Entrades

En homenatge a Vicent Andrés Estellés: Carta als Reixos

CARTA ALS REIXOS Senyors Reixos: Mos dirigim a vostès perquè mos han dit que vostès, a part de portar regals i casques, poden fer coses grans i mosatros en necessitem una de ben regran. El cas és que mon pare, ma mare i un veí del carrer on vivíem estan tancats a la presó, i al meu germà Tino i a mi mos han clavat en un centre d’acollida de xiquets i ja estem farts com a gossos d’estar ací. Tot és per allò que va passar amb el iaio Ramon, que en glòria estiga, però el meu germà Tino i jo volem tornar a estar en els pares perquè sabem que lo que van fer no és roín. I el meu germà Tino i jo volem molt a mon pare i a ma mare i estem cansats de viure ací, perquè açò és igual com si estiguérem també a la presó. Però els explicarem què va passar perquè se’n facen càrrec i comprenguen que ni mon pare ni ma mare ni el veí no van fer res de roín i que no tenen motius per estar a la presó. Tot allò del iaio Ramon va passar farà cosa d’uns tres anys, poc o menys. Aleshores jo en t

25 anys de la Revolta dels Segells

Imatge
Aquest relat volia pertànyer al gènere, si fa no fa, de la política-fícció. Va ser publicat al dominical del Diari de Barcelona l' 11 de novembre de 1990 .    25 anys de la Revolta dels Segells El 14 d'abril de l'any 2001, el monarca espanyol Joan Carles I abdicava de la corona i es retirava a practicar esports nàutics a Mallorca, deixant així el tron al seu fill, el príncep Felip. Per celebrar aquest esdeveniment, l'Ajuntament de la ciutat de Xàtiva va prendre una decisió que hauria de provocar incidents lamentables i, a la fi l'abolició de les institucions polítiques catalanes, les quals havien estat restaurades el 1979. Fa 25 anys d'aquell tràgic succès. Ara s'acompleixen vint-i-cinc anys de la Revolta dels Segells, aquells lamentables incidents que succeïren a Catalunya el juny de l'any 2001, i que tingueren com a conseqüència la definitiva abolició de les institucions polítiques catalanes, les quals havien estat reinsta

Mestissatge o clonació

L'any 1999 vaig preparar la ponència catalana del XVI Encontre d'Escriptors Bascos, Gallecs i Catalans (Galeusca). El tema general de l'encontre era «La globalització i les literatures». Aquest és el text que hi vaig presentar. MESTISSATGE O CLONACIÓ Els escriptors reflexionem sovint sobre les abstraccions immanents al nostre ofici, de la poètica o la lingüística, però també –si hom no viu reclòs en una illa insolidària o en una torre d’ivori d’intel.lectual orgànic– sobre l’entorn social, polític i econòmic que condiciona, de vegades molt més del que voldríem, la creació litèraria en tot el seu abast i amplitud. És probable que en llegir el títol que emmarca el debat d’aquesta primera jornada – Mestissatge o clonació – algú haurà pogut interpretar que anàvem a polemitzar sobre el territori i les fronteres de la manipulació genètica humana, atès que el concepte “clonació” és inèdit –em sembla– en la discussió literària. Siga com siga, el temor que en un

Exili, espoli

Imatge
ESPOLI S’ha estat un parell d’hores al bancal, fins que l’arribada del crepuscle l’ha fet desistir. Com l’any passat, en acostar-se la fi de l’estiu ha mamprès la tasca de serrar els tarongers. Fins que no en quedarà cap. Arreu diuen que enguany tampoc no es pagarà la taronja. A ell, ja tant li fa a quin preu la malpagaran els intermediaris. L’esplendor de la taronja valenciana comença a ser història. Com antany va esdevenir amb la morera. Ara, però, hi ha una diferència prou més greu: els fèrtils camps de l’Horta de Xàtiva desapareixen. I no és només per la voracitat dels plans urbanístics, desbaratats i corruptes, que han promogut els polítics espanyols; polítics forans i propis, tots cortesans i cobdiciosos, que estimen el territori de la manera com la metròpoli estima una colònia conquerida i sotmesa: per a explotar-la fins a la ruïna, fins a la mort. No pensen el país com un espai per viure-hi, sinó com un mitjà per enriquir-se. Fa uns anys impulsaren el reg per goteig

Sorió des d’un no-lloc

Imatge
Contemple el terme des de la terrassa superior del Gran Centre Comercial i d’Oci. Plou i no hi ha ningú a les taules exteriors de la cafeteria on acabe de fer-me un cafè. No és pel mal oratge que no hi ha parròquia, sinó per l’hora: els qui treballen a jornada intensiva, que hauran dinat tard, ara estaran becant-la; i els qui la fan partida fa no res que s’han incorporat a la tongada de la vesprada. És un bon moment per fer la compra a l’Híper: sense cues ni aglomeracions. Aquesta buidor, díriem que lassa, contrasta amb el guirigall que hi va haver ahir mateix, diumenge. En una de les sales del cinema projectaven l’exitosa Avatar en sistema 3D. Grans efectes especials només apreciables a través d’unes ulleres també especials. Això va ser ahir diumenge. Avui, però, dia de pantaló vell, sense ulleres especials, a ull cru, i gairebé en soledat, guaite el paisatge conegut: llocs que tenen nom i que són singulars i únics. Els contemple des d’un no-lloc, des de la terrassa d’un G

VINT MÉS VINT MÉS (20+20+). Amb Feliu Ventura vers l'infinit

Imatge
Vint anys refilant cançons com un gafarró en lo més alt del taronger. I jo voldria que durares tant o més que un cul de morter en un bancal i donares més faena que un porc en un regat, i qui tinga ràbia que rosegue ferro! Que ja sabem que és curt el jornal del cantat honrat que no canta per alçar el pet, sinó per moure el pensar i agrair l'estima. I encara que d'anar sempre rostària amunt la cama es cansa, t'ajudarem a refer l'alè perquè mantingues la veu, com a mínim, un altra vintena més. Text d'amic a amic: Feliu Ventura, 20 anys en directe Ja us heu apuntat per viatjar amb Feliu Ventura VERS L'INFINIT?  Podeu apuntar-vos ací .