Entrevista a L'Informador sobre «Dones d'aigua, hòmens de fang»


“Els lectors que coneixen i comparteixen amb l’autor la geografia on té lloc l’acció dels personatges fan una lectura més rica en matisos que la resta de lectors”

Aquesta vesprada, l’escriptor xativí Toni Cucarella presenta a la Llibreria La Costera la seua última obra “Dones d’aigua, hòmens de fang”, un relat que es desenvolupa a Xàtiva i Sorió. Amb ell hem parlat per a conèixer tots els detalls.

Què trobarà el lector en "Dones d'aigua, hòmens de fang"?
Trobarà una rondalla. No en el sentit tradicional, sinó un relat, com diu la definició del diccionari, de caràcter fantàstic amb elements reals, o viceversa. Un relat que explica la crueldat dels vencedors de la guerra sobre els vençuts; la persecució, l'assetjament, la humiliació a què foren sotmesos. Parla d'una guerra nostra, però podria ser qualsevol altra, d'abans o d'ara. En aquest relat, el personatge principal, Aurora, per tal de resistir la brutal realitat que viuen ella i la seua família, trasllada aquesta realitat a un món paral·lel, fantàstic, on ella i sa mare són dones d'aigua, éssers sobrenaturals. És així com pot enfrontar-se al terror dels vencedors.

En què s'ha basat per realitzar aquesta obra?
En la nostra memòria col·lectiva, en la nostra història. La de Xàtiva en particular: el bombardeig, la repressió que van patir els xativins en aquella postguerra, les presons i els afusellaments de la Casa Blanca... En la part fantàstica, he recuperat una criatura del nostre imaginari col·lectiu, l'encantada o dona d'aigua, que viu als rius, als barrancs... Diu la tradició que és d'una gran bellesa (cabells rossos, ulls verds), que s'apareix als hòmens i els ofereix el seu amor o un tresor que els mostra. L'home, cabdellat per la cobdícia, menysprea la dona i tria el tresor. I llavors es queda sense res.


El relat es desenvolupa a la ciutat de Xàtiva, un al·licient més per al lector de la zona.
Aquesta es desenvolupa entre Xàtiva i Sorió. Xàtiva és la meua fantàpolis, com Macondo ho és per a García Marquez o Bahia per a Jorge Amado. Ja ho diuen, que la gran literatura universal sovint és profundament local. Els lectors que coneixen i comparteixen amb l'autor la geografia on té lloc l'acció dels personatges fan una lectura més rica en matisos que la resta de lectors.


Aquesta obra es va presentar al Gran Teatre de Xàtiva fa un mesos de la mà d'Amuntavall Teatre. Com ho valora?
Aquell text, el de l'obra de teatre, és el text original. Arran de la presentació de l'obra, alguns espectadors em preguntaren on podrien trobar-lo. Però és un text fet per a AmuntAvall Teatre. Així que vaig decidir intentar allargar el text per aconvertir-lo en novel·la. M'ha resultat més difícil del que esperava. Perquè com més l'allargava, més pervertia l'original. Per això el text del llibre, encara que és més llarg que el text teatral, té l'extensió d'una novel·la curta. Jo espere que obra teatral i el llibre facen un bon trajecte en paral·lel. De fet, els dies 25, 26 i 27 d'octubre es representarà al Teatre Micalet de València.

Com a xativí, què suposa presentar aquest llibre a casa?
A casa sempre "triomfes": hi acudeixen els parents, els amics, els saludats... S'ompli la llibreria. És una manera de prendre impuls, amb la força de la gent de casa que t'anima en aquesta cursa contra l'analfabetisme funcional, la incultura vocacional, l'IVA contra la cultura, la política cultural antivalenciana... Un bon impuls per començar la batalla, des de Xàtiva.


 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sentències comentades i altres digressions parèmiques per a entretindre el confinament durant la pandèmia del coronavirus

La profecia

Ulysses i el fantasma foraster