Toni Cucarella

Aquest text va ser la meua aportació a un cicle organitzat per l’AELC a València - - Literatura: Teoria i pràctica - - , el 5 de maig de 2006 . Hi van intervenir narradors, poetes, professors, crítics… Vaig participar-hi en el cas de la narrativa, amb J. J. Isern i Enric Sullà com a companys de debat i Carles Bellver de moderador. La literatura catalana, referida ací en la seua totalitat, té avui la nòmina creadora més sòlida i extensa de tota la seua l’atzarosa història. Tanmateix, el seu prestigi social és ben bé inapreciable, diríem que purament estacional, i sovint de “cos present”. De més a més, avui l’abast de la literatura catalana està sent reduït bàsicament a les fronteres purament catalunyeses, amb algun afegit maquillador amb què mitigar la picor de la mala consciència. Les conseqüències de la política (el reeixit exterminacionisme espanyol i l’apocament polític nostrat a l’hora de defensar-nos-en) han influït negativament en el projecte de consolidació d’una lit

Aquest recull de relats va viure tres edicions a l'editorial Columna. La primera, dins la col·lecció Moderna, l'any 1990; la segona, dins la col·lecció Clàssica, l'any 1997; i la tercera, dins la col·lecció Columna Jove, l'any 2005. Actualment descatal·logat, vaig intentar reeditar-lo a l'editorial Bromera. Tanmateix, l'acord final va donar com a resultat la publicació de Paranys , on només hi apareixen 7 dels 11 relats del recull original.  En aquest blog podeu llegir dos relats d'aquell llibre: Contalla del dit prenyat La conversa El relat La conversa va ser triat per Francesc Calafat per a la seua antologia El conte a Valènci a (Edicions de la Magrana, 1999). I Nicotina va ser traduït a l'italià per Ursula  Bedogni per a l'antologia Il mare tra noi. Scrtitori catalani racontano , a cura de Nancy De Benedetto (Tullio Pironti Editori, 2008). De més a més, el grup La Bicicleta Teatre de Xàtiva va prendr

Ressenya apareguda avui a la secció Panorama del periòdic Levante, firmada per Agustí Garzó.

Fitxa tècnica de l'Editorial Bromera Els papers de Can Perla Darabuc.cat. Literatura per a infants i joves   KANTIKKA Intercanvi de rutes literàries agermanades per Xàtiva i Pedreguer

Jesús M. Tibau llegeix PARANYS: https://www.youtube.com/watch?v=zlHEvP0JfrY El món s'acaba Entre el Túria i el Ridaura Vent de Xaloc

Tirar una cosa a pacte: desentendre-se'n, exposar-la a un risc (DCVB)   Tria d'apunts al voltant de fragmentació del català i les seues causes publicats al blog CUCARELLA EN ROBA DE BATALLA. (cliqueu l'enllaç per obrir el document) https://docs.google.com/file/d/0BxOzhEFpsJG5OHpJcWNyQ3NrN0E/edit

Al món no hi ha res que siga més dolç que la pàtria d'un i els pares d'un, baldament s'habite una casa rica, al lluny, en país estrany... Ho diu Homer, tot referint el desig fervent d'Ulisses, qui anhela, com sabeu, retornar a Ítaca. És el mateix desig dels qui en aquests temps convulsos i globalitzats, d'insuportable modernitat líquida, han hagut d'abandonar la pàtria, és a dir, la casa dolça dels pares, i se n'han hagut d'anar a habitar en una casa al lluny, que amb tota probabilitat serà un cau pobre en un país estrany, i tot sovint hostil... Diuen els moderns que migrar és un dret. Tanmateix, migrar és exiliar-se: haver d'abandonar la llar. Exiliar-se no és un dret, doncs. Ni de bon tros. És un drama, una tragèdia, una injustícia. El dret vertader, el que fa prevaldre la justícia i evita la infàmia entre éssers humans, és no haver de veure's obligat a abandonar la casa on hi ha les arrels, ni que siga en busca d'un futur més dig