Aquella davant l'espill


 

L'any 1985 Toni Cucarella encara no existia. Escrivia i firmava amb el nom de Lluís Antoni Navarro. Aquell any vaig presentar un relat curt al III Premi Joan Barceló. El premi consistia en la publicació d'una sel·lecció de poemes i relats en un llibre col·lectiu. I vaig tenir la sort que me'l triaren. Durant les diverses mudances que he hagut de fer, vaig perdre l'exemplar que tenia. N'he trobat un en una llibreria de vell de Barcelona. No recordava que viatjava amb tan bona companyia: Maria Barbal, Vicenç Altaió, Enric Gomà, Manuel Joan i Arinyó... i més. I el pròleg de Joaquim Soler i Ferret.


AQUELLA DAVANT L'ESPILL

Ja no s'atura cap home vora la porta de de casa.

Cada matí, només que es lleva, s'instal·la davant l'espill i s'estira, entre penoses angúnies, tots els penjolls que la delaten. Avui s'ha pogut extirpar un pam quadrat de pell, però en treure's el sostenidor li ha caigut una mamella al peu i li ha fet un morat a l'ungla del dit gros.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sentències comentades i altres digressions parèmiques per a entretindre el confinament durant la pandèmia del coronavirus

La profecia

Ulysses i el fantasma foraster