Toni Cucarella

Aquest recull de relats va viure tres edicions a l'editorial Columna. La primera, dins la col·lecció Moderna, l'any 1990; la segona, dins la col·lecció Clàssica, l'any 1997; i la tercera, dins la col·lecció Columna Jove, l'any 2005. Actualment descatal·logat, vaig intentar reeditar-lo a l'editorial Bromera. Tanmateix, l'acord final va donar com a resultat la publicació de Paranys , on només hi apareixen 7 dels 11 relats del recull original.  En aquest blog podeu llegir dos relats d'aquell llibre: Contalla del dit prenyat La conversa El relat La conversa va ser triat per Francesc Calafat per a la seua antologia El conte a Valènci a (Edicions de la Magrana, 1999). I Nicotina va ser traduït a l'italià per Ursula  Bedogni per a l'antologia Il mare tra noi. Scrtitori catalani racontano , a cura de Nancy De Benedetto (Tullio Pironti Editori, 2008). De més a més, el grup La Bicicleta Teatre de Xàtiva va prendr

Ressenya apareguda avui a la secció Panorama del periòdic Levante, firmada per Agustí Garzó.

Fitxa tècnica de l'Editorial Bromera Els papers de Can Perla Darabuc.cat. Literatura per a infants i joves   KANTIKKA Intercanvi de rutes literàries agermanades per Xàtiva i Pedreguer

Jesús M. Tibau llegeix PARANYS: https://www.youtube.com/watch?v=zlHEvP0JfrY El món s'acaba Entre el Túria i el Ridaura Vent de Xaloc

Tirar una cosa a pacte: desentendre-se'n, exposar-la a un risc (DCVB)   Tria d'apunts al voltant de fragmentació del català i les seues causes publicats al blog CUCARELLA EN ROBA DE BATALLA. (cliqueu l'enllaç per obrir el document) https://docs.google.com/file/d/0BxOzhEFpsJG5OHpJcWNyQ3NrN0E/edit

Al món no hi ha res que siga més dolç que la pàtria d'un i els pares d'un, baldament s'habite una casa rica, al lluny, en país estrany... Ho diu Homer, tot referint el desig fervent d'Ulisses, qui anhela, com sabeu, retornar a Ítaca. És el mateix desig dels qui en aquests temps convulsos i globalitzats, d'insuportable modernitat líquida, han hagut d'abandonar la pàtria, és a dir, la casa dolça dels pares, i se n'han hagut d'anar a habitar en una casa al lluny, que amb tota probabilitat serà un cau pobre en un país estrany, i tot sovint hostil... Diuen els moderns que migrar és un dret. Tanmateix, migrar és exiliar-se: haver d'abandonar la llar. Exiliar-se no és un dret, doncs. Ni de bon tros. És un drama, una tragèdia, una injustícia. El dret vertader, el que fa prevaldre la justícia i evita la infàmia entre éssers humans, és no haver de veure's obligat a abandonar la casa on hi ha les arrels, ni que siga en busca d'un futur més dig

Presentació del llibre PARANYS (Bromera Edicions, 2014) a la Llibreria La Costera de Xàtiva. Amb Maria Josep Juan i Josep V. Martinez. 7 de novembre del 2014.

  Reconstrueix aspectes de la vida i les creences en un barri humil i perifèric de la ciutat de Xàtiva a finals dels anys seixanta. Un darrer reducte on encara sobreviu la cultura popular del poble valencià, on la gent encara dialoga amb total naturalitat amb el món sobrenatural i màgic que ha heretat dels seus avantpassats. Aquest món, però, prenuncia la seua imminent desaparició just abans que la humanitat ha de posar els peus a la Lluna. Com a teló de fons d'aquesta història habitada per ànimes en pena, fades, bruixes, dimonis i una diversa mitologia popular, traspuen les inesborrables seqüeles que la guerra ha deixat en les famílies dels vençuts.  Premi Andròmina de Novel·la 2003 i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians  L’ocàs d’un univers mític, Pere Calonge Neguit de pantorrilla, blog Uendos, Greixets i Maremortes, blog de Francesc Mompó TertúlIES Almussafes  Rebeldes en la Estrella de la Muerte, blog La forç

Posdata, 24-10-2014

UN LLADRE ES MATA EN CAURE D’UN EDIFICI Catarroja , 19 setembre (Agències) . M.M.S., de quaranta-cinc anys, va morir ahir en caure d’un edifici de dotze altures a l’Avinguda dels Països Catalans. El mort, conegut pel sobrenom de “l’Anguila”, tenia diversos judicis pendents per robatori en cases i pisos. És un bar de “menjars casolans”, segons que diu el rètol en el vidre de la porta d’entrada. Solc passar sovint per la vora, i el cartell sempre anuncia: Menú del dia: 7’50 € 1er plat 2on plat Postres, vi o aigua i cafè Avui, en canvi, el cartell proclama: Menú especial del dia: 10 € Allipebre 2on plat Postres, vi o aigua i cafè Barat, l’allipebre, pense: deu haver hagut invasió d’anguiles a l’Albufera. Entre cap a dins. En aquest bar se’n foten de la llei antitabac: fumaguera densa com una boira. Ja n’hi ha alguns, d’entaulats: obrers