La profecia
Aquest relat es va publicar per primera vegada al dominical del Diari de Barcelona el 10 de juliol de 1988, en una secció que volia donar a conèixer la narrativa més jove, Escrit abans dels 30 . Posteriorment, donaria nom a una antologia de la nova narrativa catalana d’aleshores. Si voleu conèixer els noms que hi apareixien amplieu la fotografia de la contracoberta del llibre. LA PROFECIA A l’Eduard Castelló La senyora Amèlia, la mestra jubilada del segon pis, va ser la primera que va advertir aquell singular esdeveniment. S’havia alçat a trenc d’alba, i com cada matí va obrir la finestra del dormitori per a espavilar-se amb les primeres clarors. En veure-ho tot fosc va creure que s’havia despertat massa enjorn, o que durant la nit s’havia congriat oratge de pluja. Això volia pensar ella, però de sobte va reparar en aquell brunzit desconcertant. Va fer alçar el seu marit i li’n parlà. L’home va tòrcer la boca tot pronosticant atziacs auguris d’uns senyals tan astoradors. Una