L'HOME NU
A TU, QUE ET COMPRE QUI NO ET CONEGA! Això era i no era, arre burro polseguera, dos amics que se’n venien cap a la Fira de Xàtiva sense un clau a la butxaca, en això que un d'ells va filar un llaurador que faenejava al bancal, amb el burro lligat en una figuera, i la pensa com la pensa que li diu a l'amic: Ja sé d'on traurem diners per a divertir-mos en la Fira. Mirant de no ser guipats, s'acosten al burro i el que havia tingut la idea es despulla, li lleva els arreus a l’animal, se’ls posa damunt i li diu a l'amic: Ves-te'n a la Fira i ven el burro; allí mos trobarem. En això que el llaurador s’acosta a la figuera on havia deixat el burro lligat i es troba l’home despullat i amb tots els arreus del seu animal per damunt. El llaurador s'exclama: Vostè qui és? Per què està nuet? I el meu burro, on està? I l'home despullat va i li diu: El seu burro sóc jo! Que no veu els arreus que m'ha posat de bon matí? El llaurador se'l mira amb el cap a ca...