Per un xanglot de raïm
PER UN XANGLOT DE RAÏM Segons que deien ‒ fa tant de temps que ho deien que ja no ho conta ningú ‒ , se’l trobaren tres xiquets vora un garrofer, a prop de la torrassa de la pujada del castell. El cos, estès en terra, semblava un titella caigut a la manró. Hi havia un cudol, brut de sang, al costat del cadàver. Però, en realitat, segons que deien, primerament l’havien penjat del garrofer, i després, com per a assegurar-se’n, el despenjaren i li esclafaren el cap amb el cudol. Aquest macabre succés diuen que va passar en els anys de la postguerra. Anys de fam i de misèria. Una fam que la gent enganyava com podia. Una fam de la qual alguns se n’aprofitaven. I ara no parlem de l’estraperlo. Parlem, com ara, de baratar el cos a canvi d’un xanglot de raïm o d’un parell de moniatos. La plaga de la fam abastava totes les edats. I es barataven tots els cossos. Aquell cadàver, en vida ben conegut de tothom, l’enterraren amb presses i correres. Qui el va matar, si un pare aïrat, si un ma...