La terra lliure és una novel·la adreçada a això que anomenen públic (o mercat) juvenil, o siga lectura d'instituts. P ren idees de dues novel·les meues anteriors i d'un relat: Els camps dels vençuts , Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts i Kurdistan . H a estat rebutjada directament per una editorial i per dues més mitjançat la resposta del silenci. Tot i les negatives, no crec que siga una mala novel·la. Lleugera potser sí, però no roín. Vull pensar que el rebuig és a causa del controvertit tema lingüístic, el qual potser podria moure polèmica dins i fora de les aules. En comptes de reballar-la a la paperera de reciclatge he preferit penjar-la al blog. Algú hi haurà a qui li agradarà. La identitat: ser conscient de pertànyer a un món singular, a un paisatge, a unes veus. Allò que realment ens arrela a un lloc és la llengua que el descriu. Els mots. La llengua única que dóna nom a la terra que trepitgem i que treballem, que dóna nom a les plantes, als arbres...
