In fraganti crimine
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEielyMbzNlgJc3sgy52iNeQ0CkDg1dfBdf8euMJxiYwDzODxlpdGcmrXJCpOtghfGj1KGBa12__KXYVNLVu71OvMVYeah3ikUHmYYMRtI23N-ajg0an8fTmPn_h1IpW_r8Bafa3CAHRl1lk/s320/IMG_20200430_0001.jpg)
Fotografia de la coberta Xavier Susanna El comissari i dos policies van entrar a la casa a les valentes, tot enderrocant-ne la porta en una atabalada empenta a trio. Pistoles en mà van córrer cap a la saleta, on van enxampar un paio, el qual, amb posat de cruel insistència, apamava la gorja a una tia. L’atrafegat homicida, en adonar-se de la presència policíaca, amollà la víctima i provà a fugir. Però el comissari, tot i novell, i escarransit, se li tirà al damunt i aconseguí d’immobilitzar-lo i l’emmanillà. L’exitós comissari se’l mirà amenaçador i l’advertí: «Aquest viatge no et valdran romanços: t’hem agarrat in fraganti crimine !». I l’escanyador, posant cara de pertorbador èxtasi, talment li estigueren sacsant dolçament la verga, declamà: Beatus ille, qui procul negotiis, ut prisca gens mortalium, paterna rura bobus excercet suis, salutus omni faenore... Publicat a la revista 4 GATS. 1987?