D'un mateix ventre
DOS D’UN MATEIX VENTRE I CADA U D’UN TEMPLE. Això era i no era un matrimoni que tenia dos fills, bessons de més a més, i cadascú d’un caràcter diferent. L’un era alegre i l’altre, sunyós. S’acostava el dia del seu aniversari i son pare i sa mare no sabien què regalar-los, per ser tots dos de gènits tan oposats. Per a intentar acontentar el qui tenia el caràcter més amarg, decidiren gastar-se tots el diners en un rellotge d’or. I a l’altre? Li deixarien un cabàs de bonyigues a l’estable i ja veurien quina se n’empatollarien. Arribat el dia de la celebració, li donaren a cadascú el seu regal: a l’un una caixeta molt ben embolicada, i a l’altre li digueren que el regal li l’havien deixat a l’estable. Més tard, es troben els dos germans. El de més bon caràcter li pregunta al qui sempre està de mala lluna: A tu, què t’han regalat? I el remugaire es posa a fer això que sempre fa, remugar: No me’n parles! No podien regalar-me res de pitjor. M’han regalat un rellotge d’or! Veges tu, ...