabina de
l'ascensor. És una cabina petita, on només hi caben tres persones
dretes; dues, si porten alguna càrrega. Ell ja no fuma. Ho va haver
de deixar mesos arrere, més per reduir despesa que no per guanyar
salut. De vegades se n'enyora. Per això li agrada aquesta olor de
tabac; de tabac ros de marca barata. L'aspira profundament, amb
delit. Fa massa temps que només respira olor de mort. Aquesta olor
de tabac és perfum de vida.</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Caladea, serif;"> A la planta baixa, tot just <span style="color: black;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES">en
eixir</span></span></span> de l'ascensor, topa amb Martina Tris que
entra a l'edifici amb el cotxet del seu net. Martina és viuda i té
una filla <span style="color: black;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES">divorciada</span></span></span>
que treballa fins a la matinada cantant números i servint taules en
un bingo. En aquestes hores de mitjan matí la filla deu dormir, i
Martina ha hagut de baixar a comprar pa. No duu el nét a la
guarderia perquè és privada i no pot pagar-la: quan tindrà l'edat,
ja el portaran a l'escola pública. A ell no li plau gens la trobada.
</span>
</p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Caladea, serif;"> –I ta mare? Fa setmanes que no la
veig... Està malalta? –li pregunta només que el veu.</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Caladea, serif;"> –Sí, sí –s'apressa a confirmar–
Ha estat malalta, sí. Per això se n'ha anat a ca una cosina, a la
platja, per a recuperar-se... –li ve de sobte el nom (un nom arreu)
al cap– Irene! La seu cosina Irene. Sí...</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Caladea, serif;"> –Però ja està millor?</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Caladea, serif;"> –Sí, sí. Millor, molt mi-millor...
–farfalleja.</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Caladea, serif;"> –Saluda-la de part meua.</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Caladea, serif;"> –I tant, i tant!</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Caladea, serif;"> S'afanya a donar per enllestida la
conversació i enfila rabent cap a la porta. Quan és al carrer
comença a caminar apressadament. No trafega gaire gent per aquell
barri antic, obrer, molt allunyat del centre comercial i bulliciós
de la ciutat. Compta amb el servei de les botigues imprescindibles:
una fleca, una verduleria, un parell de botigues regentades per
pakistanesos que no tanquen mai, un bar que abans freqüentava i ara
no s'hi acosta ni per a saludar en Tatín, l'amo, vell amic. Uns
quants carrers més enllà de casa seua, hi ha l'oficina bancària
cap on ara s'hi encamina <span style="color: black;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES">amb</span></span></span>
pas ràpid i ansiós. Fa uns anys <span style="color: black;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES">van</span></span></span>
plantar arbres nous a les voreres, lledoners. Ara, en ple hivern, no
els queda una sola fulla i es mostren esquelètics. Entre la terra de
l'oró encara resta algun pinyol espars dels lledons que s'escampaven
per la redor durant la tardor. </span>
</p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Caladea, serif;"> Al caixer automàtic, un home de la seua
edat hi trau diners. Per sort, no es coneixen. Hi esperen el seu torn
una adolescent amb pírcings a la cella i al nas que acompanya una
dona gran, <span style="color: black;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES">potser</span></span></span>
la seua àvia, aventura ell. S'estima més esperar fins que no hi
quede ningú. Mentre espera, dissimuladament s'olora el braç per si
encara desprenguera aquella pudor de mort, que ell no deixa de
percebre, al carrer i tot, com si la tinguera agafada a les parets
del nas com una caparra pudenta. La dona gran abandona el caixer <span style="color: black;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES">de
bracet</span></span></span> de la jove dels pírcings, que amb el
braç lliure espenta cap a fora la feixuga porta de vidre. La xicona
el mira de reüll. Ell se n'adona i se sent assenyalat, acusat. Quan
elles se n’allunyen i ell es fica al caixer, torna a olorar-se la
mànega amb preocupació. Sospita que potser ella, amb el pírcing i
tot, té bon olfacte per a percebre aquella nauseabunda pudor de cos
humà en descomposició. Però llavors es veu en el reflex del vidre
de l'oficina i pensa que l'ha mirat només per la fila que fa: el
cabell llarg i descurat i, sobretot, amb l’americana de pana
sembla un ésser anacrònic. Ningú de la seua edat vesteix d'aquesta
manera. No debades, aquesta roba l'ha treta d'un contenidor de
reciclatge, d'una bossa que hi havia quedat entrebancada i no havia
caigut a l'estómac del contenidor.</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Caladea, serif;"> Introdueix la llibreta a la ranura del
caixer. Li demana comprovar el saldo que hi ha. Calcula quant n'ha de
deixar perquè s'hi cobren el lloguer, l'electricitat i l'aigua. Tot
i que de llum i d'aigua gasta el mínim. Fet i fet, en comptes de
llum elèctrica fa servir aqueixos cresols d'oli usat que manté
encesos per tota la casa, i usa piles recarregables per a alimentar
un vell transistor que li fa companyia totes les hores del dia i de
la nit. Perquè fa temps que no dorm gaire. S'està nit i dia amb els
minúsculs auriculats encastats a les orelles, i l'aparell sempre
sostingut sobre el pit, com un vital marcapassos extern. </span>
</p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Caladea, serif;"> Aprofita el viatge per a comprar en una
de les botigues dels pakistanesos pa de motle, llet, pasta, llandes
de conserva... menjar que puga durar prou de temps a temperatura
ambient sense fer-se malbé, ja que a mitjan tardor va decidir
desconnectar el frigorífic: una despesa menys. Se'n torna cap a casa
carregat amb dues bosses de plàstic plenes.</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Caladea, serif;"> De camí a casa, de lluny clissa el
rètol d'una marca de cerveses que anuncia el bar d'en Tantín. Dubta
si acostar-s’hi i saludar-lo. Fet i fet, li faria bé xarrar amb
algú. Fa setmanes que només parla amb la pols que sura per la casa
a fosques, pols amerada de pudor de mort. Abans hi acudia cada
vespre. S'hi prenia una cervesa, conversava amb la gent i seguia les
partides de cartes i de dòmino que els vells jugaven sense treva.
Pel matí havia estat buscant treball a través dels anuncis dels
periòdics. Agafava l'autobús i recorria els polígons industrials.
Preguntava als conserges de les fàbriques, entrava a les oficines, i
sempre rebia la mateixa resposta negativa. De tant en tant, li
oferien una feina, tanmateix de moltes hores, mal pagada, sense
assegurança, lluny de casa, i si protestava les condicions li deien
que a la porta en tenien cent mil com ell, esperant l'oportunitat que
ell rebutjava. Però ell no volia treballar com un esclau. A
l'oficina d'ocupació del barri també hi acudia sovint. Llegia i
rellegia les ofertes de treball, s'hi presentava i sempre el
rebutjaven per l'edat. Amb cinquanta anys el consideraven una màquina
vella. Per què haurien de voler contractar un treballador vell si
pel mateix preu en tenien un de jove? Tanmateix, no hi ha faena ni
per al vell ni per al jove. I han allargat l'edat de jubilació fins
als 67 anys. Que en la realitat seran molts més perquè sense haver
pogut cotitzar els anys exigits per la nova llei no hi haurà
jubilació, o qui podrà es jubilarà amb una pensió de misèria.
Això pensava ell cada dia que eixia a buscar faena i se'n tornava
amb les mans buides. Mentrestant va consumir la prestació d'atur i
després el subsidi. Sort de la minsa pensió de la mare i dels
estalvis que tenien. Sort que no s'havia casat i no tenia càrregues
familiars. Ell era la càrrega. La càrrega per a la mare, quan
encara vivia. Quan ella el mirava entristida quan <span style="color: black;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES">ell</span></span></span>
tornava a casa, amb els peus cansats, l’esperança caducada, i
ella callava, perquè sovint ell li responia amb un renec, amb alguna
impensada impertinència. Se’n penedeix a cada moment, d’haver-la
maltractada <span style="color: black;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES">per
no haver sabut contenir la seua ràbia impotent.</span></span></span></span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Caladea, serif;"> Ara s'encamina cap al bar amb les bosses
de menjar en cada mà. No hi ha gaire gent. Un parell d'ancians
juguen a <span style="color: black;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES">baralla</span></span></span>
en una taula. No hi troba en Tantín. No hi ha ningú rere el
taulell. Potser faeneja per dins, a la cuina o al magatzem. Dubta si
esperar fins que torne o marxar. Els braços li fan mal de portar la
càrrega de les bosses. Quan el seu cos és a punt d'iniciar la
maniobra d'escapada, llavors apareix en Tantín per la porta del
lavabo torcant-se les mans amb un tros de paper.</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Caladea, serif;"> –Ei! –gralla el del bar– Lloats
siguen els ulls que et veuen.</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Caladea, serif;"> Ell somriu cohibit. Ara se'n penedeix
d'haver vingut. Li mostra les mans ocupades com per a disculpar-se de
no oferir-li la mà per a saludar-lo com cal. En Tantín li pica el
muscle i el convida a acostar-se al taulell. </span>
</p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Caladea, serif;"> –Te'n pose una? –pregunta el del
bar.</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Caladea, serif;"> Ell assenteix mentre deixa les bosses a
terra i seu sobre el tamboret. En Tantín, mentrestant, ha entrat per
darrere el taulell i ara posa la copa sota el tirador i l'omple de
cervesa fresca. Li l'acompanya amb un platet de cacaus fregits. </span>
</p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Caladea, serif;"> –Fas mala cara –diu en Tantín–.
Has estat malalt?</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Caladea, serif;"> –No. Estic bé, prou bé –li diu.</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Caladea, serif;"> –Però no t'he vist el pèl de fa...
mes i mig? Dos mesos?</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Caladea, serif;"> –Més o menys... –confirma després
de agafar una molla de cacau i desfer-li la pallorfa amb els dits.</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Caladea, serif;"> –I la faena, com va? L'última volta
que vam parlar em digueres que t'havien denegat la renovació del
subsidi...</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Caladea, serif;"> –Sí, sí. Me la denegaren...</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Caladea, serif;"> –I com t'ho apanyes sense faena i
sense subsidi?</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Caladea, serif;"> No sap què contestar-li. Sent la
necessitat d'explicar-li la veritat de la seua situació. Però es
conté. Té por. Dissimuladament, amb un gest rabent, s'olora la
mànega de l'americana. Després beu un glop de cervesa.</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Caladea, serif;"> –La pensió de ma mare...–farfalleja–
És curta, però anem tirant...</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Caladea, serif;"> En Tantín mou el cap asseverant la
difícil situació del seu client i amic. </span>
</p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Caladea, serif;"> –Però tindré faena –menteix ell–.
Un parell de mesos només, de moment. </span>
</p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Caladea, serif;"> –Ací?</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Caladea, serif;"> –A la platja... En un edifici
residencial –improvisa–. De conserge. Després, d'això, ja
vorem...</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Caladea, serif;"> S'acaba la cervesa i pisca una altra
molla de cacau.</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Caladea, serif;"> –Me n'hauré d'anar –diu–. Ma mare
m'espera. He eixit per comprar unes coses de menjar i me'n torne a
casa de seguida. No puc deixar-la molt de temps a soles.</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Caladea, serif;"> En Tantín torna a assentir. Li diu que
el convida. Ell li dóna les gràcies, recull les bosses de terra i
marxa. Se'n va avergonyit. Avergonyit per haver mentit. La mare
sempre <span style="color: black;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES">li
marmolava</span></span></span> si deia una mentida. Per innocent o
intranscendent que fora. Una mentida és una mentida, tant se val
l'extensió o la intenció, i els mentiders no es mereixen el
respecte de la bona gent. «Mentir és robar la veritat, per tant
lladres i mentiders són de la mateixa mala raça». La mare la
repetia sovint, aquesta comparança entre lladres i mentiders.
Detestava la mentida. Ella no havia mentit mai, preferia mossegar-se
la llengua a dir una falsedat. I ara ell viu gràcies a una mentida.
I això el mortifica. La mentida i la pudor de mort el mortifiquen.</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Caladea, serif;"> Casa seua a les envistes. Per sort, no
troba <span style="color: black;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES">ningú</span></span></span>
a l'entrada de l'edifici. Puja a l'ascensor. En arribar a la seua
planta, implora <span style="color: black;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES">per
no</span></span></span> coincidir amb <span style="color: black;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES">cap
dels seus veïns</span></span></span>. Dóna gràcies al cel que el
passadís és buit. Obri la porta ràpidament. Ara tant li fa si el
mecanisme esclafeix sorollosament. S'esmuny ràpidament cap a
l'interior del pis i tanca la porta. De nou dins el sepulcre.</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
</p><p align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Caladea, serif;"> A l'entrador fosc, a estalvi, alena
profundament, alleujat, i l'olor de mort torna a sentir-la punyent,
intensa, mortificant, acusadora. Roda la clau i la deixa al pany,
girada de gaidó, per seguretat. Encén la primera de les animetes
que hi ha a l'entrador, i amb la flama d'aquest llumí s'obri pas en
la foscor mentre va encenent-les totes, cambra per cambra. Excepte la
de la mare.</span></p><p></p>Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3663182121148323456.post-76443246919028598512020-09-15T04:06:00.002-07:002020-09-15T11:30:00.159-07:00Aquella davant l'espill<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiv2ULEctRGrNR7PDOOFocLVR_k2gf_EZ5dBmTl9_JaTjIN9pCEIX-0HqqB4e_x9_KPRSBiZqN4U_mi9TqiiS7UtEZO_rYqWH3ssXS3xYAOv-hLmpKNnmIV1ccaGf_ZSdBnSDo3t6rwH9Ud/s1196/7.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1196" data-original-width="780" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiv2ULEctRGrNR7PDOOFocLVR_k2gf_EZ5dBmTl9_JaTjIN9pCEIX-0HqqB4e_x9_KPRSBiZqN4U_mi9TqiiS7UtEZO_rYqWH3ssXS3xYAOv-hLmpKNnmIV1ccaGf_ZSdBnSDo3t6rwH9Ud/s320/7.jpg" /></a></div><br /> <p></p><p style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: trebuchet;">L'any 1985 Toni Cucarella encara no existia. Escrivia i firmava amb el nom de Lluís Antoni Navarro. Aquell any vaig presentar un relat curt al III Premi Joan Barceló. El premi consistia en la publicació d'una sel·lecció de poemes i relats en un llibre col·lectiu. I vaig tenir la sort que me'l triaren. Durant les diverses mudances que he hagut de fer, vaig perdre l'exemplar que tenia. N'he trobat un en una llibreria de vell de Barcelona. No recordava que viatjava amb tan bona companyia: Maria Barbal, Vicenç Altaió, Enric Gomà, Manuel Joan i Arinyó... i més. I el pròleg de Joaquim Soler i Ferret.</span></i></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">AQUELLA DAVANT L'ESPILL</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Ja no s'atura cap home vora la porta de de casa.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Cada matí, només que es lleva, s'instal·la davant l'espill i s'estira, entre penoses angúnies, tots els penjolls que la delaten. Avui s'ha pogut extirpar un pam quadrat de pell, però en treure's el sostenidor li ha caigut una mamella al peu i li ha fet un morat a l'ungla del dit gros.</span></p>Lluís-Antoni Navarro Cucarellahttp://www.blogger.com/profile/02269799543787783360noreply@blogger.com0