La llengua a pacte

-



Tirar una cosa a pacte: desentendre-se'n, exposar-la a un risc (DCVB) 

Tria d'apunts al voltant de fragmentació del català i les seues causes publicats al blog CUCARELLA EN ROBA DE BATALLA. (cliqueu l'enllaç per obrir el document)




Comentaris

  1. Unknown14 de juny del 2015, a les 15:40

    Hola Toni, jo seguia les teues reflexions i comentaris quan tenies el blog a Vilaweb, de sobte el blog de Vilaweb va despareixer.
    M'agradaria saber el motiu pel que tancares el teu blig a Vilaweb i on tens ara el teu blog.
    Salutacions cordials.

    ResponElimina
  2. Lluís Antoni Navarro Cucarella15 de juny del 2015, a les 9:04

    El blog En Roba de Batalla els vaig tancar fa mesos per fatiga. Em vaig cansar de moure debat. De més a més, no sóc periodista i no m'interessa el debat sobre qüestions d'actualitat. M'interessa només la literatura. M'hauria agradat mantenir accessible el blog de Vilaweb, però des que canviaren la plantilla els apunts se m'omplien de comentaris spam i no donava l'abast a eliminar-nos. Mantinc només aquest blog on practique esporàdicament, com a simple afició, el vici d'escriure. També tinc una pàgina de facebook, però és més aïnes un altaveu d'aquesta.

    Gràcies per l''interès

    Toni Cucarella

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

De les 1000 fonts

-
Imatge
  De les 1000 fonts  / acrílic sobre tela / 50x50 cm / 2022    © Miquel Mollà El senyor Schulz ha vingut a Xàtiva a fer el turista. Li han dit, a la població de la costa on passa l’estiu, que és una ciutat històrica. L’anomenen La Ciutat de les 1000 Fonts . El senyor Schulz és un enginyer jubilat que setanteja. Al senyor Schulz li agraden les fonts, els aqüeductes, els pous, els aljubs: li interessa tot allò que tinga relació amb l’aprofitament humà de l’aigua. I li agrada, quan plou, llevar-se el barret i deixar que l’aigua impacte sobre el seu cap pelat, que li xorrolle bescoll avall i per les galtes de la cara. El senyor Schulz ha arribat en tren a la ciutat. Dia d’agost. Passat de prou el ple migdia. Només eixir de l’estació, al bell mig de la plaça, una font li ha donat la benvinguda. Però és una font ornamental. No s’hi pot beure. I el senyor Schulz ha notat, només rebre el colp del sol, una sobtada i terrible sensació de set. Set d’aigua. Enfront hi ha un ba...
Més informació

Sentències comentades i altres digressions parèmiques per a entretindre el confinament durant la pandèmia del coronavirus

-
Imatge
Gegants vells de Xàtiva. Foto Toni Marzal Poc després de decretar-se l’estat d’alarma per la pandèmia del Coronavirus, l’empresa per a la qual treballe (Correos) em va comunicar que per edat i patologies prèvies forme part del grup de persones de risc i em va aviar cap a casa, a confinar-m’hi a jornada completa. A través del grup de WhatsApp dels companys i companyes de la meua Unitat (Xàtiva i contornada), comentava alguna qüestió de cultura popular que algun company m’hi posava. D’ací va nàixer la proposta de realitzar un breu apunt diari intentant aclarir l’origen d’algunes sentències populars, mentre durarà el confinament. He d’advertir que estan escrits a raig, sostinguts més pels fonaments de la desordenada memòria que no de la científica documentació. Fet i fet, no hi ha cap pretensió de mestratge, sinó de senzill i amè entreteniment. La intenció és remoure la tradició oral, reviscolar-la perquè continue rodant de boca en boca, per a mantindre-la, mentre puga ser,...
Més informació

Evocació de la calç

-
Imatge
  Carrer de les Ànimes (1981). Arxiu La Veu de Xàtiva Soc davant d’una paret blanca, una paret acabada d’emblanquinar. Com la pantalla d’un cinema pintada sobre un gran mur. Com ara la pantalla del cine Vernissa: escola durant el curs lectiu, cinema durant l’estiu. Cadires de boga en comptes de butaques. Cinema pobre, de barri popular: el Raval. Una evocació davant d’una paret blanca acabada d’emblanquinar: evoque la calç. Una paret blanca, immaculada. Una blancor brillant, neta, diria que perfumada. El perfum higiènic de la calç. Mirant-la, la paret blanca, m’hi adormiria. Evoque la bassa de calç que hi havia a l’entrada de la Societat d’Obrers del carrer de les Ànimes, i de retruc l’antic cementeri a l’interior, amb les restes escampades de les arruïnades làpides de marbre de Buixcarró, el qual, segons aventura el nostre Cronista Oficial, Agustí Ventura, remuntaria el seu origen al cementeri jueu que devia haver a la ciutat medieval, atès que el carrer del Fossar o de les Ànimes...
Més informació