Gènesi
De L'ALFABET DE JESUCRIST (1994)
«L'Espiral del moviment continu, l'inici i la generació d'energia, la creació del món». Del pròleg d'Antoni Martínez Revert.
Les cordes al coll
Foto: Dorothea Lange «‒ Ai, Senyor! ‒ i amb l’alè escalfava les manetes moradenques de la petita, o es treia el pit a fora i li donava a mamar, bo i caminant. El seu marit anava al davant amb el gep de la càrrega, i a penes es girava per dar-li temps d’aconseguir-lo, tot atrafegada amb el pit nu, estirant per la mà la nena que la seguia darrera.» Giovanni Verga. PA MORÈ. Traducció de Santiago Masferrer. TORNAR AMB LES CORDES AL COLL: Expressió que significa tornar d’un afer amb les mans buides, siga per mala fortuna o per mala administració. Antany hi havia el costum de pactar la criança d’un animal jove durant un període de temps –un any, dos anys– i en acabant retornar-lo al propietari. Per exemple, un bou. El propietari i qui prenia l’encàrrec acordaven una quantitat pel manteniment de l’animal. Se’n podien demanar bestretes fins a exhaurir la xifra acordada. Es considerava que era millor no demanar-ne cap, o les mínimes possibles. Els qui no havien sabut administrar-se i havien ...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada