divendres, 11 de desembre de 2015

L'última paraula




Aquesta novel·la va ser publicada per primera vegada per l'editorial Columna l'any 1998. L'any següent, la mateixa editorial la va incloure en la col·lecció de quiosc "Els millors llibres de l'any". L'editorial 3i4 la va reeditar l'any 2011.

Va guanyar el premi Ciutat de Badalona l'any 1998, ex aequo amb Espiral de Manuel Baixauli. I l'any següent el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, també ex aequo amb El professor de música d'Isabel-Clara Simó.

La contraportada: El 20 de novembre de 1975, hores després que Arias Navarro ha fet pública la mort del dictador Franco, Pasqual Sentís, petit terratinent i devot franquista, creu trobar-se també a les portes de la mort. Convençut d'haver menat una vida fracassada, vol acomplir un últim desig abans de morir: presenciar el seu enterrament. Per tal d'aconseguir el certificat de defunció, farà xantatge al seu amic metge Maties Sorell, amenaçant-lo de fer públic que tots dos, en acabar la guerra, denunciaren Miquel Reig als falangistes i tot seguit va ser assassinat.

Aquesta història té, però, un narrador d'excepció: la Mort. La seua mirada determina el discurs del relat amb marcat tot d'humor negre. L'última paraula ret homenatge literari al poeta Vicent Andrés Estellés i a l'escriptor sicilià Luigi Pirandello.

De més a més, pretén ser, alhora, una metàfora sobre el franquisme i la seua pervivència més enllà de la desaparició del dictador.

La podeu llegir entrant ací: 
https://drive.google.com/file/d/0BxOzhEFpsJG5eDRMUVFfNVB3ZUU/view?usp=sharing