Ulysses i el fantasma foraster

-

Ulysses i el fantasma foraster. Perifèric Edicions, Catarroja.
Premi Premi Benvingut Oliver de Narrativa Juvenil de Catarroja 2006
Premi Samaruc de Narrativa Juvenil 2007.
1ª edició, març 2007
2ª edició, juny 2009.



Aquesta és una història d'amistat entre un rodamón sense pàtria ni destí i una ànima en pena que busca algú que porte les seues despulles al poble on va nàixer.

La novel·la, tot i adreçada a un lector que s'inicia en la seua formació literària, intenta aportar un punt de vista sobre alguns aspectes de la problemàtica de la immigració. Però no amb la intenció de justificar-la, sinó de presentar-la com el que realment és: una de les pitjors tragèdies de la humanitat. La immigració al capdavall és una forma d'exili. Només genera riquesa al capitalisme criminal que obliga les persones a abandonar casa seua per ser explotats en un altre país o per morir enmig de la mar...

La immigració desestructura les societats d'origen i desestabilitza les d'arribada. Tot emigrant somia tornar un dia a casa, i amb aquesta esperança treballa i suporta l'explotació i el rebuig. Com diu l'Ulisses original, l'homèric: «al món no hi ha res més dolç que la pàtria d'un i els pares d'un, baldament s'habiti una casa rica, al lluny, en país estrany, separat dels seus pares...»

Els cosmopolites no han entès ni entendran mai quins motius empenyen Ulisses a regressar a la seua Ítaca natal, «la pàtria d'un i els pares d'un». Ells aspiren a viure en una societat clònica, homogeneïtzada i sense arrels. Huxley descriu aquesta sinistra societat "cosmopolita" a Un món feliç.

Ulysses i el fantasma foraster explica, doncs, a través de personatges i situacions inspirats en l'obra d'Homer, una història d'amistat entre un home que tenia una Ítaca a la que volia tornar, ni que fóra com a esperit, i un rodamon sense pàtria ni destí a qui l'amistat potser li'n donarà una.

Ulysses i el fantasma foraster és, en realitat, un conte. Com els d'Andersen o els germans Grimm. Fins i tot té un final emotiu, inspirat en La noieta dels llumins d'Andersen.


Han parlat d'Ulysses i el fantasma foraster:

Quebellegim

Vicent Montesinos

Editorial Perifèric: Butlletí promocional, primers capítols i propostes didàctiques.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sentències comentades i altres digressions parèmiques per a entretindre el confinament durant la pandèmia del coronavirus

-
Imatge
Gegants vells de Xàtiva. Foto Toni Marzal Poc després de decretar-se l’estat d’alarma per la pandèmia del Coronavirus, l’empresa per a la qual treballe (Correos) em va comunicar que per edat i patologies prèvies forme part del grup de persones de risc i em va aviar cap a casa, a confinar-m’hi a jornada completa. A través del grup de WhatsApp dels companys i companyes de la meua Unitat (Xàtiva i contornada), comentava alguna qüestió de cultura popular que algun company m’hi posava. D’ací va nàixer la proposta de realitzar un breu apunt diari intentant aclarir l’origen d’algunes sentències populars, mentre durarà el confinament. He d’advertir que estan escrits a raig, sostinguts més pels fonaments de la desordenada memòria que no de la científica documentació. Fet i fet, no hi ha cap pretensió de mestratge, sinó de senzill i amè entreteniment. La intenció és remoure la tradició oral, reviscolar-la perquè continue rodant de boca en boca, per a mantindre-la, mentre puga ser,
Més informació

QUI DE CASA SE'N VA

-
Imatge
El poder no és de Déu, sinó de qui se n’arroga la voluntat, i l’executa com una decisió divina irrefutable. Per a l’amo, el dret de cuixa, la impunitat; per a la víctima, la submissió o la venjança.   «L’oncle Cep va irrompre en la meua vida com un miracle bíblic quan ma mare es trobava a les portes de la mort. Frare fugit del convent on expiava pecats d’un altre, va retornar de la guerra amb més ronya que un pal de galliner i amb un estrafolari orinal on guardava temibles històries de pets. A ell vaig preguntar-li per la secreta identitat de mon pare, i la seua resposta va ser rotunda: És preferible la ignorància a conèixer el nom d’un fill de puta! Ell creia que la naturalesa de l’home és vegetal, i per això s’arrela a un paisatge, a una gent, a un vocabulari, i de tot plegat en deia pàtria, i que la pàtria és aquell lloc on vam aprendre a descapollar-nos la fava. Però jo odiava la meua pàtria. Odiava aquell paisatge on jo vivia en la misèria, on va morir ma mare encara jove, on l’on
Més informació