Jo apuntava maneres de gran jugador de raspallot
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqjA9_vUKSl5B1zmkGU3JDyTmSmhJ64kRD_sW6M19GENqkS0PdSdKKC4Z8JxwQFC-v2tSzPiZDJi1PAzVakmU4UaTK8Zkv6aCwHw2NunAq3oU85UAMGz_Iz-_9f6wKanNMX3ctDOdZ0cfr/s200/Cucarella+parvulito.jpg)
JO APUNTAVA MANERES DE GRAN JUGADOR DE RASPALLOT Passàvem moltes hores roders pel carrer. I el pati del col·legi Martínez Bellver constituïa una extensió delimitada del carrer. Avui se'm fa difícil d'imaginar com podíem jugar a futbol enmig d'aquell tràfec escarotat de tots jugant a tot. El futbol era l'esport rei, i el que marcava les jerarquies. Si hi tenies bona traça, els companys et prenien en consideració, i el moment del pati es convertia en el més desitjat de totes les hores que passàvem a l'escola. Però jo era més roín que la carn de coll, jugant a futbol. Corria darrere la pilota tot esbalaït, com un fus perdut, sense tocar-la ni de rasquinyada. Per això només em cridaven per fer equip quan no n'eren prou. Era ínútil per al futbol, tanmateix era bo amb el raspallot. Al carrer Blanc on vivia, i on els meus pares portaven una taverneta, hi jugàvem sovint. Òbviament, no féiem servir les duríssimes i inassequibles pilotes de vaqueta, sinó a