El cos sense ànima
El cos sense ànima (Els camps dels vençuts. Ed. Columna, 2002) «Capitulet a Vicent que està en el portalet de ca Sebastià!». Atents sobre la mota que feia de mare, guaitàvem tots els possibles amagatalls del carrer. «Capitulet a Marinyeves que està darrere el muntó de llenya!». Conforme ens anàvem invocat, abandonàvem els resguards i eixíem enmig del carrer, encara amb l'esperança que algú de més ben parapetat saltara de sobte sobre la mota-mare i proclamara el crit alliberador de «pot en terra!». Sempre hi havia, però, qui jugava a fregar el bací i es ficava on no devia, com ara Toni Peris, enguisca i buscaraons. Quan li pegava el rot, "allà" que corria a amagar-se. I si pagaves, només et quedaven dues opcions: fer ulls cecs i tornar a pagar, o jugar-te-la, amb l'esperança que Matilde Pont estiguera faenejant ben endins de sa casa i no poguera sentir-ho a dir: «Capitulet a Toni Peris que està en el cos sense ànima !». Res era l'escama que movia si ens ho ...