Entrevista a Levante-EMV

-

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

De les 1000 fonts

-
Imatge
  De les 1000 fonts  / acrílic sobre tela / 50x50 cm / 2022    © Miquel Mollà El senyor Schulz ha vingut a Xàtiva a fer el turista. Li han dit, a la població de la costa on passa l’estiu, que és una ciutat històrica. L’anomenen La Ciutat de les 1000 Fonts . El senyor Schulz és un enginyer jubilat que setanteja. Al senyor Schulz li agraden les fonts, els aqüeductes, els pous, els aljubs: li interessa tot allò que tinga relació amb l’aprofitament humà de l’aigua. I li agrada, quan plou, llevar-se el barret i deixar que l’aigua impacte sobre el seu cap pelat, que li xorrolle bescoll avall i per les galtes de la cara. El senyor Schulz ha arribat en tren a la ciutat. Dia d’agost. Passat de prou el ple migdia. Només eixir de l’estació, al bell mig de la plaça, una font li ha donat la benvinguda. Però és una font ornamental. No s’hi pot beure. I el senyor Schulz ha notat, només rebre el colp del sol, una sobtada i terrible sensació de set. Set d’aigua. Enfront hi ha un ba...
Més informació

«Dones d'aigua, hòmens de fang», ressenyes i vídeos

-
Imatge
Han passat més tres mesos des que va començar a distribuir-se Dones d'aigua, hòmens de fang . A hores d'ara, ja deu haver desaparegut dels aparadors i de les taules de novetats (en els que haja pogut estar). La seua vida com a novetat literària ja s'ha esgotat. És moment de fer balanç : Ressenyes Manel Alonso, Diari Gran Marta Planes, Propera Parada: Cultura Blog del CAL Jesús M. Tibau, Tens un racó dalt del món Ximo Espinós, Información   Xavier Aliaga, El País Manel Arcos, Paraules en silenci (Ràdio Pego) Jordi Llavina, AVUI Juan Antonio Cloquell, L'Informador Entrevista a Vilaweb Maria José Benavent, Quatretonda Digital Sal·lus Herrero, La Veu del País Valencià   Ricard Ruiz Garzón, Time Out Barcelona Vídeos Presentació a la Llibreria la Costera Jordi Llavina, L'última troballa Vilaweb TV Jesús M. Tibau
Més informació

Sentències comentades i altres digressions parèmiques per a entretindre el confinament durant la pandèmia del coronavirus

-
Imatge
Gegants vells de Xàtiva. Foto Toni Marzal Poc després de decretar-se l’estat d’alarma per la pandèmia del Coronavirus, l’empresa per a la qual treballe (Correos) em va comunicar que per edat i patologies prèvies forme part del grup de persones de risc i em va aviar cap a casa, a confinar-m’hi a jornada completa. A través del grup de WhatsApp dels companys i companyes de la meua Unitat (Xàtiva i contornada), comentava alguna qüestió de cultura popular que algun company m’hi posava. D’ací va nàixer la proposta de realitzar un breu apunt diari intentant aclarir l’origen d’algunes sentències populars, mentre durarà el confinament. He d’advertir que estan escrits a raig, sostinguts més pels fonaments de la desordenada memòria que no de la científica documentació. Fet i fet, no hi ha cap pretensió de mestratge, sinó de senzill i amè entreteniment. La intenció és remoure la tradició oral, reviscolar-la perquè continue rodant de boca en boca, per a mantindre-la, mentre puga ser,...
Més informació