Toni Cucarella

El mestre Faulkner Conferència a l'Aula de Lectura i Escriptura de la Universitat de València, 21-10-2013  Una advertència preliminar: sóc un escriptor caòtic que intente posar un cert ordre a les coses tot just quan són a prop de desbordar-se. Aquesta conferència crec que en serà un exemple; a la fi, però, un exemple més o menys volgut i, per tant, consentit, qui sap si fins i tot "ordenat", tanmateix a la manera de Faulkner. Amb tot començaré referint-me al títol de la conferència, que expressa l'homenatge a un dels escriptors més incòmodes per a la nostra cultura oficial, quan vivia perquè escrivia i després de mort perquè han intentat en va esborrar la seua memòria amb goma de silenci, i quan han tingut l'oportunitat menyspreant el valor en conjunt de la seua extensa obra literària; per això només, per ser extensa: Manuel de Pedrolo. No obstant això, m'interessa, per al cas d'avui, fer notar la seua aportació com a

UN ANTIC COSTUM GREC E l carter va fer una ullada als timbres del vell edifici de pisos. Hi buscava un nom i el va trobar. Va tocar tres vegades el botó del timbre del tercer pis, porta setena: Aristarc Martí. Al cap d'uns segons, una fatigada veu d'home va inquirir per l'intèrfon: –Qui és? –Correu. Porte una carta certificada per a Aristarc Martí... El pany va fer un esclafit i la porta es va somoure. El carter la va espentar i va passar endins amb la feixuga cartera penjada del muscle. «Tercer pis...», va remugar quan va adonar-se que l' edifici no tenia ascensor. Va pujar les escales amb pressa. Encara li quedava molt de correu ordinari per repartir i un bon feix de certificats. Els certificats els havia de dur al destinatari perquè en firmara la recepció i sovint li feien perdre molt de temps, sobretot si havia de pujar-los diversos pisos amunt i l'edifici no tenia ascensor. En arribar al replanell del tercer pis, panteixava. «Fume massa

A partir del minut 12 Amuntavall Teatre interpreta el segon capítol de l'obra de teatre.

“Els lectors que coneixen i comparteixen amb l’autor la geografia on té lloc l’acció dels personatges fan una lectura més rica en matisos que la resta de lectors” Aquesta vesprada, l’escriptor xativí Toni Cucarella presenta a la Llibreria La Costera la seua última obra “Dones d’aigua, hòmens de fang”, un relat que es desenvolupa a Xàtiva i Sorió. Amb ell hem parlat per a conèixer tots els detalls. Què trobarà el lector en "Dones d'aigua, hòmens de fang"? Trobarà una rondalla. No en el sentit tradicional, sinó un relat, com diu la definició del diccionari, de caràcter fantàstic amb elements reals, o viceversa. Un relat que explica la crueldat dels vencedors de la guerra sobre els vençuts; la persecució, l'assetjament, la humiliació a què foren sotmesos. Parla d'una guerra nostra, però podria ser qualsevol altra, d'abans o d'ara. En aquest relat, el personatge principal, Aurora, per tal de resistir la brutal realitat que viuen ella i la s

Dones d'aigua, hòmens de fang és una rondalla. Els diccionaris diuen que una rondalla és un relat popular, de transmissió oral, de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals. En aquesta narració intervenen personatges del nostre imaginari màgic col·lectiu: les dones d'aigua (goges, encantades...). Copie ací part de la definició del DCVB: «Nom que es dóna a certs éssers fantàstics femenins que es consideren com a habitadors de pous, fonts, balmes subterrànies i altres llocs on hi haja aigua. Se'ls atribueix una gran bellesa, com també una intervenció generalment benèfica en els afers dels hòmens». Una manera de suportar l’horror de la realitat, però també d’enfrontar-s'hi, és traslladar-la a un univers màgic i alternatiu. El dia que el pare d'Aurora, soldat republicà, torna d'improvís de la guerra, l'estació de Xàtiva és bombardejada. L'Angeliu, el germà menut d'Aurora, que cada dia va a esperar son pare a l'estació amb

CARTA ALS REIXOS Senyors Reixos: Mos dirigim a vostès perquè mos han dit que vostès, a part de portar regals i casques, poden fer coses grans i mosatros en necessitem una de ben regran. El cas és que mon pare, ma mare i un veí del carrer on vivíem estan tancats a la presó, i al meu germà Tino i a mi mos han clavat en un centre d’acollida de xiquets i ja estem farts com a gossos d’estar ací. Tot és per allò que va passar amb el iaio Ramon, que en glòria estiga, però el meu germà Tino i jo volem tornar a estar en els pares perquè sabem que lo que van fer no és roín. I el meu germà Tino i jo volem molt a mon pare i a ma mare i estem cansats de viure ací, perquè açò és igual com si estiguérem també a la presó. Però els explicarem què va passar perquè se’n facen càrrec i comprenguen que ni mon pare ni ma mare ni el veí no van fer res de roín i que no tenen motius per estar a la presó. Tot allò del iaio Ramon va passar farà cosa d’uns tres anys, poc o menys. Aleshores jo en t

Aquest relat volia pertànyer al gènere, si fa no fa, de la política-fícció. Va ser publicat al dominical del Diari de Barcelona l' 11 de novembre de 1990 .    25 anys de la Revolta dels Segells El 14 d'abril de l'any 2001, el monarca espanyol Joan Carles I abdicava de la corona i es retirava a practicar esports nàutics a Mallorca, deixant així el tron al seu fill, el príncep Felip. Per celebrar aquest esdeveniment, l'Ajuntament de la ciutat de Xàtiva va prendre una decisió que hauria de provocar incidents lamentables i, a la fi l'abolició de les institucions polítiques catalanes, les quals havien estat restaurades el 1979. Fa 25 anys d'aquell tràgic succès. Ara s'acompleixen vint-i-cinc anys de la Revolta dels Segells, aquells lamentables incidents que succeïren a Catalunya el juny de l'any 2001, i que tingueren com a conseqüència la definitiva abolició de les institucions polítiques catalanes, les quals havien estat reinsta