Toni Cucarella a l'engròs

-


Toni Cucarella (Lluís Antoni Navarro i Cucarella), Xàtiva 1959. Als catorze anys em vaig incorporar al món laboral. Des d’aleshores he realitzat tota classe d'oficis per guanyar-me la vida: ferrer, collidor de fruita, manobre, fuster, escatador de taüts, aprestador de teixits, agent comercial, llibreter... Actualment faig de carter. 

L'any 1981 em vaig traure el Graduat Escolar en una Escola Permanent d'Adults.
Entre 2006 i 2013 he mantingut el blog Cucarella en roba de batalla.
També mantinc el blog sobre cultura popular de la Costera La Cuca Salamanduca.

Poesia
  • Concert en No Major. Associació d’Amics de la Costera, Xàtiva 1982.

Poesia en llibres col·lectius
  • Homenatge a Picasso. 1984.
  • Homenatge dels escriptors als professor Sanchis Guarner. Generalitat Valenciana, 1986.
  • La mirada llegida. Universitat de València, 2002.

Novel·la
  • Cool:fresc. Columna, 1987.
  • El poeta. Columna, 1988.
  • Bogart & Bogart. Columna, 1993.
  • L’última paraula. Columna, 1998. Premi Ciutat de Badalona (ex-aequo) i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians (ex-aequo).
  • Els camps dels vençuts. Columna, 2002.
  • Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts. Editorial 3i4. Premi Andròmina del Novel·la 2003 i de la Crítica dels Escriptors Valencians.
  • Heretaràs la Terra. Editorial 3i4, 2006. 
  • Dones d'aigua, hòmens de fang. Edicions Bromera, 2013.
  • Qui de casa se'n va. Editorial Amsterdam, 2024.

Relats
  • Crònica de fets gloriosos. Ajuntament d’Alberic, 1981.
  • La lluna vista des de la terra a través de la tele. Columna, 1990.
  • Llet agra i altres històries com sagrades. Brosquil, 2002.
  • Hòmens i falagueres. Editorial 3i4, 2011
  • Paranys. Edicions Bromera, 2014.


Juvenil
  • Els ponts del diable. Columna, 1995. Premi Samaruc de Narrativa Juvenil.
  • El lledoner de l’Home Mort. Columna/Bromera, 1996.
  • L’hereu dels Tretze. Abril-Prodidacta, 1999.
  • Ulysses i el fantasma foraster. Perifèric edicions, 2007. Premi Benvingut Oliver de Narrativa Juvenil 2006. Premi Samaruc 2008.
  • La terra lliure (2013) https://tonicucarella.blogspot.com/2020/04/la-terra-lliure.html

No ficció
  • Passejant per la Costera. Associació d’Amics de la Costera, 1997.

En col·laboració
  • El curs de l’any. Tradicions i costums de la ciutat de Xàtiva. 1988. Amb Antoni Martínez Revert, Vicenta Cerveró i Ximo Corts.
  • L’Alfabet de Jesucrist. 1994. Amb Ricard Huerta.
  • Xàtiva, àmbit perdurable. 1997. Amb Antoni Martínez Revert i Artur Heras.
  • Xàtiva, festivitat del Corpus. 1999. Amb Antoni Martínez Revert i Artur Heras.
  • Xàtiva, passeig monumental. 2013. Amb Antoni Martínez Revert i Artur Heras.

Relats en llibres col·lectius i antologies
  • La profecia. Àrea, 1988.
  • Primer amor. Columna, 1992.
  • El conte a València. La Magrana, 1999
  • Conte contat. Rondalles populars de la Costera. Associació d’Amics de la Costera, 1999.
  • Mai més Nunca máis. Els Escriptors contra el silenci. Brosquil, 2002.
  • Fart d'enuig e tristor. Els llibres de la impremta, 2003.
  • Il mare tra noi. Scrittori catalani raccontano. Tullio Pironti (Nàpols), 2008.
  • F(r)iccions al Pirineu. El Casal, 2009.
  • Llegendes de la Costera. Associació d’Amics de la Costera, 2012.

Teatre
  • Històries de Llit-eratura. La Bicicleta Teatre. 1997
  • Dones d'aigua, hòmens de fang. Amuntavall Teatre. Estrenada a Xàtiva el 28 d'octubre de 2012.
Cinema
Traduccions al català
  • Ribera i Jo, d'Artur Heras. Institució Alfons el Magnànim (2019)
Premi de les Lletres del Club A la Nostra Marxa l’any 2003. 

Comentaris

  1. Pura Santacreu17 d’abril del 2013, a les 9:33

    Toni, estic posant-me en contacte amb els narradors actuals per a fer un estudi sobre Toponímia. Em pots passar l'adreça electrònica i t'envie una enquesta? Estan col·laborant-hi molts.
    Sóc Pura Santacreu i done classses a l'IES Rei en Jaume d'Alzira.
    psantacreube@gmail.com
    gràcies

    ResponElimina
  2. Clara Berenguer11 de maig del 2015, a les 1:34

    Bon dia Toni,
    sóc Clara, d'Escola Valenciana.
    Estem preparant un projecte literari i hem pensat en tu.
    M'escrius a clara@escolavalenciana.org i en parlem amb més detall?
    Moltes gràcies,
    Clara

    ResponElimina
  3. Rafael26 de desembre del 2022, a les 8:06

    Toni estic preparant una expocicio de cartells del cine españoleto i no trobe la direccion -Xátiva ciudad de cines- que vas escriurer tu, podries ferme el favor de enviarme el enllaç pa poder entrar en ell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluís-Antoni Navarro Cucarella26 de desembre del 2022, a les 10:31

      http://xativamemoriaviva.blog.cat/2008/07/12/x-tiva-ciutat-de-cine-s/

      Només queda el text.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sentències comentades i altres digressions parèmiques per a entretindre el confinament durant la pandèmia del coronavirus

-
Imatge
Gegants vells de Xàtiva. Foto Toni Marzal Poc després de decretar-se l’estat d’alarma per la pandèmia del Coronavirus, l’empresa per a la qual treballe (Correos) em va comunicar que per edat i patologies prèvies forme part del grup de persones de risc i em va aviar cap a casa, a confinar-m’hi a jornada completa. A través del grup de WhatsApp dels companys i companyes de la meua Unitat (Xàtiva i contornada), comentava alguna qüestió de cultura popular que algun company m’hi posava. D’ací va nàixer la proposta de realitzar un breu apunt diari intentant aclarir l’origen d’algunes sentències populars, mentre durarà el confinament. He d’advertir que estan escrits a raig, sostinguts més pels fonaments de la desordenada memòria que no de la científica documentació. Fet i fet, no hi ha cap pretensió de mestratge, sinó de senzill i amè entreteniment. La intenció és remoure la tradició oral, reviscolar-la perquè continue rodant de boca en boca, per a mantindre-la, mentre puga ser,...
Més informació

QUI DE CASA SE'N VA

-
Imatge
El poder no és de Déu, sinó de qui se n’arroga la voluntat, i l’executa com una decisió divina irrefutable. Per a l’amo, el dret de cuixa, la impunitat; per a la víctima, la submissió o la venjança.   «L’oncle Cep va irrompre en la meua vida com un miracle bíblic quan ma mare es trobava a les portes de la mort. Frare fugit del convent on expiava pecats d’un altre, va retornar de la guerra amb més ronya que un pal de galliner i amb un estrafolari orinal on guardava temibles històries de pets. A ell vaig preguntar-li per la secreta identitat de mon pare, i la seua resposta va ser rotunda: És preferible la ignorància a conèixer el nom d’un fill de puta! Ell creia que la naturalesa de l’home és vegetal, i per això s’arrela a un paisatge, a una gent, a un vocabulari, i de tot plegat en deia pàtria, i que la pàtria és aquell lloc on vam aprendre a descapollar-nos la fava. Però jo odiava la meua pàtria. Odiava aquell paisatge on jo vivia en la misèria, on va morir ma mare encara jove...
Més informació

Ulysses i el fantasma foraster

-
Imatge
Ulysses i el fantasma foraster . Perifèric Edicions, Catarroja. Premi Premi Benvingut Oliver de Narrativa Juvenil de Catarroja 2006 Premi Samaruc de Narrativa Juvenil 2007. 1ª edició, març 2007 2ª edició, juny 2009. Aquesta és una història d'amistat entre un rodamón sense pàtria ni destí i una ànima en pena que busca algú que porte les seues despulles al poble on va nàixer. La novel·la, tot i adreçada a un lector que s'inicia en la seua formació literària, intenta aportar un punt de vista sobre alguns aspectes de la problemàtica de la immigració. Però no amb la intenció de justificar-la, sinó de presentar-la com el que realment és: una de les pitjors tragèdies de la humanitat. La immigració al capdavall és una forma d'exili. Només genera riquesa al capitalisme criminal que obliga les persones a abandonar casa seua per ser explotats en un altre país o per morir enmig de la mar... La immigració desestructura les societats d'origen i desestabilitza le...
Més informació