Toni Cucarella Edicions

  ©Miquel Mollà. Objecte. 40x40. 2010 El senyor Toni ha guardat el secret tota la vida amb pany i forrellat. Tota la vida. I això són molts anys, moltes dècades. Ell és un home de paraula i va prometre guardar-lo fins a la mort. I tanmateix, encara que ell ni ho sospita, el seu secret corre de boca en boca, sotto voce, amb un deix d’estupor. El senyor Toni és viudo, no té fills i viu en un residència geriàtrica. Quan la seua dona va morir, tot just fa dos anys i cinc mesos, ell hi va iniciar els tràmits d’ingrés. No sap fer-se un ou caigut i damunt un ictus li va segar les cames. I el va deixar sord com un rella. Gairebé sord, més aïnes. El senyor Toni era fuster. I també músic. Els estius deixava la fusteria i s’afegia a la vida nòmada d’una orquestra de varietats. Solien tocar a les festes majors dels pobles. Tres mesos rodant com una troupe de circ, viatjant en tren, autobús, camió, amb l’instrument i la maleta al coll. El senyor Toni tocava el violí. L’artrosi ara ja no li per...

  Fins el 30 de març podeu veure a Xàtiva l'extraordinària exposició d'Artur Heras HALT! IMATGES QUE PENSEN. He participat en el catàleg-periòdic de l'exposició amb aquest relat que recorda els afusellaments franquistes de la Casa Blanca.   ASSIGNATURA: GEOGRAFIA I HISTÒRIA Abandonen la ciutat de matinada, pel carrer Blanc. En arribar al cap del carrer, trenquen camí amunt, resseguint el mur que encercla el Calvari Baix. És negra nit. Per darrere del mur del calvari, els xiprers dibuixen ombres punxegudes. S’hi sent un mussol. El ruc remuga. El germà, un monyicot de set anys, parpoleja de sobte, mig endormiscat, després d’haver fet un intent de becaina. Té tanta son! Han eixit ben enjorn perquè a ell l’han llogat per a uns jornals que no pot deixar perdre. Té quinze anys i una nòvia a la que no li pot pagar l’entrada del cine, només convidar-la a un minso caputxo de cacaus i tramussos. Però en temps de misèria i racionament l’amor permet conformar-se comentant els quadrets...