Toni Cucarella Edicions

EL SALUDO NACIONAL El saludo brazo en alto y mano abierta es genuinamente español. Ni fascista ni romano. Entre las aportaciones hispanas a la vida social de la Roma Imperial, juntamente con el sentido estoico de la vida expresado por nuestro Séneca, llevaron los españoles su saludo vernáculo. REVISTA DE MANDOS DEL FRENTE DE JUVENTUDES. Núm. 4; p 187. Madrid, 1942. El pati de l'escola: un erm de terra i pedres fitat per quatre arbres escarransits. Tothom enfilerat, per cursos, en posició de ferms o amb el braç estès tocant, a males penes amb la punta dels dits, el muscle dret del company de davant. La bandera: enlairada, hissada al més amunt del pal altíssim, majestuosa, com si onejara amb l'embat de l'alè de Déu… Braç en alt, contemplàvem la gloriosa ensenya. Cantàvem els himnes amb el cor en la boca i l'ànima en els pulmons: Prietas las filas, recias, marciales, nuestras escuadras van, cara al mañana que nos promete Patria, Justicia y Pan... Ens precip...

  Aquest article es va publicar la tardor de 1999 a la revista EL VAITOT, que des de l'Alfàs (la Marina) coordinava Josep Montaner. Han passat 25 anys des de llavors, parèntesi "botànic" inclòs. I em fa l'efecte que la situació no ha canviat gaire, per no dir gens. ESCRIURE AL PAÍS VALENCIÀ: INDIFERÈNCIA, MENYSPREU, AUTOODI. La literatura en català al País Valencià aplega en l’actualitat un repertori d’escriptors extens i ambiciós. Extens pel que fa a l’abundància d’autors, i ambiciós en tant que posseeix un seguit de noms que han demostrat amb la seua obra un afany literari fins fa poc inèdit. Cal palesar que en l’atzarós decurs de la nostra història mai no s’havia produït una fertilitat, quantitativa i qualitativa, com la que ara gaudim. Tanmateix, el ressò públic que provoca és, paradoxalment, insignificant; la incidència dels escriptors valencians en la pròpia societat és, dissortadament, inexistent. Totes les llengües posseeixen un llistat de noms literaris q...