In fraganti crimine

Fotografia de la coberta Xavier Susanna


El comissari i dos policies van entrar a la casa a les valentes, tot enderrocant-ne la porta en una atabalada empenta a trio. Pistoles en mà van córrer cap a la saleta, on van enxampar un paio, el qual, amb posat de cruel insistència, apamava la gorja a una tia. L’atrafegat homicida, en adonar-se de la presència policíaca, amollà la víctima i provà a fugir. Però el comissari, tot i novell, i escarransit, se li tirà al damunt i aconseguí d’immobilitzar-lo i l’emmanillà.
   L’exitós comissari se’l mirà amenaçador i l’advertí: «Aquest viatge no et valdran romanços: t’hem agarrat in fraganti crimine!».
    I l’escanyador, posant cara de pertorbador èxtasi, talment li estigueren sacsant dolçament la verga, declamà:
Beatus ille, qui procul negotiis,
ut prisca gens mortalium,
paterna rura bobus excercet suis,
salutus omni faenore...


Publicat a la revista 4 GATS. 1987?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La terra lliure

La mare morta

Sentències comentades i altres digressions parèmiques per a entretindre el confinament durant la pandèmia del coronavirus