QUI DE CASA SE'N VA




El poder no és de Déu, sinó de qui se n’arroga la voluntat, i l’executa com una decisió divina irrefutable. Per a l’amo, el dret de cuixa, la impunitat; per a la víctima, la submissió o la venjança. 

 «L’oncle Cep va irrompre en la meua vida com un miracle bíblic quan ma mare es trobava a les portes de la mort. Frare fugit del convent on expiava pecats d’un altre, va retornar de la guerra amb més ronya que un pal de galliner i amb un estrafolari orinal on guardava temibles històries de pets. A ell vaig preguntar-li per la secreta identitat de mon pare, i la seua resposta va ser rotunda: És preferible la ignorància a conèixer el nom d’un fill de puta! Ell creia que la naturalesa de l’home és vegetal, i per això s’arrela a un paisatge, a una gent, a un vocabulari, i de tot plegat en deia pàtria, i que la pàtria és aquell lloc on vam aprendre a descapollar-nos la fava. Però jo odiava la meua pàtria. Odiava aquell paisatge on jo vivia en la misèria, on va morir ma mare encara jove, on l’oncle Cep va consentir ser assassinat quan anava casar-se amb Adelina Codorniu, puta del carrer de les Xiques. I sort que jo en vaig poder fugir, perquè segons Teresa Carbonell, beata abdicada, l’ama Petra Devís, de la rància nissaga dels Devís del carrer Bruns, també exigia la meua pell. Jo odiava aquella pàtria que l’oncle Cep reverenciava, i a la que jo no hi volia tornar per res del món. Per això vaig viure sempre com un nòmada a París. Sense lligams, sense bagatge, sense arrels. Malgrat que l’oncle Cep sentenciava que jo hi tornaria, perquè qui de casa se’n va, a casa torna, ni que siga per a morir on tens enterrats els teus morts. I serà tot just quan seré mort que us revelaré la vertadera naturalesa de l’oncle Cep. I no serà com us imaginàveu que era».




La Veu del País Valencià: "Toni Cucarella publica la novel·la Qui de casa se'n va".

Entrevista Vilaweb: "La literatura catalana no existeix". 

El retorn de Cucarella amb "Qui de casa se'n va":

Blog Filant Prim:

La Veu del País Valencià. Francesc Viadel

Diari Gran del Sobiranisme. Manel Alonso i Català

Tornar on ja no queda ningú. Trapezi. Pere Calonge.

Comentaris

  1. Enhorabona pel llibreToni. Espere trobar-lo per ací i mercar-lo la Diada de Sant Jordi. Salutacions patriotes. Daniel Duet i Aliques.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sentències comentades i altres digressions parèmiques per a entretindre el confinament durant la pandèmia del coronavirus

Ulysses i el fantasma foraster

La profecia