Toni Cucarella

Nostàlgia de la borra va ser una col·laboració amb Sara Vilar per a la seua intervenció Si els llits parlaren , amb la qual va participar a la mostra L'espai trobat l'any 2004, un esdeveniment que convertia Benissa (la Marina Alta) en un gran aparador d'art al carrer.  Si els llits parlaren... L a instal·lació  Si els llits parlaren...  és un intent de reflexió sobre la quantitat de coses que han viscut els llits; Històries tristes o plenes de felicitat. Però històries que passen a diari als llits: fer l’amor, dormir, pensar, llegir, somiar, refer-se d’una malaltia, jugar, nàixer, morir… La instal·lació mostra  el llit com a testimoni mut de les nostres vides ,  de la nostra quotidianitat. Si els llits parlaren...  recupera a partir de poemes, narracions i contes de la literatura totes aquestes vivències, per a unir-les al llit. Poemes, narracions, contes, històries… que literaturitzen els esdeveniments dels quals els ll...

(Banda sonora: Judas Priest) És migdia i cau un sol que torra, ací a la carretera. Tot el que ara desitge és arribar al poble que ve i fer per manera de canviar d'aspecte. Agrairia que algú m'arreplegara i m'ajudara a fer el tram que em queda i no haver-me'l de xafar tot a cama, que els preus els tinc abrasits. Però la gent que trafega per aquests verals s'embala en passar pel meu costat, sembla que vegen el dimoni emplomat, per la cara d'espant que els ix quan em miren. És culpa d'aquesta horrorosa samarreta de serpents i calaveres, que em deu traure una pinta de perillós que a gosades. File un vehicle que s'acosta, prou lluny encara, i estic per jurar que és la guàrdia civil. Què faig, foc o fuig? És com aquella volta, quan tenia onze anys, que em vaig escapar de casa, per una rabuderia de xiquet, i la guàrdia civil em va empomar a males penes vaig haver travessat Novetlè. Mon pare em va fer el cul blau a corretjades, i ma mare els c...

La majoria dels editors de llibres que conec –o que he saludat– viuen del benefici del seu negoci. En canvi, la pràctica totalitat dels escriptors que conec –o que he saludat– no poden ni tan sols malviure dels rendiments dels drets d’autor dels seus llibres, per molts que en tinguen. Els pocs que han aconseguit viure de l’escriptura –que no de la literatura– són els qui han reeixit a ajudar-se la creació literària amb la col·laboració periodística, la ressenya o la traducció. No ens ha d’estranyar, doncs, la raó que fan servir alguns autors per argumentar la seua participació en els blasmats premis literaris: «Amb l’import del premi compre temps per poder escriure». Algú potser s’atrevirà a objectar-hi que la literatura exigeix una actitud vocacional que no ha de valorar la compensació econòmica, a la qual cosa li replicaré –sense acritud, malgrat tot– que la vocació és cosa de frares i mongetes colpits per la mística de les missions tercermundistes. Sense temps, sense salari, no...

L'Arturo, Penadès i jo fèiem un trio de manobres d'allò més discordant, però malgrat tot ben avingut. Vam coincidir a treballar junts farà cosa de dotze o trezte anys anys. Un contracte de caritat i misericòrdia pagat a mitges entre l'ajuntament i l'INEM. Sis mesos de contracte per iniciar la remodelació d'una cèntrica plaça de Xàtiva i refer un vell jardí. L'Arturo era poc o menys de la meua edat, potser un any més major, i Penadès ens en treia una dotzena: voltava la cinquantena i ja es delia perquè el jubilaren i poder dedicar-se a temps complet a caçar amb gos. L'Arturo tenia allò que se'n diu problemes amb la beguda: de bon matí, quan encara no ens havíem posat al tall, ja s'havia trabucat coll avall un parell de copes de conyac, raó per la qual els seus bon dia habituals exhalaven ferum de Terry; i les cerveses se les trascolava a foc seguit, a gallet i d'un glop. A pesar d'aquesta addició als líquids alambinats i fermetats, a l'...

Foto. Vilaweb CONTRA MIRA I TOTS ELS ALTRES (tria d'articles publicats al blog En roba de batalla) https://drive.google.com/file/d/0BxOzhEFpsJG5N1g3TXpiTjBreU0/view?usp=sharing

El conte «La carta dels morts» estava inclòs en el llibre «Hòmens i falagueres i altres relats» (3i4, 2011). Ací el teniu en la versió original en català i en la traducció que n'ha fet a l'anglès Jan Reinhart .  Jan Reinhart (1964) tradueix literatura dels idiomes ibèrics a l’anglès. Entre les seues traduccions editades hi ha el conte “Clara Bou” (Pep Puig) en Best European Fiction 2012 . Actualment dirigeix les col.leccions de m ú sica i vídeo a Rutgers University a Nova Jersei, EEUU. Anteriorment va treballar com a periodista per la premsa diària al Mig Oest i Costa Est. LA CARTA ALS MORTS https://drive.google.com/open?id=0BxOzhEFpsJG5YWh2amhQUFVEemc LETTER OF THE DEAD https://drive.google.com/open?id=0BxOzhEFpsJG5d2M5MFZCbTk4bkk

Eton-2004 (Intervenció dins els actes del 50th Annual Conference of the Anglo-Catalan Society" i el "11th Colloquium of the North American Catalan Society". Eton College, Anglaterra, 17-19 de desembre 2004.) 1.La unitat del català: de l’esperança a la fragmentació En la convocatòria d’enguany, l’Encontre d’Escriptors dels Premis Octubre de València va debatre sobre els encerts i els desencisos de la Transició 1 . Tancava el cicle de debats la taula redona que havia d’abordar “la fragmentació de la literatura catalana”. La qüestió era adient al període polític sobre el qual es discutia, atès que la Transició ha provocat, fent balanç provisional, algunes víctimes. La més important, per a nosaltres, la unitat del català, i, com a conseqüència, la fragmentació de la literatura catalana.    Després de la mort del dictador, ens pensàvem –ho anhelàvem– que la llengua i la literatura catalanes havien d’encetar el camí cap a la unitat efectiva, després de seg...

Aquest text va ser la meua aportació a un cicle organitzat per l’AELC a València - - Literatura: Teoria i pràctica - - , el 5 de maig de 2006 . Hi van intervenir narradors, poetes, professors, crítics… Vaig participar-hi en el cas de la narrativa, amb J. J. Isern i Enric Sullà com a companys de debat i Carles Bellver de moderador. La literatura catalana, referida ací en la seua totalitat, té avui la nòmina creadora més sòlida i extensa de tota la seua l’atzarosa història. Tanmateix, el seu prestigi social és ben bé inapreciable, diríem que purament estacional, i sovint de “cos present”. De més a més, avui l’abast de la literatura catalana està sent reduït bàsicament a les fronteres purament catalunyeses, amb algun afegit maquillador amb què mitigar la picor de la mala consciència. Les conseqüències de la política (el reeixit exterminacionisme espanyol i l’apocament polític nostrat a l’hora de defensar-nos-en) han influït negativament en el projecte de consolidació d’una lit...