Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2014

La llengua habitada

Imatges
El Salt de Galima (Sellent) Festa del Llibre de Muro (el Comtat), 25 de maig 2004. Em permetran, primer de tot , encapçalar aquesta intervenció esmentant paraules d’altres autors, a manera de pòrtic orientador. L’escriptor portuguès Cardoso Pires va tenir l’atreviment d’afirmar que « no hi ha ningú més provincià que un cosmopolita » . L’asturià Xuan Bello, a propòsit de la seua magnífica Historia Universal de Paniceiros , diu: « Escric en una llengua, l’asturià, que molts pocs parlen, que molts menys la lligen. La meua més gran ambició és retratar la vida, com va ser o com vaig somiar que era, d’un indret que no té gaire més de quaranta habitants » . I en una altra entrevista que li feren fa unes setmanes, trobem: Paniceiros és un petit llogaret de 40 habitants que molts lectors han cregut imaginari. Bello ha esmentat cada un dels seus racons: « Un dia ho vaig calcular i, entre prats, costeres, fonts, etcètera, me n’ixen més de mil noms, perquè açò és un microcosmos

Literatura i identitat

Imatges
  Introducció a la taula redona 'Literatura i societat? Debat sobre la narrativa actual' . Universitat Autònoma de Barcelona, 28 abril 2006 Faig una literatura profundament identitària. Per l’ús de la llengua, per la geografia en què es desenvolupa i pels personatges que l’habiten, de quina història provenen i quins són els seus mites. Per aquesta raó vull iniciar la meua intervenció amb unes aportacions sobre la influència de la identitat col·lectiva en la construcció de la identitat literària individual, i la importància que l’àmbit local ha tingut en la literatura universal. Entenc que justament és universal perquè aspira a contenir totes les identitats individuals i col·lectives. És plural, doncs. Si no és plural, no és universal: és global i clònica. S’han sentit veus crítiques amb la creació catalana actual per considerar que hi ha un excés de literatura del passat. A parer d’aquests crítics, caldrien més obres que plasmaren la realitat social del presen

Contalla del dit prenyat

Imatges
Això era un home que tenia dues mans i a cada mà cinc dits i va passar que un dia es va adonar que un polze se li havia unflat i va anar a cal metge i el metge li va dir que tenia el polze prenyat i l’home es va indignar i es va afanyar a anar a missa i confessar-se i tan bon punt ho va haver fet es va tallar els dits i els va despatxar de casa. Inclòs dins La Lluna vista des de la Terra a través de la tele ( 1ª edició 1990)