El pes del blau en la memòria
Escuts del retaule major de l'església de Sant Feliu de Xàtiva, segle XV. Fa mesos que amb Miquel Mollà , amic de moltes dècades i artista plàstic excepcional, porte un comboi que no sabem quan donarem per acabat . Un dia o altre direm prou i ho presentarem al públic. Miquel m’envia una il·lustració i jo m’espols e un text. El comboi porta per títol L’enigma de la ciutat X . En aquest blog he penjat dues d’aquestes col·laboracions, Sotto Voce i Les butxaques de la memòria . A voltes coincidim en la interpretació i a voltes no. Va com va. Sovint passa que faig dos o tres textos diferents per a una mateixa obra, i llavors cal triar i descartar. Això ha passat en l’última col·laboració: El pes del blau de la memòria. Embaste un primer text, però m’adone que és massa «militant». El descarte per al projecte conjunt i en faig un altre. Aquest text descartat és el que he decidit publicar ací, fent una esmena preposicional al títol. El pes del blau en la memòria Mon pare va morir ...