La terra lliure

La terra lliure és una novel·la adreçada a això que anomenen públic (o mercat) juvenil, o siga lectura d'instituts. Pren idees de dues novel·les meues anteriors i d'un relat: Els camps dels vençuts, Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts i Kurdistan. Ha estat rebutjada directament per una editorial i per dues més mitjançat la resposta del silenci. Tot i les negatives, no crec que siga una mala novel·la. Lleugera potser sí, però no roín. Vull pensar que el rebuig és a causa del controvertit tema lingüístic, el qual potser podria moure polèmica dins i fora de les aules. En comptes de reballar-la a la paperera de reciclatge he preferit penjar-la al blog. Algú hi haurà a qui li agradarà.

La identitat: ser conscient de pertànyer a un món singular, a un paisatge, a unes veus. Allò que realment ens arrela a un lloc és la llengua que el descriu. Els mots. La llengua única que dóna nom a la terra que trepitgem i que treballem, que dóna nom a les plantes, als arbres: la llengua que designa cada detall de la geografia que delimita el seu territori; la llengua que és viva al carrer, en les converses, en els jocs, en les cançons; la llengua que plany i que riu, que exalta l'amor i expressa el dolor amb unes paraules i no amb unes altres; la llengua que alberga un imaginari particular, mític i màgic, amb els seus propis follets i fades i ogres i gegants i saginers i bruixes i encantades i quarantamaules; la llengua que guarda i relata un passat i unes llegendes. Qui mata una llengua, mata un poble.

Si voleu llegir la novel·la sencera, piqueu ací:

https://drive.google.com/file/d/1ifx2hDuEG_CgfKeVjuN49G7ZnQXH9aR5/view?usp=sharing