Toni Cucarella Edicions

  El 28 d’octubre de 2012 es va estrenar al Gran Teatre de Xàtiva Dones d’aigua, hòmens de fang . Era la culminació d’un projecte de col·laboració amb Amunt Avall Teatre , un grup singular que combinava text i música en directe, amb músics en escena i una sola actriu: Rosa Barberà. La producció partia d’un relat meu que es completava amb música original composta per Darío Giner. Eren anys de govern del Partit Popular a Madrid, a la Generalitat Valenciana i a molts ajuntament valencians. L’animadversió a la cultura valenciana expressada en català era tanta o més que ara. Aquesta hostilitat va impedir que poguera representar-se amb normalitat als teatres valencians. L’obra va estar també en cartell al Teatre Micalet de València. Mesos més tard de l’estrena, va aparèixer publicat el text com a novel·la curta a l’editorial Bromera . Un text que, tot i ser prou fidel al que es representava als escenaris, conté alguns canvis i afegits amb la intenció d’allargar-lo i adaptar-lo al nou ...

  De les 1000 fonts  / acrílic sobre tela / 50x50 cm / 2022    © Miquel Mollà El senyor Schulz ha vingut a Xàtiva a fer el turista. Li han dit, a la població de la costa on passa l’estiu, que és una ciutat històrica. L’anomenen La Ciutat de les 1000 Fonts . El senyor Schulz és un enginyer jubilat que setanteja. Al senyor Schulz li agraden les fonts, els aqüeductes, els pous, els aljubs: li interessa tot allò que tinga relació amb l’aprofitament humà de l’aigua. I li agrada, quan plou, llevar-se el barret i deixar que l’aigua impacte sobre el seu cap pelat, que li xorrolle bescoll avall i per les galtes de la cara. El senyor Schulz ha arribat en tren a la ciutat. Dia d’agost. Passat de prou el ple migdia. Només eixir de l’estació, al bell mig de la plaça, una font li ha donat la benvinguda. Però és una font ornamental. No s’hi pot beure. I el senyor Schulz ha notat, només rebre el colp del sol, una sobtada i terrible sensació de set. Set d’aigua. Enfront hi ha un ba...