Les cordes al coll
Foto: Dorothea Lange TORNAR AMB LES CORDES AL COLL: Expressió que significa tornar d’un afer amb les mans buides, siga per mala fortuna o per mala administració. Antany hi havia el costum de pactar la criança d’un animal jove durant un període de temps –un any, dos anys– i en acabant retornar-lo al propietari. Per exemple, un bou. El propietari i qui prenia l’encàrrec acordaven una quantitat pel manteniment de l’animal. Se’n podien demanar bestretes fins a exhaurir la xifra acordada. Es considerava que era millor no demanar-ne cap, o les mínimes possibles. Els qui no havien sabut administrar-se i havien esgotat amb bestretes la quantitat pactada, lliuraven l’animal al seu propietari i se’n tornaven cap a casa sense diners, i les cordes, amb les que havien menat l’animal, carregades al coll. «‒ Ai, Senyor Déu meu ! ‒ i amb l’alè escalfava les manetes moradenques de la menuda , o treia fora de la bossa la més petita per donar-li el pit, sense parar de camin...