In fraganti crimine
 |
| Fotografia de la coberta Xavier Susanna |
El comissari i dos policies
van entrar a la casa a les valentes, tot enderrocant-ne la porta en
una atabalada empenta a trio. Pistoles en mà van córrer cap a la
saleta, on van enxampar un paio, el qual, amb posat de cruel
insistència, apamava la gorja a una tia. L’atrafegat homicida, en
adonar-se de la presència policíaca, amollà la víctima i provà a
fugir. Però el comissari, tot i novell, i escarransit, se li tirà
al damunt i aconseguí d’immobilitzar-lo i l’emmanillà.
L’exitós comissari se’l
mirà amenaçador i l’advertí: «Aquest viatge no et valdran
romanços: t’hem agarrat in fraganti crimine!».
I l’escanyador, posant cara
de pertorbador èxtasi, talment li estigueren sacsant dolçament la
verga, declamà:
Beatus ille, qui procul
negotiis,
ut prisca gens mortalium,
paterna rura bobus excercet
suis,
salutus omni faenore...
Publicat a la revista 4 GATS.
1987?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada