Entrevista a L'Informador sobre «Dones d'aigua, hòmens de fang»
“Els lectors que coneixen i comparteixen amb l’autor la geografia on té lloc l’acció dels personatges fan una lectura més rica en matisos que la resta de lectors”
Aquesta vesprada, l’escriptor xativí Toni Cucarella presenta a la
Llibreria La Costera la seua última obra “Dones d’aigua, hòmens de
fang”, un relat que es desenvolupa a Xàtiva i Sorió. Amb ell hem parlat
per a conèixer tots els detalls.
Què
trobarà el lector en "Dones d'aigua, hòmens de fang"?
Trobarà
una rondalla. No en el sentit tradicional, sinó un relat, com diu la
definició del diccionari, de caràcter fantàstic amb elements
reals, o viceversa. Un relat que explica la crueldat dels vencedors
de la guerra sobre els vençuts; la persecució, l'assetjament, la
humiliació a què foren sotmesos. Parla d'una guerra nostra, però
podria ser qualsevol altra, d'abans o d'ara. En aquest relat, el
personatge principal, Aurora, per tal de resistir la brutal realitat
que viuen ella i la seua família, trasllada aquesta realitat a un
món paral·lel, fantàstic, on ella i sa mare són dones d'aigua,
éssers sobrenaturals. És així com pot enfrontar-se al terror dels
vencedors.
En
què s'ha basat per realitzar aquesta obra?
En
la nostra memòria col·lectiva, en la nostra història. La de Xàtiva
en particular: el bombardeig, la repressió que van patir els
xativins en aquella postguerra, les presons i els afusellaments de la
Casa Blanca... En la part fantàstica, he recuperat una criatura del
nostre imaginari col·lectiu, l'encantada o dona d'aigua, que viu als
rius, als barrancs... Diu la tradició que és d'una gran bellesa
(cabells rossos, ulls verds), que s'apareix als hòmens i els ofereix
el seu amor o un tresor que els mostra. L'home, cabdellat per la
cobdícia, menysprea la dona i tria el tresor. I llavors es queda
sense res.
El
relat es desenvolupa a la ciutat de Xàtiva, un al·licient més per
al lector de la zona.
Aquesta
es desenvolupa entre Xàtiva i Sorió. Xàtiva és la meua
fantàpolis, com Macondo ho és per a García Marquez o Bahia per a
Jorge Amado. Ja ho diuen, que la gran literatura universal sovint és
profundament local. Els lectors que coneixen i comparteixen amb
l'autor la geografia on té lloc l'acció dels personatges fan una
lectura més rica en matisos que la resta de lectors.
Aquesta
obra es va presentar al Gran Teatre de Xàtiva fa un mesos de la mà
d'Amuntavall Teatre. Com ho valora?
Aquell
text, el de l'obra de teatre, és el text original. Arran de la
presentació de l'obra, alguns espectadors em preguntaren on podrien
trobar-lo. Però és un text fet per a AmuntAvall Teatre. Així que
vaig decidir intentar allargar el text per aconvertir-lo en novel·la.
M'ha resultat més difícil del que esperava. Perquè com més
l'allargava, més pervertia l'original. Per això el text del llibre,
encara que és més llarg que el text teatral, té l'extensió d'una
novel·la curta. Jo espere que obra teatral i el llibre facen un bon
trajecte en paral·lel. De fet, els dies 25, 26 i 27 d'octubre es
representarà al Teatre Micalet de València.
Com
a xativí, què suposa presentar aquest llibre a casa?
A
casa sempre "triomfes": hi acudeixen els parents, els
amics, els saludats... S'ompli la llibreria. És una manera de
prendre impuls, amb la força de la gent de casa que t'anima en
aquesta cursa contra l'analfabetisme funcional, la incultura
vocacional, l'IVA contra la cultura, la política cultural
antivalenciana... Un bon impuls per començar la batalla, des de
Xàtiva.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada