Toni Cucarella

Dones d'aigua, hòmens de fang és una rondalla. Els diccionaris diuen que una rondalla és un relat popular, de transmissió oral, de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals. En aquesta narració intervenen personatges del nostre imaginari màgic col·lectiu: les dones d'aigua (goges, encantades...). Copie ací part de la definició del DCVB: «Nom que es dóna a certs éssers fantàstics femenins que es consideren com a habitadors de pous, fonts, balmes subterrànies i altres llocs on hi haja aigua. Se'ls atribueix una gran bellesa, com també una intervenció generalment benèfica en els afers dels hòmens». Una manera de suportar l’horror de la realitat, però també d’enfrontar-s'hi, és traslladar-la a un univers màgic i alternatiu. El dia que el pare d'Aurora, soldat republicà, torna d'improvís de la guerra, l'estació de Xàtiva és bombardejada. L'Angeliu, el germà menut d'Aurora, que cada dia va a esperar son pare a l'estació amb ...

CARTA ALS REIXOS Senyors Reixos: Mos dirigim a vostès perquè mos han dit que vostès, a part de portar regals i casques, poden fer coses grans i mosatros en necessitem una de ben regran. El cas és que mon pare, ma mare i un veí del carrer on vivíem estan tancats a la presó, i al meu germà Tino i a mi mos han clavat en un centre d’acollida de xiquets i ja estem farts com a gossos d’estar ací. Tot és per allò que va passar amb el iaio Ramon, que en glòria estiga, però el meu germà Tino i jo volem tornar a estar en els pares perquè sabem que lo que van fer no és roín. I el meu germà Tino i jo volem molt a mon pare i a ma mare i estem cansats de viure ací, perquè açò és igual com si estiguérem també a la presó. Però els explicarem què va passar perquè se’n facen càrrec i comprenguen que ni mon pare ni ma mare ni el veí no van fer res de roín i que no tenen motius per estar a la presó. Tot allò del iaio Ramon va passar farà cosa d’uns tres anys, poc o menys. Aleshores jo en t...

Aquest relat volia pertànyer al gènere, si fa no fa, de la política-fícció. Va ser publicat al dominical del Diari de Barcelona l' 11 de novembre de 1990 .    25 anys de la Revolta dels Segells El 14 d'abril de l'any 2001, el monarca espanyol Joan Carles I abdicava de la corona i es retirava a practicar esports nàutics a Mallorca, deixant així el tron al seu fill, el príncep Felip. Per celebrar aquest esdeveniment, l'Ajuntament de la ciutat de Xàtiva va prendre una decisió que hauria de provocar incidents lamentables i, a la fi l'abolició de les institucions polítiques catalanes, les quals havien estat restaurades el 1979. Fa 25 anys d'aquell tràgic succès. Ara s'acompleixen vint-i-cinc anys de la Revolta dels Segells, aquells lamentables incidents que succeïren a Catalunya el juny de l'any 2001, i que tingueren com a conseqüència la definitiva abolició de les institucions polítiques catalanes, les quals havien estat reinsta...

L'any 1999 vaig preparar la ponència catalana del XVI Encontre d'Escriptors Bascos, Gallecs i Catalans (Galeusca). El tema general de l'encontre era «La globalització i les literatures». Aquest és el text que hi vaig presentar. MESTISSATGE O CLONACIÓ Els escriptors reflexionem sovint sobre les abstraccions immanents al nostre ofici, de la poètica o la lingüística, però també –si hom no viu reclòs en una illa insolidària o en una torre d’ivori d’intel.lectual orgànic– sobre l’entorn social, polític i econòmic que condiciona, de vegades molt més del que voldríem, la creació litèraria en tot el seu abast i amplitud. És probable que en llegir el títol que emmarca el debat d’aquesta primera jornada – Mestissatge o clonació – algú haurà pogut interpretar que anàvem a polemitzar sobre el territori i les fronteres de la manipulació genètica humana, atès que el concepte “clonació” és inèdit –em sembla– en la discussió literària. Siga com siga, el temor que en un...

ESPOLI S’ha estat un parell d’hores al bancal, fins que l’arribada del crepuscle l’ha fet desistir. Com l’any passat, en acostar-se la fi de l’estiu ha mamprès la tasca de serrar els tarongers. Fins que no en quedarà cap. Arreu diuen que enguany tampoc no es pagarà la taronja. A ell, ja tant li fa a quin preu la malpagaran els intermediaris. L’esplendor de la taronja valenciana comença a ser història. Com antany va esdevenir amb la morera. Ara, però, hi ha una diferència prou més greu: els fèrtils camps de l’Horta de Xàtiva desapareixen. I no és només per la voracitat dels plans urbanístics, desbaratats i corruptes, que han promogut els polítics espanyols; polítics forans i propis, tots cortesans i cobdiciosos, que estimen el territori de la manera com la metròpoli estima una colònia conquerida i sotmesa: per a explotar-la fins a la ruïna, fins a la mort. No pensen el país com un espai per viure-hi, sinó com un mitjà per enriquir-se. Fa uns anys impulsaren el reg per goteig ...