Toni Cucarella

Il·lustració de Ruben Colomer   Abofegat per aquesta calda que campa com una bestreta de l'infern, de ple agost, en aquesta Xàtiva on he nascut i on encara habite malgrat tot, no puc evitar que de tant en tant l'enyorança se m'apodere. Em reviscolen a la memòria els estius d'antany, al carrer Blanc, quan era xiquet, allà pels anys seixanta ; un temps en què els cotxes eren escassos i ens n'anàvem prompte a jóc, com les gallines. La gent sopava a la porta de casa, abillats amb pantalonets curts i samarretes d' imperio : entre veïns no calia mudar-se per fer la vida a peu pla. Feia calor també, aleshores; tanta com ara: això no val la pena ni discutir-ho. Però tothom vivia a tothora al carrer, fins i tot hi dormia, en hamaques, ocupant les portalades, tot al llarg de les voreres. S'hi barrejaven els roncs de la gent i la tabarra dels grills. A la matinada, quan en l'ambient minvava perceptiblement la xafogor, ens n'entràvem cap a casa,

Portada 1997 «A mi tant me s'hi dóna, mante. Teus són els diners i els pots cremar com vullgues. Ni me sua ni me constipa això, a mi. Tu pagues, jo xarre, i tots contents i satisfets, que d'això es tracta. »Molt jovenet et veig. Qui poguera mamprendre ara els teus anys, criatura... Una servidora ja en costaleja de llarg més de quaranta i com pots apreciar encara me conserve prou arriscà, i això que la tinc més bregà que no sé què dir-te. Quan t'he filat eixa careta d'angelet, he pensat entre mi: Aguarda't, Càndida, quant de temps que no empomaves un virguet! I tu vas i me dius que no véns pel negoci, que només vols xarrar . Redéu, i quin bolet m'has pegat, mante! Vols dir que quan t'haja escudellat tot lo que vols saber no t'apetirà que t'ho faça redó en una faeneta guapa? Aixina te n'aniries assaciat i satisfet! »Bé, si no vols, no vols; però no vages espampolant pel rogle que has llogat la Càndida només pa fer tertúlia, que

De L'ALFABET DE JESUCRIST (1994) «L'Espiral del moviment continu, l'inici i la generació d'energia, la creació del món» . Del pròleg d'Antoni Martínez Revert.

Entrada a Xàtiva Q uan s’entra a Xàtiva per la carretera de la Llosa, travessat el pont de Sorió s’hi albira, en dos plànols alternatius, una contraposada visió de la ciutat. El superior, la silueta del castell i la penya Roja, fa presumir la ciutat històrica, amb monuments i espais de civilitzada referència; l’inferior, l’avançada industrial, les tanques publicitàries, els rètols de les fàbriques, els consums, els macdonalds, la tapida jungla comercial de la redor i les altes edificacions que conformen la primera línia urbana, mostren les envistes d’una ciutat qualsevol, com n’hi ha a milers al món en trànsit cap a la imperativa globalització. Hi ha qui entén el progrés com una forma d’uniformització física i cultural, una apoteosi urbanística, horitzontal i vertical, d’espessa contaminació publicitària i progressiva estandarització mental. Xàtiva, ciutat amb segles d’història, bressol de papes, pintors, inventors i cantants de cançons, també ha hagut de pagar l’impact

Entrevista realitzada per Diània-tv amb motiu de la presentació de "Dones d'aigua, hòmens de fang" a la Biblioteca Pública Sant Josep d'Ontinyent.  «L'oblit és la pitjor de les injustícies» http://www.diania.tv/entrevistes/loblit-es-la-pitjor-de-les-injusticies-entrevista-a-toni-cucarella