dissabte, 8 de novembre de 2014

Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts



 




Reconstrueix aspectes de la vida i les creences en un barri humil i perifèric de la ciutat de Xàtiva a finals dels anys seixanta. Un darrer reducte on encara sobreviu la cultura popular del poble valencià, on la gent encara dialoga amb total naturalitat amb el món sobrenatural i màgic que ha heretat dels seus avantpassats. Aquest món, però, prenuncia la seua imminent desaparició just abans que la humanitat ha de posar els peus a la Lluna. Com a teló de fons d'aquesta història habitada per ànimes en pena, fades, bruixes, dimonis i una diversa mitologia popular, traspuen les inesborrables seqüeles que la guerra ha deixat en les famílies dels vençuts. 

Premi Andròmina de Novel·la 2003 i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 

L’ocàs d’un univers mític, Pere Calonge

Neguit de pantorrilla, blog

Uendos, Greixets i Maremortes, blog de Francesc Mompó

TertúlIES Almussafes 



 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada