Toni Cucarella

Entrada a Xàtiva Q uan s’entra a Xàtiva per la carretera de la Llosa, travessat el pont de Sorió s’hi albira, en dos plànols alternatius, una contraposada visió de la ciutat. El superior, la silueta del castell i la penya Roja, fa presumir la ciutat històrica, amb monuments i espais de civilitzada referència; l’inferior, l’avançada industrial, les tanques publicitàries, els rètols de les fàbriques, els consums, els macdonalds, la tapida jungla comercial de la redor i les altes edificacions que conformen la primera línia urbana, mostren les envistes d’una ciutat qualsevol, com n’hi ha a milers al món en trànsit cap a la imperativa globalització. Hi ha qui entén el progrés com una forma d’uniformització física i cultural, una apoteosi urbanística, horitzontal i vertical, d’espessa contaminació publicitària i progressiva estandarització mental. Xàtiva, ciutat amb segles d’història, bressol de papes, pintors, inventors i cantants de cançons, també ha hagut de pagar l’impact...

Entrevista realitzada per Diània-tv amb motiu de la presentació de "Dones d'aigua, hòmens de fang" a la Biblioteca Pública Sant Josep d'Ontinyent.  «L'oblit és la pitjor de les injustícies» http://www.diania.tv/entrevistes/loblit-es-la-pitjor-de-les-injusticies-entrevista-a-toni-cucarella

Serà dimars que ve, 11 de febrer, a partir de les 19'00, la sala d'Àmbit Cultural (sisena planta) d'El Corte Inglés Portal de l'Àngel de Barcelona. Coordina l'escriptor Jordi Llavina. "Dones d'aigua, hòmens de fang" al III Club de lectura en El Corte Inglés de Barcelona   Ressenya de Jordi Llavina al suplement Cultura d'El Punt AVUI Jordi Llavina a L'última troballa (Cultura't)

Q uan l’any 1868 l’ajuntament va decidir derrocar les muralles i obrir la ciutat cap a l’horta, Xàtiva ja posseïa una altra muralla extramurs. Pascual Madoz n’havia donat notícia al seu exhaustiu diccionari. En castellà, és clar: «... una vasta alameda poblada de frondosos álamos ». Aquella albereda que separava la ciutat de l’horta fèrtil –l’horta que avui agonitza per la plaga impune de l’asfalt i el formigó– ja no existeix. Van desaparèixer els àlbers i en lloc seu hi posaren plataners d’ombra, l’arbre dels pàmpols i les borles. Avui, l’Albereda dels plàtans destaca entre els monuments de la ciutat “socarrada”. Molts dels seus robustos exemplars exigeixen dues persones per a poder-los abracillar. Però que el visitant no es deixe enredar per la nomenclatura del plànol: l’Albereda de Jaume I és sols un tram exigu de tota l’extensió. Heus-ne ací l’abast, o l’èpica, amb permís del poeta Estellés: plaça de l’Espanyoleto, plaça de la Bassa, Albereda de Jaume I, avinguda de Selgas......

Han passat més tres mesos des que va començar a distribuir-se Dones d'aigua, hòmens de fang . A hores d'ara, ja deu haver desaparegut dels aparadors i de les taules de novetats (en els que haja pogut estar). La seua vida com a novetat literària ja s'ha esgotat. És moment de fer balanç : Ressenyes Manel Alonso, Diari Gran Marta Planes, Propera Parada: Cultura Blog del CAL Jesús M. Tibau, Tens un racó dalt del món Ximo Espinós, Información   Xavier Aliaga, El País Manel Arcos, Paraules en silenci (Ràdio Pego) Jordi Llavina, AVUI Juan Antonio Cloquell, L'Informador Entrevista a Vilaweb Maria José Benavent, Quatretonda Digital Sal·lus Herrero, La Veu del País Valencià   Ricard Ruiz Garzón, Time Out Barcelona Vídeos Presentació a la Llibreria la Costera Jordi Llavina, L'última troballa Vilaweb TV Jesús M. Tibau

Jo desconeixia absolutament tot això que lloen d'ella. Mai no vaig parar atenció en «el perfil fetiller dels seus llavis»; se'm fa impossible fer-me una idea del «bransoleig encisador de la seua figura»; i pel que fa a la «violència excitant de la seua mirada», o això de la «sensual arquitectura del seu nas», francament, me'n faig creus. No me'n sé avenir d'haver ignorat tot aquest devessall d'atractius amb què la descriuen a la revista. Fins i tot, a pesar del reportatge fotogràfic, se'm fa difícil  de creure que siga ella de veritat. Fet i fet, només me la puc representar asseguda al brincal de ca sa tia Glòria, sobrada de pap, galtuda i sunyosa, tota amb la falda ploguda de molles, candongant-se a dos queixos un gruixut entrepà de formatge i mortadel·la.  Punt de Llibres núm. 1 (1997)  

El mestre Faulkner Conferència a l'Aula de Lectura i Escriptura de la Universitat de València, 21-10-2013  Una advertència preliminar: sóc un escriptor caòtic que intente posar un cert ordre a les coses tot just quan són a prop de desbordar-se. Aquesta conferència crec que en serà un exemple; a la fi, però, un exemple més o menys volgut i, per tant, consentit, qui sap si fins i tot "ordenat", tanmateix a la manera de Faulkner. Amb tot començaré referint-me al títol de la conferència, que expressa l'homenatge a un dels escriptors més incòmodes per a la nostra cultura oficial, quan vivia perquè escrivia i després de mort perquè han intentat en va esborrar la seua memòria amb goma de silenci, i quan han tingut l'oportunitat menyspreant el valor en conjunt de la seua extensa obra literària; per això només, per ser extensa: Manuel de Pedrolo. No obstant això, m'interessa, per al cas d'avui, fer notar la seua aportació com a...