Toni Cucarella

Fotografia de la coberta Xavier Susanna El comissari i dos policies van entrar a la casa a les valentes, tot enderrocant-ne la porta en una atabalada empenta a trio. Pistoles en mà van córrer cap a la saleta, on van enxampar un paio, el qual, amb posat de cruel insistència, apamava la gorja a una tia. L’atrafegat homicida, en adonar-se de la presència policíaca, amollà la víctima i provà a fugir. Però el comissari, tot i novell, i escarransit, se li tirà al damunt i aconseguí d’immobilitzar-lo i l’emmanillà.    L’exitós comissari se’l mirà amenaçador i l’advertí: «Aquest viatge no et valdran romanços: t’hem agarrat in fraganti crimine !».     I l’escanyador, posant cara de pertorbador èxtasi, talment li estigueren sacsant dolçament la verga, declamà: Beatus ille, qui procul negotiis, ut prisca gens mortalium, paterna rura bobus excercet suis, salutus omni faenore... Publicat a la revista 4 GATS. 1987?

Entrevista realitzada el 6 de març de 2019, per Begoña Navarro, per al seu programa Literatura de Frontera de Ràdio Canals. https://www.ivoox.com/literatura-frontera-epi-10-audios-mp3_rf_50461000_1.html

La terra lliure és una novel·la adreçada a això que anomenen públic (o mercat) juvenil, o siga lectura d'instituts. P ren idees de dues novel·les meues anteriors i d'un relat: Els camps dels vençuts , Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts i Kurdistan . H a estat rebutjada directament per una editorial i per dues més mitjançat la resposta del silenci.  Tot i les negatives, no crec que siga una mala novel·la. Lleugera potser sí, però no roín. Vull pensar que el rebuig és a causa del controvertit tema lingüístic, el qual potser podria moure polèmica dins i fora de les aules. En  comptes de reballar-la a la paperera de reciclatge he preferit penjar-la al blog. Algú hi haurà a qui li agradarà. La identitat: ser conscient de pertànyer a un món singular, a un paisatge, a unes veus. Allò que realment ens arrela a un lloc és la llengua que el descriu. Els mots. La llengua única que dóna nom a la terra que trepitgem i que treballem, que dóna nom a les plantes, als arbres:

https://vimeo.com/258961292

Accés al blog Toni   Cucarella en roba de batalla (2005-2014) https://blocs.mesvilaweb.cat/cucarella/

http://projectetraces.uab.cat/tracesbd/avui/av06696.pdf

Ruta literària pels espais de  Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts https://laxativadelsametlers.blogspot.com/p/inici.html

Conferència pronunciada a l'IES Josep de Ribera de Xàtiva l'any 1998 https://drive.google.com/open?id=1uP1LdPoPJp3xPsEoYDdsXWo6tBmGFqIs

Ara fa 10 anys, al blog En roba de batalla , vaig publicar el Manifest Contra el Cinisme dels Botxins. Ara que està de moda i en brega el terme i el concepte, també podríem retitular-lo: "Contra el cinisme dels supremacistes espanyols (i francesos)". ENS NEGUEM A SER EXTERMINATS “DEMOCRÀTICAMENT”   Han coincidit en el temps dues iniciatives que s’han expressat públicament contra l’existència del català: la declaració –recolzada unànimement per tots els seus membres– de l’ Académie française  contrària al reconeixement legal del català dins  la Constitució  francesa i el  Manifiesto por una Lengua Común  impulsat per intel·lectuals nacionalistes espanyols, amb el suport de partits polítics i fins i tot d’una cadena de televisió.   Dues iniciatives que si les comparem amb atenció veurem que totes dues són, en essència i en substància, producte d’una idèntica mentalitat totalitària i exterminacionista. Ambdues atorguen als idiomes espanyol i francès caràcter cohesiona