Dones d'aigua, hòmens de fang sobre l'escenari

-

 





El 28 d’octubre de 2012 es va estrenar al Gran Teatre de Xàtiva Dones d’aigua, hòmens de fang. Era la culminació d’un projecte de col·laboració amb Amunt Avall Teatre, un grup singular que combinava text i música en directe, amb músics en escena i una sola actriu: Rosa Barberà. La producció partia d’un relat meu que es completava amb música original composta per Darío Giner.

Eren anys de govern del Partit Popular a Madrid, a la Generalitat Valenciana i a molts ajuntament valencians. L’animadversió a la cultura valenciana expressada en català era tanta o més que ara. Aquesta hostilitat va impedir que poguera representar-se amb normalitat als teatres valencians. L’obra va estar també en cartell al Teatre Micalet de València. Mesos més tard de l’estrena, va aparèixer publicat el text com a novel·la curta a l’editorial Bromera. Un text que, tot i ser prou fidel al que es representava als escenaris, conté alguns canvis i afegits amb la intenció d’allargar-lo i adaptar-lo al nou format.

L’obra, doncs, tot i haver obtingut una bona rebuda per part dels espectadors, va fer poc de recorregut pels teatres. Amunt Avall Teatre ha desaparegut dels escenaris, però l’esforç i el resultat excel·lent d’aquella empresa no ha de caure en l’oblit. A YouTube tenim l’oportunitat de recuperar aquella magnífica producció teatral:







Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les cordes al coll

-
Imatge
Foto: Dorothea Lange «‒ Ai, Senyor! ‒ i amb l’alè escalfava les manetes moradenques de la petita, o es treia el pit a fora i li donava a mamar, bo i caminant. El seu marit anava al davant amb el gep de la càrrega, i a penes es girava per dar-li temps d’aconseguir-lo, tot atrafegada amb el pit nu, estirant per la mà la nena que la seguia darrera.» Giovanni Verga. PA MORÈ. Traducció de Santiago Masferrer. TORNAR AMB LES CORDES AL COLL: Expressió que significa tornar d’un afer amb les mans buides, siga per mala fortuna o per mala administració. Antany hi havia el costum de pactar la criança d’un animal jove durant un període de temps –un any, dos anys– i en acabant retornar-lo al propietari. Per exemple, un bou. El propietari i qui prenia l’encàrrec acordaven una quantitat pel manteniment de l’animal. Se’n podien demanar bestretes fins a exhaurir la xifra acordada. Es considerava que era millor no demanar-ne cap, o les mínimes possibles. Els qui no havien sabut administrar-se i havien ...
Més informació

Sentències comentades i altres digressions parèmiques per a entretindre el confinament durant la pandèmia del coronavirus

-
Imatge
Gegants vells de Xàtiva. Foto Toni Marzal Poc després de decretar-se l’estat d’alarma per la pandèmia del Coronavirus, l’empresa per a la qual treballe (Correos) em va comunicar que per edat i patologies prèvies forme part del grup de persones de risc i em va aviar cap a casa, a confinar-m’hi a jornada completa. A través del grup de WhatsApp dels companys i companyes de la meua Unitat (Xàtiva i contornada), comentava alguna qüestió de cultura popular que algun company m’hi posava. D’ací va nàixer la proposta de realitzar un breu apunt diari intentant aclarir l’origen d’algunes sentències populars, mentre durarà el confinament. He d’advertir que estan escrits a raig, sostinguts més pels fonaments de la desordenada memòria que no de la científica documentació. Fet i fet, no hi ha cap pretensió de mestratge, sinó de senzill i amè entreteniment. La intenció és remoure la tradició oral, reviscolar-la perquè continue rodant de boca en boca, per a mantindre-la, mentre puga ser,...
Més informació

De les 1000 fonts

-
Imatge
  De les 1000 fonts  / acrílic sobre tela / 50x50 cm / 2022    © Miquel Mollà El senyor Schulz ha vingut a Xàtiva a fer el turista. Li han dit, a la població de la costa on passa l’estiu, que és una ciutat històrica. L’anomenen La Ciutat de les 1000 Fonts . El senyor Schulz és un enginyer jubilat que setanteja. Al senyor Schulz li agraden les fonts, els aqüeductes, els pous, els aljubs: li interessa tot allò que tinga relació amb l’aprofitament humà de l’aigua. I li agrada, quan plou, llevar-se el barret i deixar que l’aigua impacte sobre el seu cap pelat, que li xorrolle bescoll avall i per les galtes de la cara. El senyor Schulz ha arribat en tren a la ciutat. Dia d’agost. Passat de prou el ple migdia. Només eixir de l’estació, al bell mig de la plaça, una font li ha donat la benvinguda. Però és una font ornamental. No s’hi pot beure. I el senyor Schulz ha notat, només rebre el colp del sol, una sobtada i terrible sensació de set. Set d’aigua. Enfront hi ha un ba...
Més informació