25 anys de la Revolta dels Segells

Aquest relat volia pertànyer al gènere, si fa no fa, de la política-fícció. Va ser publicat al dominical del Diari de Barcelona l'11 de novembre de 1990. 

 

25 anys de la Revolta dels Segells

El 14 d'abril de l'any 2001, el monarca espanyol Joan Carles I abdicava de la corona i es retirava a practicar esports nàutics a Mallorca, deixant així el tron al seu fill, el príncep Felip. Per celebrar aquest esdeveniment, l'Ajuntament de la ciutat de Xàtiva va prendre una decisió que hauria de provocar incidents lamentables i, a la fi l'abolició de les institucions polítiques catalanes, les quals havien estat restaurades el 1979. Fa 25 anys d'aquell tràgic succès.

Ara s'acompleixen vint-i-cinc anys de la Revolta dels Segells, aquells lamentables incidents que succeïren a Catalunya el juny de l'any 2001, i que tingueren com a conseqüència la definitiva abolició de les institucions polítiques catalanes, les quals havien estat reinstaurades l'any 1979.

    Tanmateix, la Revolta dels Segells va tenir el seu origen enllà de les fronteres administratives del Principat, concretament a la ciutat de Xàtiva. Arran de la Guerra de Successió (1702-1714), aquesta ciutat havia estat incendiada i els seus habitants desterrats per ordre expressa del vencedor de la confrontació, i iniciador de la dinastia borbònica al tron espanyol, Felip V. Anys a venir, però, els xativins se'ns prendrien la revenja tot castigant el monarca incendiari, representat en un quadre que encara es conserva al museu municipal d'aquella població, a romandre per sempre més penjat en posició de cap per avall. Aquest "per sempre més" s’extingiria també amb els successos de la revolta.

    El 14 d’abril de l’any 2001, el monarca espanyol Joan Carles I, que havia regnat d’ençà de la mort del general dictador Francisco Franco (1975), abdicava de la corona i es retirava al seu palau de Marivent, a ciutat de Palma, per practicar esports nàutics. Assumia la monarquia el seu fill Felip. I la coronació es celebrava el 2 de maig d’aquell mateix any, al monestir de l'Escorial.

    Amb motiu de la pujada al tron de Felip VI, l’Ajuntament de Xàtiva acordava per majoria la revocació de la condemna a la figura del primer borbó espanyol. Amb aquest acord homenatjaven el monarca del nou mil.lenni. La proposta va ser fortament contestada per la minoria nacionalista valenciana, que la considerava "un ultratge a la història de Xàtiva, un acte d'ofrena servil amb què es lliura a Espanya un país culturalment exterminat [...] Les úniques glòries de què pot desvanir-se (Espanya) són el fanatisme, la intolerància i l'extermini..." (Revista Harca, 25/04/2001).

    Des de Catalunya, la Plataforma per la Independència, una organització que agrupava un bon nombre d'associacions de caire independentista, al capdavant de la qual hi havia el poeta i agitador catalanista Lluís Navarro, acudia en suport de la protesta dels compatriotes valencians i organitzava una campanya amb el lema És molt senzill: enganxeu-lo cap per avall, incitant els catalans a emprar per a les seues cartes segells amb l'efígie de Felip VI i a enganxar-los al sobre de cap per avall.

    De bon començament, pocs es van prendre seriosament la campanya de la Plataforma. Fins que el 30 de maig els mitjans de comunicació informaven que el percentatge de cartes trameses amb el segell capgirat depassava el 30 per cent.

    L'impacte de la notícia el va aprofitar Lluís Navarro per afegir a la protesta inicial tot un clam per la lamentable situació social i cultural a Catalunya. Els serveis públics havien caigut en l'abandó més alarmant, l'atur no minvava, hi havia greus problemes d'habitatge, de contaminació, de delinqüència comú nascuda a redós de la marginalitat i la misèria... Amb aquest panorama, la proclama del líder radical de Justícia Social i Independència per a Catalunya trobava ressò social i resposta immediata: en una setmana, el percentatge de cartes amb el segell capgirat atenyia el 60 per cent.

    Així les coses, l'aleshores President de la Generalitat Jordi Pujol (l'avi Pujol), que tornava a ocupar el càrrec després del parèntesi obiolista (1996-2001), es reunia a Madrid amb el cap del govern espanyol Alfonso Guerra. Hi pactaren una declaració pública en contra de la protesta per part del President de la Generalitat, a canvi de la qual el govern central incrementaria la partida pressupostària destinada a l'autonomia catalana dos punts per sobre de la inflació prevista.

    El President Pujol feia la seva aparició per televisió el 9 de juny. Demanà calma i seny, i exhortà la població a deixar de secundar una protesta que "sols afavoreix obscurs interessos desestabilitzadors (referint-se a la Plataforma). Us exigeixo que us comporteu com el poble assenyat i pacífic que som".

    La rèplica de Navarro fou contundent: "Pacífics ho són els xais i acaben a l'escorxador". (Diari de Barcelona, 10/06/2001).

    L'endemà d'aquestes declaracions, l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall anunciava que havia creat un cos especial de vigilància que havia d'evitar que els elements subversius fessin servir la correspondència oficial municipal en profit de la protesta radical. El president Pujol trigà dos dies a sumar-se a la mesura; influí en aquest retard la confirmació que amplis sectors del seu electorat donaven suport a la consigna de la Plataforma.

    Però la gota que havia de vessar el got queia el 13 de juny. El Ministro de Transportes y Comunicaciones feia públic que anaven a treure de circulació a Catalunya tots els segells amb l'efígie de Felip VI. La notícia va provocar que escamots incontrolats que volien impedir l'execució de la mesura ministerial assaltessin estancs i oficines de correus. Aquest clima de violència i aldarull fou aprofitat pel govern de Madrid per introduir importants efectius de la Policia Nacional espanyola en territori català.

    El president Pujol, en un desesperat intent per controlar la situació des de la Generalitat, i alhora impedir que Madrid mogués les seves peces en un tauler que se li presentava cada cop més favorable, tornà a fer de la televisió, tot reprovant als catalans per la seva "deslleialtat als interessos de Catalunya, contra el seu tarannà assenyat i prudent (...) Amb aquests incidents hem perdut la possibilitat d'importants inversions econòmiques, i d'això, tots en sortim perjudicats."

    El president de la Generalitat predicava en el desert. La Plataforma estava decidida a mantenir la temperatura de la protesta malgrat la retirada dels segells de Felip VI. En trobaren la manera admetent l'ús que qualsevol segell, sempre que l'enganxessin cap per avall.

    El 21 de juny, el percentatge de segells capgirats assolia la fita del 67 per cent. Llavors Navarro va exigir al president de la Generalitat el suport a la protesta o la seva immediata dimissió, tot instant-lo a "honorar la memòria de Claris, Macià i Companys, que van saber defensar els ideals d'una Catalunya independent i justa".

    El president Pujol dimitia el 24 de juny. Mentre en feia l'anunci al Parlament, Navarro llançava la Plataforma a ocupar el carrer. Quan encara el president i els parlamentaris no havien abandonat l'edifici del Parc de la Ciutadella, milers de persones abarrotaven la plaça de Sant Jaume i els voltants. A les nou del vespre, el líder de la Plataforma prengué el balcó del Palau de la Generalitat i proclamà la República Catalana.

    L'endemà, Catalunya rebia el nou dia ocupada per l'exèrcit espanyol i la Policia Nacional. Navarro i els seus col.laboradors foren detinguts i empresonats. La Generalitat de Catalunya era abolida per un reial decret amb data de 24 de juny. I el segells, suprimits en tot el territori català, substituïts per l'actual i incòmode sistema de taxes que obliga l'usuari a desplaçar-se a propòsit fins a l'oficina de correus cada vegada que ha d'enviar una carta. De res no hi valgué l'extens memorial de greuges, adreçat al monarca Felip VI i al president espanyol Alfonso Guerra, redactat per la Fidelísima Real Sociedad Filatélica Española de Cataluña