Entrades

La carta dels morts / Letter of the Dead

Imatge
El conte «La carta dels morts» estava inclòs en el llibre «Hòmens i falagueres i altres relats» (3i4, 2011). Ací el teniu en la versió original en català i en la traducció que n'ha fet a l'anglès Jan Reinhart .  Jan Reinhart (1964) tradueix literatura dels idiomes ibèrics a l’anglès. Entre les seues traduccions editades hi ha el conte “Clara Bou” (Pep Puig) en Best European Fiction 2012 . Actualment dirigeix les col.leccions de m ú sica i vídeo a Rutgers University a Nova Jersei, EEUU. Anteriorment va treballar com a periodista per la premsa diària al Mig Oest i Costa Est. LA CARTA ALS MORTS https://drive.google.com/open?id=0BxOzhEFpsJG5YWh2amhQUFVEemc LETTER OF THE DEAD https://drive.google.com/open?id=0BxOzhEFpsJG5d2M5MFZCbTk4bkk

La literatura catalana avui: minifundisme i fragmentació

Imatge
Eton-2004 (Intervenció dins els actes del 50th Annual Conference of the Anglo-Catalan Society" i el "11th Colloquium of the North American Catalan Society". Eton College, Anglaterra, 17-19 de desembre 2004.) 1.La unitat del català: de l’esperança a la fragmentació En la convocatòria d’enguany, l’Encontre d’Escriptors dels Premis Octubre de València va debatre sobre els encerts i els desencisos de la Transició 1 . Tancava el cicle de debats la taula redona que havia d’abordar “la fragmentació de la literatura catalana”. La qüestió era adient al període polític sobre el qual es discutia, atès que la Transició ha provocat, fent balanç provisional, algunes víctimes. La més important, per a nosaltres, la unitat del català, i, com a conseqüència, la fragmentació de la literatura catalana.    Després de la mort del dictador, ens pensàvem –ho anhelàvem– que la llengua i la literatura catalanes havien d’encetar el camí cap a la unitat efectiva, després de seg

Literatura: teoria i pràctica.

Imatge
Aquest text va ser la meua aportació a un cicle organitzat per l’AELC a València - - Literatura: Teoria i pràctica - - , el 5 de maig de 2006 . Hi van intervenir narradors, poetes, professors, crítics… Vaig participar-hi en el cas de la narrativa, amb J. J. Isern i Enric Sullà com a companys de debat i Carles Bellver de moderador. La literatura catalana, referida ací en la seua totalitat, té avui la nòmina creadora més sòlida i extensa de tota la seua l’atzarosa història. Tanmateix, el seu prestigi social és ben bé inapreciable, diríem que purament estacional, i sovint de “cos present”. De més a més, avui l’abast de la literatura catalana està sent reduït bàsicament a les fronteres purament catalunyeses, amb algun afegit maquillador amb què mitigar la picor de la mala consciència. Les conseqüències de la política (el reeixit exterminacionisme espanyol i l’apocament polític nostrat a l’hora de defensar-nos-en) han influït negativament en el projecte de consolidació d’una lit

La lluna vista des de la terra a través de la tele

Imatge
Aquest recull de relats va viure tres edicions a l'editorial Columna. La primera, dins la col·lecció Moderna, l'any 1990; la segona, dins la col·lecció Clàssica, l'any 1997; i la tercera, dins la col·lecció Columna Jove, l'any 2005. Actualment descatal·logat, vaig intentar reeditar-lo a l'editorial Bromera. Tanmateix, l'acord final va donar com a resultat la publicació de Paranys , on només hi apareixen 7 dels 11 relats del recull original.  En aquest blog podeu llegir dos relats d'aquell llibre: Contalla del dit prenyat La conversa El relat La conversa va ser triat per Francesc Calafat per a la seua antologia El conte a Valènci a (Edicions de la Magrana, 1999). I Nicotina va ser traduït a l'italià per Ursula  Bedogni per a l'antologia Il mare tra noi. Scrtitori catalani racontano , a cura de Nancy De Benedetto (Tullio Pironti Editori, 2008). De més a més, el grup La Bicicleta Teatre de Xàtiva va prendr

El relat segons Toni Cucarella

Imatge
Ressenya apareguda avui a la secció Panorama del periòdic Levante, firmada per Agustí Garzó.

El lledoner de l'home mort

Imatge
Fitxa tècnica de l'Editorial Bromera Els papers de Can Perla Darabuc.cat. Literatura per a infants i joves   KANTIKKA Intercanvi de rutes literàries agermanades per Xàtiva i Pedreguer

PARANYS, ressenyes, comentaris i vídeos

Imatge
Jesús M. Tibau llegeix PARANYS: https://www.youtube.com/watch?v=zlHEvP0JfrY El món s'acaba Entre el Túria i el Ridaura Vent de Xaloc

La llengua a pacte

Imatge
Tirar una cosa a pacte: desentendre-se'n, exposar-la a un risc (DCVB)   Tria d'apunts al voltant de fragmentació del català i les seues causes publicats al blog CUCARELLA EN ROBA DE BATALLA. (cliqueu l'enllaç per obrir el document) https://docs.google.com/file/d/0BxOzhEFpsJG5OHpJcWNyQ3NrN0E/edit

La casa dels pares, que la refarem al lluny

Imatge
Al món no hi ha res que siga més dolç que la pàtria d'un i els pares d'un, baldament s'habite una casa rica, al lluny, en país estrany... Ho diu Homer, tot referint el desig fervent d'Ulisses, qui anhela, com sabeu, retornar a Ítaca. És el mateix desig dels qui en aquests temps convulsos i globalitzats, d'insuportable modernitat líquida, han hagut d'abandonar la pàtria, és a dir, la casa dolça dels pares, i se n'han hagut d'anar a habitar en una casa al lluny, que amb tota probabilitat serà un cau pobre en un país estrany, i tot sovint hostil... Diuen els moderns que migrar és un dret. Tanmateix, migrar és exiliar-se: haver d'abandonar la llar. Exiliar-se no és un dret, doncs. Ni de bon tros. És un drama, una tragèdia, una injustícia. El dret vertader, el que fa prevaldre la justícia i evita la infàmia entre éssers humans, és no haver de veure's obligat a abandonar la casa on hi ha les arrels, ni que siga en busca d'un futur més dig

Presentació del llibre PARANYS a la Llibreria La Costera

Imatge
Presentació del llibre PARANYS (Bromera Edicions, 2014) a la Llibreria La Costera de Xàtiva. Amb Maria Josep Juan i Josep V. Martinez. 7 de novembre del 2014.