El poder no és de Déu, sinó de qui se n’arroga la voluntat, i l’executa com una decisió divina irrefutable. Per a l’amo, el dret de cuixa, la impunitat; per a la víctima, la submissió o la venjança. «L’oncle Cep va irrompre en la meua vida com un miracle bíblic quan ma mare es trobava a les portes de la mort. Frare fugit del convent on expiava pecats d’un altre, va retornar de la guerra amb més ronya que un pal de galliner i amb un estrafolari orinal on guardava temibles històries de pets. A ell vaig preguntar-li per la secreta identitat de mon pare, i la seua resposta va ser rotunda: És preferible la ignorància a conèixer el nom d’un fill de puta! Ell creia que la naturalesa de l’home és vegetal, i per això s’arrela a un paisatge, a una gent, a un vocabulari, i de tot plegat en deia pàtria, i que la pàtria és aquell lloc on vam aprendre a descapollar-nos la fava. Però jo odiava la meua pàtria. Odiava aquell paisatge on jo vivia en la misèria, on va morir ma mare encara jove, on l’on
Hola Toni, jo seguia les teues reflexions i comentaris quan tenies el blog a Vilaweb, de sobte el blog de Vilaweb va despareixer.
ResponEliminaM'agradaria saber el motiu pel que tancares el teu blig a Vilaweb i on tens ara el teu blog.
Salutacions cordials.
El blog En Roba de Batalla els vaig tancar fa mesos per fatiga. Em vaig cansar de moure debat. De més a més, no sóc periodista i no m'interessa el debat sobre qüestions d'actualitat. M'interessa només la literatura. M'hauria agradat mantenir accessible el blog de Vilaweb, però des que canviaren la plantilla els apunts se m'omplien de comentaris spam i no donava l'abast a eliminar-nos. Mantinc només aquest blog on practique esporàdicament, com a simple afició, el vici d'escriure. També tinc una pàgina de facebook, però és més aïnes un altaveu d'aquesta.
ResponEliminaGràcies per l''interès
Toni Cucarella