«Dones d'aigua, hòmens de fang», ressenyes i vídeos

-

Han passat més tres mesos des que va començar a distribuir-se Dones d'aigua, hòmens de fang. A hores d'ara, ja deu haver desaparegut dels aparadors i de les taules de novetats (en els que haja pogut estar). La seua vida com a novetat literària ja s'ha esgotat. És moment de fer balanç:

Ressenyes

Manel Alonso, Diari Gran

Marta Planes, Propera Parada: Cultura

Blog del CAL

Jesús M. Tibau, Tens un racó dalt del món

Ximo Espinós, Información 

Xavier Aliaga, El País

Manel Arcos, Paraules en silenci (Ràdio Pego)

Jordi Llavina, AVUI

Juan Antonio Cloquell, L'Informador

 Entrevista a Vilaweb

 Maria José Benavent, Quatretonda Digital

Sal·lus Herrero, La Veu del País Valencià 

Ricard Ruiz Garzón, Time Out Barcelona
Vídeos

Presentació a la Llibreria la Costera



Jordi Llavina, L'última troballa

Vilaweb TV


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sentències comentades i altres digressions parèmiques per a entretindre el confinament durant la pandèmia del coronavirus

-
Imatge
Gegants vells de Xàtiva. Foto Toni Marzal Poc després de decretar-se l’estat d’alarma per la pandèmia del Coronavirus, l’empresa per a la qual treballe (Correos) em va comunicar que per edat i patologies prèvies forme part del grup de persones de risc i em va aviar cap a casa, a confinar-m’hi a jornada completa. A través del grup de WhatsApp dels companys i companyes de la meua Unitat (Xàtiva i contornada), comentava alguna qüestió de cultura popular que algun company m’hi posava. D’ací va nàixer la proposta de realitzar un breu apunt diari intentant aclarir l’origen d’algunes sentències populars, mentre durarà el confinament. He d’advertir que estan escrits a raig, sostinguts més pels fonaments de la desordenada memòria que no de la científica documentació. Fet i fet, no hi ha cap pretensió de mestratge, sinó de senzill i amè entreteniment. La intenció és remoure la tradició oral, reviscolar-la perquè continue rodant de boca en boca, per a mantindre-la, mentre puga ser,
Més informació

QUI DE CASA SE'N VA

-
Imatge
El poder no és de Déu, sinó de qui se n’arroga la voluntat, i l’executa com una decisió divina irrefutable. Per a l’amo, el dret de cuixa, la impunitat; per a la víctima, la submissió o la venjança.   «L’oncle Cep va irrompre en la meua vida com un miracle bíblic quan ma mare es trobava a les portes de la mort. Frare fugit del convent on expiava pecats d’un altre, va retornar de la guerra amb més ronya que un pal de galliner i amb un estrafolari orinal on guardava temibles històries de pets. A ell vaig preguntar-li per la secreta identitat de mon pare, i la seua resposta va ser rotunda: És preferible la ignorància a conèixer el nom d’un fill de puta! Ell creia que la naturalesa de l’home és vegetal, i per això s’arrela a un paisatge, a una gent, a un vocabulari, i de tot plegat en deia pàtria, i que la pàtria és aquell lloc on vam aprendre a descapollar-nos la fava. Però jo odiava la meua pàtria. Odiava aquell paisatge on jo vivia en la misèria, on va morir ma mare encara jove, on l’on
Més informació

Ulysses i el fantasma foraster

-
Imatge
Ulysses i el fantasma foraster . Perifèric Edicions, Catarroja. Premi Premi Benvingut Oliver de Narrativa Juvenil de Catarroja 2006 Premi Samaruc de Narrativa Juvenil 2007. 1ª edició, març 2007 2ª edició, juny 2009. Aquesta és una història d'amistat entre un rodamón sense pàtria ni destí i una ànima en pena que busca algú que porte les seues despulles al poble on va nàixer. La novel·la, tot i adreçada a un lector que s'inicia en la seua formació literària, intenta aportar un punt de vista sobre alguns aspectes de la problemàtica de la immigració. Però no amb la intenció de justificar-la, sinó de presentar-la com el que realment és: una de les pitjors tragèdies de la humanitat. La immigració al capdavall és una forma d'exili. Només genera riquesa al capitalisme criminal que obliga les persones a abandonar casa seua per ser explotats en un altre país o per morir enmig de la mar... La immigració desestructura les societats d'origen i desestabilitza le
Més informació