Si té fe, guanyarà milions

 

SI TÉ FE, GUANYARÀ MILIONS!


Feliços els qui, sense haver vist, arriben a la fe.

Evangeli segons Joan 20, 29 


Són passades les vuit de la nit i Tomàs Tomàs regressa a la llar després d’una esgotadora jornada laboral. El rep la casa a les fosques. Encén el llum de l’entrada. Al saló-menjador, sobre el televisor, ocultant la foto de boda de la seua filla Remei i Víctor, hi ha una nota escrita i firmada per la seua dona: «He hagut d’anar a ca la xicona perquè Víctor i el xic són al llit amb febra. Si tens gana, al frigorífic hi ha companatge. Tornaré quan podré

Tomàs Tomàs doblega la nota i la col·loca sota el marc de la foto. Es lleva l’anorac, de la butxaca del qual ha tret prèviament un periòdic esportiu plegat i arrugat. Abandona l’anorac damunt d’una cadira. S’ajoca al sofà. Desplega el periòdic i llig.

Sona el telèfon en la tauleta vora el sofà. Tomàs Tomàs deixa caure el periòdic damunt les cames. Creu que podria ser la seua dona: potser el Víctor i el xiquet no estan més bé i li telefona per a dir-li que aquesta nit s’hi quedarà, a ca la filla. O que ja se’n torna. Allarga el braç i pren l’auricular.

Digues... –murmura, imaginant que li respondrà la veu familiar.

El senyor Tomàs Tomàs? –inquireix, però, una estrident veu d’home.

Tomàs Tomàs dubta, però assenteix:

Jo mateix.

Que viu al carrer Nostre Senyor Ressuscitat número vint-i-u, tercer setena...? –la veu estrident ha pujat de to, ben bé exaltada.

Sí -confirma Tomàs Tomàs, desconcertat.

FANTÀSTIC! –exclama en un crit la veu del telèfon. De fons s’escolta un esclat d’aplaudiments– Senyor Tomàs Tomàs, li he de comunicar que ara té vostè l’oportunitat irrepetible de guanyar CENT MILIONS DE PESSETES!

Cloc... Tomàs Tomàs penja l’auricular. «Imbècil... Sempre tocant els collons, aquests bromistes desficiosos», remuga.

Reprèn la lectura del periòdic: STOITXKOV EXPULSAT AL MINUT SIS DE PARTIT. «Tocacollons d’Stoitxkov, tens el geni massa curt...», opina entre si.

Sona de nou el telèfon. Tomàs Tomàs torna a deixar caure el periòdic sobre les cames. Possiblement ara sí que serà la seua dona, suposa. Allarga de nou el braç i agafa l’auricular.

Digues –repeteix, segur de sentir, ara sí, la veu coneguda de la seua dona.

Senyor Tomàs Tomàs! – crida la mateixa veu d’home d’adés–, no és una broma: vostè pot guanyar, ARA MATEIX, cent milions de pessetes, gentilesa d’Electrodomèstics TKT®, tecnologia alemanya per al seu confort...! Només ha de dir...

Que te’n vages a tocar-li la figa a ta tia! Fill de puta! –esclata Tomàs Tomàs-

Cloc! «La mare que t’ha parit...»

Tomàs Tomàs insisteix a llegir el periòdic. Esbufega. Pel seu cap corren imprecacions, renecs, insults... Llavors, torna a sonar el telèfon... Engrapa l’auricular amb ràbia. Ara no creu que siga la seua dona qui telefona. Per això escup:

Fill de puta! Malparit!

Cloc! Terrabastall: el telèfon cau de la tauleta... bip, bip, bip, bip... Tomàs Tomàs el contempla en terra sense intentar cap moviment. «Ja l’arreplegaré després», decideix. Torna a prestar atenció al periòdic.

Ha transcorregut un quart d’hora des de la darrera trucada. El telèfon continua en terra. Tomàs Tomàs interromp la lectura del periòdic en escoltar un creixent barbull que prové de l’escala. Uns segons més tard, sona el timbre de sa casa. Tomàs Tomàs tanca el periòdic, s’alça del sofà i s’acosta a obrir.

Es tira de cara un individu alt, jove, ben vestit, rialler com un gínjol, el qual, tot d’una, li amorra un micròfon. Al seu darrere, un altre paio l’encanona amb una càmera de televisió i un grapat de veïns s’atropellen encuriosits en el replà, estirant els caps per a no perdre detall del que passa. Tomàs Tomàs no se’n sap avenir. El del micròfon baladreja:

En directe des del Canal Deu, per a tot el país, Walter Casadevall presentant-los el concurs de més audiència de tota la televisió europea: LA FE MOU MILIONS!, patrocinat per Electrodomèstics TKT®, tecnologia alemanya per al seu confort! Som a casa del senyor Tomàs Tomàs, al carrer Nostre Senyor Ressuscitat número vint-i-u –i li diu, a Tomàs Tomàs, amorrant-li el micròfon–: Senyor Tomàs Tomàs, sap que ha perdut cent milions de pessetes? CENT MILIONS!

Tomàs Tomàs fa una expressió atònita.

Cent milions, acaba de perdre, senyor Tomàs Tomàs! Ha perdut cent milions per no haver tingut prou fe! Només havia d’haver respost a la nostra pregunta, només havia d’haver dit, amb tota la fe: SÍ, VULL CENT MILIONS! I hagueren sigut seus a l’instant!

Qui-quina broma és... –balbucejà Tomàs Tomàs.

Res de broma, senyor Tomàs Tomàs! Connecte ara mateix amb el Canal Deu del seu televisor, i ho comprovarà!

Tomàs Tomàs corre cap al televisor. El segueixen el presentador del concurs, el càmera i uns quants baciners dels més atrevits. Tomàs engrapa el comandament i engega l’aparell... La seua figura desconcertada ocupa la pantalla. Darrere seu hi ha el presentador, amb la seua expressió de gínjols exultants.

Ja ho veu, senyor Tomàs Tomàs: CENT MILONS haurien sigut seus si haguera posseït un bri de fe! Un bri de fe només, senyores i senyors! Cent milions, gentilesa de la nostra firma patrocinadora Electrodomèstics TKT®, tecnologia alemanya per al seu confort... I vostè, amic Tomàs Tomàs, no desespere perquè a pesar de tot li ha correspost un extraordinari premi de consolació: Una magnífica torradora de pa TKT®, tecnologia alemanya per al seu confort! Un excel·lent aparell que combina la millor tècnica amb un disseny d’avantguarda i amb la garantia d’una marca de confiança com és TKT®, tecnologia alemanya per al seu confort... I vostès, amigues i amics teleespectadors, estiguen pendents del seu telèfon cada dia! Si tenen prou fe, podran aconseguir regals importants i fins i tot el premi estrella del programa: cent milions de pessetes! Si té fe, guanyarà miliooooooons!


Aquest relat formava part del llibre Llet agra i altres històries com sagrades (2002)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sentències comentades i altres digressions parèmiques per a entretindre el confinament durant la pandèmia del coronavirus

La profecia

Amb tanda