Ramona i Saurina, tia i neboda, com gat i gos (Els camps dels vençuts)

 



Els camps dels vençuts és una novel·la "maleïda". Va arribar a les votacions finals en un parell de premis importants. Va perdre per tres a dos al premi Carlemany l'any que el va guanyar Racionero amb L'últim càtar. Va ser l'última que vaig publicar a can Columna. La seua publicació va passar amb més pena que glòria, tot i aplegar algunes ressenyes que la destacaren. Memòria d'una generació, acollia una galeria de personatges singulars que intentaven caracteritzar un temps, una manera de creure i de pensar. Com Ramona i Saurina, tia i neboda, barallant-se com gat i gos per la decisió testamentària de la primera de deixar-ho tot a les monges. 


HA MUERTO MONSEÑOR ESCRIVÁ DE BALAGUER, FUNDADOR DEL OPUS DEI. LEVANTE, 27 de juny del 1975


Ramona Solís i Saurina Llopis es feien com gat i gos. Ramona Solís, igual que la senyora Tecla, que vivia unes cases més avall, també estava impedida. La cuidava, de més de vint anys arrere, la seua neboda Saurina.

Saurina feia gala d'una llengua baladrona, escandalosa i rica en renecs. Era menuda i prima com un furgadents. Tenia deliri per la cassalla: de tant en tant s'esmunyia en la taverna quan no hi havia ningú, s'ocultava en el racó del taulell i reclamava la seua copeta d’aiguardent. En ser que obríem i tancàvem els pàrpols, Saurina s'havia esfumat com per encanteri, havent deixat, però, sobre el taulell, la copa buida i la moneda corresponent.

–Sap què li he de dir, tia Ramona?: Demà, que vinguen les seues monges i li torquen elles la merda, perquè servidora, ser-vi-do-ra, no li ha netejat el cul a vostè barat a les corfes, i ara que vinguen forasters amb les mans netes i es mengen el cacau pelat i bo, tot molletes. Demà, les monges que hauran d'heretar de vostè, que l'aponen elles a la cagadora i li torquen el florí… Vergonya que no té vostè, vergonya! Vint anys, Mare de Déu Santíssima, aguantant-li el pet a esta vella moixa, i ara, ara…va i ho deixa tot a les monges… La mala…! «Tu, vine i cuida'm, Saurina bonica, vine i cuida'm i la tia et deixarà mitja casa i l'hort del Pla…» Marro, m’enduc jo d'herència! Un marro més gran que la Seu… Vint anys passant les penes del purgatori: llavant-me-la, pentinant-me-la, vestint-me-la, posant-la a cagar i torcant-la, fent-li el dinar i el sopar com una esclava. Com una esclava, Mare de Déu Santíssima! I la tia melindre esta, per no dir-li una cosa més lletja, la tia melindre esta em fa passar les mans per la paret i tornar a casa amb les cordes al coll…

–Et deixe dos cobertors, un llençol de lli i tota l'habitació sencera del tio Domingo, Saurina…

–Tot això no val un cremell, tia Ramona… Un cremell, no val. Endergues, trastos… punyetes! Vostè em va prometre mitja casa i l'hort del Pla. Pocavergonya! Per què se la va deixar la cosina Leonor? Per què? Aiii, l'avarícia em va traure els ulls… La cosina Leonor se la va deixar perquè va filar quin número de peu calçava vostè, tia. No va ser ella tan fava com jo vaig pensar aleshores. Ja s'ho veia a vindre, ella…

–No et poses així, Saurina. Ho he fet pel bé de la meua ànima. Tu saps quantes misses em faran amb tot el que els deixe?

–Que si ho sé? Que si ho sé? No! No ho sé! A l'escola no m'ensenyaren a comptar més allà del milió… Li estaran fent misses fins que a la penya Roja i al Puig els creixeran barba i bigot…

–Ai, Saurina, bonica, i quin disgust has agarrat per no res… Però si al juny faràs els huitanta…

–I vostè noranta-set al maig! I què? No m'ho he guanyat a pols? No m'ho he suat a base de bé? És meu! Tinc tot el dret a disfrutar-ho els anys que em quedem, vendre-ho si vull i fer-ho jaç com em rote per la figa!

–Amb eixe llenguatge, Saurina, el Nostre Senyor no et deixarà entrar al Reino de los Cielos

–Molt que em disgustarà a mi, això…

–Ai, Saurina, Saurina, no digues barbaritats, que el Nostre Senyor t'escolta…

–Bé està que m'escolte. Bé està… Que baixe ell i diga si és de dreta llei el mal terç que m'ha fet vostè, tia Ramona. Que baixe!

–No té ell una altra faena…

–No, la faena la tinc jo, carrejant-la a vostè amunt i avall, traent merda d'este femer de casa perquè no parega un cau de raboses i vostè un fregall runós. O no l'he duta sempre més neta que una ascleta d'or? O no l'he duta…? Mitja casa i l'hort del Pla… Bon marro m'enduc! Les mans per la paret…

–Au, va, Saurina, reina bonica, deixa-ho estar ja… La tia es troba malbé i vol pegar una becadeta…

–No ho deixe estar…

–Prou de fer-me la guitza, Saurina, mante. Per l'amor de Déu…

–Jo que m'havia fet la idea de viure tranquil.leta els anys que em quedaren, amb la mitja casa i l'hort… Li han torcat les monges el cul alguna volta? L'han vestida, pentinada, fet el dinar? No! Però vindran i ho arramblaran tot sense haver-ho suat ni doblegat el crepó… Vint anys que m'ha dut a tall d'espasa, fent-me junyir com una esclava: Saurina açò, Saurina això, Saurina allò altre; Saurina cap ací, Saurina cap allà… Saurina de nit, Saurina de dia; plovent, nevant o amb un sol de justícia. I ara, a l'hora d'endur-me la recompensa: un pessiguet al cul i a volar!

–Ai, Saurina, bonica, agonia i tot que tinc de sentir-te renegar. Que no m'agarrarà un batistot…

–Ah! I què vol, tia Ramona, amb el mal terç que m'ha fet? Que calle i atorgue?

–Vols que la tia els diga a les mongetes que facen un apartat per a misses teues…

–Això faltaria! Done-m'ho ara en diners i deixe's de misses i de romanços. Mort Pasqual li portaren l'orinal… Ara, ara vull disfrutar-ho jo, en vida…

–No et faces la sang negra, Saurina… Ja està fet.

–Fet i fotut.

–Va, mante, llevem-li verí a la cosa i porta l'ampolla de cassalla… Saurina, reina, esta no l'encetàvem ahir?

–Ahir l'encetàvem, tia Ramona, sí: ahir…

–I ja està a mitjan…?

–Uei! I què vol? Tassar-me-la? Capaç seria!

–No, bonica, no; això sí que no. La tia ja sap quina és la teua debilitat… Però Saurina, mante, tingues trellat i mesura amb la cassalla… Valdria la pena que te l'amorrares i t'estalviaries de rentar el got. Déu sabrà com tindràs el fetge…

–Tinc el fetge com vostè el cor, tia Ramona: abrasit i fofo.

–Que poc vols tu a la tia, Saurina…

–Gens ni miqueta.

–Em faràs plorar…

–Puix cride les monges que vinguen a torcar-li les llàgrimes…


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La terra lliure

Sentències comentades i altres digressions parèmiques per a entretindre el confinament durant la pandèmia del coronavirus

Polifemo del Olmo