Dones d'aigua, hòmens de fang a les llibreries



Dones d'aigua, hòmens de fang és una rondalla. Els diccionaris diuen que una rondalla és un relat popular, de transmissió oral, de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals. En aquesta narració intervenen personatges del nostre imaginari màgic col·lectiu: les dones d'aigua (goges, encantades...). Copie ací part de la definició del DCVB: «Nom que es dóna a certs éssers fantàstics femenins que es consideren com a habitadors de pous, fonts, balmes subterrànies i altres llocs on hi haja aigua. Se'ls atribueix una gran bellesa, com també una intervenció generalment benèfica en els afers dels hòmens».

Una manera de suportar l’horror de la realitat, però també d’enfrontar-s'hi, és traslladar-la a un univers màgic i alternatiu. El dia que el pare d'Aurora, soldat republicà, torna d'improvís de la guerra, l'estació de Xàtiva és bombardejada. L'Angeliu, el germà menut d'Aurora, que cada dia va a esperar son pare a l'estació amb l'esperança del retorn, mor en el bombardeig. La guerra s'acaba pocs dies més tard i el pare d'Aurora s'ha d'ocultar per por a les represàlies dels vencedors. El falangista Miserachs sap que s'amaga pels voltants, i per tal de capturar-lo no dubta a assetjar tant l'adolescent Aurora com sa mare. Assetja la mare, desitja la filla. I gaudeix amenaçant-les, atemorint-les. Tanmateix, en la realitat que Aurora ha reconvertit per a superar la desesperació, Miserachs no és un falangista obstinat i cruel que busca son pare per a matar-lo: Miserachs és un sicari del poder de les Aigües. Perquè Aurora i sa mare provenen de la sobrenatural nissaga de les dones d’aigua, nimfes ancestrals. Sa mare es va casar amb un humà i va transgredir les lleis de les Aigües. Miserachs té la missió d'aconseguir per qualsevol mitjà restablir aquesta llei: que l'aigua torne a l'aigua, que el fang continue sent fang.
 
No obstant això, l’entorn màgic no emmascara la terrible realitat d’aquella postguerra, ni la desdibuixa. Donesd’aigua, hòmens de fang s’inspira en el món llegendari popular per a narrar una història sobre impietat –i la crueldat inhumana– dels vencedors i la indefensió –i la resistència sobrehumana– dels vençuts.
 
Aquesta novel·la curta és el resultat d'allargar el relat del mateix títol que vaig escriure per al grup Amuntavall Teatre. El muntatge va estrenar-se a Xàtiva el dia 28 d'octubre de l'any passat al Gran Teatre de Xàtiva. Aviat es podrà veure també al Teatre Micalet de València, els dies 25, 26 i 27 d'octubre.

El dia 28 de setembre, dissabte, es farà la presentació a la llibreria la Costera de Xàtiva, a les 19'00. Amb la participació d'Amuntavall Teatre.
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sentències comentades i altres digressions parèmiques per a entretindre el confinament durant la pandèmia del coronavirus

QUI DE CASA SE'N VA

Ulysses i el fantasma foraster