Entrades

Sorió des d’un no-lloc

Imatge
Contemple el terme des de la terrassa superior del Gran Centre Comercial i d’Oci. Plou i no hi ha ningú a les taules exteriors de la cafeteria on acabe de fer-me un cafè. No és pel mal oratge que no hi ha parròquia, sinó per l’hora: els qui treballen a jornada intensiva, que hauran dinat tard, ara estaran becant-la; i els qui la fan partida fa no res que s’han incorporat a la tongada de la vesprada. És un bon moment per fer la compra a l’Híper: sense cues ni aglomeracions. Aquesta buidor, díriem que lassa, contrasta amb el guirigall que hi va haver ahir mateix, diumenge. En una de les sales del cinema projectaven l’exitosa Avatar en sistema 3D. Grans efectes especials només apreciables a través d’unes ulleres també especials. Això va ser ahir diumenge. Avui, però, dia de pantaló vell, sense ulleres especials, a ull cru, i gairebé en soledat, guaite el paisatge conegut: llocs que tenen nom i que són singulars i únics. Els contemple des d’un no-lloc, des de la terrassa d’un G

VINT MÉS VINT MÉS (20+20+). Amb Feliu Ventura vers l'infinit

Imatge
Vint anys refilant cançons com un gafarró en lo més alt del taronger. I jo voldria que durares tant o més que un cul de morter en un bancal i donares més faena que un porc en un regat, i qui tinga ràbia que rosegue ferro! Que ja sabem que és curt el jornal del cantat honrat que no canta per alçar el pet, sinó per moure el pensar i agrair l'estima. I encara que d'anar sempre rostària amunt la cama es cansa, t'ajudarem a refer l'alè perquè mantingues la veu, com a mínim, un altra vintena més. Text d'amic a amic: Feliu Ventura, 20 anys en directe Ja us heu apuntat per viatjar amb Feliu Ventura VERS L'INFINIT?  Podeu apuntar-vos ací .

El destí ineludible de Salvador Messia

Imatge
– Qui ets tu? Ell no es va negar a respondre i confessà clarament: – Jo no sóc el Messies. Evangeli segons Joan 1, 19-20 Cague’n l’as d’oros i el xiquet dels collons!, va vociferar l’avi Josep, de malnom l’Orot per la repicada imprecació amb què sempre s’acompanyava el dir, fóra per a exaltar-se, encetar enhorabones o renegar com un carreter, patriarca vell i boterut de la família Messia, amb la carnassa enforfoguida en la cadira de repòs, setial preeminent que simbolitzava el més elevat escalafó de la jerarquia familiar, quan la fadrina de la casa, una xicota apocada i poregosa, del barri del Raval, va avisar la caterva que celebrava l’onomàstica del cap de casa, quan ja tothom –vint-i-dos entre fills, filles, nores, gendres, nétes i néts– esperava que els escudellaren el plat de paella, el motiu pel qual Salvoret, sisè nét de la dinastia Messia, no havia comparegut a taula a l’hora que els bons costums i la recta disciplina exigien.     Que el menut Salvore

Experiència i conclusió d'un corredor que va haver d'abandonar la cursa

Imatge
Publicat en e l llibre de 75è aniversari de l'IES Josep de Ribera de Xàtiva (2009) Imaginem-nos que un prestigiós club de curses d’obstacles decideix celebrar el 75è aniversari de la seua fundació. Per a tan devanible efemèride preparen la publicació d’un llibre en el qual, posem per cas, repassaran la dilatada i fructífera història del club, alhora que recordaran els seus membres més brillants, entre entrenadors i atletes, alguns dels quals han convidat a posar en paraules memòries i opinions. Heus ací, però, que entre els convidats a col·laborar-hi figura un antic membre que, tot i que ha tret medalles en altres disciplines –no caldrà especificar si alguna o no cap de metall noble o totes d’impur aliatge–, en el temps en què va pertànyer al club no solament no consta que guanyara cap cursa, més te’n diré: no va acabar-ne cap. Aquesta és –pam amunt, pam avall– la meua contrariada circumstància en aquesta col·laboració per al 75è aniversari de l’IES Jos

Presentació del llibre de fotografies «Xàtiva. Passeig Monumental»

Imatge
  Ahir presentàrem a la Casa de Cultura el llibre Xàtiva. Passeig Monumental. Es tracta d'un recull de fotografies, en blanc i negre, organitzades en forma de passeigs per la ciutat, a través dels quals proposem mostrar i donar a conèixer millor, a propis i a visitants, el passat històric, monumental i artístic de la ciutat de Xàtiva. El llibre ha estat a cura d'Antoni Martínez Revert, el pròleg és de Carles Sala, les fotografies són de Miquel Sala i de Julián Garcia, la maquetació és d'Artur Heras, i s'ha imprès als obradors de Martín Impressors de València. Jo he col·laborat, amb Antoni Martínez Revert, en l'elaboració dels textos que acompanyen les fotografies. A continuació podeu llegir el text que vaig preparar per a la presentació. Encetaré la meua intervenció amb un relat popular que de ben segur alguns recordareu... Això era i no era un llaurador que posseïa algunes terres, i arribat a certa edat va començar a preocupar-se per l'ús que

«Dones d'aigua, hòmens de fang» al Gran Teatre de Xàtiva

Imatge
Amuntavall Teatre torna a posar en escena «Dones d'aigua, hòmens de fang» al Gran Teatre de Xàtiva. Serà el dia 3 de maig, divendres, a les 22'30. Les entrades es poden adquirir a la Casa de la Joventut, Sorpréndele i la Llibreria la Costera. Preus: Platea: 10 euros. Amfiteatre: 7 euros. Llotja: 7 euros. Fotos de l'obra

Ulysses i el fantasma foraster

Imatge
Ulysses i el fantasma foraster . Perifèric Edicions, Catarroja. Premi Premi Benvingut Oliver de Narrativa Juvenil de Catarroja 2006 Premi Samaruc de Narrativa Juvenil 2007. 1ª edició, març 2007 2ª edició, juny 2009. Aquesta és una història d'amistat entre un rodamón sense pàtria ni destí i una ànima en pena que busca algú que porte les seues despulles al poble on va nàixer. La novel·la, tot i adreçada a un lector que s'inicia en la seua formació literària, intenta aportar un punt de vista sobre alguns aspectes de la problemàtica de la immigració. Però no amb la intenció de justificar-la, sinó de presentar-la com el que realment és: una de les pitjors tragèdies de la humanitat. La immigració al capdavall és una forma d'exili. Només genera riquesa al capitalisme criminal que obliga les persones a abandonar casa seua per ser explotats en un altre país o per morir enmig de la mar... La immigració desestructura les societats d'origen i desestabilitza le